L'atac dels clons NJ (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Obi-Wan, el Capità Typho i Dormé acompanyaven a Anakin i Padmé al moll de càrregues del port espacial. Sense dir-ho, Obi-Wan sentia que fins i tot aquest grup era massa nombrós, però el Capità Typho era el cap de seguretat de la Padmé, i Padmé estava preocupada per la seva donzella, que anava a ocupar el seu lloc com «la Senadora Amidala» amb l'esperança d'enganyar als assassins, per la qual cosa no havia insistit massa en què no anessin tots. De totes maneres, havia insistit que ningú més que Padmé i Anakin baixessin del petit transport que els va portar als molls. Un Jedi, un oficial naboo amb uniforme i «la Senadora Amidala» atraurien massa atenció, i l'objectiu de fer viatjar a Padmé en un transport comú era allunyar-la de Coruscant sense que ningú s'adonés. Anakin i Padmé estaven vestits amb àmplies robes camperoles de gris i marró. Anakin havia dissimulat la seva trena de padawan en un rodet en la part posterior del cap per fer-la menys òbvia. Un padawan Jedi acompanyant a una dona jove en un transport de refugiats seria suficientment inusual com per provocar considerables comentaris. Per centèsima vegada, Obi-Wan els va observar i va decidir una vegada més que les seves disfresses estaven bé.

Finalment el transport va atracar en els molls. Mentre Padmé i Dormé es van entrellaçar en un bastant plorós adéu, Obi-Wan va apartar a Anakin. Fent cas omís del gest arrufat de l’Anakin, va repetir les instruccions de la missió, aquesta vegada amb una mica més d'èmfasi.

—Anakin, queda't a Naboo. No facis res sense abans consultar-m’ho, a mi o al Consell.

—Sí, Mestre —va acceptar Anakin en el to d'algú que ja havia sentit això moltes vegades.

Obi-Wan va sospirar, desitjant poder-lo creure. No perquè pensava que Anakin estava mentint, ell estava molt segur que el seu aprenent estava decidit a seguir les instruccions. Anakin sempre tenia bones intencions. Però Anakin era impulsiu, i massa segur de si mateix i les seves habilitats. Si pensava que era necessari, podria oblidar fàcilment la seva promesa i posar-ho tot en perill. Aquesta és l'única manera de no arriscar la seguretat de la Padmé, es va dir Obi-Wan a si mateix. L'últim assassí havia arribat massa a prop. De totes maneres, no podia llevar-se la sensació de malestar.

Padmé acabà d'acomiadar-se de la seva donzella, i es va unir a ells. La seva expressió era greu. Obi-Wan va fer un gest amb el cap i va prometre:

—Arribaré al fons d'aquest complot ràpidament, senyora. Molt aviat estaràs de tornada aquí.

—Li estaré molt agraïda per la seva rapidesa, Mestre Jedi —va respondre Padmé formalment.

Ella encara aquesta enutjada per haver de sortir de Coruscant, va pensar Obi-Wan. Era a punt de cancel·lar el viatge per buscar alguna altra alternativa, quan Anakin va recollir les molt usades valises de viatge.

—És hora d'anar-nos-en —va anunciar.

Padmé li va fer a Dormé una última abraçada i amb Anakin es van dirigir a la porta del transport, on R2-D2 esperava per acompanyar-los.

—Que la Força t'acompanyi —va dir Obi-Wan a Anakin.

—Que la Força sigui amb vostè, Mestre —va respondre Anakin. Per que em sento com si estiguéssim dient-nos adéu entre nosaltres per última vegada? Obi-Wan es va estremir. Ell estava fent precisament el mateix pel que sempre renyava a Anakin, concentrar-se en allò negatiu, però mentre observava a Anakin, Padmé i R2 que es perdien de vista en el port espacial, no va poder evitar murmurar-li al Capità Typho—: Espero que ell no intenti res estúpid.

El Capità Typho va mirar a Obi-Wan i va sacsejar el cap.

—Jo estaria més preocupat pel que ella pogués fer i no per ell.

Bé, serà perquè no coneix a Anakin. D'altra banda, algunes de les coses que Padmé havia fet durant la batalla de Naboo havien estat tan arriscades com qualsevol de les ocurrències del seu aprenent. Tal vegada aquesta era la causa del seu malestar.

Van esperar en silenci fins que el transport va desenganxar. Obi-Wan fins i tot va augmentar les seves habilitats Jedi per assegurar-se que Anakin i Padmé es trobessin a bord. Gairebé havia tingut por que Padmé hagués convençut a Anakin a últim moment perquè li permetés quedar-se.

Tan aviat com va saber que tot havia succeït sense inconvenients, Obi-Wan va enviar al transport de retorn a la secció diplomàtica de Coruscant. Va deixar al Capità Typho i a Dormé a l'apartament de la senadora per continuar amb la seva perillosa mascarada, i es va dirigir al Temple Jedi. Li havia promès a Padmé que acabaria la recerca amb rapidesa i volia posar-se a treballar.

Els cubiculums d'anàlisis en el temple estaven ocupats, però va trobar un que estava buit. Va treure el dard tòxic que havia matat a la frustrada assassina, i el va posar sobre el platet del sensor.

—Necessito saber d'on ve això i qui ho va fer —va dir al droide d'anàlisi.

—Un moment, si us plau —va respondre el droide. Va recuperar el platet i va començar el seu treball.

Obi-Wan va esperar, mirant diagrames i dades que es desplaçaven ràpidament en la pantalla del droide. De sobte, per a la seva sorpresa, la pantalla va quedar en blanc.

—Les marques no poden ser identificades —va anunciar el droide—. Com pot veure en la seva pantalla, l’arma en qüestió no existeix en cap tipus de cultura coneguda. Probablement això va ser fet a mà per algun guerrer no associat a cap societat coneguda. Allunyi's del platet sensor, si us plau. —El platet es va lliscar cap a fora, esperant que ell prengués el dard.

—Disculpa —va dir Obi-Wan—. Podries intentar-ho de nou, si us plau?

—Mestre Jedi, les nostres dades són molt completes —va explicar el droide. Si fos humà, Obi-Wan va pensar que s'hauria sentit ofès davant el suggeriment que no ho havia revisat bé la primera vegada—. Si jo no puc dir-li d'on ve, ningú pot.

Obi-Wan va mirar el dard. Ningú pot? Mmm. Ho dubto...

—Gràcies per l'ajuda —li va dir al droide mentre guardava el dard. Es va donar la volta i a mitja veu es va dir a si mateix—. Jo sé qui pot identificar això.

Podria haver jurat que va escoltar un incrèdul sospir a la seva esquena en sortir de la cabina d'anàlisi.

***

A primera vista, Dex Diner s'assemblava a qualsevol altre local de menjars de baix nivell en aquesta part rude de la ciutat. Brillants reservats color vermell fosc s'alineaven contra les parets, rajoles polides cobrien el terra i el mostrador al llarg de l'altra paret tenia brillants vores cromades. Dex era, no obstant això, molt més net i feia molt millor olor que la majoria dels locals com aquest en els quals Obi-Wan havia estat.

La cambrera droide que netejava els reservats es va mostrar en un primer moment indiferent quan ell va demanar veure a Dexter.

—No és per cap problema —va explicar Obi-Wan—. És quelcom personal.

La droide li va dirigir una perllongada mirada avaluant-lo. Després va cridar a través del buit de passa-plats obert:

—Algú vol veure't, amor. —Baixant la veu una mica, va afegir—: Un Jedi, si s'ha de jutjar per l'aspecte.

Un núvol de vapor i un enorme cap van apuntar pel passa-plats.

—Obi-Wan! —va exclamar Dexter alegrement—. Pren seient! Ja estic amb tu!

Amb un lleuger somriure, Obi-Wan va escollir un reservat buit. La cambrera droide, ja tranquil·litzada, va servir dues gerres fumejants de te ardee. Un moment després, Dexter va sortir de la cuina. No havia canviat molt des de l'última vegada que Obi-Wan l’havia vist, estava una mica més vell, una mica més calb, i potser una mica més gros, encara que amb la seva grandària alguns quilos de més gairebé ni es notaven. Radiant, va ficar el seu enorme cos i els seus quatre braços en el seient enfront de l’Obi-Wan.

—Bé, amic meu, què puc fer per tu? —va voler saber gesticulant amb els quatre braços.

—Pots dir-me què és això? —va respondre Obi-Wan, lliscant el dard sobre la taula.

Els ulls d’en Dexter es van engrandir.

—Bé, però mira això! —va exclamar en veu baixa. Amb una delicadesa sorprenent en algú de semblant grandària, va agafar el dard i li va donar voltes—. No he vist un així des que estava fent prospeccions mineres en Subterrel, més enllà de la Vora Exterior.

—Saps d'on ve? —va preguntar Obi-Wan, inclinant-se cap endavant.

Dexter va somriure.

—Aquest bebè és dels clonadors. El que tens aquí és un sabre dard kaminoà.

Com era allò de “Si jo no puc dir-ho, ningú pot”, va pensar Obi-Wan amb gran satisfacció.

—Un sabre dard kaminoà? —va repetir—. Em pregunto per què no va aparèixer en el nostre arxiu d'anàlisi.

—Són aquests petits talls rars en el costat els que ho delaten —va explicar Dexter, assenyalant-los—. Aquests droides d'anàlisis que vosaltres useu només se centren en els símbols, com bé ho saps. —Va somriure de nou, summament complagut, i va agregar astutament—. Espero que vosaltres, com a Jedi, tingueu més respecte per la diferència entre coneixement i saviesa.

—Bé, Dex, si els droides poguessin pensar, no estaríem nosaltres aquí, no? —va replicar Obi-Wan, i tots dos van riure. Obi-Wan va mirar el dard de nou, i es va posar seriós—. Kamino —va dir pensatiu—. No em sona familiar. És part de la República?

—No, està més enllà de la Vora Exterior —va explicar Dexter—. Uns dotze parsecs fora del Laberint Rishi, cap al sud. Ha de ser fàcil de trobar, fins i tot pels androides del teu arxiu. —Es va detenir un instant, com Obi-Wan no va reaccionar, va continuar—: Aquests kaminoans són molt reservats. Són clonadors, i a més a més molt bons, és el seu fort.

Obi-Wan va mirar a Dexter, pensatiu:

—Clonadors? Són amistosos?

—Depèn —va respondre Dexter seriosament.

—De què, Dex?

Aquesta vegada, el somriure d’en Dex tenia molt poc d'humor en ell.

—De com de bé que siguin els teus modals... i com de gran que sigui la teva cartera.

* *

El celler del transport estava fosc i ple de gent, de cap manera semblant als espais lluminosos i ventilats del creuer reial naboo. Així és com són els viatges estel·lars per a la majoria de la gent, es va dir Padmé a si mateixa. Allò li recordava una mica al seu treball amb el grup de socors de Shadda-Bi-Boran quan tenia vuit anys. No havia pensat en això en molt temps.

Es va recompondre i va estudiar les cares al voltant d'ella. Algunes semblaven velles i desgastades, unes altres semblaven plenes de nova esperança. Cap d'ells semblava un possible assassí. Però, quin aspecte té un assassí? Mai n’he vist un. Excepte aquest droide que anit vaig veure en la meva finestra. Tal vegada els assassins tenen el mateix aspecte que qualsevol altra persona. Es va estremir, preguntant-se quina classe de persona es dedicaria a caçar i matar a altres éssers intel·ligents per guanyar-se la vida.

Al seu costat Anakin, dormit, es va moure una altra vegada. Havia estat donant voltes des que es va recolzar.

Padmé es preguntava si això era normal en ell, quan li va sentir murmurar:

—No —i després—: No! Mama, no!

Ella es va inclinar sobre ell i va veure que estava suant. Suaument, va posar una mà sobre el braç d'ell, amb l'esperança de calmar-lo i no haver de sacsejar-lo per despertar-lo.

Anakin, pel que sembla, tenia un somni lleuger. Els seus ulls es van obrir i ell la va mirar amb evident confusió.

—Què?

—Semblava que estaves tenint un malson —va respondre la Padmé.

Anakin li va dirigir una mirada penetrant. Padmé va desviar la mirada i va veure a R2-D2 que es traslladava sobre les seves rodes portant dos trossos de pa. Ella va parpellejar una miqueta sorpresa, el petit droide va estendre un tub i va omplir dos bols amb farinetes. Vaig creure que aquesta nau no tenia droides per a aquests serveis. Bé, sempre vaig saber que R2 era enginyós.

—Tens gana? —preguntà a Anakin.

Ell va assentir amb el cap, i ella li va passar un dels bols.

—Gràcies.

—Passem a velocitat de la llum fa un temps —li va dir Padmé en un to neutre. Si ell no volia parlar del seu malson, ella no l’anava a obligar.

—Espero amb ànsia veure Naboo de nou. He pensat en ell tots els dies des que em vaig anar. És, amb molt, el lloc més bell que he vist en la meva vida. —Li dirigia a ella una mirada intensa a mesura que parlava, com si desitgés que ella comprengués algun significat secret en les seves paraules.

Padmé es va moure incòmoda. Ella no volia que ell volgués dir més del que deia. Certament no volia que ell idealitzés Naboo i... i a la seva gent. Segurament sortiria decebut.

—Pot ser que no sigui tal com ho recordes —va dir ella—. El temps canvia la percepció.

—De vegades és així —va replicar Anakin, encara amb aquesta mateixa mirada intensa—. De vegades per bé.

Més incòmoda que mai, Padmé va baixar la mirada i va prendre un mos de les seves farinetes. És hora de canviar de tema, va pensar.

—Ha de ser difícil haver jurat lliurar la teva vida als Jedi —va assenyalar—. No tenir la possibilitat de visitar els llocs que t'agraden, o fer les coses que vols... —Massa tard, va recordar que Anakin era un esclau quan es van conèixer, encara amb menys control de la seva vida que un aprenent de Jedi. Per a ell, ser un Jedi ha de significar més llibertat en la seva vida, no menys.

Però Anakin estava movent el cap, assentint.

—O estar amb la gent que estimo —va dir.

—Se't permet estimar? —va voler saber Padmé—. Creia que això estava prohibit per a un Jedi.

—La inclinació està prohibida —va explicar Anakin lentament—. Es prohibeix la possessió. Però la compassió, que jo definiria com a amor incondicional, és fonamental per a la vida d'un Jedi. Així que es podria dir que se'ns encoratja al fet que estimem.

Era aquest jove pensatiu i serio el mateix Anakin que ella recordava de quan era nen?

—Has canviat tant —va assenyalar ella sense pensar.

—Tu no has canviat gens —va replicar Anakin—. Estàs exactament com et recordo en els meus somnis. Dubto que tampoc Naboo hagi canviat molt.

Somia amb mi? No estava segura de si això li agradava o l'espantava.

—No ha canviat —va admetre ella, i després va canviar dràsticament de tema—. Estaves somiant amb la teva mare abans, no?

Anakin va mirar cap a un altre costat.

—Sí. Vaig sortir de Tatooine fa tant temps que el meu record d'ella s'està esvaint. No el vull perdre. I últimament he estat veient-la en els meus somnis... somnis viscuts. Somnis de terror. —La seva veu es va tornar baixa i suau—. Em preocupo per ella.

No és d'estranyar que prefereixi somiar amb mi... i amb Naboo, per descomptat. Padmé va mirar-lo en sobtada comprensió. Va ajupir el cap per continuar menjant. Està més preocupat del que vol admetre. I ell és un Jedi, ells moltes vegades simplement saben coses. Una esgarrifança d’aprensió la va recórrer en recordar a la dona forta, amable, que hi havia conegut feia molt temps a Tatooine. Volia creure que res terrible podria haver-li ocorregut a ella, però Shmi Skywalker era una esclava, igual que el seu fill, i Tatooine tenia tants perills...

 Següent