L'atac dels clons NJ (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Fidel a la seva promesa, Taun We va coordinar la trobada entre Obi-Wan i Jango Fett amb prou feines van acabar el recorregut de la fàbrica de clons. Ella mateixa el va acompanyar. Obi-Wan va memoritzar la ruta a través dels passadissos, i amb major atenció encara va prendre nota del mecanisme de tancament del departament de Fett quan van arribar.

Un nen d'uns deu anys va obrir la porta, i Obi-Wan va parpellejar, sorprès, malgrat tot. El noi tenia el mateix arrissat pèl fosc i trets forts com els joves clons que havia vist a l'escola d'entrenament, però la seva expressió era d'alguna manera més nítida, més conscient. Aquest ha de ser el clon no modificat de Jango Fett, va pensar Obi-Wan.

—Boba, està el teu pare a casa? —va preguntar Taun We. El noi els va estudiar per un moment i després va assentir movent el cap amb cautela—. Podem veure’l?

—Clar —va respondre Boba, sense moure's. Quan finalment es va fer a un costat per deixar-los entrar, Obi-Wan es va sentir com si amb prou feines hagués aconseguit passar alguna prova oculta.

Van entrar a un modest departament que va impressionar a Obi-Wan sobretot per com semblava de comú. En observar-ho amb major atenció, es va adonar que l'habitació estava molt ben organitzada i ordenada. Encara que Jango Fett havia d'haver viscut allà durant almenys deu anys, Obi-Wan va veure pocs objectes personals. És un caça-recompenses, mai sap qui podria venir a per ell, o quan podria haver de sortir a tot córrer.

—Pare! —va cridar Boba—. Taun We està aquí.

Un home va entrar des de l'habitació contigua. Encara que era immediatament recognoscible com emparentat amb els clons, es veia més gran que el major de tots ells, uns trenta anys, va calcular Obi-Wan, i es movia amb una seguretat que els clons no podien igualar. Una cicatriu li travessava un costat de la seva cara, però fins i tot sense ella, el seu aspecte seguiria sent dur i resistent. Va saludar amb un moviment de cap a Taun We i va mirar a Obi-Wan amb recel.

—Benvingut, Jango —va dir Taun We—. El teu viatge va ser productiu?

—Bastant —va respondre Jango sense apartar els ulls d’Obi-Wan.

—Aquest és el Mestre Jedi Obi-Wan Kenobi —va continuar Taun We—. Ha vingut a veure els nostres avanços.

—Ah, sí? —L'expressió de Jango era escèptica i el seu to era fred.

Obi-Wan va somriure amb tot el seu encant.

—Els seus clons són molt impressionants. Ha d'estar molt orgullós.

—Jo només sóc un home senzill que tracta d'obrir-se camí en l'univers, Mestre Jedi —va respondre Jango.

—No ho som tots? —va preguntar Obi-Wan.

A través de la porta entreoberta darrere de Jango, Obi-Wan va poder veure una armadura personal completa tendida en el terra de l'habitació contigua. Abans de poder veure-la bé, Jango es va moure una mica i va bloquejar la seva vista.

—Alguna vegada arriba fins al llunyà Coruscant? —va voler saber Obi-Wan. Es va moure una mica cap a un costat, amb l'esperança de poder veure millor.

Jango es va moure de nou, ocultant la porta.

—Una o dues vegades.

—Fa poc?

—Tal vegada.

—Llavors vostè ha de conèixer al Mestre Sifo-Dyas —va suggerir Obi-Wan.

—Boba, tanca la porta —li va dir Jango al noi. Li va dirigir un rígid somriure a Obi-Wan mentre el noi obeïa. Després li va preguntar a Obi-Wan—:  El Mestre què?

—Sifo-Dyas —va repetir Obi-Wan—. No és per ventura el Jedi que el va contractar per a aquest treball?

—Mai he sentit parlar d'ell —va assegurar Jango—. Vaig ser reclutat per un home anomenat Tyranus en una de les llunes de Bogden.

—Sifo-Dyas ens va dir que l’esperéssim —va intervenir Taun We—. I va aparèixer just quan el Mestre Jedi va dir que ho faria. Hem mantingut la participació dels Jedi en secret fins que vostè va arribar, tal com el seu Mestre va exigir.

Curiós, va pensar Obi-Wan.

—Li agrada el seu exèrcit? —va preguntar Jango, en un to de veu que no ocultava el seu desgrat.

—Espero poder veure'ls en acció —va respondre Obi-Wan cautelosament.

En aquest moment el caça-recompenses va somriure amb malícia.

—Faran bé el seu treball —va assegurar—. L'hi puc garantir.

I quin creu vostè que serà la seva missió? Però preguntar-li això podria fer que el caça-recompenses es tornés més cautelós del que ja estava, així que Obi-Wan es va limitar a assentir amb un gest.

—Gràcies pel seu temps, Jango —va dir cordialment.

—Sempre és un plaer conèixer a un Jedi —va respondre Jango.

Preguntant-se si només havia imaginat el sarcasme en la veu del caça-recompenses, Obi-Wan va partir amb Taun We. Es va acomiadar de Lama Su i va deixar que els kaminoans el conduïssin de nou a la plataforma on havia deixat el seu caça estel·lar. La pluja i el vent fora eren encara pitjors del que recordava, però va ajustar la seva capa sobre si mateix i va fingir joguinejar amb alguna cosa fins que va sentir que els que estaven dins s'havien retirat. Quan va estar segur que ningú estava mirant, li va fer un senyal a R4. Havia d'enviar un missatge al Mestre Yoda i al Mestre Windu immediatament. Ells havien de saber el que havia descobert, i necessitava la seva orientació. La situació era massa complexa com per córrer el risc de fer un pas en fals en aquest moment.

* *

Malgrat la decisió de la Padmé d'oblidar el petó d’Anakin, no podia oblidar-ho. El record seguia tornant en moments inesperats durant el dia quan Anakin la mirava, i, de vegades, quan no la mirava. Va pensar que hauria de sentir-se molesta.

Però no podia sentir-se molesta, ja que Anakin estava d'un humor tan exuberantment alegre. Ell es burlava d'ella i li feia bromes fins que ella deixava de parlar de política. Feia malabars amb la fruita, afegint una peça després d'una altra fins que hi havia massa i totes queien sobre el seu cap.

Ell la feia riure, una vegada i una altra, i ell reia amb ella.

Era bo tenir algú amb qui riure. Però a la nit, quan ella i Anakin estaven asseguts davant una enorme fogata en la llar oberta del seu allotjament, Padmé es preguntava si anar a l'alberg del llac havia estat una bona idea després de tot. Aquesta va ser una bona elecció, es va dir a si mateixa per enèsima vegada. Remot, aïllat, fàcil per mirar en totes les direccions. Tot el que li havia dit a Anakin era cert. L'allotjament era perfecte en el que a seguretat es referia.

Per desgràcia, era perfecte per a altres coses, també. Ja no podia fingir no veure-ho, Anakin es preocupava per ella, i com més temps passava amb ell, especialment allà, on estaven alguns dels seus records més feliços de la infància, més ella pensava en ell. Oblida't d'això, es va dir a si mateixa amb fermesa. Tens un treball important per fer. No tens temps per enamorar-te. Però la seva fermesa no impedia la sensació de buit en l'estómac, ni evitar el que ella sentia... felicitat quan el veia aparèixer inesperadament tombant un dels passadissos, i no esborrava el record d'aquest petó... Va sentir un lleu soroll de moviment i va aixecar la vista mentre Anakin s'inclinava cap a ella. Em farà de nou un petó, va pensar, i tot i que ella va tornar el cap cap a l'altre costat, sabia en el seu fur intern que volia que ho fes.

—Anakin, no —va dir, i les paraules van sortir tristes en lloc de fermes i decidides.

Anakin la va mirar. Després d'un moment, va començar a parlar, en veu baixa, sense la confiança que ella s'havia acostumat a veure en ell.

—Des del moment en què et vaig conèixer, fa tants anys, no ha passat un dia en què no pensi en tu —li va dir—. Ara que estic de nou amb tu, sofreixo més. Com més m'acosto a tu, és pitjor. La idea de no estar amb tu fa que el meu estómac es retorci, la meva boca s'assequi. Em marejo. No puc respirar. Estic obsessionat pel petó que mai vas haver de donar-me. El meu cor batega esperant que aquest petó no es converteixi en una cicatriu. Estàs dins de la meva ànima, turmentant-me. Què puc fer? Faré qualsevol cosa que em demanis.

Qualsevol cosa? T'oblidaries d'aquest petó? Deixaries de mirar-me tot el temps de la manera en què ho fas?, permetries que tots dos tornéssim cadascun al seu treball? Padmé sabia que havia de dir aquestes paraules, però no podia obligar-se a fer-ho.

Després d'un moment, Anakin va continuar:

—Si tu estàs sofrint tant com jo, digues-m'ho.

Padmé va mirar cap a un altre costat.

—No... no puc. No podem. Senzillament no és possible.

—Tot és possible —va assegurar Anakin. La confiança anava tornant a la seva veu—. Padmé, si us plau escolta...

—Tu escolta —va etzibar Padmé. Per què tenia ella que ser prudent pels dos?—. Vivim en un món real. Torna a ell. Tu estàs estudiant per convertir-te en un Cavaller Jedi. Jo sóc una senadora. Si segueixes els teus pensaments fins a la conclusió, aquests ens portaran a un lloc al que no podem anar... independentment del que sentim un per l'altre.

—Llavors sí sents alguna cosa! —exclamà Anakin exultant.

Per ventura ell no havia escoltat res del que ella havia dit?

—Als Jedi no se'ls permet casar-se —va explicar Padmé lentament i clara, com si estigués parlant amb el nen que ella recordava, en lloc d'aquest home jove i atractiu—. Series expulsat de l'Orde. No vaig a permetre que lliuris el teu futur per mi.

—M'estàs demanant que sigui racional —va dir Anakin després d'un moment—. Això és una cosa que jo sé que no puc fer. Creu-me, tant de bo pogués apartar els meus sentiments, però no puc.

—No vaig a cedir amb això —va insistir Padmé, gairebé per a si mateixa—. Tinc coses més importants de fer en lloc d'enamorar-me. —Però les paraules van sonar buides en les seves oïdes.

—No hauria de ser d'aquesta manera —va proposar Anakin—. Podríem... podríem mantenir-ho en secret.

—Llavors estaríem vivint una mentida —li va dir Padmé suaument—. I seria una que no podríem mantenir, encara que volguéssim. Jo no podria fer això. Podries tu, Anakin? —Ella el va mirar, desitjant que ell entengués, que ho acceptés—. Podries tu viure així?

Va haver-hi un llarg silenci, i ella va començar a témer que ell no respongués. Finalment ell parlà.

—Tens raó. —Mirà les flames i va afegir, gairebé en veu baixa—. Això ens destruiria.

Padmé es va estremir. Hi havia una aterridora convicció en les últimes paraules de l’Anakin. Amb això n’hauria de tenir prou, es va dir ella. Però no podia evitar la sensació de què no havien solucionat res.

***

Com més escoltava l'informe d’Obi-Wan, més pertorbador ho trobava Yoda. Va sentir la mateixa preocupació en Mace Windu. Però tots dos van esperar pacientment al fet que Obi-Wan acabés. El senyal de l'holograma era feble, i cap dels dos volia córrer el risc de perdre’s algun detall important.

—Creu vostè que aquests clonadors estan implicats en la trama per assassinar a la Senadora Amidala? —va preguntar Mace quan Obi-Wan va acabar.

—No, Mestre —va dir Obi-Wan—. No sembla haver-hi cap motiu.

—No doni per descomptat res, Obi-Wan —va suggerir Yoda en to reprovatori—. Clara la seva ment ha d'estar si vol descobrir al veritable vilà darrere d'aquest complot.

—Sí, Mestre —va respondre Obi-Wan—. Diuen que Sifo-Dyas va fer la comanda de clons fa gairebé deu anys. Jo tenia la impressió de què el van matar abans d'això. Alguna vegada el Consell va autoritzar la creació d'un exèrcit de clons?

—No —va assegurar Mace Windu amb decisió—. Qualsevol que hagi fet aquesta comanda no tenia l'autorització del Consell Jedi.

Aquest exèrcit de clons era, sens dubte, important, però també una distracció. Yoda va arrufar les celles. Com conciliar ambdues coses?

—En aquest Jango Fett detenir, has —li va dir a Obi-Wan finalment—. Porta’l aquí. Interrogar-lo hem.

—Sí, Mestre —va confirmar Obi-Wan—. Tornaré a informar quan el tingui.

L'holograma es va esvair. Mace Windu va estirar la mà i va apagar el receptor. Amb cura actuar hem, va pensar Yoda. Perdre el nostre camí podríem, en aquest laberint de possibilitats i enganys.

***

Padmé no va dormir bé aquella nit. Poc abans del clarejar va sentir crits ofegats que venien de l'habitació de l’Anakin, però van cessar abans de resoldre si anava a veure què passava o no. Un altre malson, va suposar.

Es va despertar d'hora i va decidir asseure's en la balconada una estona, abans de l’esmorzar. Aire fresc era just el que necessitava per aclarir-se el cap. En començar a traslladar-se cap a la balconada, es va adonar que Anakin estava allà, davant d'ella. No l’havia vist en un primer moment perquè estava assegut amb les cames creuades en el terra, meditant. En silenci, es va donar la volta per anar-se’n.

—No te’n vagis.

Padmé va mirar cap enrere. Els ulls de l’Anakin estaven encara tancats, i no semblava haver-se mogut en absolut.

—No vull molestar-te —es va excusar ella vacil·lant.

—La teva presència és relaxant —li va assegurar Anakin. Això està bé, va pensar Padmé. Però no crec que pugui simplement romandre aquí i ser relaxant per molt temps.

—Anit de nou vas tenir un malson —va dir després d'un moment.

—Els Jedi no tenen malsons —va explicar Anakin amargament.

—Et vaig sentir.

Anakin va obrir els ulls i la va mirar. Ella va poder veure en ells tot el turment que ell estava sentint.

—Vaig veure a la meva mare. La vaig veure tan clarament com et veig ara a tu. —Va empassar saliva—. Ella està sofrint, Padmé. Estan matant-la! Ella està sofrint...

Atordida per la convicció en la seva veu, Padmé no va dir res mentre Anakin es posava dempeus. Va tancar els ulls una altra vegada per un moment, gairebé com si no pogués suportar mirar-la. Després els va obrir i va dir amb tristesa:

—Sé que estic desobeint el meu mandat de protegir-la, senadora. Sé que seré castigat, i possiblement expulsat de l'Orde Jedi. Però haig d'anar. Haig d'ajudar-la. —Va baixar la vista—. Ho sento, Padmé —va acabar amb prou feines en un murmuri—. No tinc opció.

Ha d'haver-hi una altra opció, va pensar la Padmé.

No podia suportar veure’l tan malament... i llavors ho va saber.

—Aniré amb tu.

Anakin la va mirar com si no pogués entendre el que acabava de dir. Padmé li va sostenir la mirada i va continuar:

—D'aquesta manera, pots seguir protegint-me i no estaries incomplint amb el teu mandat.

Encara no estava del tot segura que ell ho hagués entès, fins que va respirar profund i va dir:

—Què passa amb el Mestre Obi-Wan?

Padmé va sospirar alleujada, era bo veure que l'esperança i la determinació prenien el lloc de la tristesa i el sofriment. Una petita part d'ella estava espantada davant la idea de tenir tant poder sobre algú, una o dues paraules va ser tot el que va necessitar per restablir la confiança i el bon humor de l’Anakin. Només una o dues paraules d'ella. Va apartar ràpidament aquests pensaments i va somriure. Va prendre la seva mà i va dir:

—Suposo que no li direm res, no?

 Següent