CAPÍTOL 6
El jove Jedi no temia als tres soldats. Estava fins i tot
segur que podria evadir o desarmar als tres si fos necessari. Però va ser
sorprès per com de ràpidament que els seus modals havien canviat.
Quan el transport estava sota atac, li havien rescatat sense
qüestionar-ho. Ara, fins i tot encara que els seus cascos ocultessin les seves
cares, podia sentir els seus ulls perforant-li amb una intensa sospita. Va dir:
—Creieu que sóc d'alguna manera responsable del que va
ocórrer?
—Jo no he dit això —va dir Artells, el seu cos quiet com una
estàtua—. He preguntat... Què estava fent vostè en el transport?
El noi es va quedar molt quiet, mantenint els seus ulls
fixos sobre el visor de l’Artells. Mentre la pluja queia sobre el sostre de
plastoide sobre els seus caps, va dir:
—Em vaig colar a bord del transport just abans que
abandonéssiu Coruscant. El meu Mestre volia que em quedés en el Temple, però...
tenia el pressentiment que alguna cosa aniria malament. Estava esperant
ajudar-li.
Artells va dir:
—Pot provar aquesta afirmació? —Va fer la pregunta
educadament, però encara sonava com un desafiament.
Abans que el noi pogués respondre, Trencador s’adonà
d'alguna cosa a una curta distància darrere del noi. Pensant ràpidament, va
dir:
—El General Ambase em va dir que el seu aprenent era Heckle
Wiriest. Aquest ets tu?
—Heckle què? —Va dir Nuru, confós. Va sacsejar el cap—. Ho
sento, no. Vull dir... no puc imaginar per què el Mestre Ambase et diria això.
Jo sóc el seu aprenent. El meu nom és Nuru Kungurama.
—Acaba de passar la prova —va dir Trencador mentre relaxava
la seva presa sobre el rifle blàster. Tornant-se cap als altres soldats, va dir—.
Jo respondré per ell. El general em va dir el nom de Kungurama abans. Clamava
percebre la presència del seu aprenent en la nau.
Però Artells estava també confós.
—Prova? —Va dir ell—. Qui és Heckle Wiriest?
Trencador va dir:
—Acabo de veure les paraules en aquest sac d'aquí —ell va
assenyalar a una bossa groga marcada com a Fertilitzant Heckle Wiriest en un
prestatge darrere d’en Nuru.
Artells i Xerraire es van relaxar immediatament també. Artells
va dir:
—Aquesta va ser una forma intel·ligent d'assegurar-te que el
noi estava dient la veritat, Trencador.
—Bé —va dir el noi—, podries simplement haver-me preguntat
el meu nom. T'ho hauria dit... Trencador?
Trencador va assentir.
—Aquest sóc jo —va fer un gest cap als altres soldats—. Ell
és Artells. Ell és Xerraire.
Artells va dir:
—Lamento qüestionar-li així, Comandant Nuru. Només havíem
d'assegurar-nos que era legal.
—Per descomptat —va dir Nuru una mica cautelós—. Ara, no sé
quina és la vostra missió, però... Trencador, tu ets qui recablejà la càpsula
per salvar-nos, veritat?
—Afirmatiu.
—Hi ha alguna forma en què puguis contactar amb la càpsula
del meu Mestre o enviar un missatge al Temple Jedi?
Trencador va sacsejar el cap.
—Els nostres cascos tenen comunicadors de llarg abast, però
no funcionen. Fins i tot si funcionessin, no serien capaços de transmetre de
tornada al Temple. Quant a la nostra missió, vam ser assignats per ajudar al
General Ambase a esbrinar si una companyia anomenada KynachTech va subministrar
deliberadament parts a una nau de combat Separatista.
—Però ara que el meu Mestre ha desaparegut —va dir Nuru—, m'ajudareu
a trobar-li. Veritat?
Trencador va mirar a Artells i a Xerraire, llavors va tornar
la seva mirada cap a Nuru.
—Sota circumstàncies normals, comandant, aquesta seria la
nostra prioritat principal. Però aquesta missió va ser compromesa. Ni tan sols
sabem si l'altra càpsula va aconseguir arribar en aquest planeta. Necessitem
trobar una forma de contactar amb el Temple Jedi i convocar reforços.
—El meu Mestre, ell encara està viu —va dir Nuru—. Ho sé.
—Com? Els teus sentits ho detecten?
Nuru va estar en silenci per un moment, després va dir:
—No, no el puc percebre. Però el Mestre Ambase ha d'haver
sobreviscut. Sé que ell hauria trobat una manera.
—Ho discutirem més tard —va dir Artells fermament—. Si ens
quedem prop d'aquest edifici quan tornin aquests caces estel·lars, estem ben
morts. Però no podem ser vistos sortint a camp obert amb les nostres armadures
posades —ell va mirar a Trencador i a Xerraire—. Necessitem camuflatge.
Xerraire va caminar cap al prestatge més proper, va agafar
una bossa de fertilitzant, i va buidar els seus continguts en el terra. El que
va fer a continuació va fer panteixar a Nuru.
***
Encara estava plovent fora mentre les quatre figures
encaputxades s'allunyaven de la cabanya magatzem de Kynachi. La figura més
petita tractava de mantenir la distància dels altres.
—Ben pensat, Xerraire —va dir Artells mentre caminaven per
la vora d'una granja que jeia més enllà de la cabanya—. Aquests sacs tallats
són bones túniques i caputxes. Semblem refugiats o treballadors.
—Vosaltres sembleu més com tres sacs de fertilitzant amb
botes de soldat clon —va dir Nuru. Certament els soldats romanien amb la seva armadura
completa sota els fètids sacs, i obertament portaven els seus rifles blàster—.
Si teniu sort, algú us podria confondre amb corpulents caça-recompenses.
—No hi ha res de dolent a ser corpulent —va dir Artells.
Nuru va arrufar el nas.
—Realment empesteu.
—Això tampoc és dolent. La gent es mantindrà allunyada de nosaltres.
—Gent? —Va dir Nuru, posant els ulls en blanc—. Els microbis
es mantindran allunyats de vosaltres!
—Encara millor —va dir Artells.
Van arribar a la vora d'una àrea de boscos i van procedir a
entrar. Nuru va mirar a Trencador i va dir:
—Els soldats que estaven en la càpsula d'emergències del meu
Mestre. Els coneixies bé a tots?
—Xerraire i jo només servim amb un d'ells abans, a qui diem Sagaç.
Artells va dir:
—Jo vaig servir amb els altres. Sangfidel, Rapat, Calamitat
i No-Nous[1].
Tots bons homes. Per què ho pregunta?
—Només m'ho estava preguntant —va dir Nuru—. Crec que és
interessant com tots us distingiu els uns dels altres, vull dir, sou idèntics.
Com sabeu qui és qui?
—Amb molta cura —va dir Artells, somrient dins del casc.
Nuru no podia saber si Artells estava bromejant. Abans de
poder fer un comentari, va escoltar un soroll des de dalt.
—Els caces estel·lars droide! —Va dir ell—. Estan tornant!
Nuru i els clons es van ajupir i van prendre cobertura darrere
d'un grup d'arbres. Van mirar de tornada al camí pel qual van venir, passant
els arbres que creixien en la vora exterior de la granja.
Encara que la seva posició evitava cap visibilitat de la
seva càpsula d'emergència abandonada, encara podien veure la cabanya magatzem
que els havia servit de refugi temporal. Un moment més tard, els assassins van
sorgir a la vista, descendint des dels núvols.
Els caces estel·lars es van inclinar cap avall, després van
envoltar l'àrea més enllà de la cabanya, on havia xocat la càpsula
d'emergència. Apartant la mirada dels caces estel·lars, Trencador es va tornar
per mirar a Nuru i va dir:
—No els portarà molt esbrinar que ens hem anat. Hauríem de
seguir mov...
—Mireu! —Va dir Nuru.
Trencador va seguir la mirada de Nuru per veure als distants
caces estel·lars llançant foc làser a la superfície del planeta. Malgrat la
distància, la resplendor de l'explosió va ser tan brillant que Nuru va encongir
els seus ulls vermells. Amb prou feines tres segons després, el so de
l'explosió va arribar a les seves oïdes com una sèrie d'esclats cruixents.
Els caces estel·lars van continuar donant voltes durant un
altre minut, després es van separar, deixant fins rastres de fum pel cel mentre
es dirigien cap al sud. Quan ja no van estar a la vista, Artells va mirar a Xerraire
i va murmurar:
—Crec que és segur dir que han destruït la càpsula.
Xerraire va assentir.
Alçant-se del seu amagatall darrere de l'arbre, Trencador va
mirar de nou a Nuru i va dir:
—Preparat per seguir movent-nos, senyor?
—Sí —Nuru va alçar la mirada cap al rastre de fum dels caces
estel·lars que s'havien marxat—. Simplement espero que el meu Mestre estigui
bé.
—No es preocupi —va dir Artells—. Està en bones mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada