L'atac dels clons NJ (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

L'ampli passadís prop del centre del Temple Jedi estava il·luminat només per la llum que es filtrava a través de les entrades en cada extrem. A Yoda sempre li havia agradat el joc de la llum contra la foscor, però aquesta nit, caminant pel passadís amb Mace Windu, això li entristia. Li recordava massa al creixement del Costat Fosc. Mace Windu va trencar el silenci.

—Per què no vam poder nosaltres anticipar aquest atac contra la senadora? —La seva veu profunda estava plena de preocupació.

—Emmascarar el futur, aquesta pertorbació ho fa en la Força —va respondre Yoda amb calma.

—La profecia s'està fent realitat —va assenyalar Windu, arrufant les celles—. El Costat Fosc està creixent.

Yoda va assentir amb el cap.

—I només els que s'han bolcat cap al Costat Fosc poden detectar les possibilitats del futur. —Podia sentir la inquietud de Mace davant les seves paraules, i ho comprenia. Gran part del notable èxit dels Jedi es devia a la seva capacitat d'anticipar el futur. Els joves sempre havien confiat en això, tal vegada una mica massa. Vuit-cents anys li donaven a un una perspectiva diferent. La pèrdua d'aquesta capacitat de veure el futur no li preocupava tant a Yoda com la creixent força del Costat Fosc que havia causat aquesta pèrdua.

Després d'un breu silenci, Mace va parlar.

—Han passat deu anys, i els Sith encara no s'han mostrat.

—Però estan, en alguna part —va dir Yoda, i va assentir amb el cap en senyal d'aprovació. Els camins de la Força, Mace Windu ha après bé. Va veure més enllà de la seva pròpia preocupació, el cor del problema real—. Una certesa, això és.

Mace va assentir, i van continuar la seva caminada cap a la llum en silenci.

***

Un remolí en la Força va arrencar a Anakin de la seva meditació. Algú s'acostava. El sabre de llum de l’Anakin va saltar a les seves mans gairebé abans que els seus ulls s'obrissin; llavors, en sentir la presència més clarament, va somriure i va tornar a col·locar l'arma en el cinturó. Era només Obi-Wan, que tornava del seu control de seguretat.

La porta de l'apartament de la Padmé es va obrir lliscant-se.

—El Capità Typho té més que suficients guàrdies a baix —va dir Obi-Wan en entrar—. Cap assassí podrà passar per allà. Alguna novetat per aquí?

—Tranquil com una tomba —va respondre Anakin sense pensar i després es va estremir lleugerament davant les seves paraules. Va veure la mirada d’Obi-Wan, i va respondre a la pregunta que el seu Mestre no havia formulat en veu alta—. No m'agrada simplement esperar fins que alguna cosa li passi a ella.

Obi-Wan va moure el cap assentint de manera comprensiva, i va treure un visor de butxaca de la cartera que penjava del seu cinturó. Un moment després, va arrufar les celles i ho va aixecar. La pantalla mostrava a R2-D2 apagat, en un racó prop de la porta del dormitori de la Padmé, però no hi havia cap imatge del llit, ni de la Padmé.

—Què està passant? —va preguntar Obi-Wan. Anakin es va encongir d'espatlles.

—Ella mateixa va cobrir aquesta càmera. Em sembla que no li agrada que jo l'estigui observant.

—En què estarà pensant? —es va preguntar Obi-Wan, sacsejant el cap.

—Ella va programar a R2 perquè ens adverteixi si hi ha algun intrús.

—No és un intrús el que em preocupa —va replicar Obi-Wan—. Hi ha moltes altres maneres de matar a un senador.

—Ho sé, però també volem atrapar a aquest assassí —va comentar Anakin—. No és així, Mestre?

Els ulls d’Obi-Wan es van engrandir.

—L'estàs usant a ella com a carnada?

—Va ser idea d'ella —va explicar Anakin a la defensiva. Per cert, ella havia insistit en això—. No es preocupi no sofrirà cap dany. Puc sentir tot el que passa en aquesta habitació. —En allò relacionat amb la Padmé, la seva normal percepció de la Força s'havia accentuat; podia sentir la seva respiració, si ho intentava. Però no podia explicar-ho a Obi-Wan—. Confiï en mi.

—És massa arriscat —va insistir Obi-Wan, arrufant les celles—. I els teus sentits no estan tan afinats, jove aprenent.

Sí que ho estan! Però Anakin havia percebut la feble èmfasi addicional en «els teus sentits»; tal vegada Obi-Wan li anava a permetre continuar, després de tot.

—I els seus sí ho estan?

—Possiblement —va respondre Obi-Wan. No va fer res per despertar-la, i Anakin va reprimir un somriure de satisfacció. Anaven a atrapar a l'assassí d'aquesta manera. Després d'un moment, Obi-Wan va agregar—: Et veus cansat.

—És que mai dormo bé —va admetre Anakin.

—A causa de la teva mare? —va preguntar Obi-Wan amb delicadesa.

—No sé per què segueixo somiant amb ella ara —va respondre el jove. Especialment aquests somnis terribles. La seva mare era forta i dolça, els seus records d'ella no incloïen presagis o amenaces imminents. Però els seus somnis sí. Es va encongir d'espatlles—. No l'he vist des que era petit.

—Els somnis desapareixen amb el temps.

Aquests no havien desaparegut. En tot cas, s'estaven fent cada vegada més freqüents. Però no volia ara parlar d'això amb Obi-Wan. Obi-Wan mai havia conegut a Shmi Skywalker; realment no ho podia entendre.

—Prefereixo somiar amb la Padmé —va dir amb trapelleria, sabent que anava a distreure al seu Mestre—. El sol fet d'estar prop d'ella una altra vegada és... embriagador.

—Sigues conscient dels teus pensaments, Anakin —va dir Obi-Wan bruscament—. Ells et traeixen. Tu has pres un compromís amb l'Orde Jedi, un compromís que no es pot trencar fàcilment. I no t'oblidis que ella és una política. I els polítics no són de fiar.

—Ella no és com els altres en el Senat, Mestre —va reaccionar Anakin, molest per la inesperada crítica.

Obi-Wan es va encongir d'espatlles.

—Ha estat la meva experiència que els senadors s'ocupen només d'agradar als qui financen les seves campanyes... i estan més que disposats a oblidar les subtileses de la democràcia per obtenir aquests fons.

—No vull un altre sermó, Mestre —grunyí Anakin. Tant la política com l'economia li resultaven avorrides, i Obi-Wan no parava de parlar durant hores una vegada que començava—. A més, vostè està generalitzant. El canceller no sembla ser corrupte.

—Palpatine és un polític —va respondre Obi-Wan—. És molt astut per seguir les passions i els prejudicis dels senadors.

—Crec que és un bon home —va insistir Anakin amb fermesa—. Els meus instints són molt positius sobre... —Es va interrompre, atordit per una sobtada sensació d'amenaça que irradiava des de l'habitació de la Padmé. Mirà al seu Mestre.

—Jo també ho vaig percebre —va dir Obi-Wan, i junts van córrer cap a la porta del dormitori.

—Padmé! —Anakin es va llançar sobre el llit amb el seu sabre de llum brunzint en l'aire. Darrere d'ell, va sentir l'estrèpit de vidres trencats, però tota la seva atenció es concentrava en dos kouhuns que es movien en el coixí de la Padmé, espetegant les seves llengües que eren també agullons. La seva estocada va passar a un pèl del rostre immòbil de la Padmé i va partir als mortals cucs per la meitat—. Com van arribar fins aquí?

Amb el sabre de llum encara actiu, Anakin es va girar. No hi havia senyals d’Obi-Wan, i només va veure la finestra del dormitori destrossada i les llums de nit dels edificis i vehicles de l'exterior. Llavors Anakin va veure un droide sonda de rastreig volant cap al trànsit de la ciutat, amb el seu Mestre aferrat fermament a dos dels seus sortints. El seu primer pensament va ser: De manera que així és com van entrar els kouhuns; i el segon: Però estem a més de cent pisos d'altura! Si es deixa anar...

Anakin va girar sobre si mateix. Padmé estava asseguda en el llit, amb els ulls horroritzats també fixos en el droide assassí que s'allunyava ràpidament. Podia sentir al Capità Typho i els seus guàrdies que s'acostaven; ells podien manejar les coses aquí de moment. Havia de seguir a Obi-Wan.

—Queda't aquí! —li va cridar a Padmé, i va sortir corrent per passar al costat del Capità Typho i els guàrdies, en direcció als ascensors ràpids.

***

Aquesta no ha estat la millor idea que he tingut, va pensar Obi-Wan mentre penjava del droide. Però no havia esperat que es desenganxés de la manera que ho havia fet. Certament no havia esperat que zigzaguegés en el cor del trànsit dels veloços lliscants, o que se sacsegés d'un costat a un altre tractant de lliurar-se d'ell. Algú havia fet un bon treball quan el va programar.

El droide va enviar una descàrrega elèctrica, i Obi-Wan gairebé perd l'equilibri. Ni tan sols la Força podia salvar-lo si queia des de centenars de pisos. Estirà d'un cable en la part posterior del droide i el va desconnectar, l'energia del droide es va interrompre i les descàrregues elèctriques van cessar... però també es va interrompre l’antigravetat del droide. Van caure gairebé trenta pisos abans que Obi-Wan aconseguís connectar de nou el cable. Decididament no és una de les meves millors idees.

L'embogit viatge va continuar. El droide va picar contra les parets, tractant de lliurar-se d’Obi-Wan; es va precipitar sobre un sostre fins a gairebé tocar-ho; es va acostar a la fuita calenta d'un lliscant. Però Obi-Wan seguia penjat. Si no capturava al droide, no tindrien cap indici de qui era l'assassí... i no volia ni pensar en el que a Padmé i a Anakin podria ocórrer-se'ls la propera vegada, si fallava la idea d'usar-la a ella com a esquer!

El droide va caure cap a un buit en el costat d'un edifici, encara molt lluny del terra. Mirant per sobre del lliscant, Obi-Wan va veure un atrotinat aerolliscador groc i una silueta color marró que esperava en aquest buit. La figura va veure al droide que s'aproximava i va treure un rifle làser.

—Tinc un mal pressentiment sobre això —va murmurar Obi-Wan. Un moment després, diverses explosions van esclatar al voltant seu. Si tan sols pogués utilitzar el meu sabre de llum... Però no podia aconseguir la seva arma sense deixar-se anar del droide, i al moment en què ho fes, el droide anava a trobar la manera de treure-se’l de sobre. L'única cosa que podia fer era esperar que l'assassí tingués molt mala punteria.

Però no va ser així. Un tret li va donar directament al droide. L'explosió va llançar a Obi-Wan per l'aire i lluny de l'edifici, sense res entre ell i el terra molt lluny allà a baix. Ah, què bé, va pensar una miqueta confús, ara tinc una caiguda més llarga.

Mig atordit, Obi-Wan va veure a un lliscant que s'acostava mentre queia. Va estirar els braços i amb prou feines va aconseguir prendre's de la part de darrere. Mentre s'arrossegava cap a una relativa seguretat, es va adonar que el pilot era el seu aprenent.

—Això va ser una bogeria! —va exclamar Anakin alegrement mentre Obi-Wan arribava al seient del passatger per allà desplomar-se—. Gairebé el perdo en el trànsit!

Obi-Wan podia sentir la profunditat de l'alleujament que Anakin no expressava en veu alta.

—Què et va demorar tant? —va dir, sabent que Anakin anava a entendre el seu agraïment tàcit de la mateixa manera.

—Oh, Mestre, és que no podia trobar un lliscant que m'agradés —va respondre Anakin—. Amb cabina oberta, i les capacitats de velocitat correctes... a més sabia que havia d'aconseguir un color groc adequat... —Mentre parlava, va posar al lliscant en un empinat ascens, seguint a l’atrotinat lliscant que li havia estat disparant a Obi-Wan.

—Si passessis tant temps treballant les teves habilitats amb el sabre de llum com el qual passes conreant el teu enginy, jove aprenent padawan, series un rival digne del Mestre Yoda com espadatxí —va assenyalar Obi-Wan.

—Creia que ja ho era —va replicar Anakin, somrient.

—Només en la teva ment, el meu molt jove aprenent... Vigila! —Obi-Wan es va aferrar al costat del lliscant mentre Anakin anava en ziga-zaga ràpidament esquivant vehicles i els trets que anaven dirigits a ells. L'assassí els estava disparant—. Ei, tranquil!

—Ho sento —es va disculpar Anakin, mentre passava a tota velocitat al costat d'un gran vehicle interurbà gairebé tocant-lo sense deixar espai algun—. Vaig oblidar que a vostè no li agrada volar, Mestre.

—No m'importa volar —va replicar Obi-Wan—, però el que tu estàs fent és un suïcidi.

—He estat volant des d'abans de saber caminar —va dir Anakin amb confiança, fregant un tren local, tan a prop com per gairebé raspar la pintura d'un costat del lliscant—. Sóc molt bo en això.

Només es necessita un error.

—Baixa la velocitat!

Anakin no li va parar esment. L'assassí tractava de perdre'ls en un comboi d'enormes vehicles de càrrega, després es va moure amb diverses corbes tancades en espais increïblement estrets entre els edificis. Anakin va seguir cadascun dels seus moviments.

—Aquí va! —va indicar Obi-Wan, assenyalant al lliscant groc que girava abruptament per sortir del carril principal i en una cantonada. En aquest moment, mentre Anakin seguia endavant, Obi-Wan es va adonar d'on es dirigia l'assassí: directament a un túnel del tramvia—. Espera! No vagis per allà!

—No es preocupi, Mestre —va explicar Anakin tranquil·litzant-lo... i va portar al lliscant al túnel de la dreta, darrere de l'assassí.

Sembla que m'estigués prenent el pèl, va pensar Obi-Wan. Però això és... oh, no! La llum, just davant d'ells no era el final del túnel; era un dels gegantescs tramvies de passatgers que es dirigia directament cap a ells.

Amb prou feines just a temps, Anakin i l'assassí van fer girar els seus veloços lliscants per tornar pel camí per on havien vingut. Van sortir del túnel just davant del tramvia d'alta velocitat. Obi-Wan va deixar escapar un sospir que no s'havia adonat que havia estat contenint.

—Saps que no m'agrada quan fas això —va comentar.

—Ho sento, Mestre —va dir Anakin sense sentir-se culpable—. No es preocupi. Aquest tipus es matarà en qualsevol moment ara.

Algú es matarà, va pensar Obi-Wan mentre continuava aquest viatge de bojos. Espero que no siguem nosaltres...

Van girar en una cantonada, per seguir al costat d'una fila d'estendards que onejaven en el vent, i l'ala d'aquest costat va enganxar un dels estendards. El lliscant es va trontollar quan l'estendard va flamejar sobre el seu extrem davanter.

—Això va estar massa a prop —va assenyalar Obi-Wan.

—Tregui això! —va dir bruscament Anakin.

—Què? —Per un moment, Obi-Wan no va entendre; després es va adonar que l'estendard estava bloquejant una de les preses d'aire. Sense aire, el motor s'estava ofegant. Es va inclinar cap a fora del lliscant, però l'estendard estava massa lluny per arribar-hi.

—Tregui l'estendard! —Anakin lluitava amb els controls, arrufant les celles amb feresa—. Estem perdent potència! Ràpid!

Només hi havia una cosa a fer. Obi-Wan es va arrossegar per sobre del motor fins que va poder arribar a l'estendard. El va arrencar i el lliscant va donar un salt cap endavant, recuperant tota la velocitat que havia perdut. La sacsejada gairebé va fer que Obi-Wan perdés el contacte; es va lliscar cap enrere més d'un metre abans d'estar ben agafat.

—No m'agrada quan fas això —es va queixar mentre s'arrossegava per tornar al seu seient.

—Ho sento molt, Mestre —es va disculpar Anakin, i aquesta vegada Obi-Wan va pensar que realment ho deia de debò, almenys una mica. Però només una miqueta.

L'incident amb l'estendard els havia costat temps, el lliscant de l'assassí ja s'havia avançat molt. Anakin operava els controls com un músic, retallant la distància una altra vegada. Ja pilotava una beina de carreres quan era amb prou feines un nen, va pensar Obi-Wan, i va sacsejar el cap. S'obligava a recordar això cada vegada que es llançaven en una d'aquestes persecucions, però això mai aconseguia fer-li sentir-se millor... perquè també recordava que Anakin s'havia estavellat amb totes les beines de carrera que havia conduït, excepte l'última. És un miracle que hagi sobreviscut... Què? Espera un minut!

L'assassí es dirigia directament a una refineria d'energia.

—És perillós passar prop d'aquests acoblaments de potència! —li va advertir Obi-Wan—. No vagis per allà!

Però Anakin es va llançar darrere de l'altre lliscant aeri. La presència dels dos vehicles va desencadenar gegantescs arcs elèctrics; la pell d’Obi-Wan es va estremir en passar prop d'ells.

—Què estàs fent?

—Ho sento, Mestre!

Anakin feia l'efecte de sentir-se una mica assetjat. Obi-Wan va tancar la boca per no fer més comentaris fins que estiguessin fora de la refineria. Després va dir amb sarcasme:

—Ah, això va estar bé!

—Això va ser una bogeria —va corregir-lo Anakin rotundament. Els seus ulls encara estaven fixos en el lliscant aeri davant d'ells.

Les paraules «M'alegro que estiguem d'acord» estaven en la punta de la llengua d’Obi-Wan. En aquest moment l'altre lliscant va girar sobre si i es va detenir en la boca d'un carreró, per començar a disparar directament contra ells.

—Atura’t! —va cridar Obi-Wan. Si seguien en aquesta direcció anaven a xocar contra l'altre lliscant... encara que no, tal vegada no. Hi havia un espai ínfim just sota el vehicle de l'assassí, i Anakin apuntava cap a ell.

—Podem fer-ho —va assegurar Anakin, i un instant després estaven sota la nau de l'assassí. Van travessar aquest espai, però van tocar un tub en l'altre costat i van girar violentament sobre si mateixos. Anakin va lluitar per recuperar el control, Obi-Wan va veure una grua de construcció en moviment i un parell de puntals de suport. Va sentir una sacsejada quan el lliscant aeri va fregar contra alguna cosa, i una bola gegantina de gas els va embolicar. El lliscant va donar voltes sobre si i va xocar contra un edifici, on es va detenir, Per què sempre li deixo conduir?

—Estic boig —va murmurar Obi-Wan, deixant caure el cap entre les seves mans—. Estic boig.

—Vaig aconseguir que travesséssim perfectament —va dir Anakin amb to de satisfacció. Obi-Wan va alçar el cap, enutjat.

—No, no ho vas fer! Ens hem detingut. I gairebé ens matem!

—Bah, crec que encara estem vius —va replicar Anakin distret mentre joguinejava amb els controls. El motor va tossir, després va rugir de nou ple de vida i va somriure.

El somriure va fer que Obi-Wan es posés furiós. Anakin ni tan sols li estava escoltant.

—Això va ser estúpid! —va exclamar.

El seu to va semblar finalment arribar-li al seu aprenent. Anakin va parpellejar i va baixar el cap.

—Podria haver-ho aconseguit...

—Però no ho vas fer! —Obi-Wan va mirar furiós a Anakin—. I ara l’hem perdut per sempre!

De sobte, una explosió va sacsejar al lliscant aeri. Obi-Wan es va ajupir en sentir l'inconfusible brunzit dels projectils làser que passaven a prop.

—No, no l’hem perdut —va corregir-lo Anakin, i Obi-Wan va sentir que el lliscant s'inclinava cap a un costat mentre Anakin tractava de fer-los sortir de l'emboscada.

 Següent