L'amenaça fantasma NJ (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Al matí següent, Qui-Gon es va dirigir de nou a la botiga de ferralla de Watto. Padmé el va seguir de prop i just en arribar a la botiga, el va detenir.

—Està segur d'això? —li va preguntar—. Confiar el nostre destí a un nen que amb prou feines coneixem?

Qui-Gon va mirar sense respondre.

—La reina no ho aprovarà —va anunciar Padmé, com si amb això l'assumpte quedés resolt.

—La reina no necessita saber-ho —va respondre simplement Qui-Gon.

Padmé li va mirar fixament i es va asseure en un barril al costat de la porta de la botiga.

—Bé, jo no ho aprovo —va murmurar en un to ombrívol.

I així, la petita donzella descobreix que la seva influència sobre la reina té límits, va pensar Qui-Gon quan es va ajupir per passar per la porta d'entrada a la botiga. Així i tot, era estrany que ella s'hagués sentit tan segura de si mateixa... Va sentir els sorolls d'una discussió i Padmé va desaparèixer de la seva ment.

Watto i Anakin es van dirigir a ell amb prou feines va entrar.

—El noi em diu que vostè el vol patrocinar en la carrera —va dir Watto—. Com pensa fer això? No amb crèdits de la República, imagino!

—La meva nau serà la quota d'inscripció. —Qui-Gon va treure un petit projector d'hologrames de la seva cartera-cinturó i el va encendre. Una imatge petita i vacil·lant de la nau va aparèixer per sobre de la seva mà.

—No està malament —va acceptar Watto, examinant de prop la projecció—. No està malament.

—Està en bon estat, amb excepció dels recanvis que necessitem —va confirmar Qui-Gon.

—Però, amb què correrà el noi? —va voler saber Watto—. En l'última carrera va destrossar la meva beina.

Anakin es va avançar ràpidament.

—No va ser la meva culpa, de debò! Sebulba em va enlluernar amb les seves fuites. De fet, jo vaig salvar la beina. Parcialment.

—Així és —va dir Watto, rient-se—. El noi és bo, no hi ha dubte d'això.

—Vaig aconseguir una beina... en un joc d'atzar —va dir Qui-Gon amb delicadesa—. La més ràpida mai construïda.

—Espero que no hagi matat a ningú que jo conegui per aconseguir-ho. —Watto rigué de nou—. Per tant, vostè aporta la beina i la quota d'inscripció; jo aporto al noi. Dividim els guanys meitat i meitat, crec.

—Meitat i meitat? —es va burlar Qui-Gon—. Si ha de ser meitat i meitat, li suggereixo que vostè avanci els diners de la inscripció. No, si guanyem, vostè es queda amb tot el guany, menys les peces que necessitem. Si perdem, vostè es queda amb la meva nau. —Watto va vacil·lar, i Qui-Gon va afegir persuasivament—: De qualsevol manera, vostè guanya.

—Fet! —va dir Watto per fi. Els detalls restants es van resoldre ràpidament. Una vegada que va estar compromès amb la carrera, Watto fins i tot es va mostrar disposat a deixar que Anakin passés la resta del dia preparant la «beina de Qui-Gon». Aviat tots van estar de tornada en els allotjaments per a esclaus. Padmé, R2 i Jar Jar van ajudar a Anakin i els seus amics a treballar en la beina de carrera, mentre Qui-Gon trucava a la nau per informar del nou pla a Obi-Wan.

Aquest es va mostrar amb prou feines més entusiasmat que la Padmé, però almenys no va tractar d'amenaçar a Qui-Gon amb el desgrat de la reina. Per descomptat, ell em coneix prou com per saber que intentar semblant cosa mancaria de sentit. Va pensar Qui-Gon. Quan va apagar l'intercomunicador, Shmi va sortir a la galeria que recorria la part posterior dels habitatges dels esclaus. Va observar per un moment l'entusiasmat grup al voltant de la beina de carrera, amb expressió greu.

Qui-Gon es va aixecar i es va unir a ella.

—Vostè ha d'estar orgullosa del seu fill —li va dir amablement—. Ell ofereix la seva ajuda sense pensar en la recompensa.

—Ell no sap el que és la cobdícia —va confirmar Shmi—. Ell té... —La dona es va detenir bruscament i va dirigir a Qui-Gon una mirada de gairell, com si no estigués segura de quant podia dir.

—Ell té poders especials —va completar Qui-Gon.

—Sí. —La veu d’Shmi era poc més que un murmuri.

—Ell pot veure les coses abans que succeeixin —va continuar Qui-Gon—. És per això que sembla tenir reflexos tan ràpids. És una característica Jedi.

—Es mereix una cosa millor que la vida d'un esclau.

—La Força és inusualment forta amb ell, això està clar —va murmurar Qui-Gon. Podia sentir que la Força estava amb aquesta dona, també, encara que no tan forta com amb el seu fill. D'on havia aconseguit Anakin tanta força?—. Qui va ser el seu pare?

Shmi va mirar cap a un altre costat.

—No va haver-hi cap pare, que jo sàpiga —va dir ella en veu baixa—. Jo el vaig tenir en mi, vaig donar a llum... No puc explicar què va passar. —Com Qui-Gon no va respondre, ella va mirar cap enrere i va dir—: Ell va ser especial des del principi. Pot vostè ajudar-lo?

—Em temo que no —va respondre Qui-Gon, mirant cap a la beina de carrera—. Si hagués nascut en la República l’hauríem identificat d'hora, i s'hauria convertit en un Jedi, sens dubte. Ell té l'estil. Però és massa tard ara. És massa gran.

Mentre parlava, es preguntava si de debò això era cert.

El Consell podria fer una excepció amb algú tan talentós. Estava cada vegada més segur que la Força l’havia portat cap a l’Anakin per algun propòsit específic.

* *

Anakin mai s'havia sentit tan feliç. La seva beina de carrera de debò funcionava... bé, ell sempre havia sabut que així anava a ser, però era diferent fer que efectivament els motors s'encenguessin. L’havien inscrit en la carrera Boonta, i Padmé l’anava a veure córrer. Ell anava a guanyar aquesta vegada, ho sabia. Haig de guanyar. Per la Padmé. I tenia a un veritable Cavaller Jedi a casa seva, encara que fos només per una o dues nits. Amb un sospir de satisfacció, es va estirar d'esquena per mirar les estrelles.

—Queda't quiet, Annie —li va ordenar Qui-Gon al seu costat—. Vaig a netejar-te aquest tall.

El tall no era res; havia tingut centenars de talls pitjors. Però no podia contradir a un Jedi.

—Hi ha tantes estrelles! —va dir en canvi—. Totes tenen un sistema de planetes?

—La majoria d'elles el tenen —va respondre Qui-Gon.

—Algú ha estat en tots ells?

El Jedi es rigué.

—No ho crec.

—Vull ser el primer a veure'ls tots —es va il·lusionar Anakin. Per allunyar-se de Tatooine, per anar a llocs on ningú sabés que ell havia estat esclau, per veure tots els llocs que la Padmé segurament ja havia vist, i més... Alguna cosa li va punxar el braç—. Ai!

—Llest —va dir Qui-Gon, acabant de netejar una taca de sang en el braç de l’Anakin—. Quedarà com a nou.

—Annie! —La seva mare va cridar des de l'interior—. Hora d'anar al llit!

Qui-Gon va raspar una mica de sang sobre en una petita placa. Anakin va mirar-li.

—Què està fent?

—Analitzo la teva sang per les infeccions —va explicar Qui-Gon.

Anakin el va mirar amb suspicàcia.

—Mai he vist...

—Annie! —La veu de la seva mare sonava gairebé enutjada—. No t'ho vaig a dir de nou!

Però ho faria, no obstant això; ell tenia almenys una crida més de «per última vegada» abans que ella s'enutgés de debò. I encara tenia un munt de preguntes... però Qui-Gon li va fer un gest cap a l'interior.

—Vinga —li va dir el Jedi—. Tens un gran dia demà.

Anakin va vacil·lar.

—Bona nit —va saludar Qui-Gon emfàticament.

Adults!. Anakin va posar els ulls en blanc. Però no hi havia manera d'evitar-ho. Es va lliscar per sota de la barana de la galeria i va córrer cap a la casa.

Qui-Gon va mirar fins que la porta es va tancar darrere de l’Anakin, llavors va inserir la placa amb la sang en el seu comunicador i va trucar a la nau. Obi-Wan va respondre immediatament.

—Analitza aquesta mostra de sang que t'estic enviant —va demanar Qui-Gon.

—Prendrà un minut —va dir Obi-Wan.

—Necessito un recompte midiclorià. —Els simbionts midiclorians canalitzen la Força en els individus. Com més midiclorians estan presents en les cèl·lules d'una persona, tant més fàcilment aquesta persona pot sentir la Força. Qui-Gon estava segur que la sang de l’Anakin havia de tenir un alt nombre de midiclorians. La qüestió és quant d’alt...

—Està bé, ho tinc —va informar Obi-Wan, però no va continuar.

—Quines són les teves lectures? —va voler saber Qui-Gon després d'un moment.

—Alguna cosa deu estar malament amb la transmissió.

Obi-Wan semblava insegur.

Qui-Gon va prémer el botó de prova en el seu intercomunicador.

—Aquí va un senyal de comprovació.

—És estrany —va manifestar Obi-Wan després d'un moment—. La transmissió sembla estar en bon estat, però la lectura supera la taula de valors... més de vint mil.

—Això és tot llavors —va dir Qui-Gon amb satisfacció. Aquesta era la raó per la qual la Força l’havia portat cap a l’Anakin. Amb un recompte midiclorià com aquest, el noi necessitava entrenament, sense importar l'edat que tingués.

—Ni tan sols el Mestre Yoda té un recompte midiclorià tan alt! —va continuar Obi-Wan.

—Cap Jedi ho té —murmurà Qui-Gon. Fins ara. Però el noi era un esclau. Com podia treure’l amb seguretat de Tatooine? No podien comprar-lo; ni tan sols tenien diners suficients com per comprar recanvis d’hipervelocitat.

—Què significa això?

—No estic segur —va respondre Qui-Gon, i va tallar la comunicació. Hauria de pensar en això. Es va tirar cap enrere per mirar les estrelles.

* *

La llarga i sinistra nau espacial dels Sith va descendir sobre un altiplà rocós en el desert de Tatooine. Darth Maul va controlar els instruments de la nau per assegurar-se que ningú hagués detectat el descens. No hi havia molt més que quedés de Tatooine per buscar, i no volia perdre la seva presa en l'últim minut per una distracció. No va abandonar la nau fins que va estar satisfet que no hi hagués detectors apuntant en direcció a ells.

En l'exterior, va estudiar l'horitzó per un moment i després va baixar els seus electrobinoculars. Tres ciutats més per buscar al Jedi desaparegut i la seva nau espacial. Només tres. Aviat els atraparé. Dues sondes per ciutat havien de ser suficient per fer el treball. Va marcar un codi en el panell de control que portava al canell.

Sis globus negres van sortir surant de la nau. Mentre aquests es dirigien cap a les llums distants de la ciutat, es van separar en parells, dos droides sonda per ciutat. Darth Maul els va seguir observant fins que van desaparèixer en la foscor. Aviat.

 Següent