Esquadró Evasió (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

—General Ambase? —Va dir Sagaç mentre obria els ulls parpellejant.

El soldat clon no podia veure gens, només foscor. A causa de la pressió en el seu pit armat i per la forma en què estaven doblegats els seus genolls, creia que encara estava lligat en el seu seient en la càpsula de salvament. Per la gravetat ferma però desequilibrada, també percebia que la càpsula ja no estava caient, que havia arribat a descansar en alguna part.

El seu cap encasquetat se sentia pesat, i hi havia un sabor amarg en la seva boca. Movent les mans cap al seu coll per poder comprovar els segells de pressió, es va adonar que els seus braços se sentien també pesats.

Els dits enguantats de Sagaç van agafar quelcom inesperat, una làmina de tela flexible que semblava estar embolicada sobre ell.

Traient-la-hi del cap, va veure a través del seu visor que estava agafant una manta aïllant. Un dels compartiments d'emmagatzematge de la càpsula s'havia trencat i havia llançat fora mantes i altres subministraments d'emergències.

Tornant el cap lleugerament, va observar l'interior tènue de la càpsula. Cap dels interruptors de control ni de les llums de la càpsula estaven encesos, i la consola principal havia explotat en un desastre.

Un fi buit de llum es colava a través de la finestra de la càpsula, la qual estava inclinada cap amunt cap a un cel gris. Sagaç podia entreveure les formes dels seus cinc companys passatgers... quatre companys soldats i el seu líder Jedi, tots immòbils en els seus seients.

El cap de Ring-Sol Ambase estava inclinat cap a un costat, una mascareta respiratòria d'emergència assegurada sobre la meitat inferior de la seva cara.

—General Ambase! —Va dir Sagaç mentre es llevava el cinturó de seguretat.

Una vegada lliure, va estendre el braç cap a Ambase, col·locant suaument els dits enguantats contra el coll de l'home. Es va trobar contenint l'alè mentre li buscava el pols.

Just llavors, el clon anomenat Calamitat es va moure en el seu seient al costat de l’Ambase. Calamitat va inclinar el cap cap enrere per mirar a Sagaç. Sonant marejat, va dir:

—El general! Està...?

—Està viu —va dir Sagaç, llevant els dits del coll de l’Ambase.

—Què ha ocorregut? —Va dir Calamitat marejat mentre es descordava en cinturó de seguretat.

—Hem aterrat.

—Tots... vam perdre el coneixement?

Sagaç va assentir, i el més lleuger moviment li va fer marejar-se.

—Els sensors de la càpsula... estan fora de línia. Crec... que hi ha una fuita de gas —ell ràpidament va tirar de la mascareta respiratòria de l’Ambase llevant-la-hi de la cara.

Calamitat va dir:

—Què estàs fent?

—El nostre subministrament d'aire... està brut —va dir Sagaç—. Podria ser tòxic.

Mentre Sagaç estenia el braç a la recerca d'un botó de control prop de l’escotilla, Calamitat va dir:

—Espera! No sabem... podem respirar el que hi ha aquí fora?

—Si hem aterrat a Kynachi... respirarem —va dir Sagaç—. Si no, estem morts —ell va colpejar el botó i va obrir l’escotilla, la qual es va obrir amb un xiuxiueig explosiu. Un aire fred, fresc, va inundar l'interior de la càpsula, seguit d'un rastre d'aigua. Sagaç va mirar a través de l’escotilla i va comentar—. Pluja.

—Ha de ser Kynachi —va dir Calamitat—. Alguna idea de quina regió?

—Cap —va dir Sagaç mentre es treia el casc i agafava aire profundament.

Fent un gest cap a la consola de control en ruïnes, Calamitat va dir:

—No té sentit buscar respostes aquí.

Just llavors, Sangfidel, Rapat i No-Nous van començar a agitar-se en els seus seients. Sagaç va mirar a Calamitat i va dir:

—Comprova que estiguin bé mentre faig un cop d'ull fora.

Sagaç es va tornar a col·locar el casc sobre el cap, va preparar el seu rifle blàster i després va passar a través de l’escotilla. La pluja martellejava la seva armadura mentre baixava cap al terreny dur.

La càpsula atrotinada havia arribat a descansar sobre una extensió estreta, llarga de terreny que jeia sota dos murs rocosos empinats. Un rierol superficial d'aigua de pluja fluïa sobre els peus d’en Sagaç i viatjava per la longitud del congost, el qual estava abarrotat de grans pedres ovoides.

Per damunt, tot el que podia veure del cel era una tira llarga i ominosa de núvols grisos, envoltades pels cims dels cingles enfrontats.

Per la seva educació a Kamino estava segur que estava en el fons d'un jaç de riu antic. Va ajustar els sensors del casc, va escanejar l'àrea i va confirmar que el mur del cingle més proper era de quinze metres d'altura.

Mirant aigües amunt, va veure una sèrie de sortints escalonats al llarg del mur a la seva esquerra. Els sortints semblaven escalables.

Clacketty-clack.

El so va venir de quatre metres a l'esquerra d’en Sagaç. Es va girar ràpidament, bressolant el rifle per apuntar el canó en la direcció general del soroll. Es va trobar a si mateix apuntant a una petita criatura que estava al costat d'un toll terrestre esquitxada de pluja. Era un artròpode amb un cos segmentat.

Dues antenes s'estenien del seu cap rom, i el seu exoesquelet armat naturalment tenia un color polsós que es barrejava fàcilment amb les roques que li envoltaven. S'alçava sobre quatre potes com agulles i alçava un nombre igual de braços amb punta en pinça. Sense advertiment, va flexionar les seves pinces.

Clacketty-clack.

La criatura semblava ser relativament inofensiva, però Sagaç va mantenir el seu rifle apuntant-la mentre feia un pas cap endavant. Va reaccionar lliscant-se de costat, fent un so de tap contra el terra mentre es movia aigües a baix, lluny d’en Sagaç.

Quan va aconseguir arribar a una roca que descansava a prop de trenta metres de la càpsula, es va ajupir darrere de la roca i es va esvair.

A causa que la criatura no semblava presentar cap amenaça, Sagaç es va penjar el rifle sobre l'espatlla i després va tornar a grimpar dins de la càpsula. Va trobar que Calamitat havia llevat amb cura els cascos dels altres tres soldats. Sangfidel, Rapat i No-Nous van alçar la mirada cap a Sagaç mentre entrava, amb l'aigua de pluja degotant de la seva armadura.

Assentint cap als soldats reviscuts, Calamitat va dir:

—Estan tots bé. Només sense aire. Cap os trencat.

—Hem aterrat en un congost —va dir Sagaç mentre es llevava el casc—. Murs empinats. Podria tornar-nos lleugerament difícils de trobar mentre plogui, però estem exposats des de dalt.

—Has vist alguna cosa inusual?

—Una petita forma de vida. Un crustaci de quatre potes.

—Inofensiu?

—Va sortir corrent. Semblava tenir-me por.

Calamitat va somriure.

—Millor això que no el contrari.

Rapat va sacsejar el cap i va murmurar.

—El meu crani... se sent com si estigués ple de roques.

—Passarà —va dir Sagaç—. Només segueix fent respiracions profundes. No estic segur del que ha ocorregut, però suposo que els caces estel·lars atacants van trencar una mànega de gas del sistema de suport de vida de la nostra càpsula —ell va tornar la mirada cap al cos inconscient de l’Ambase.

Sangfidel va seguir la mirada cap a l’Ambase i va dir:

—Per què no s'ha recuperat el general?

—Em preocupa —va dir Sagaç—, però podria ser perquè la seva fisiologia no és la mateixa que la nostra. Som diferents.

—Potser no només diferents —va dir Calamitat. Va copejar el puny dret contra la seva placa pectoral i va afegir—. Potser som més durs.

Sagaç va dirigir la seva mirada cap a Calamitat.

—Dubto que diguessis això si el nostre oficial superior estigués conscient.

—Ho sento —va dir Calamitat—. No pretenia ser irrespectuós. Només esperava elevar la moral.

—Bé, estalvia't els discursos motivacionals per després que hàgim rebentat les ferralles que ens van fer caure.

No-Nous va arrufar les celles.

—Aquesta emboscada no podia haver estat un accident. Els droides ens estaven esperant en òrbita. Com sabien quan arribaríem?

Sangfidel va dir:

—Potser vam ser traïts. Potser algú va sabotejar la nostra càpsula.

—Em temo que haurem de guardar les nostres especulacions per després, també —va dir Sagaç mentre descordava el cinturó de seguretat de l’Ambase—. Els droides ens han d'estar buscant. Si ens quedem aquí, aquesta càpsula serà el nostre taüt.

Ell va lliscar cap enrere un coixí del seient per revelar un compartiment d'emmagatzematge. Contenia un nombre de subministraments, incloent un pack mèdic d'emergències, una tenda impermeable i una llitera plegable.

Els soldats es van posar els cascos. No-Nous, Sangfidel i Rapat van sortir amb les seves armes, deixant a Sagaç i a Calamitat amb més espai per maniobrar dins de la càpsula. Sagaç va ancorar el pack mèdic al seu cinturó al costat de dues granades.

Calamitat va estendre la llitera en una posició fixa i va descansar el seu extrem superior fora de l’escotilla. Van embolicar a Ambase en mantes, li van assegurar en la llitera i li van cobrir amb part de la tenda per mantenir-li sec. El Jedi inconscient no va fer ni un so ni va moure un múscul mentre era portat a la pluja.

Els portadors de la llitera, Sagaç i Calamitat, es van allunyar de la càpsula, caminant acuradament per evitar relliscar-hi en les pedres ovoides.

Mentre No-Nous mantenia el seu visor apuntant aigües amunt i Rapat mirava aigües avall, Sangfidel va baixar la mirada des del cel per mirar a Sagaç i a Calamitat mentre arribaven a detenir-se al costat d'ell. Sangfidel va dir:

—Per on?

Sagaç va inclinar el casc cap a la seva dreta i tots els soldats van començar a caminar aigües amunt. Quan van aconseguir arribar a la sèrie de sortints que Sagaç havia vist abans, Sagaç es va detenir. Els altres van fer el mateix. Sagaç va mirar a No-Nous i va dir:

—Grimpar fins al cim, visualitzar l'àrea i informar.

Els rifles dels soldats estaven equipats per disparar no només rajos de plasma energitzat sinó també cables d'ascensió que acabaven en ganxos de fixació. No-Nous va alçar el seu rifle i va disparar, llançant el cable del seu rifle cap amunt.

El ganxo de fixació va atrapar el sortint en el cim del cingle, i llavors No-Nous va configurar la seva arma per recollir lentament el cable. Aferrant el rifle amb ambdues mans i mantenint el canó apuntant al cel, va plantar un peu en el mur i llavors va començar a escalar la façana del cingle.

Mentre No-Nous ascendia i la pluja continuava caient, Calamitat va ajustar les mans en els agafadors de la llitera. Mirant a Sagaç, Calamitat va dir:

—Pel que sabem, hi ha un exèrcit de droides esperant-nos allà dalt. Podria ser més segur quedar-se en aquest congost. Si trobem algun sortint o cova, podríem refugiar-nos fins que...

Clacketty-clack.

El soroll va arribar des de darrere, prop de la càpsula d'emergències abandonada. Responent al soroll, Sagaç i Calamitat van aferrar fermament la llitera mentre giraven els caps, mentre que Rapat i Sangfidel van girar ràpidament els seus rifles blàster.

No-Nous va escoltar també el soroll de repicadissa, i es va detenir per mirar a baix. Tots els soldats van veure a una criatura de quatre potes que estava a uns tres metres de la càpsula. Una de les antenes de la criatura es va retorçar.

Mantenint la veu baixa, No-Nous va dir des de dalt:

—Tothom està bé?

Calamitat va respondre amb un gest de mà afirmatiu, i No-Nous va continuar grimpant. Mantenint la mirada en la criatura, Calamitat va dir:

—Sagaç, és aquesta la cosa que vas veure abans?

—No estic segur —va dir Sagaç—. Sembla... més gran.

Un so ressonant va arribar del rierol. De sobte, dotzenes de pedres ovoides es van moure pel seu compte, llançant esprais d'aigua mentre rodaven i estenien apèndixs amb punta en pinça per revelar que no eren en absolut pedres.

Clacketty-clack, clacketty-clack-ck, CLACK, CLACK!

El soroll de repicadissa va fer ressò amb força a través del congost. Sangfidel va dir:

—Què dimonis?

Mantenint la veu calmada, Calamitat va dir:

—Tranquils, nois. Podrien simplement estar defensant el seu territori, i disparar-los podria alertar a l'enemic de la nostra posic...

Una ona fragorosa va ofegar de sobte les paraules de Calamitat, i tot el rierol esclatà violentament. Els soldats es van quedar immòbils mentre centenars d'ovoides es movien com una ona, i llavors els ovoides es van transformar, ràpidament desplegant-se en crustacis amb pinces.

Algunes de les criatures estaven directament sota la càpsula d'emergències buida, i repicaven i ondaven amb tanta força que la càpsula va començar a sacsejar-se cap enrere i cap endavant sobre les seves esquenes de closca gruixuda. Aquesta acció va ser seguida pel horrorós so del metall sent aixafat i estripat.

—Mireu-los! —Va dir Rapat—. Estan estripant la càpsula com si fos un piscolabis!

Les criatures més properes van tancar les seves pinces amenaçadorament cap als soldats. Sangfidel va dir:

—Què era aquella conversa sobre quedar-se en el congost i no disparar?

Calamitat va riure entre dents.

—Això és història.

Diverses criatures es van lliscar cap endavant. Rapat i Sangfidel van disparar al terra enfront d'ells, tractant de dirigir cap enrere a les criatures. Tres dels monstres no es van detenir i van ser rebentats en l'acte. Va haver-hi sorprenentment poca sang. Els altres es van detenir només un moment, després es van llançar cap endavant de nou.

Sagaç va inclinar el coll cap enrere per veure al soldat en el cingle.

—No-Nous! Mou-te!

No-Nous va grimpar més ràpid, el seu cable retraient-se en el seu rifle amb cada pas.

Sangfidel i Rapat van seguir disparant a les criatures mentre Sagaç i Calamitat miraven al mur i col·locaven la llitera contra els seus cinturons d'utilitats, permetent que cadascun d'ells sostingués la llitera amb una mà deixant l'altra lliure per desenfundar els seus rifles. Van alçar les seves armes i van disparar al mateix temps, llançant els seus cables d'ascensió passant a No-Nous fins al sortint superior.

En l'instant en què Sagaç i Calamitat van sentir els ganxos prendre un punt de suport, ràpidament van recol·locar els seus cossos, acostant-se més i movent la llitera de manera que Ambase descansés contra el seu abdomen. Llavors cadascun va moure ambdues mans per agafar els seus respectius rifles i van començar a seguir a No-Nous pujant el cingle, portant a Ambase amb ells.

No-Nous va aconseguir el cim del cingle, deixant que el seu ganxo agafador tornés de nou al seu lloc sota l'extrem del canó del seu rifle. Tornant-se ràpidament, va inclinar la seva arma cap avall mentre mirava passant a Sagaç i Calamitat en ascens per veure a Sangfidel i a Rapat retrocedint cap al mur.

Sangfidel i Rapat estaven rebentant tot el que es movia enfront d'ells. No-Nous no estava segur de quants trets havien disparat ja, però des de la seva posició, sabia que no durarien ni dos segons si es detenien per recarregar nous paquets d'energia. Va agafar punteria i va començar a prémer el seu propi gallet.

Sangfidel i Rapat van veure la fresca calamarsa de rajos d'energia que navegava des de dalt i xocava contra les criatures invasores. Prenent avantatge del tiroteig de No-Nous, van alçar els seus rifles per llançar els seus cables d'ascensió passant els laterals de Sagaç i Calamitat, que gairebé estaven en el cim del cingle.

En l'instant en què els ganxos de fixació de Sangfidel i Rapat van prendre un punt de suport, van començar a seguir als altres pujant el mur. Les criatures tallaven violentament darrere dels seus talons. Abans que els soldats poguessin respirar un sospir d'alleujament, les criatures van sorgir cap a la base del cingle i van començar a apilar-se les unes damunt de les altres.

Sangfidel va sentir una pinça esgarrapar la part posterior de la seva cama esquerra i va mirar a baix per veure a les criatures gatejant cap amunt i les unes sobre les altres per atrapar-los, a ell i a Rapat. Mentre No-Nous continuava disparant des de dalt, Sangfidel va balancejar un peu per etzibar una puntada a la pila creixent de criatures mortals.

—Seguiu movent-vos! —Va cridar Rapat.

Tant Sagaç com Calamitat van mantenir la seva mirada cap endavant, ignorant la pluja que colpejava els seus visors mentre mantenien un pas sincronitzat pujant el cingle. Sabien que només un mal pas podia desequilibrar la llitera que portaven i enviar a Ambase xocant fins a la seva mort.

—No-Nous! —Va dir Calamitat a través de les dents premudes—. Dóna’ns un cop de mà!

No-Nous va moure el rifle a una mà i va continuar disparant mentre baixava sobre un genoll sobre el sortint per sobre de Calamitat i Sagaç. Va estendre la seva mà lliure per aferrar la vora de la llitera i va estirar, tirant de la llitera dels seus aliats fins al sortint. Un moment més tard, Calamitat i Sagaç es van aixecar al costat de No-Nous i van col·lapsar al costat de la llitera.

Encara agafant el rifle amb una mà, No-Nous va continuar disparant a la pila creixent de crustacis de sota Rapat i Sangfidel quan la pila de sobte es va inflar, portant a les criatures més amunt.

No-Nous va arrencar una granada del seu cinturó, va tirar de l'anella, i va deixar que la granada caigués passant a Rapat i a Sangfidel. Els soldats en ascens van veure les accions de No-Nous i van grimpar fins i tot més ràpid.

La granada va rebotar en les esquenes de diverses criatures abans de detonar. L'explosió va incinerar a les criatures més properes i va polvoritzar a dotzenes més, i l'ona de xoc va llançar a Rapat i a Sangfidel cap amunt. Van tòrcer els seus cossos a la meitat de l'aire, inclinant-se per aterrar sobre el sortint al costat de No-Nous, i aterrar durament però sense danys.

Una columna de fum s'alçava des del fons del cingle. Les criatures supervivents van fer un horrible so de grinyol mentre fugien, lliscant-se de tornada a les ombres del congost.

El fum encara s'alçava mentre No-Nous s'allunyava del sortint. Va veure a Sagaç i a Calamitat agenollats al costat de la llitera, comprovant l'estat del Jedi encara inconscient, mentre Sangfidel i Rapat es forçaven a si mateixos a posar-se dempeus. També va veure una cosa més.

—Vénen.

Un esquadró de caces estel·lars droide voltor va descendir dels núvols de pluja, dirigint-se cap als soldats.

—L'explosió ha d'haver-los atret! —Va dir Rapat.

—No podem retirar-nos al congost —va dir Sangfidel—. Encara hi ha massa d'aquestes coses aquí a baix.

Calamitat va riure entre dents.

—Mai m'ha agradat retirar-me, de totes maneres —ell va comprovar la munició del seu rifle blàster i va afegir—. Porteu als droides.

—Hem de protegir al general —va dir Sagaç mentre els caces estel·lars s'acostaven. Va assenyalar a un sortint rocós a vint metres de distància—. Vinga.

Sagaç, Calamitat, Sangfidel i No-Nous van usar cadascun una mà per aferrar la llitera mentre sostenien els seus rifles amb les seves altres mans. Van aixecar a Ambase i van córrer cap al sortint. Rapat corria darrere d'ells però mantenia els ulls cap als caces estel·lars que s'acostaven.

Els soldats encara estaven corrent cap a les roques quan els droides voltor van obrir foc.

Següent