SkyeWalkers
Una història de les Guerres
Clon
Abel G. Peña
Obi-Wan Kenobi, Anakin Skywalker i Halagad Ventor viatgen al
remot planeta Skye, i s'alien amb els natius s’kytri per enfrontar-se a un
científic separatista i les seves temibles creacions.
PRELUDI
Conforme un fum acre omple els seus pulmons, la terriblement
lesionada Capitana Brisha Shard de la república accepta que no hi ha salvació
per a la seva nau. Amb la seva següent respiració torturada, accepta que no hi
ha salvació per a la seva vida. Ella es llepa els llavis: tamisats de ferro de
la sang. I conforme els seus ulls bronzejats salten sobre els cossos minvats
escampats pel seu pont en flames, cadascun d'ells compartint aquesta cara de
mesc, sinònima... ella lamenta la seva perfecta falta de remordiments.
Clons, pensa ella.
Per què no em pot importar un rave?
La Capitana Shard sap per què. Cada clon mort no és un dels
seus nens deltron. Alarik. Bellen. Viqi. Si no fora per aquests droides de
carn, el seu fill i filles serien els qui haurien estat arrossegats a morir en
aquesta guerra.
Durant un pressentiment, l'oficial de pell daurada respira
amb més facilitat.
La «missió piadosa» de Shard de lliurar menjar i auxili a
Marat V, copejat per la pesta, ha fracassat aparentment. La seva nau ha caigut
víctima d'una emboscada orbital, transformant el Golandras d'una fragata mèdica a un estel moribund.
Mines ocultes,
suposa ella. Hauria d'haver-ho esperat.
La Capitana Shard hauria d'haver-ho esperat. Però fins i tot
mentre la vergonya consumeix la seva ment com la podridura d'un cuc cerebral,
la dona es tranquil·litza. Encara pot salvar la missió.
Al preu de la seva pròpia pell, el Golandras ha obert un camí a través del camp de mines invisible...
i el seu preciós carregament està carregat.
Les explosions puntegen la nau marcada de forats, corrent
cap al pont, mentre Shard llisca el seu inútil tors sobre cossos de soldats
clon socarrats fins a la seva cadira de comandament i colpeja la consola de
control... disparant dues de les càpsules de salvament carregades amb aquests
béns peribles que són desesperadament necessaris pels habitants del planeta de
baix.
La Capitana Shard vol somriure.
Això, no obstant, és un privilegi reservat per als vius:
dones, nens i clons per igual.
Comprometedor, ella sagna en el seu lloc.
I conforme l'última explosió engolfa el pont, destrossant
els tecnicismes composts que constitueixen a una capitana de la República...
Brisha Shard se’n va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada