L'amenaça fantasma NJ (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Després de consultar amb el Capità Panaka i les seves donzelles-guardaespatlles, Amidala va decidir que ella es convertiria de nou en Padmé, la donzella, amb prou feines la nau estigués a l'abast de la Federació de Comerç. Fins llavors, ella retindria la seva vestidura reial i la pintura de la cara. Va passar la major part del viatge de retorn a Naboo en les seves estances, pensant al seu poble, al seu planeta i en la invasió.

Cap dels seus assessors creia que tornar al seu planeta era una bona idea. Fins i tot Qui-Gon Jinn semblava desconcertat per la seva decisió. No obstant això, sentia que estava bé, tan profundament encertat com el fet de desafiar a la Federació de Comerç en primer lloc... a pesar que no sabia el que anava a fer quan hi arribessin. Simplement compartir el destí del seu poble ja no semblava suficient. Però com anava ella a lluitar contra els grans exèrcits de droides que tenia la Federació de Comerç?

Exèrcits... Jar Jar havia parlat d'exèrcits. Ell semblava segur que el seu poble anava a lluitar. Tal vegada si els humans de Naboo haguessin cooperat més amb els gungans, la invasió de la Federació de Comerç no s'hauria produït tan ràpidament i amb tanta facilitat. Potser, fins i tot en aquest moment, si tots cooperaven... Però això significaria iniciar una guerra real. La Federació de Comerç ens va envair. Les converses i la diplomàcia no han servit per res. De vegades... de vegades simplement un ha de respondre lluitant.

A poc a poc la idea va anar prenent forma en la seva ment. Seria arriscat, però Tatooine i la carrera de beines li havien ensenyat una cosa sobre córrer riscos. Mentre s'acostaven a Naboo, va cridar als seus assessors a una reunió per comunicar-los el seu pla.

El Capità Panaka clarament seguia preocupat.

—Encara no entenc per què vostè va insistir a fer aquest viatge —es va queixar—. Al moment en què descendim, la Federació l’arrestarà per obligar-la a signar el tractat.

—Estic d'acord —va dir Qui-Gon. Mirà a Amidala—. No acabo de comprendre el que espera aconseguir.

Amidala va respirar profund.

—Vaig a recuperar el que és nostre.

—Només som dotze. Altesa —va assenyalar el Capità Panaka amb suavitat—. No tenim exèrcit.

Qui-Gon va mostrar un lleu somriure, després va sacsejar el cap.

—I no podem lluitar una guerra en el seu nom, Altesa. Jo només puc protegir-la.

—Ho sé —va dir Amidala. Mirà per sobre de l'espatlla, cap a on estava Jar Jar—. Jar Jar Binks!

El gungan va mirar al seu voltant, com si esperés que respongués un altre.

—A misa. Altesa?

—Sí —va confirmar Amidala. Aquesta era la part que no s'havia atrevit a esmentar a ningú fins aquest moment. Els gungans i els éssers humans s'havien molestat i incomprès mútuament durant molt temps... però si podia persuadir a Jar Jar, llavors tal vegada podria persuadir la resta del seu poble també—. Necessito la teva ajuda —li va dir, i va esperar amb gran expectació la resposta d'ell.

***

Anakin va passar la major part del viatge a Naboo en la cabina del pilot amb Ric Olié i Obi-Wan, fent preguntes sobre els controls. Si no puc ser un Jedi, tal vegada pugui ser pilot, va pensar. Olié li va dir que tenia moltes condicions naturals per a això, i fins i tot Obi-Wan va semblar estar d'acord. És més, li van permetre fins i tot ocupar una vegada el seient del copilot, encara que no hi havia molt a fer com a pilot mentre la nau estava a l’hiperespai.

Tots es van posar tibants en acostar-se a Naboo, però quan finalment van sortir de l’hiperespai, no hi havia cap nau de la Federació de Comerç entre ells i el planeta.

—Va desaparèixer el bloqueig! —va exclamar sorprès el Capità Panaka.

—Va acabar la guerra —va observar Obi-Wan—. Ja no hi ha necessitat d'ella.

—Tinc un vaixell de guerra de la meva pantalla de visualització —va informar Ric Olié.

Obi-Wan va mirar i va assentir amb el cap.

—La Nau Droide de Control.

—Probablement ja ens van veure —va dir el Capità Panaka, i la seva expressió de preocupació es va intensificar.

—No tenim molt de temps —va estar d'acord Obi-Wan, i el següent que Anakin va veure va ser que tots es preparaven per abandonar la nau. A mesura que es reunien en el celler principal, a l'espera que la nau espacial descendís, Anakin va veure a Padmé entre les donzelles de la reina.

—Padmé! —la va cridar amb alegria, corrent cap a ella. No l'he vist des que vam arribar a Coruscant!—. On has estat?

—Annie —va exclamar Padmé amb sorpresa—. Què estàs fent aquí?

—Estic amb Qui-Gon —va respondre Anakin, i va baixar la vista—. Però... no em van deixaran ser un Jedi. Sóc massa gran.

—Això serà perillós, Annie —li va dir Padmé.

—De debò? —va reaccionar Anakin—. Puc ajudar! A on anem?

—A la guerra, em temo —va dir Padmé amb un sospir—. La Reina ha hagut de prendre la decisió més difícil de la seva vida. Ella no creu en la lluita, Annie. —La seva veu es va tornar pensativa, i va afegir, gairebé per a si mateixa—: Som un poble pacífic...

—Jo vull ajudar —li va assegurar Anakin. Va somriure—. M'alegro que hagis tornat.

El somriure que Padmé li va retornar mostrava una certa preocupació, però Anakin estava tan content de veure-la que no li va importar.

***

Ric Olié va portar a la Reial Nau Espacial de la reina de Naboo a un descens suau en el pantà gungan. Amb prou feines es van detenir, Obi-Wan va buscar a Qui-Gon. Durant el viatge, s'havia produït una certa fredor entre ells a causa de la discussió de Coruscant. Era molt probable que aviat es trobessin enmig d'una guerra. Obi-Wan volia parlar amb Qui-Gon mentre tingués l'oportunitat.

Va trobar a Qui-Gon mirant més enllà del llac gungan, com si estigués esperant que els caps gungans emergissin de l'aigua en qualsevol moment.

—Jar Jar està de camí cap a la ciutat gungan, mestre —li va informar Obi-Wan una mica insegur.

Qui-Gon va assentir amb aire absent.

—Bé.

—Creu vostè que la idea de la reina funcionarà?

—No serà fàcil persuadir als gungans —va respondre Qui-Gon—. I no podem usar el nostre poder per ajudar-la. —Ell va mirar severament a Obi-Wan.

Aquest va vacil·lar. Tenia moltes coses que volia dir-li: que havia arribat a conèixer millor a Anakin durant el viatge, que havia començat a veure el potencial del noi, que s'havia equivocat en témer que Qui-Gon volgués acomiadar-lo.

—Jo... em disculpo pel meu comportament, mestre —va començar—. No és la meva funció estar en desacord amb vostè sobre el noi. I... li estic agraït que vostè pensi que estic llest per a les proves.

Durant un llarg moment, Qui-Gon el va mirar. Després li va somriure.

—Has estat un bon aprenent —li va dir afectuosament—. Ets molt més savi que jo, Obi-Wan. Preveig que et convertiràs en un gran Cavaller Jedi.

—Si això és així, serà perquè vostè m'ho va ensenyar —va respondre Obi-Wan.

La superfície del llac va bombollejar per un moment. Jar Jar va emergir i va anar a reunir-se amb ells; per quan va arribar, tots els altres també s'havien reunit.

—Non hi havia allà ningú —va dir Jar Jar—. Tuots anats. Alguna baralla, creure misa.

—Creus que se’ls han emportat als campaments? —va preguntar el Capità Panaka.

—El més probable és que van ser eliminats —va observar Obi-Wan. Els primitius electropals dels gungans serien de poca ajuda contra els desintegradors dels droides de la Federació de Comerç.

—Non —va dir Jar Jar—. Misa non pensa açò. Gungans amagats. Quan en probliemes, anar a lloc sagrat. Màkinaks non s'atrevixen a buscar.

—Saps on estan? —va preguntar Qui-Gon.

Jar Jar va assentir amb un gest i es va dirigir cap al pantà. Obi-Wan va mirar a Qui-Gon, qui es va encongir d'espatlles i el va seguir. Espero que no estiguin lluny, va pensar Obi-Wan. No tenim molt temps abans que els droides de la Federació de Comerç vinguin a buscar-nos.

 Següent