L'atac dels clons NJ (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Quan el missatge d’Obi-Wan va acabar de ser reproduït, Yoda va arrufar les celles. Va poder sentir la commoció en els altres membres del Consell Jedi mentre Obi-Wan parlava de la traïció de la Federació de Comerç. Però incomplet va ser l'informe d’Obi-Wan, va pensar Yoda. Mirà a Mace Windu.

—Sento que alguna cosa està succeint a Geonosis, més del que ha estat revelat —va proposar.

—Estic d'acord —va acceptar Mace.

El seu primer pas va ser posar-se en contacte amb el Canceller Palpatine, ja que l'amenaça a la República era clarament major del que ningú havia pensat. Es van trobar en l'oficina del canceller, juntament amb els senadors lleials que recolzaven a Palpatine.

Tots van escoltar atentament el resum de Mace Windu, llavors Bail Organa va negar amb el cap.

—Els Gremis de Comerç s'estan preparant per a la guerra... no hi ha cap dubte d'això.

Les orelles de Yoda es van torçar. Escoltar, no és el que aquests senadors fan. Temen i reaccionen. Ells no pensen.

—Ara sí necessitem aquest exèrcit de clons! —va esclatar el Senador Ask Aak.

Però tots sabien que el Senat no anava a donar la seva aprovació per a això... no fins que fos massa tard. I no hi havia suficients Jedi com per mantenir a ratlla a un exèrcit de droides.

—Per mitjà de la negociació, la pau els Jedi mantenen —va dir Yoda emfàticament—. Iniciar una guerra, no és la nostra intenció. —Podria, fins i tot encara, haver-hi temps per persuadir-los parlant per apartar-los del conflicte... però no va percebre gens de paciència a la sala, només por i urgència mentre els senadors discutien què fer.

—El Senat ha de votar poders d'emergència per al canceller —va suggerir Mas Amedda, finalment—. Després ell podria aprovar l'ús dels clons.

Guerra, voldràs dir, va pensar Yoda amb tristesa. Quina altra utilitat podria tenir un exèrcit? Durant segles, Yoda no havia volgut fer comentaris, interferir en la política que es desenvolupava davant d'ell, però ja havia dit el que es necessitava, i els senadors no havien comprès el seu significat.

Calia mantenir la pau. Servir la missió Jedi és. Fer lleis, no.

Els senadors es van mirar uns a uns altres. Clarament, pensaven que la idea era bona, però cap d'ells volia ser el que proposés un canvi tan gran en la forma en què el govern es manejava. Finalment, Jar Jar Binks va fer un pas endavant.

—Misa orgullós de pruoposar moció per donar-te honor amb poders d'emergència —li va dir a Palpatine, i l'assumpte es va resoldre ràpidament. Jar Jar proposaria empènyer la moció i els altres senadors la recolzarien. Quan va ser aprovada, el Canceller Palpatine podia aprovar l'ús d'emergència de l'exèrcit de clons.

Amb prou feines una hora més tard. Yoda estava assegut al costat de Mace Windu, mirant cap avall des de la balconada dels visitants mentre el Senat bullia d'activitat. La notícia s'havia filtrat, podia sentir la por que sobrevolava la càmera com una boira espessa. La por és el camí cap al Costat Fosc, va pensar, però el Senat no ho entendria encara que hi hagués alguna manera de poder dir-los-ho.

Amb una pressa gairebé indecent, la moció per donar al Canceller Palpatine plens poders d'emergència va ser proposada i aprovada. El Senat va aplaudir el coratge de Jar Jar, i Palpatine es va posar dempeus per parlar.

—És amb gran reticència que he acceptat això —va començar dient el canceller—. El poder que m'han donat ho retornaré quan aquesta crisi s'hagi superat. I com a primer acte amb aquesta nova autoritat, vaig a crear un gran exèrcit de la República per enfrontar les creixents amenaces dels separatistes.

Yoda va bellugar el cap amb tristesa. Al costat d'ell, Mace Windu es va redreçar.

—Ja està fet, llavors —va dir pesadament. Mirà a Yoda—. Vaig a agafar als Jedi que ens queden i me n'aniré a Geonosis per ajudar a Obi-Wan.

Això li deixava l'altra tasca per a ell. Yoda va assentir, acceptant-la.

—Visitats seran els clonadors de Kamino per mi i veuré què és el que creant estan. —I per veure si encara hi ha alguna manera d'aquesta guerra evitar.

***

Pilotar la nau naboo rumb a Geonosis va ser fàcil, massa fàcil. Anakin encara se sentia agitat i insegur, i volia una tasca que el mantingués massa ocupat com per pensar. La por embolicava el seu cor, por a tornar a perdre el control, por que Obi-Wan ja estigués mort, por que Obi-Wan estigués viu i el menyspreés quan s'assabentés del que Anakin havia fet. No li servia de res dir-se a si mateix que Obi-Wan era un Jedi i els Jedi no odien. Sóc un Jedi i odio als incursors tusken.

Aquesta idea va fer que el seu estómac es convertís en un nus, i va portar de nou la sagnant escena en el campament. Va lluitar contra les llàgrimes, incapaç de dir si eren llàgrimes de remordiment o d'odi. Per distreure's, es va inclinar sobre el panell d'instruments. Tal vegada hi hagués alguna manera d'arribar més ràpid a Geonosis.

El fet de concentrar-se a extreure tot possible augment de la velocitat de la nau va mantenir la ment d’Anakin ocupada per la resta del viatge. Quan finalment van arribar al planeta, R2-D2 va identificar l'àrea on la transmissió d’Obi-Wan es va originar, i allà es van dirigir. Anakin va mantenir la nau prop del terreny, en part per evitar ser detectats i en part perquè esquivar les nombroses formacions rocoses mantenien la seva ment totalment ocupada. Padmé va buscar un lloc per ocultar la nau.

—Veus aquestes columnes de vapor d'aigua allà davant? —Padmé va dir de sobte, assenyalant-les—. Són respiradors d'algun tipus.

—Això servirà —va respondre Anakin, i va enviar la nau cap a dins d'un d'ells. Va descendir en la part inferior. Mentre apagava els motors, Padmé es va tornar cap a ell.

—Mira, passi el que passi per aquí, segueix-me en tot —li va advertir ella—. No m'interessa entrar en una guerra aquí. Tal vegada pugui trobar una solució diplomàtica en aquest conflicte.

—No et preocupis —va acceptar Anakin, forçant un somriure—. He renunciat a tractar de discutir amb tu. —Però no va poder evitar preguntar-se si ella pensava que ell necessitava aquest advertiment, després del que havia fet a Tatooine.

R2 va xiular planyívolament quan Anakin i Padmé van abandonar la nau. Preocupat, Anakin els va fer un gest d'assentiment als droides, la major part de la seva ment estava concentrada a percebre la Força, buscant formes de vida que havien d'evitar.

Els alts passadissos subterranis semblaven buits, però Anakin se sentia incòmode. La seva inquietud creixia a mesura que s'internaven més i més a la ciutat. Finalment, es va detenir.

—Espera —li va indicar a Padmé, i es va concentrar. Hi havia alguna cosa... darrere, darrere i per damunt...

El sabre de llum d’Anakin va saltar a les seves mans, i va girar just quan una gran criatura semblant a un insecte es va abalançar sobre ell. La va eliminar, però s'acostaven altres més. Padmé va córrer cap a una porta al final del passadís. Anakin va eliminar tres criatures més i la va seguir.

Es van trobar en un passadís estret sobre una espècie de fàbrica, plena de droides, cintes transportadores i maquinària sorollosa. La porta es va tancar darrere d'ells, i la passarel·la va començar a retreure's.

Un moment després, més criatures alades van aparèixer en el lloc.

Anakin va preparar el sabre de llum, mentre Padmé intentava obrir la porta, però no hi havia cap interruptor en el costat d'ells. El sortint sobre el qual estaven es va fer cada vegada més estret. Padmé va mirar a Anakin, després a la passarel·la que es retirava... i després, per a horror d'ell, ella va saltar.

—Padmé! —va cridar Anakin i va saltar darrere d'ella. Ella havia aterrat en una de les cintes transportadores, i ja estava molt per davant d'ell. Es va dirigir cap a ella, però les criatures alades van atacar i va haver de detenir-se per lluitar contra elles.

Una d'aquestes coses voladores va atacar a Padmé. Desesperat per arribar fins a ella, Anakin va atacar a les criatures que l’envoltaven, però arribaven cada vegada més, bloquejant-lo. De cua d'ull, la va veure caure en un enorme tonell buit, un d'una fila que es movia al llarg d'una altra cinta transportadora. Almenys aquestes coses no poden arribar a ella allà, va pensar Anakin, tallant pel mig a diverses criatures més. I llavors va veure cap a on es dirigia el tonell, cap a un enorme calder que anava a ser omplert amb ferro colat.

«Padmé!». El tonell era massa profund i llis com perquè ella pogués grimpar i sortir. Es matarà... no, Padmé, si us plau, no... Mentre ell lluitava per arribar fins a ella a través del núvol d'atacants voladors, va veure a un objecte curt i cilíndric que va passar volant impulsat per coets propulsors. Una petita part de la seva ment es va preguntar què estava R2-D2 fent allà, però estava massa ocupat lluitant com per fer quelcom més que veure passar al petit droide. Padmé...

El seu peu va relliscar. Anakin va caure de costat i va aterrar en un dispositiu de modelatge. Es va lliscar i el seu braç va quedar atrapat en la màquina. Lentament l’arrossegava cap a una enorme talladora. Va lluitar, però va anar en va. No! Haig d'arribar a la Padmé!

Una xiulada triomfal va travessar el fort soroll del lloc. Això va sonar com R2. Anakin va estirar el coll i va veure que un dels tonells bolcava just abans d'arribar al punt d'ompliment. Padmé va sortir rodant d'ell per anar a donar a una passarel·la. R2 ha d'haver reprogramat la computadora del control, va pensar, i després la talladora va baixar just davant d'ell. Havia de reservar tota la seva atenció a la seva pròpia situació. Es va retorçar, tractant de sortir-se del camí de la talladora. La seva espasa de llum estava a la mà atrapada; la va encendre amb l'esperança de poder moure-la prou com per alliberar-se a temps.

La fulla de tall va baixar de nou i va trencar el sabre de llum. El següent moviment li tallaria el braç... i llavors les màquines es van detenir.

Anakin va mirar cap amunt. Estava envoltat de droidekes. Més a baix, va veure la Padmé, també envoltada.

Una figura amb armadura va caure des del sostre amb una motxilla propulsora. Aquest és el caça-recompenses que estàvem buscant, i li va apuntar amb una pistola blàster.

—No et moguis, Jedi! —va ordenar el caça-recompenses.

Vaig fracassar en el rescat d’Obi-Wan, va pensar Anakin amargament. No vaig poder salvar a la meva mare tampoc, i ara he portat la Padmé directament a la gent que ha estat tractant de matar-la. He fallat en tot».

Com els geonosians no els van matar immediatament, la ment de la Padmé va començar a treballar ràpidament. Per quan els guàrdies els van portar a ella i a Anakin a una gran sala de reunions, ella estava en calma i preparada per a tot. En entrar va veure al Comte Dooku assegut a una gran taula. El caça-recompenses estava darrere d'ell, i hi havia guàrdies geonosians pertot arreu, tot i que el primer que van fer els seus segrestadors va ser confiscar les seves armes. Per descomptat, no volen córrer cap risc, va pensar.

Abans que ningú més pogués parlar, Padmé va fer un pas endavant.

—Vostès tenen en el seu poder a un Cavaller Jedi, Obi-Wan Kenobi —va dir amb la seva millor veu senatorial—. Formalment sol·licito que me’l lliurin. Ara.

El Comte Dooku la va estudiar amb calma.

—Ell ha estat condemnat per espionatge, senadora —va informar—. I serà executat. D’aquí a unes poques hores, crec. —Va somriure delicadament, com si la idea li agradés.

—Es tracta d'un oficial de la República! —va exclamar Padmé, indignada—. No poden fer això!

—No reconeixem la República aquí, senadora —va respondre el Comte, i va tornar a somriure—. Però... si Naboo arribés a unir-se a la nostra Aliança...

Així que aquest era el seu joc. Ella era la representant oficial de Naboo per a assumptes galàctics, en certa manera, tenia tant poder com la reina. Si ella comprometia a Naboo amb els separatistes, el seu planeta i la seva reina es veurien obligats a obeir la seva decisió. Ella va escoltar a mig fer els refinats arguments del Comte, mentre pensava. No puc trair al meu planeta i els meus principis, ni tan sols per Obi-Wan, ni tan sols per Anakin. No podia veure a Anakin, ell estava dempeus darrere d'ella, i ella se sentia gairebé contenta. No estava segura de poder suportar mirar-lo en aquest moment. Oh, Anakin, lamento haver-te ficat en això!

Finalment, ella va mirar al Comte i li va dir amb total claredat:

—No vaig a renunciar a tot el que he honrat i pel que he treballat. No vaig a trair a la República.

El Comte va sospirar.

—Llavors vostè trairà als seus amics Jedi? Sense la seva cooperació, no puc fer res per impedir la seva execució.

—I què hi ha de mi? —va preguntar Padmé, alçant la barbeta.

—Hi ha persones que tenen un gran interès en la seva desaparició, senyora —va respondre el Comte—. No té res a veure amb la política, és purament personal.

Nute Gunray de la Federació de Comerç, va pensar Padmé. El missatge d’Obi-Wan deia que ell estava darrere dels intents d'assassinat. Ell m'odia perquè jo vaig conduir el contraatac reeixit quan ell va envair Naboo fa deu anys.

—Estic segur que van a pressionar amb força perquè vostè sigui inclosa en les execucions —va continuar el Comte—. Si vostè no coopera, no podré evitar-ho, he fet tot el possible per vostè.

El Comte es va tirar cap enrere en el seu seient, i el caça-recompenses li va fer un senyal als guàrdies.

—Emportin-se-la —va ordenar amb veu aspra.

Els guàrdies geonosians els van portar a cel·les separades i Padmé va tenir temps per pensar. Com més pensava, més segura estava que anaven a morir. Els Jedi sabien que Obi-Wan estava a Geonosis, però no podien moure's sense l'autorització del Senat, i ella havia treballat en el Senat el temps suficient com per saber que prendria dies de debat abans que els senadors es posessin d'acord en una missió de rescat tan delicada com aquesta. No creia que els geonosians anessin a esperar tant.

Tenia raó. Unes hores més tard, ella i Anakin van ser portats a una gran sala d'audiències. L'arxiduc de Geonosis i el seu ajudant estaven dempeus en l'estrada del jutge, a un costat, Padmé va veure al Comte Dooku, juntament amb diversos senadors que ella sabia que recolzaven als separatistes. Al costat d'ells hi havia representants de la majoria dels Gremis de Comerç, de la Federació de Comerç i del Clan del Banc Intergalàctic.

Els geonosians van anar directament al gra.

—Vostè ha estat acusada i declarada culpable d'espionatge —va exposar un d'ells i abans que pogués respondre, l'arxiduc va preguntar—: Vol dir alguna cosa abans que la seva sentència es compleixi?

—Vostè està cometent un acte de guerra, arxiduc —va manifestar Padmé—. Espero que estiguin preparats per a les conseqüències.

L'arxiduc es rigué.

—Fabriquem armes, senadora, aquest és el nostre negoci! Per descomptat que estem preparats. —Va fer un gest cap als guàrdies—. Portin-los a la sorra!

La feble esperança de la Padmé va desaparèixer. Els guàrdies els van arrossegar fora de la sala i van baixar per un túnel mal il·luminat, on van ser lligats als costats d'un petit carro obert. Amb gran tristesa, Padmé va mirar a Anakin. Tot això és per la meva culpa. Vaig insistir a venir i ara he aconseguit que ens matin als dos.

—No tinguis por —va dir Anakin seriós. Ell semblava més preocupat per ella que per si mateix.

—No tinc por de morir —li va assegurar Padmé. Va baixar la vista. Si alguna vegada va haver-hi un moment de la veritat, era aquest. Ella ja no podia mentir-se a si mateixa mai més, i certament no podria mentir-li a ell, ni tan sols mantenint-se en silenci—. He estat morint una mica cada dia, des que tu vas tornar a la meva vida.

Els ulls de l’Anakin es van obrir molt grans, i ell es va quedar molt quiet.

—De què estàs parlant? —va preguntar ell com si no estigués molt segur del que acabava de sentir.

Doncs bé, ella ho anava a deixar ben clar.

—T'estimo —va dir.

—M'estimes? —Anakin sonava com si no sabés si sentir-se indignat o eufòric—. Jo vaig pensar que havíem decidit no enamorar-nos. Que ens veuríem obligats a viure una mentida. Que això destruiria les nostres vides...

Sí, hem dit totes aquestes coses. Però això resulta ser alguna cosa que no puc decidir racionalment.

—Crec que les nostres vides són a punt de ser destruïdes de totes maneres —va precisar ella. Buscant a les palpentes les paraules adequades, va continuar lentament—. El meu amor per tu és un trencaclosques, Annie, per a això no tinc respostes. No puc controlar-ho... i ara no m'importa. —Ella li va mirar directament als ulls, desitjant poder-lo tocar una vegada més. Però estaven lligats a costats oposats del carro, i no podia arribar a ell—. Jo realment, t'estimo profundament, i abans que em mori vull que ho sàpigues.

Els llavis d’Anakin tremolaven. A poc a poc, vacil·lant, ell es va inclinar cap endavant. Padmé es va estirar cap a ell, i per segona vegada els seus llavis es van trobar.

I llavors el carro es va sacsejar cap endavant, fent que perdessin l'equilibri. Quan Padmé va tornar a posar-se dempeus, va escoltar el rugit d'una multitud, cada vegada més fort i més a prop. Un moment després, van sortir del túnel per entrar en la sorra de l'execució.

 Següent