L'atac dels clons NJ (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Els arxius Jedi sempre havia estat un dels llocs favorits d’Obi-Wan en el Temple Jedi, tranquil i actiu alhora. Les silencioses files de panells informàtics contenien més informació que qualsevol altre banc de dades en la galàxia, i a qualsevol hora del dia o de la nit, tres o quatre consoles estaven sempre ocupades per jedis que estudiaven tendències o buscaven alguna dada informativa que els ajudés en les seves missions. Aquest dia, no només hi havia diverses consoles ocupades, sinó que també quatre o cinc jedis, repartits per diverses taules al centre de la sala, estudiaven materials impresos dels arxius. Encara amb tota la informació que els droides d'emmagatzematge havien incorporat a les computadores, algunes coses encara necessitaven ser examinades en les seves formes originals.

Hauria d'haver estat fàcil d'obtenir les coordenades de Kamino en les computadores, però per a sorpresa d’Obi-Wan no hi havia registres del lloc. Després de passar mitja hora buscant sense èxit la informació als bancs de dades, Obi-Wan va prémer un botó per cridar a un dels arxivers que li ajudés. Després es va posar dempeus, es va estirar i va començar a passejar-se, amb cura de no molestar als seus companys Jedi en el seu treball.

Prop de la porta, Obi-Wan es va detenir al costat d'una fila de busts de bronze. Es va adonar, després d'un moment, que el bust directament enfront d'ell era el del Comte Dooku, i el va estudiar amb interès. No hi havia res en la llarga cara cisellada ni en l'expressió severa que insinués el camí que havia triat. Líder dels separatistes, que bé podria sumir a la República en la guerra civil... com podia un Jedi, fins i tot un que hagués abandonat l'orde, arribar a això? I per què l'havia deixat? Això havia ocorregut poc després de la guerra de Naboo. Obi-Wan havia estat fora del planeta i ocupat amb les seves noves responsabilitats com a Cavaller Jedi ja en funcions, i quan va tornar a Coruscant, el Comte ja s'havia anat. Mai va poder saber el que va passar.

Va sentir un lleuger so, i es va tombar per trobar a l’arxivista Jedi, Jocasta Nu, dempeus al costat d'ell. Amb el seu prolix pèl gris i la seva cara prima, ella semblava enganyosament fràgil amb la seva túnica Jedi, la majoria de la gent mai podria endevinar que era més que una bibliotecària lligada a un escriptori. Obi-Wan sabia la veritat. Jocasta havia estat una formidable guerrera Jedi en la seva joventut, i encara que en aquest moment passava la major part del seu temps en l'organització i cerca dels arxius dels seus companys Jedi, ella encara complia alguna missió de tant en tant.

—Ha trucat demanant ajuda? —va preguntar ella emfàticament.

—Sí —va respondre Obi-Wan, apartant la seva mirada del bust del Comte Dooku—. Efectivament.

Jocasta va somriure comprensiva.

—Té un rostre potent, no? Va ser un dels Jedi més brillants que he tingut el privilegi de conèixer.

—Mai vaig entendre per què va renunciar —va dir Obi-Wan. Jocasta Nu també era una Jedi, segurament ella s'havia fet les mateixes preguntes que ell es feia—. Només vint jedis han abandonat l'Orde.

—Els vint perduts —va confirmar l’arxivista amb un sospir—. I el Comte Dooku va ser el més recent... i el més dolorós. —Va fer una pausa—. A ningú li agrada parlar d'això. La seva partida va ser una gran pèrdua.

Si ningú volia parlar d'això, només hi havia una manera d'esbrinar-ho.

—Què va passar? —va preguntar Obi-Wan sense embuts. Jocasta va somriure lleument, però va respondre bastant ben disposada.

—Bé, el Comte Dooku estava sempre una mica en desacord amb les decisions del Consell. —Li va dirigir a Obi-Wan una mirada que ell no va poder desxifrar—. Igual que el teu vell Mestre, Qui-Gon Jinn.

—De debò? —La idea era sorprenent... i inquietant. Però el Mestre Qui-Gon mai hauria abandonat l'Orde. Mai.

—Oh, sí —va dir l'anciana Jedi—. S'assemblaven de moltes maneres. Pensadors molt individuals. Idealistes... —Va mirar el bust i va continuar, gairebé parlant amb si mateixa—. Sempre estava esforçant-se per convertir-se en un Jedi més potent. Volia ser el millor. Amb un sabre de llum, en el vell estil d'esgrima, no tenia rival. El seu coneixement de la Força era... únic.

S'assembla una mica a Anakin, va pensar Obi-Wan, i va arrufar les celles.

Jocasta va sospirar i va tornar el cap, com si no pogués suportar més seguir mirant el bust.

—Al final, crec que se’n va anar perquè va perdre la fe en la República. Sempre va tenir grans expectatives respecte del govern. Va desaparèixer durant nou o deu anys, per després reaparèixer no fa molt com a líder del Moviment Separatista.

Obi-Wan va esperar, però ella no semblava estar disposada a dir res més.

—Interessant —va dir per fi—. Però encara no estic segur d'entendre-ho del tot.

—Bé, estic segura que no em va cridar aquí per a una lliçó d'història —va replicar l’arxivista—. Té algun problema, Mestre Kenobi?

Obi-Wan va assenyalar amb un gest la pantalla que havia estat usant.

—Sí. Estic tractant de trobar un sistema planetari anomenat Kamino. No apareix en cap d'aquestes llistes d'arxius.

—Kamino? —va repetir Jocasta—. No és un sistema amb el qual estigui familiaritzada. Deixi'm-ho veure. —Va estudiar la pantalla per un moment—. Està segur que té les coordenades correctes?

—Segons la meva informació, ha d'estar en algun lloc d'aquest quadrant, just al sud del Laberint Rishi.

—No té coordenades? —La bibliotecària va arrufar les celles—. Sona com el tipus d'indicacions per trobar un carrer que un obtindria d'algú que passa per aquí, d'un vell miner o d'un traficant de Furbog.

—Les tres coses, en realitat —va acceptar Obi-Wan amb un somriure, pensant en Dex.

Jocasta li va dirigir una mirada escèptica.

—Està segur que existeix?

—Per descomptat.

Ella ho va mirar un moment més i després va assentir amb un gest.

—Deixi'm fer una anàlisi gravitacional. —Els seus dits van volar sobre els teclats i la pantalla va canviar. Ella ho va estudiar per un moment, i va assenyalar—. Hi ha algunes inconsistències aquí. Tal vegada el planeta que està buscant va ser destruït.

Era possible, però...

—Això no estaria registrat?

—Hauria d'estar-ho —va admetre l’arxivista—. Tret que fos molt recent. —Ho va mirar i va sacsejar el cap—. Odio dir-ho, però sembla que el sistema que vostè està buscant no existeix.

Obi-Wan va pensar en el dard tòxic en la seva butxaca.

—Això és impossible. Tal vegada els arxius estan incomplets.

Jocasta es va posar tibant, com si l'hagués insultat a ella personalment.

—Els arxius estan complets i són totalment segurs, el meu jove Jedi —li va etzibar—. D'una cosa pot vostè estar absolutament segur, si un article no apareix en els nostres registres, no existeix!

Això estava començant a resultar conegut: «Si jo no puc dir-li d'on prové, ningú pot»... «Si no està en els nostres registres, no existeix»... Obi-Wan va mirar el mapa de la pantalla i sobtadament va arrufar les celles. Anomalies gravitacionals... Alguna cosa hi havia hagut on Dexter va dir que estava el Sistema Kamino, hi hagi o no registres d'això.

Obi-Wan va sacsejar el cap. Res d'això tenia sentit. Segons els registres Jedi, el frustrat assassí de la Padmé havia estat mort per un dard no identificat d'un món inexistent. No sabia què era més pertorbador, arribar a un punt mort en la seva recerca o trobar aquestes llacunes evidents en la informació dels sistemes Jedi. I s'havia quedat sense més fonts.

Va agrair a l’arxivista per la seva ajuda, i va copiar el mapa a un portàtil lector de pantalla, per pensar més tard. Havia de conèixer a algú que pogués ocórrer-se-li un altre lloc per intentar-ho.

***

Naboo es veia, sonava i feia olor fins i tot millor que els records de l’Anakin d'aquest món. Les cúpules d'or rosat de la ciutat, les flors que perfumaven l'aire, la llunyana música de les cascades... res havia canviat. Bé, aquesta vegada no hi havia exèrcits de droides de batalla enviats per la Federació de Comerç tractant de matar-los, però això podria ser considerat un punt a favor. Tret pel fred, era perfecte.

Padmé semblava gaudir d'estar de tornada a Naboo tant com ell. Ella va insistir que anessin directament del port espacial al palau, per poder saludar a la reina, però una vegada que es va instal·lar, ella va semblar abandonar una mica de la seva rígida i decidida màscara senatorial. S'assemblava més a la Padmé que Anakin havia conegut a Tatooine quan era petit. El pensament va fer que Anakin es preguntés sobre la infància de la Padmé i li va preguntar:

—Digues-me, somiaves amb el poder i la política quan eres nena?

Padmé es rigué, sorpresa, i es va tornar per mirar-li.

—No, això era l'últim en què pensava. —El seu rostre va adquirir un aspecte pensatiu, de record—. Jo vaig ser triada sobretot a causa de la meva convicció que la reforma era possible. No vaig ser la reina més jove alguna vegada triada, però ara que penso en això, no estic segura que tingués l'edat suficient. —Ella va mirar cap enrere, cap al palau, i els seus ulls es van detenir en una secció de la polida superfície que era més recent que la resta, amb la forma d'una cicatriu deixada per un desintegrador que havia estat reparada—. No estic segura d'haver estat preparada —va murmurar.

—El poble al que vas servir va pensar que vas fer un bon treball —va assenyalar Anakin, amb l'esperança d'animar-la—. Em van dir que van tractar de reformar la Constitució perquè poguessis romandre en el càrrec.

—El govern popular no és democràcia, Annie —va explicar Padmé—. Li dóna a la gent el que vol, no el que necessita. Francament, em vaig sentir alleujada quan els meus dos períodes van acabar... però quan la reina em va demanar que fos senadora, no vaig poder rebutjar el seu oferiment.

—Crec que la República et necessita —va observar Anakin amb fermesa en arribar a les escalinates del palau—. M'alegra que triessis acceptar.

Padmé li va somriure, i van entrar. Un assistent els va conduir per les escales al Saló del Tron recobert de marbre. Era estrany veure a la Reina Jamíllia en el tron, amb la reial pintura cobrint-li el rostre, quan en el record de l’Anakin era Padmé qui ocupava aquest lloc. Però les donzelles amb les seves túniques de color vermell foc eren les mateixes, i també eren els mateixos alguns dels assessors de la reina. Anakin fins i tot va reconèixer a un d'ells, Sio Bibble, que s'havia quedat a Naboo durant la guerra.

La reina va saludar a Padmé com a una vella amiga.

—Hem estat preocupats per tu —li va dir, prenent-li la mà—. M'alegra tant que estiguis fora de perill.

—Gràcies, Altesa —va respondre Padmé—. Només hagués desitjat poder haver-li servit millor romanent a Coruscant per a la votació.

—Donades les circumstàncies, senadora, aquesta era l'única decisió que Sa Altesa podria haver pres —va sentenciar Sio Bibble amb severitat.

—Quants sistemes s'han unit al Comte Dooku i els separatistes? —va preguntar la reina.

—Milers —va informar la Padmé—. I més estan abandonant la República cada dia. Si el Senat vota en favor de la creació d'un exèrcit, estic segura que això ens portarà a una guerra civil.

Anakin va deixar que la seva atenció divagués mentre les dues dones parlaven de la possibilitat d'una guerra, les reaccions dels buròcrates i la posició que la Federació de Comerç adoptaria en algun conflicte. Mai havia entès què era el que Padmé trobava tan interessant en la política. La seva atenció va tornar a la conversa sobtadament quan va sentir dir a Padmé:

—Hi ha rumors, Altesa, que l'exèrcit de la Federació de Comerç no ha estat reduït com se'ls va ordenar.

La reina va semblar sorpresa i escèptica. Anakin no la va culpar, després del que havien fet a Naboo, era impensable que la Federació de Comerç mantingués els seus enormes exèrcits de droides de combat. Però Anakin sospitava que Padmé tenia raó, i es va preguntar per què els Jedi no havien investigat aquests rumors. Ell recordava molt bé la guerra de Naboo, i li irritava pensar que la Federació de Comerç hagués eludit el seu ben merescut càstig.

—Hem de mantenir la nostra fe en la República —va dir la Reina Jamíllia amb fermesa—. El dia que deixem de creure que la democràcia pot funcionar serà el dia en què la perdrem.

—Orem perquè aquest dia mai arribi —va murmurar la Padmé.

—Mentrestant, hem de tenir en compte la teva pròpia seguretat —va continuar la reina. Anakin es va posar tibant, preguntant-se si ella tenia la intenció de discutir els arranjaments davant de tots els seus assistents, però Sio Bibble va assentir amb un gest i la resta de la cort va desaparèixer.

Quan només van quedar ell, Padmé i la reina, aquesta va mirar a Anakin i li va preguntar:

—Quin és el seu suggeriment, Mestre Jedi?

Anakin va obrir la boca, però Padmé va parlar abans que ell.

—Anakin no és un Jedi encara, conseller. Segueix sent un aprenent padawan. Jo estava pensant...

—Ei, esperin un minut —va reaccionar Anakin alhora que pensava: Un padawan segueix sent un membre de l'Orde, i aquesta és la meva tasca! A més, ella no tenia per què fer d'això un tema a part. La seva trena de padawan era clarament visible, Sio Bibble segurament l'havia vist i sabia el que significava.

—Disculpa'm! —va dir Padmé amb duresa per sobre de l'espatlla. Es va tornar cap a la reina i va continuar—. Vaig pensar que podria allotjar-me al País dels Llacs. Allà hi ha alguns llocs que estan molt aïllats.

Ella no té per què apartar-me d'aquesta manera! va pensar Anakin amb ràbia.

—Perdó —va intervenir ell amb fredor—. Jo estic a càrrec de la seguretat aquí, senyora.

Padmé es va tornar i va replicar deliberadament:

—Annie, la meva vida està en risc, i aquesta és la meva llar. La conec molt bé, és per això que estem aquí. Crec que seria convenient que aprofitessis els meus coneixements en aquesta instància.

Aquest no és el problema, i ho saps! Anakin gairebé va deixar anar les paraules, però va veure a la reina i a Sio Bibble que intercanviaven mirades divertides i es va contenir. Padmé l’estava tractant de molestar, l’hi havia dit «Annie» de nou, aquest nom de nen petit que odiava cada vegada més. Però no podia córrer riscos amb la seguretat d'ella només perquè ell estava molest amb ella. Va respirar profundament i va murmurar:

—Ho sento, senyora.

—Perfecte —va dir la reina—. Està decidit, llavors. —Es va posar dempeus i va mirar a Padmé—. Vaig tenir una audiència amb el seu pare ahir. Ell espera que vostè visiti a la seva mare abans de partir. La seva família està molt preocupada.

Això va ser inesperat, però no semblava ser un problema de seguretat. I la família de la Padmé... Anakin mai havia pensat en quin tipus de família ella havia de tenir. La va mirar, i es va sorprendre en veure una mirada lleugerament aprensiva en el seu rostre, què era el que la preocupava? Tal vegada tenia por que li expliquessin a ell les seves entremaliadures infantils. De sobte va somriure. Seria bo tenir alguna munició per usar la propera vegada que Padmé tornés a dir-li Annie. Sense deixar de somriure, la va seguir en retirar-se del saló del tron.

***

Yoda va recórrer amb la mirada el saló d’entrenament, observant al grup de nens de quatre anys en la seva pràctica. La Força era brillant i forta en aquests nens de totes les espècies, i era un plaer ensenyar-los. Cada nen tenia un sabre de llum en miniatura, de baixa potència, i portava un casc d'entrenament que els bloquejava la visió, de manera que havien de dependre de la Força per poder atacar als petits droides que ballaven al voltant d'ells. La intensa concentració de tantes ments joves feia que Yoda gairebé oblidés les seves centúries d'edat.

—No pensis —va suggerir en sentir una vacil·lació en una de les petites—. Sent. Sé una amb la Força. Ella t'ajudarà.

La nena es va relaxar, i el seu següent cop va aconseguir donar al droide remot d'entrenament. Yoda va somriure. Després va veure un moviment diferent en el costat oposat del saló. Obi-Wan Kenobi va entrar per la porta, i encara que va somriure als nens que practicaven. Yoda va sentir que la seva ment estava en una altra part.

—Cadells, suficient —va ordenar Yoda—. Un visitant tenim. Donar-li la benvinguda.

Mentre els nens apagaven els seus sabres de llum. Yoda es va traslladar lentament cap endavant.

—Mestre Obi-Wan Kenobi, li presento al poderós Clan de l'Ós —va dir, assenyalant als nens.

—Benvingut, Mestre Obi-Wan! —van respondre els nens a l'uníson.

Obi-Wan va saludar amb un moviment de cap, però immediatament es va tornar cap a Yoda.

—Lamento molestar-ho, Mestre —es va disculpar.

—Quina ajuda oferir-te puc jo? —va respondre Yoda.

—Estic buscant un planeta que em va ser descrit per un vell amic. Jo confio en ell. Però el sistema no apareix en els mapes dels arxius.

Les implicacions eren òbvies, i serioses, però no hi havia cap raó per alterar als nens. I aquest anava a ser un excel·lent problema per a l’entrenament. Yoda va estirar les orelles i va dir amb serenitat:

—Un planeta va perdre el Mestre Obi-Wan. Quina incòmoda situació. —Un dels nens va ofegar una rialleta i ell va fingir no adonar-se’n—. Liam, les cortines. Una interessant endevinalla. —Obi-Wan no sortia de la seva sorpresa, i Yoda va agitar el seu bastó cap a la classe—. A reunir-se cadells, el lector de mapes envoltar. Buidar les seves ments. Trobar el díscol planeta d’Obi-Wan, anem a tractar. Bobby, les llums, si us plau.

Obedients, els nens es van agrupar al voltant del dispositiu lector de mapes mentre les llums s'apagaven. Aquest grup encara no ho havia vist en ús i va haver-hi exclamacions de sorpresa quan Obi-Wan va treure una petita bola de cristall —el gravador portàtil amb el mapa— i ho va col·locar en la part superior buida del lector. La sorpresa es va convertir en riures encantats quan un holograma tridimensional de la galàxia es va alçar, ocupant una gran part del saló. Estrelles de lluentors diverses semblaven surar en l'aire del saló de classes i alguns dels nens tractaven d'atrapar-les.

Obi-Wan va entrar en l'holograma i es va detenir.

—Aquí és on hauria d'estar... però no està. La gravetat atreu a totes les estrelles cap a la zona, a l'interior d'aquest lloc. Hauria d'haver-hi una estrella aquí... però no està.

—El més interessant —va intervenir Yoda—. De la gravetat la silueta roman, però l'estrella i tots els seus planetes han desaparegut. Com això pot ser? —Una vegada més, es va tornar a la seva classe—. Ara, cadellets d’ós, en la seva ment, què és el primer que veuen? Una resposta? Un pensament? Algun?

Va haver-hi un moment de silenci. Després un noi va aixecar la mà. Yoda va assentir amb un gest, i el nen va parlar:

—Mestre. Perquè algú ho va esborrar de l'arxiu memòria.

—Sí! —van cridar els altres nens feliços—. Això és el que va passar. Algú ho va esborrar!

Obi-Wan observava als nens. Una nena petita i seriosa li va mirar i li va explicar:

—Si el planeta hagués explotat, la gravetat hauria desaparegut.

Yoda es rigué entre dents, tant per l'expressió del rostre d’Obi-Wan com pel plaer que li donava l'acompliment dels seus estudiants.

—Veritablement meravellosa la ment d'un nen és. La padawan té raó. Vés al centre de l'atracció de la gravetat, i el teu planeta trobaràs.

Encara una mica atordit, Obi-Wan va recuperar el seu mapa.

—Però, Mestre Yoda —va preguntar mentre es disposava a retirar-se—, qui podria haver esborrat la informació dels arxius? Això és impossible. No?

Forta la Força en ell és. Més enllà dels seus propis problemes mira. Yoda va arrufar les celles, però no podia negar una resposta a un que havia fet la pregunta adequada.

—Perillós i pertorbador aquesta endevinalla és —va admetre—. Només un Jedi podria haver esborrat aquests arxius. —Va sentir la preocupació sobresaltada d’Obi-Wan, i va assentir amb el cap—. Qui i per què, més difícil de contestar són. Sobre això meditaré. Que la Força t'acompanyi.

Obi-Wan va repetir el desig amb més sinceritat en la seva veu del que era habitual, fins i tot entre els Jedi. Mentre tornava a la seva classe. Yoda es va trobar assentint. Que la Força estigui amb tots nosaltres.

Següent