CAPÍTOL 12
Anakin va sentir una coneguda onada d'emoció quan els motors
van començar a rugir. Emoció i por... però la de les carreres de beines era
l'únic tipus de por que percebia com a bona. Podia oblidar-se de Watto, i de
ser un esclau. Quan corria, era ell qui estava al comandament del seu destí. Si
s'estavellava o si guanyava, era a causa de les seves pròpies decisions, no de
les del seu propietari. Havia tractat d'explicar-ho a la seva mare alguna
vegada, però ella estava tan preocupada per la seva participació en les
carreres, que en realitat no ho va escoltar.
La llum verda de la sortida es va encendre i Anakin es va
oblidar de tot, menys de la carrera. Va moure les palanques de control amb
l'esperança de quedar en una bona posició des del principi. La beina va saltar cap
endavant... i els motors van tossir i es van apagar.
No! No poden fer-me
això! Frenèticament, Anakin s'afanyava amb els controls mentre beina rere
beina passaven al costat d'ell i desapareixien en el desert. Finalment, va
veure quin era el problema. El regulador de combustible havia estat ajustat
manualment per estar completament obert, i els motors s'havien inundat. Com va succeir això? R2 va fer un
reconeixement sistemàtic; Kitster els repassà; jo els vaig revisar... Va
perdre més valuosos segons d'espera perquè el combustible addicional s'evaporés
i els motors arrenquessin de nou. Per fi, es van encendre.
Sense esperar a veure si els motors es mantindrien encesos,
Anakin va llançar la seva beina rugint darrere del grup de corredors. En girar
en la primera corba, va poder veure una bola de foc fumejant aixafada contra la
base d'una formació rocosa. Algú va obrir
massa el gir i es va estavellar. Haig de recordar això en la següent volta.
Va passar veloç i fàcilment per la sèrie d'arcs de pedra;
sense cap altra beina en el seu camí, allò va ser senzill. Va començar a veure
a les beines més retardades davant d'ell. Els
estic atrapant! Una vegada més, va operar amb els controls, donant-li més
potència primer a un motor, després a l'altre. La beina va passar als altres
ressagats, un darrere l'altre. Si
aconsegueixo sortir d'aquest grup, podré realment atrapar als capdavanters...
Una beina just davant d'ell es va lliscar cap a un costat,
bloquejant-li. Anakin virà cap al costat oposat, però l'altre pilot va semblar
estar esperant això, i se li va travessar una altra vegada. I una altra vegada.
Anakin va arrufar les celles molt concentrat. Hi ha un precipici una mica més endavant... on vaig quedar eliminat fa
dues carreres. Va baixar la velocitat, deixant una distància més gran entre
la seva beina i la que li bloquejava. Llavors, just quan l'altre pilot es
dirigia al precipici, Anakin va tirar dels controls de tots dos motors per
deixar-los completament oberts.
La beina es va llançar cap endavant. Va volar per sobre la
vora del penya-segat i sobre el corredor que el bloquejava, amb prou feines
esquivant els motors de l'altre corredor. La beina va descendir amb una
sacsejada que va fer tremolar les dents de l’Anakin, però un ràpid repàs
sistemàtic va mostrar que totes les llums d'advertiment seguien brillant de
color verd. Va funcionar! Llàstima que va
succeir aquí; espero que Padmé ho hagi vist en una pantalla de visualització.
En la corba del canó de dunes va veure altres restes de
beines de carrera davant d'ell. El seu instint li va fer virar cap a un costat,
a pesar que no estava ni remotament prop de la beina incendiada. Un instant
després, un tret va rebotar en la part posterior de la seva beina.
Incursors tusken! Què
bé que vaig girar a temps. Va accelerar i va desaccelerar successivament,
tractant de fer que la beina fos un blanc difícil d'encertar. Va haver de tenir
èxit doncs la beina no va rebre cap tret mentre encara estava a l'abast dels
atacants.
Els corredors que li precedien anaven quedant endarrerits respecte
els capdavanters. Avançar-los va ser fàcil, solament era qüestió d'accelerar en
les corbes. Aviat va superar a tots els ressagats. Va passar veloç la tribuna
quan s'acostava al grup central dels corredors. Dues voltes més per al final. Puc fer-ho!
Li va prendre la major part de la segona volta per obrir-se
camí a través del munt. Finalment, va arribar a veure als corredors que
portaven la davantera.
Fins que només van haver-hi cinc beines davant d'ell. Anakin
va accelerar i va girar en la corba següent, directe cap a un enorme núvol de
pols. Algú més es va estavellar. Va
prendre la corba molt oberta amb l'esperança d'evitar xocar amb alguna de les
restes del vehicle que s'havia estavellat. Però no va poder evitar que una
d'aquestes restes colpegés fent que es balancegés. Anakin amb prou feines va
poder compensar-ho a temps.
En sortir del núvol de pols, Anakin va veure que havia
sobrepassat a altres tres. L'únic pilot que quedava per davant d'ell era
Sebulba. Impossible equivocar-se amb l'estranya forma d'aquests motors. Ara et vaig a mostrar el que un esclau pot
fer!, va pensar Anakin. Inclinant-se cap endavant, va accelerar els motors.
Quan va passar la tribuna com un llampec per segona vegada, va quedar a l'una
amb Sebulba. Una volta més. Solament una.
Amb un motor a l'una de l'altre, van córrer per la rocosa
pista. Un flap obert en el costat del motor més proper de Sebulba enviava un
corrent de fuita calenta cap al motor de l’Anakin. Així que és per això que les altres beines es van estavellar! Sebulba
va obrir forats fonent el metall dels seus motors! Anakin es va apartar
just a temps. Furiós per la maniobra de Sebulba, es va llançar per dins en la
corba següent i va prendre la davantera.
Mantenir el lideratge era més difícil del que havia estat
aconseguir-ho. Sebulba es va quedar darrere de l’Anakin, empenyent-lo
contínuament. Anakin es va aferrar amb intrepidesa a l'àrduament aconseguida
posició. És l'última volta. Només haig de
passar unes poques corbes més...
Alguna cosa se sentia malament... el motor esquerre. El
principal compensador inercial tremolava amb el risc de deixar-se anar.
Ràpidament, Anakin va ajustar els controls per utilitzar el sistema de suport,
però no va ser prou ràpid. Mentre estava fent el canvi, Sebulba el va depassar.
No vaig a perdre ara!
Però cada maniobra que Anakin feia era bloquejada per Sebulba. I ja no hi havia
més precipicis convenients; no anava a poder fer el mateix truc que havia usat
amb aquell altre conductor, al començament de la carrera. Una altra cosa, llavors...
Quan van arribar a l'última corba, Anakin va fingir esquivar
tirant-se cap a dintre. Era la mateixa maniobra que havia usat per passar a
Sebulba la primera vegada, però quan Sebulba el va esquivar per bloquejar-ho,
Anakin va fer una àmplia corba, tractant de passar pel costat de fora.
No va aconseguir donar tota la corba al voltant de la beina
de Sebulba. Costat a costat, es van dirigir cap a la línia de meta. Sebulba virà,
copejant deliberadament la beina de l’Anakin amb la seva. Virà de nou i les
seves barres de direcció es van embullar amb les de l’Anakin. Anakin va lluitar
per retenir el control. Podia veure a Sebulba que reia mentre la línia de meta
s'acostava cada vegada més. Va tractar de destravar les barres de direcció
apartant-se de la beina de Sebulba, però estaven molt fortament enganxades... i
llavors la barra de direcció de l’Anakin es va trencar sota la forta pressió.
La beina va començar a girar sobre si. Amb el seu màxim
esforç, Anakin s'aferrava als comandaments de potència. Sense direcció, sense
estabilitat... però encara podia canviar la velocitat dels motors. Per instint
i sensibilitat, va mantenir a la beina en curs, en direcció a la línia de meta
a través del núvol de fum i flames... fum
i flames? Sebulba es va estavellar? Anakin va creuar la línia d'arribada i
va detenir la beina.
Quan els motors es van apagar, va sentir les aclamacions i
va veure a Kitster que corria cap a ell des del box de l'equip. En mirar cap
enrere, va veure a Sebulba que saltava furiós a un costat de la seva beina
destrossada. En el costat equivocat de la línia d'arribada, Sebulba s’ha estavellat! He guanyat! HE GUANYAT!».
Anakin es va alliberar del cinturó de seguretat i es va
aixecar. Mai hagués pensat que guanyar
feia que un se sentís tan bé, va pensar en una espècie de nebulosa. M'agrada això! Amb prou feines va tenir
temps per abraçar a Kitster i després la multitud que el victorejava i cantava el
va arrossegar per portar-ho en sopols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada