dimecres, 22 de maig del 2019

L'amenaça fantasma NJ (XXII)

Anterior


CAPÍTOL 22

El virrei neimoidià esperava en el saló del tron amb més droides de combat. Amidala va mirar-lo amb aversió i ell va somriure.
—La seva petita insurrecció arriba a la seva fi, Altesa —va sentenciar amb aire de suficiència—. És hora que firmi el tractat...
La porta es va obrir de nou. Va aparèixer Sabé, vestida amb un uniforme idèntic al d’Amidala i usant el maquillatge reial. Darrere d'ella, Amidala va poder veure les restes de diversos droides destructors, i va sentir l'onada d'una nova esperança.
El neimoidià va mirar amb incertesa a Amidala i a la seva doble.
—No vaig a signar cap tractat, virrei! Ha perdut! —va dir Sabé amb veu ferma i va desaparèixer pel passadís.
—A per ella! —va cridar el virrei—. Aquesta és un cimbell!
Mentre la majoria dels droides sortia corrent del saló, Amidala es va dirigir lentament al seu tron.
El virrei es va tornar de nou cap a ella.
—La seva reina no se’n sortirà amb la seva! —va dir. Amidala es va asseure en el tron com si se sentís aclaparada... i va pitjar el botó de seguretat. El panell ocult en el seu tron es va obrir, i les pistoles làser seguien estant a l'interior! Va llançar una al Capità Panaka i una altra per a l'oficial, després va prendre una tercera per a si i va desintegrar a l'últim dels droides de combat.
Un dels seus oficials va córrer cap a la porta oberta... no, cap al panell de control de la porta. Bona idea. Amidala va moure l'interruptor en el seu tauler que tancava la porta, i l'oficial va desactivar els controls. De moment estaven fora de perill.
—Virrei, aquesta és la fi de l'ocupació. —Ella va parlar amb determinació.
—No sigui absurda —va replicar el virrei, encara que l'home estava clarament espantat—. Vostès són molt pocs. No passarà molt temps abans que centenars de droides destructors irrompin aquí per rescatar-nos.
No si els meus pilots fan volar la seva Nau de Control, va pensar Amidala. Però no ho havien aconseguit encara, d'una altra manera els droides destructors no estarien actius. Què els deté?

***

Les llums del panell de control de l’Anakin encara estaven vermelles.
—El sistema encara està sobreescalfat. R2 —va dir en veu baixa, esperant que el droide astromecànic ho sentís... i que els droides de combat al voltant de caça estel·lar no ho fessin.
—On està el teu pilot? —va preguntar una veu mecànica fora de la nau.
No m'han vist!, va pensar Anakin mentre R2 xiulava una resposta.
—Tu ets el pilot? —va dir el droide de combat amb escepticisme—. Mostra'm la teva identificació.
Les llums del panell de control van parpellejar de color verd.
—Sí! —va exclamar Anakin, i va encendre el motor.
—Tu! —li va cridar el droide de combat—. Surt d'aquí o et fem explotar!
—No si puc evitar-ho! —va replicar Anakin, alhora que movia l'interruptor per aixecar els escuts.
Per la porta oberta en l'extrem de l'hangar seguien arribant cada vegada més droides de combat. Això hauria de detenir-los! Anakin va disparar primer els seus rajos làser, després els torpedes de la nau. Els làsers van donar en el blanc, però els torpedes van volar per sobre els caps dels droides i a través de les portes obertes de bat a bat darrere d'ells.
—Maleïda sigui, he fallat —va murmurar Anakin. Un moment més tard, es va sentir una explosió quan els torpedes van esclatar en algun lloc dins de la Nau de Control de Droides. A través de les portes va aconseguir veure un objecte gran no identificable que començava a partir-se. Almenys he produït algun dany!
—Vinga, R2. Sortim d'aquí!
Anakin va fer girar la nau i va encendre els motors. El caça estel·lar va rugir per l'hangar i va partir de tornada cap a l'espai, just per davant d'un mur de flames.
—Ara, això és una carrera de beines! —va cridar Anakin—. Visca!
Darrere d'ell, la Nau de Control de Droides va començar a tremolar. El foc sortia pels seus ports i finestres, mentre a poc a poc anava explotant des de dins cap a fora. Anakin va somriure.
Tant de bo Padmé hagi vist això!

***

Els droides de combat de la Federació de Comerç havien envoltat a l'exèrcit gungan. Els oficials van ser els primers a ser capturats.
—Qüesto dolent —li va dir Jar Jar al General Ceel mentre observaven—. Muito dolent.
—Misa spera qüe reina sé causant —va respondre el general.
De sobte, tots els droides es van detenir. Alguns van començar a tremolar. Uns altres corrien en cercles. Algunes de les màquines voladores s'estavellaven. Llavors, de sobte, tots van deixar de moure's totalment.
Els gungans s’ho miraven congelats per la sorpresa. Quan els droides van quedar immòbils, els gungans van avançar lentament. Jar Jar va empènyer a un dels droides de combat. Com una estàtua trontollant, va caure al terra.
—Estranyant —va comentar Jar Jar. La reina manté susa pruomesa, va pensar. Sembla qüe nosa guanyat després de tuot.

***

El Lord Sith atacava a Obi-Wan sense pietat, empenyent-lo al voltant de la fossa de fusió. Tots els esforços d’Obi-Wan no podien trencar la seva guàrdia. I Obi-Wan s'estava cansant, mentre el seu oponent es veia tan vital com sempre.
A mig camí al voltant de la fossa de fusió, Obi-Wan va esquivar un terrible cop. El Lord Sith va estar sobre ell abans que pogués recuperar l'equilibri. Amb un fortíssim cop el Sith va enviar al jove Jedi a la fossa de fusió.
El temps va semblar detenir-se. Obi-Wan podia sentir les veus dels seus mestres en la seva memòria. Qui-Gon que li deia una vegada i una altra: «Confia en la Força viva, el meu jove Padawan»; i el Mestre Yoda, feia molt temps, que li ordenava: «Fes-ho o no ho facis. No val intentar». I llavors, en aquest moment, va comprendre. Mentre girava sobre si per agafar-se d'algun dels excel·lents conductes d'entrada en un costat de la fossa, va pensar com en somni: Això és el que he estat fent malament. Ho he estat intentant.
Sobre la passarel·la, el Lord Sith mirava cap avall, somrient-li perversament. Amb malícia deliberada va fúmer una puntada al sabre làser d’Obi-Wan a la fossa de fusió i va observar la seva caiguda. Després va aixecar el seu sabre de llum per matar.
En l'últim minut, Obi-Wan es va impulsar de nou cap amunt per caure sobre la passarel·la. Va recórrer a la Força per invocar el sabre de llum de Qui-Gon cap a ell. L'arma va arribar a la seva mà quan ell va arribar. L'inesperat moviment va prendre per sorpresa al Lord Sith. Amb suavitat, sense intentar-ho deliberadament, recolzant-se en la Força Vivent, Obi-Wan va moure el sabre de llum del seu mestre. El Lord Sith va tractar de parar el cop, però no va poder moure la seva arma a temps. Va cridar i va caure en la fossa de fusió. Obi-Wan va sentir el tremolor en la Força mentre moria.
Obi-Wan va apagar el sabre de llum i va córrer cap a Qui-Gon.
—Mestre!
—És massa tard —va dir Qui-Gon amb la veu dominada pel dolor—. És...
—No!
—Obi-Wan, promet... —Qui-Gon va lluitar per aconseguir que les paraules sortissin. Obi-Wan podia sentir l'esforç que estava fent per no cedir a la crida de la Força—. Promet-me que entrenaràs al nen.
—Sí, mestre.
El rostre de Qui-Gon rostre tenia un to gris, i la seva veu es feia cada vegada més feble. Algú fora llançava crits de celebració, i Obi-Wan va haver d'inclinar-se més per escoltar el que el seu mestre estava dient.
—Ell és l’Escollit —va assegurar Qui-Gon—. Ell va... a portar l'equilibri... —Va panteixar—. Entrena’l!
Mentre els distants crits de festeig es feien més forts, Obi-Wan va sentir que l'últim alè abandonava el cos de Qui-Gon Jinn. Va voler negar-ho, no s’ho volia creure, per poder fingir que tenia un moment més amb l'home que havia estat l'únic pare que alguna vegada va conèixer, però no va poder. Plorant en silenci, Obi-Wan es va agenollar al costat del seu mestre mort, mentre que fora, els ciutadans de Naboo gaudien de la seva sobtada victòria.
      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada