L'atac dels clons NJ (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Obi-Wan es va recolzar en el pal d'execució al centre de la sorra de Geonosis i va provar una vegada més les cadenes que li subjectaven els braços sobre el cap. Què estaven esperant els geonosians? Ja l’havien tingut allà durant mitja hora i la multitud estava cada vegada més inquieta. Per cert, no era que Obi-Wan tingués pressa alguna...

La multitud va rugir, i Obi-Wan va mirar cap amunt. Un petit carro estava entrant a la sorra, i quan va veure als passatgers, Obi-Wan va sospirar i va tancar els ulls un moment. Jo sabia que Anakin anava a fer alguna cosa desgavellada, jo ho sabia.

Però no tenia sentit renyar-lo en aquest moment i per l'expressió del seu rostre, no hi havia necessitat. Obi-Wan va esperar mentre els geonosians encadenaven a Anakin al pal al costat d'ell. De cua d'ull, va veure a Padmé que es ficava alguna cosa petita en la boca a esquena dels guàrdies just abans que es donessin la volta i l'encadenessin al pal al costat de l’Anakin.

—Estava començant a preguntar-me si havies rebut el meu missatge —va dir Obi-Wan mentre els guàrdies s'anaven retirant de la sorra.

—El vaig retransmetre tal com vostè va demanar, Mestre —va explicar Anakin amb tota serietat. Els músculs del seu coll es van crispar, com si estigués tractant de no mirar a Padmé—. Llavors vam decidir venir a rescatar-lo.

Obi-Wan va aixecar la vista per mirar les seves mans encadenades.

—Bona feina!

En les tribunes, va veure a Nute Gunray i als altres delegats de Comerç i Bancari amuntegats en una enorme llotja de luxe amb l'arxiduc. El Comte Dooku estava prop de la primera fila, juntament amb el seu guardaespatlles caça-recompenses. Amb prou feines el carro va sortir de la sorra, l'arxiduc va fer l'anunci formal que Obi-Wan, Anakin i Padmé anaven a ser executats —com si algú en la sorra ho ignorés— i després va declarar en veu alta:

—Que comencin les execucions!

La multitud va rugir de nou, aquesta vegada més fort que abans, i tres grans portalades es van obrir a l'altre costat de la sorra. De la primera portalada va sortir una enorme bèstia d'espatlles amples amb grans banyes. Una criatura, pensava Obi-Wan, potent però estúpida. Per la segona portalada va sortir una geganta criatura felina amb llargs ullals —un nexu— i la tercera portalada va deixar sortir un acklay, que era un llangardaix de la grandària d'un caça estel·lar proveït amb unes pinces prou grans com per tallar a un home per la meitat. Darrere de cadascun dels monstres seguia una horda de picadors geonosians muntats en bèsties més petites i amb llargues llances.

Els picadors atiaren als tres monstres empenyent-los cap al centre de la sorra.

—Tinc un mal pressentiment sobre això —va anunciar Anakin.

—Ocupa't del de la dreta —li va dir Obi-wan assenyalant al reek—. Jo m'ocupo del de l'esquerra.

—I què passa amb Padmé? —va preguntar Anakin.

Obi-Wan va mirar més enllà de l’Anakin i va somriure lleument. Padmé havia pres el cadenat d'un dels seus lligams. —Així que això és el que amagava dels guàrdies! Un rossinyol!— i va usar la cadena com a corda per pujar al punt més alt del pal. Allà feia equilibri, alternativament manipulant les manilles restants i tirant de la cadena per afluixar-la del pilar.

—Ella sembla estar per sobre d'aquestes coses —va dir secament Obi-Wan.

Sorprès, Anakin va mirar la Padmé. Després li va dirigir un somriure a Obi-Wan que només reflectia amb prou feines un rastre de la jactància que Obi-Wan recordava en el seu aprenent.

Què li ha passat?», va pensar Obi-Wan. I llavors els monstres van atacar.

L’acklay es va llançar directament cap a Obi-Wan, amb les seves pinces molt obertes. Aquestes bèsties són miops, va pensar Obi-Wan. Si calculo bé el temps... Just abans que l’acklay l’enxampés, el va esquivar ficant-se darrere del pal.

L’acklay va continuar la seva carrera. La pinça es va tancar al voltant del pal d'execució, exactament on hauria d'haver estat el Jedi, i el pal va quedar fet estelles. Obi-Wan va tirar de la cadena alliberant-se i va fer un ràpid cop d'ull al seu voltant.

Anakin havia saltat sobre el llom del reek i embolicat la cadena que el subjectava al voltant d'una de les banyes de l'animal. El reek sacsejava el cap fotent estirades de la cadena, no faltava molt perquè el deixés lliure de lligams. El nexu estava tractant de pujar pel pal per arribar a la Padmé. Mentre Obi-Wan observava, ella es va balancejar baixant per la cadena i el va copejar amb els dos peus, empenyent-lo cap enrere. Padmé pot cuidar-se ella mateixa... Per un temps.

L’acklay va acabar de reduir a estelles el pal. Va sacsejar el cap per mirar al seu voltant com si estigués buscant el saborós mos que ell sabia que hauria d'haver estat allà en alguna part. Va veure a Obi-Wan i es va llançar de nou cap a ell.

Obi-Wan va córrer cap a la vora de la sorra, on s'agrupaven els picadors amb les seves llargues llances. Sobresaltada, una de les bèsties de muntar, es va encabritar. Mentre el picador estava ocupat tractant de dominar a la seva muntura, Obi-Wan va aferrar l'extrem de la seva llança i la hi va arrencar de les mans. Va clavar l'altre extrem en el terra i va deixar que el seu propi impuls i la llarga llança l’elevessin sobre el picador.

A prop darrere d'ell, l’acklay va xocar contra la muntura traient al picador per l'aire. El geonosià va cridar una vegada abans que l’acklay tanqués les pinces sobre ell. Els altres picadors es van dispersar davant l'atac de l’acklay, però aviat anaven a tornar. Una cosa alhora, va pensar Obi-Wan. La llança del picador no era una arma important, però podria ser suficient si podia clavar-la a la bèstia en el lloc adequat. Va apuntar i la va llançar.

La llança li va donar en un costat del bescoll. L’acklay va xisclar, va deixar el cos del picador i va tornar a atacar. Bé, això no ajuda molt, va pensar Obi-Wan, ajupint-se darrere de la bèstia de muntar del picador mort.

L’acklay el va seguir, però més lentament que abans. Obi-Wan es va mantenir davant d'ell, però no va poder ampliar la bretxa entre ells. Llavors va veure al reek que venia cap a ell, amb Anakin i Padmé sobre el seu llom, i el nexu saltant amb ràbia darrere de tots. Anakin semblava haver trobat una manera de dirigir a la criatura amb l'ajuda de la Força. Obi-Wan va pujar d'un salt.

Va caure darrere de la Padmé. En mirar per sobre de l'espatlla, va veure l'atac del nexu a l’acklay ferit. Aquí van dos fora de combat, per un temps. Si poguéssim...

Es van obrir portalades per tot el contorn de la sorra i van aparèixer els droidekes. Van envoltar al reek i es van desplegar, activant els seus escuts i traient les seves poderoses pistoles blàster. El reek va esbufegar i va sacsejar el cap, girant en cercles per evitar als droides de seguretat, però hi havia droidekes pertot arreu. Estem morts. Per què no han començat a disparar?

Es va produir un sobtat silenci. Obi-Wan va dirigir la mirada cap a la multitud i els seus ulls es van obrir molt grans. Per tota la sorra es van encendre sabres llum blaus i verds. Ha d'haver-hi almenys cent jedis per aquí! Mirà cap a la llotja arxiducal i la seva mandíbula va caure. En aquesta distància no podia distingir les faccions de l'home amb la túnica Jedi dempeus al costat del Comte Dooku, però no era necessari. Només un Jedi té un sabre de llum porpra. Mestre Windu!

Quan el reek que portava a Anakin, Padmé i Obi-Wan va passar saltat prop de la llotja arxiducal, el Comte Dooku va contenir un somriure. Formaven sens dubte un grup amb gran inventiva, però els seus trucs no farien cap diferència a llarg termini.

Al seu costat, el virrei Nute Gunray es va girar iradament.

—Això no és com se suposa que havia de ser! Jango, acaba amb ella!

Dooku li va fer senyals a Fett perquè es quedés on estava. Realment, el neimoidià era gairebé tan entretingut com els Jedi.

—Paciència, virrei —li va dir Dooku a Nute amb un lleu somriure—. Ella morirà.

El virrei va esbufegar i es va tornar cap a la sorra. Divertit com era veure la seva frustració, ja era hora de posar fi en això. Dooku va fer un senyal subreptici i els seus droidekes ocults van sortir en gran nombre per les portalades al voltant de tota la sorra. La multitud va aplaudir i Nute Gunray es va acomodar satisfet en el seu seient, però Dooku va tenir només una sensació de desassossec darrere d'ells on Jango Fett estava parat. Es va donar volta per veure el que el seu guardaespatlles havia advertit.

Mace Windu estava al costat de Jango, el seu sabre de llum llançant un brillant color porpra clar. El soroll de la multitud ha d'haver tapat el so quan el va encendre, va pensar Dooku. Va amagar la seva sorpresa amb un elegant gest de benvinguda.

—Mestre Windu, què amable de la seva part unir-se a nosaltres. Arriba just a temps per a l'hora de la veritat. —Va fer un gest cap a la sorra—. Crec que aquests dos nous nois seus podrien aprofitar una mica més d'entrenament.

L'expressió ombrívola del Mestre Windu no va canviar.

—Sento decebre't, Dooku —va dir amb veu greu i dura—. Aquesta festa ha acabat. —Va fer un gest i per tota la sorra els sabres de brillant llum van cobrar vida.

Dooku va corbar els llavis en una combinació de diversió i plaer. Això està anant encara millor del que havia esperat. Hi ha més de cent jedis per aquí, a més del Mestre Windu, anem a matar-los a tots.

—Valent però estúpid, el meu vell amic Jedi —li va dir suaument a Mace—. Estan increïblement superats en nombre.

—No ho crec —va etzibar el Mestre Windu—. Els geonosians no són guerrers. Un Jedi ha d'equivaler a cent geonosians.

—No era en els geonosians en els quals estava pensant —va explicar Dooku, deixant que el seu somriure s'engrandís—. Com creu que un Jedi resistirà contra mil droides de combat?

Mentre parlava, el primer dels nous súper droides de combat va aparèixer en el passadís darrere de Mace Windu. Immediatament van començar a disparar.

El Mestre Windu va desviar fàcilment les explosions però per fer-ho, va haver d'apartar la seva atenció dels altres en la llotja arxiducal. Immediatament, Jango Fett va aixecar el seu llançaflames i va disparar.

El Mestre Windu el va poder esquivar, però les flames van fregar la vora del seu mantell i li va calar foc. A mesura que més droides de combat omplien la sorra, ell va saltar per sobre de la paret cap a la sorra de baix. El Comte Dooku va sacsejar el cap davant semblant tossuderia i ximpleria, i es va acomodar per gaudir del tumult. Sí, això serà molt interessant, certament.

Per un moment, en veure al Mestre Windu, Obi-Wan es va sentir alleujat, després els droides de combat van començar a omplir la sorra des de totes les direccions. Els geonosians van fugir amb prou feines els trets de rajos d'energia van començar a volar. Tants droides! Podem...

El reek es va resistir, i Obi-Wan va sortir volant. Va caure rodant i va esquivar un raig d'energia. Els droidekes estaven disparant. No podria esquivar-los a tots per molt temps. Necessitava un sabre de llum.

Com en resposta als seus pensaments, va arribar un sabre de llum volant cap a ell. El va agafar i el va activar amb un suau moviment, va saludar al Jedi que l'hi havia llançat i va desviar quatre rajos d'energia de tornada cap als droides de combat. Va veure que Anakin ja tenia també un sabre de llum, i Padmé havia trobat una pistola blàster en alguna part.

La batalla era la pitjor en què Obi-Wan hi havia alguna vegada participat. Era molt pitjor del que va ser Naboo. Els droides de combat seguien arribant i arribant, sense fi. Per molts que ells destruïssin, sempre n’hi havia més. En un moment, es va trobar braç a braç amb Mace Windu. Semblaven estar fent progressos... i llavors Jango Fett es va llançar cap avall per unir-se a la lluita. Mace va anar a la caça del caça-recompenses, i Obi-Wan es va quedar sol de nou.

Ells són massa! Obi-Wan va perdre el compte dels droides que havia destruït. Podia sentir que morien jedis al seu voltant, aclaparats per la quantitat. La sorra del terra estava xopada de sang i coberta de peces trencades de droides, i més droides de combat seguien arribant. Els tres monstres que els anaven a executar estaven morts. —Obi-Wan vagament recordava haver matat ell mateix a l’acklay— però això semblava no importar.

Sobtadament, els droides van deixar de disparar. Obi-Wan va baixar els braços cansats i va mirar al seu voltant. Mace Windu, Padmé, Anakin i uns vint Jedi estaven al centre de la sorra, envoltats de droides de combat. Només vint!, va pensar en estat de xoc. Havia d'haver-hi hagut almenys un centenar de sabres de llum brillant en la sorra quan va aixecar la mirada i els va veure per primera vegada. Els altres jedis havien d'haver mort.

—Mestre Windu! —La veu del Comte Dooku va ressonar en tota la sorra—. Vostès han lluitat valentament. Són dignes de reconeixement en els arxius de la història de l'Orde Jedi. Però ara s’ha acabat. —Va fer una pausa, i després va continuar—. Rendeixin-se... i les seves vides seran respectades.

—No anem a ser ostatges perquè puguis negociar, Dooku. —La veu profunda de Mace Windu era ferma, encara que havia de saber quina anava a ser la reacció de Dooku.

—Llavors ho sento, vell amic —va dir el Comte Dooku—. Hauràs de ser destruït.

Ell va aixecar la mà i els droides de combat van aixecar les seves armes.

—Mira! —va cridar Padmé. Obi-Wan va mirar ràpidament al voltant, confós, no va veure més que droides de combat. Llavors es va adonar que Padmé estava assenyalant cap amunt. Ell va inclinar el cap cap enrere i va veure sis canoneres que travessaven l'aire lliure per sobre de la sorra.

Les naus canoneres van descendir en un lloc entre el diminut cercle de jedis i els droides de combat geonosians. La sorra es va omplir d'una aspra llum blanca mentre els milers de droides de combat i súper droides de combat disparaven els seus làsers, i els trets rebotaven en els escuts de les canoneres. Obi-Wan mirava amb incredulitat i sorpresa.

Qui són? D'on van venir? I després tropes amb blanca armadura completa van baixar de les naus, i ho va saber. L'exèrcit de clons! Però com...? Els soldats clons van descarregar un ràpid i mortal foc sobre els droides, obligant-los a retrocedir.

El Mestre Yoda va aparèixer en la porta d'una de les canoneres i va fer senyals als atordits jedis.

—Donin-se pressa! —els hi va cridar.

Tots van córrer cap a les canoneres. Mentre abordava la nau més propera, Obi-Wan va mirar cap a la llotja arxiducal. Estava buida. Mirà cap avall i va veure al nen clon, el fill de Jango Fett, prop d'una de les parets. El noi estava agenollat al costat del casc atrotinat que el seu pare havia usat. Així que el Mestre Windu es va desfer del caça-recompenses, va pensar Obi-Wan. Va sentir llàstima pel nen i es va preguntar què seria d'ell, però ja no hi havia res que ell pogués fer.

No hem acabat amb això encara, va pensar mentre les canoneres ascendien allunyant-se de la sorra. Encara estan totes aquestes naus nucli de la Federació de Comerç a l'àrea de descens. I després cal ocupar-se del Comte Dooku.

 Següent