L'amenaça fantasma NJ (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

La boira de la primera hora del matí estava amb prou feines començant a dissipar-se mentre Jar Jar Binks travessava caminant el pantà naboo a la recerca de l’esmorzar. Com la majoria dels gungans, preferia atrapar el seu menjar fresc. L'aire humit resultava agradable per a les seves orelles de color vermellós que penjaven fins a la meitat de l'esquena i les tèrboles aigües resultaven gratament tèbies en els gruixuts dits dels seus peus. L'única cosa que necessitava en aquest moment era...

Un centelleig blanc mig ocult en el fang del pantà va cridar la seva atenció. Oh, bé pera maistegar de matí!, Jar Jar va pensar alegrement. Va estirar un braç nerviüt cap avall i va agafar la cloïssa. La valva es va tancar d'un cop quan la mà de Jar Jar la va tocar. Jar Jar es va disposar a obrir el seu menjar.

Quan la valva per fi es va obrir, Jar Jar va treure la cloïssa amb la seva llarga llengua, gaudint el seu delicat sabor i suavitat. Sta is vida bona, va pensar. Coisa bona per mastegar i ries de capità Tarpals esvalotador per petitosos axidentis. Va aixecar la vista, i es va paralitzar.

Una cosa gegantina es va moure a través del pantà, una cosa com un enorme cap sense ulls. Era gran com els monstres de malson que s'elevaven des de les esquerdes profundes de tant en tant. Les criatures del pantà fugien davant d'ell. Entre les nuna que amb prou feines volen i els peko peko que fugien, corria un humà alt, amb barba, amb prou feines obstaculitzat per l'aigua i les arrels d'aquests arbres, els rutiger. Però ni tan sols ell podia seguir avançant-se-li; la cosa se li acostava ràpidament. Però Jar Jar va poder veure que el monstre no perseguia a cap de les criatures, ni tan sols a l'humà. Es dirigia directament cap a ell, Jar Jar Binks.

—Noooo! —va exclamar Jar Jar. Va sortir de la seva paràlisi, va deixar caure la valva de la cloïssa i va agafar a l'humà que passava corrent—. Socors! Socors!

—Deixa'm anar! —va cridar l'humà, però Jar Jar s'aferrava amb força. L'humà el va arrossegar pel pantà, mentre el monstre s'acostava veloç. Just abans que els atrapés, l'humà es va llançar al fang arrossegant-lo a ell també. Jar Jar va sentir un vent calent sobre l'esquena, i després la cosa ja havia passat. Mentre s'alçava entre el fang, va veure a l'enorme criatura que desapareixia en la boira.

—Oi! —va dir. En un èxtasi d'alleujament, va abraçar a l'humà que l’havia salvat—. Testimo!

L'humà va deixar escórrer l'aigua del pantà de la seva roba per mirar a Jar Jar.

—Estàs boig? —va preguntar—. Gairebé fas que ens matin!

—Jo parliava —exclamà Jar Jar, desconcertat. Aquest ésser humà no tenia dret a ser insultant, simplement perquè havia salvat la vida de Jar Jar. I en aquest moment quan la criatura s'havia anat i Jar Jar ja no estava tan espantat, va poder percebre rastres de combustible en l'aire del pantà. La cosa que els havia perseguit només havia estat una espècie de màquina, i no un monstre de les profunditats després de tot.

—La capacitat de parlar no et fa intel·ligent —li va dir l'humà—. Ara, sortim d'aquí!

Jar Jar es va quedar mirant mentre l'humà començava a allunyar-se.

—No, no... —li va dir seguint-lo—. Mi es queda. —Com és aquesta cosa que els humans diuen? Ah, sí—: Misa humil servidor.

—Això no serà necessari —va dir l'humà distret, mentre observava la boira amb summa atenció.

Jar Jar va posar els ulls en blanc. Humans mai entendre res!. Li va dir a l'home que els déus ho exigien, en deien deute de vida.

L'humà no va respondre, i tampoc ell es va allunyar de nou. Animat, Jar Jar va dir:

—El meu niom JaJa Binkss.

—No tinc temps per a això ara —va murmurar l'home alt.

—Qüè hadit? —Jar Jar es va tornar per veure el què era el que estava mirant. Dues estranyes màquines voladores van sortir de la boira. Cadascuna portava una criatura com un esquelet gungan, alt i blanc com un os. Estaven perseguint a un altre humà. Aquest era més jove i no tenia barba, però portava el mateix tipus de vestimentes color marró i bronze, com l'home que havia rescatat a Jar Jar.

—Oh! Nooooo —va cridar Jar Jar. La seva veu es feia cada vegada més aguda—. Nosa van a...

Alguna cosa el va derrocar de cap per avall en el fang, i va sentir dir a l'humà amb barba:

—Queda't a terra!

Jar Jar va aixecar el cap, escopint fang i aigua.

—... matar —va acabar, al mateix moment en què la màquina voladora feia dos trets brillants de llum. Per a sorpresa de Jar Jar, una barra de llum verda va aparèixer a la mà de l'humà i va atallar els trets per enviar-los de tornada a les criatures-esquelet, les criatures i les seves màquines van explotar. Espurnes i metall calent van caure xiuxiuant en el pantà. Novament es va fer silenci, tret pels panteixos de l'humà que les màquines havien estat perseguint.

—Ho sento, mestre —va dir el recentment arribat després d'un moment—. L'aigua va fondre la meva arma. —Va treure un tub curt, ennegrit, del seu cinturó i l'hi va lliurar al rescatador de Jar Jar.

L'home de la barba va examinar el tub, i després li va dirigir al nouvingut una mirada severa.

—Vas oblidar una altra vegada apagar-la, veritat?

El nouvingut va assentir tímidament. Jar Jar inclinà el cap amb simpatia mentre s'aixecava del fang. Entenia com era de fàcil oblidar coses. El mateix li passava a ell, amb massa freqüència.

—No demorarà molt temps per recarregar-se —va dir l'home de la barba i li va lliurar el tub de nou al nouvingut—. Però espero que per fi hagis après aquesta lliçó, el meu jove padawan.

—Sí, mestre —va dir l'altre home en un to suau.

Non més sermons, va pensar Jar Jar.

—Vuostè salvar a misa unaltra vegada, eh? —va dir, amb l'esperança de canviar de tema.

—Què és això? —va dir el nouvingut sense entusiasme.

—Un vilatà —va respondre l'home de la barba—. Marxem abans que aquests droides apareguin.

La improvisada salutació va molestar a Jar Jar breument... i després va comprendre la resta de les paraules de l'home.

—Més? Més, vas parlar? —Ja no volia veure més màquines.

Els dos homes van començar a córrer sense respondre. Jar Jar els va seguir, pensant ràpidament. Cap dels seus amagatalls habituals estaria a resguard de les màquines. Però les màquines s'havien mogut per sobre del pantà. No semblava que poguessin funcionar bé dins de l'aigua. I sota l'aigua estava...

—Disculpar... misa, prò il més gran lloc segur seria Otoh Gunga —els va dir mentre corrien—. Allà vuaser on misa créixer. Ciutat segura.

Els homes van deixar de córrer per mirar-lo.

—Una ciutat! —va exclamar l'home de barba—. Pots portar-nos allà?

Jar Jar va vacil·lar. Otoh Gunga seria segura per als éssers humans, però per a ell...

—Ah, puc... pensant ben... no poder. —En veure la sorpresa d'ells, va baixar la mirada—. És incomodant... però misa témer estic expulsiat. Vaig oblidar que cap fa cuoses terribiles a misa, si jo tornar.

Al lluny, sorolls estranys ressonaven pel pantà.

—Vas sentir això? —va preguntar l'home del barba—. Aquest és el so d'un miler de coses terribles. Es dirigeixen cap aquí.

—I quan ens trobin, ens aixafaran, van a destrossar-nos en trossets, després ens faran desaparèixer per sempre —va afegir el segon home amb innecessària èmfasi.

—Entendre bé el teu parlar —va dir Jar Jar amb tota la dignitat que va poder—. Per aquí. Depresa!

L'estrany nadiu amb aspecte de granota va portar a Qui-Gon i el seu aprenent a la riba d'un llac. Després d'advertir-los que no esperessin una càlida benvinguda, va saltar alt per l'aire i es capbussà en l'aigua. Els dos jedis van treure les màscares de respiració de les seves carteres de cinturó i es van ficar per seguir-lo.

La llum del sol amb prou feines penetrava l'aigua tèrbola del llac. A menys d'un metre per sota de la superfície, la llum començava a disminuir. Molt aviat es va fer difícil veure. Mentre Jar Jar conduïa als dos jedis a les profunditats, Qui-Gon va començar a témer que l’anaven a perdre en la creixent foscor.

De sobte, Qui-Gon va veure un centelleig de llum davant d'ells. Un moment després va poder distingir una sèrie de bombolles color ambre, que resplendien càlides i brillants a través de l'aigua fosca. La seva rica resplendor groga il·luminava l'aigua diversos metres al seu voltant. Les bombolles eren de diferents grandàries; les grans semblaven ser de gairebé setanta-cinc metres d'altura. Un encaix de metall de color bronze antic coronava cada globus, que ajudava a les parets a mantenir la seva forma i li proporcionava un lloc per unir les bombolles.

En acostar-se, Qui-Gon va poder albirar edificis dins de les bombolles. Els gungans caminaven tranquil·lament pels carrers, mentre els peixos nedaven fora, a pocs metres de la paret de la bombolla. Havien gairebé arribat a la ciutat de la bombolla, i Qui-Gon va començar a buscar una porta o una resclosa d'aire. Però Jar Jar va nedar directament cap al costat de la bombolla... i va passar directament a través d'ell a la ciutat d'endins. La paret de la bombolla es va segellar perfectament darrere d'ell sense deixar rastres. Membranes permeables hidrostàtiques, va pensar Qui-Gon. Mantenen l'aigua de mar fora, però permeten que passi la gent, de manera que la ciutat no té necessitat de rescloses d'aire. Impressionant. Va seguir a Jar Jar, començant a tenir l'esperança d'arribar al palau de Naboo a temps després de tot.

Però els caps d’Otoh Gunga no estaven disposats a ajudar.

—Nosa non agradar ils naboos! —va assegurar el cap gungan Nass, quan els jedis van ser portats davant seu—. I a ells non agradar nosa, ils naboo creure ser més saberuts. Creure ils seus cervells més granduts.

Obi-Wan va intentar discutir, però els caps no van voler escoltar.

—Non interessar Naboo a nosa —va sentenciar el Cap Nass rotundament.

Parlar no estava portant enlloc. I si no arribem a la capital aviat, els droides de la Federació de Comerç s'hauran apoderat de tot. Qui-Gon va fer un gest que li va permetre tocar la ment del gungan.

—Llavors posi'ns ràpid en el nostre camí —va dir.

—Puosar nosa ràpid il seu camí —va respondre el cap gungan ràpidament al suggeriment de Qui-Gon—. Nosa donar un bongo. Manera més ràpida arribar a Naboo és a traviés dil nucli. Ara anar-se.

Qui-Gon li va donar les gràcies i es va allunyar. Mentre es dirigien a la sortida, Obi-Wan va murmurar:

—Mestre, què és un bongo?

—Un transport, espero —va murmurar Qui-Gon. Preferentment un que sigui veloç... Es va detenir. Jar Jar Binks estava entre dos guàrdies, emmanillat i clarament a l'espera d'un judici.

En mirar-se als ulls amb Qui-Gon, Jar Jar va dir:

—Ahh... qualsevol ajudia ser ben aqüisa.

Obi-Wan va arrufar les celles.

—Amb prou feines tenim temps, mestre —va objectar.

—Anem a necessitar un navegant —va dir Qui-Gon—. Aquest gungan pot ser d'ajuda. —A més, vam ser nosaltres els qui vam fer que Jar Jar vingués aquí. Si no fora per nosaltres, ell no estaria en problemes. Qui-Gon es va tornar cap al gungan cap—. Què serà de Jar Jar Binks aquí?

—Ser castigat ell —va respondre el Cap Nass—. Copejar finsa morir.

Jar Jar va gemegar. Obi-Wan es va sobresaltar, després es va preocupar. Evidentment, no s'havia adonat de la gravetat del problema de Jar Jar. Qui-Gon va estudiar al cap gungan.

—Jo li vaig salvar la vida a Jar Jar Binks —li va dir al cap—. Ell em deu el que vostè diu un deute de vida. —Va fer un gest, per influir en la ment del gungan una vegada més—. Els seus déus ordenen que la seva vida em pertanyi a mi ara.

—Susa vida pertànyer a l’estranger —va acceptar el Cap Nass—. Anar amb ell.

Jar Jar va mirar a un i a un altre, i va sacsejar el cap.

—Non treure d'aqüí! Millor morts aqüí qüe molto mort en nucli... Qüè em dir, vuostès?

Mentre els guàrdies llevaven les manilles a Jar Jar, Qui-Gon i Obi-Wan van intercanviar mirades. Viatjar a través del nucli no sembla molt més segur que enfrontar als droides de combat de la Federació de Comerç, va pensar Qui-Gon. Però almenys d'aquesta manera, tenim l'oportunitat d'arribar davant la reina de Naboo abans que arribin els droides.

»Si sobrevivim el viatge.

 Següent