L'atac dels clons NJ (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Obi-Wan odiava fer informes incomplets per al Consell Jedi, però en aquest moment era òbviament necessari. El primer que van fer al matí següent va ser tornar al Temple Jedi per explicar l'ocorregut als membres del Consell allà reunits.

Els membres del Consell Jedi s'asseien en cercle per destacar la igualtat dels membres; no obstant això, tothom sabia que els Mestres Yoda i Windu eren els primers entre ells. Quan Obi-Wan va acabar de parlar, va haver-hi un moment de silenci, després tots els presents van mirar a Yoda. Yoda va observar breument als seus companys membres del Consell, com si estigués recollint els seus vots sense parlar. Després va dir:

—Seguir aquest caça-recompenses tu has, Obi-Wan.

—El més important és saber per a qui està treballant —va afegir Mace Windu.

Al costat d'ell, Obi-Wan va sentir part de la tensió que Anakin alliberava. Agraïa la confiança de l’Anakin en la seva capacitat per trobar a l'assassí, però Anakin ja havia d'haver après a hores d'ara que rebre una assignació no significava necessàriament completar-la amb èxit. I a més encara calia considerar a Padmé.

—Què fem amb la Senadora Amidala? —va preguntar—. Ella encara necessita protecció.

—Podrà d'això ocupar-se el teu padawan —va dir Yoda. Obi-Wan va mirar consternat a Yoda. Anakin, sol, cuidant a Padmé... És massa jove i està massa interessat en ella. Han d'assignar a una altra persona. Però no podia dir-li això al Consell Jedi davant de l’Anakin, no sense una raó de pes. L'única cosa que tenia era una sensació incòmoda. Va romandre en silenci.

—Anakin —va dir Mace Windu—, escortaràs a la senadora de retorn al seu planeta d'origen. Estarà més segura allà. I no usin un transport registrat. Viatgeu com a refugiats.

—Serà molt difícil fer que la Senadora Amidala abandoni la capital —va dir Anakin.

Almenys està pensant. Obi-Wan va començar a sentir-se menys preocupat. Mentre Anakin pensés en el que estava fent, en lloc d'actuar per impuls, ell estaria bé. Les orelles del Mestre Yoda es van inclinar amb fermesa.

—Fins que atrapat estigui l'assassí, el nostre judici ella ha de respectar.

Anakin encara es mostrava amb dubtes... amb raó, va pensar Obi-Wan. A la Senadora Amidala no li agradarà rebre ordres d'algú que ella recorda com un noiet. Mace Windu va mirar pensativament als dos, i després va dir:

—Anakin, vés al Senat i demana-li al Canceller Palpatine que parli amb ella.

Els altres membres del Consell van assentir. Era una bona idea, va haver d'admetre Obi-Wan. Si algú podia persuadir a Padmé de seguir el consell dels Jedi, aquest era Palpatine. Llavors per què tenia un mal pressentiment sobre tot això?

***

Anakin va passar precipitat pel costat del Senat per dirigir-se a l'edifici d'oficines contigu. Havia estat en l'oficina del canceller només un parell de vegades abans, en general amb el seu Mestre, però no hi havia manera d'equivocar-se. L'oficina de Palpatine ocupava el pis més alt del gratacel.

Quan va conèixer el problema, el Canceller Palpatine va assegurar amb un moviment de cap que ho comprenia.

—Vaig a parlar amb ella —li va dir—. La Senadora Amidala no rebutjarà una ordre del Consell. La conec prou com per assegurar-li que així serà.

—Gràcies, Excel·lència —va respondre Anakin. Va fer una última mirada per la finestra, l'oficina del canceller tenia una vista inigualable de la interminable ciutat allà a baix, i Anakin sempre l'havia trobat molt captivadora.

Abans que Anakin pogués acomiadar-se, Palpatine va somriure càlidament:

—Doncs bé, el meu jove padawan, finalment t'han donat una missió —va dir, i Anakin podia sentir el seu interès i aprovació—. La teva paciència ha donat els seus fruits.

—La seva guia, més que la meva paciència —va replicar Anakin, però no va poder evitar sentir-se gratificat, com sempre, per l'interès de Palpatine. Quan es van trobar per primera vegada a Naboo just després de la guerra, Anakin tenia solament nou anys. Realment no esperava que una persona tan important com el canceller ho recordés. Però el Canceller Palpatine havia dit llavors que seguiria la carrera de l’Anakin amb interès, i això era precisament el que havia fet. El canceller complia amb les seves promeses; Anakin no podia entendre per què Obi-Wan insistia a dubtar d'ell només perquè era un polític.

—Tu no necessites orientació, Anakin —va dir el canceller amb total serietat—. Amb el temps aprendràs a confiar en els teus sentiments. Llavors seràs invencible. —Es va girar per caminar fins a la porta amb Anakin—. Ho he dit moltes vegades, ets el Jedi més talentós que mai hagi conegut.

Anakin va sentir una esgarrifança de plaer davant el compliment. Significava encara més, venint del canceller. Ell ni tan sols és un Jedi, i pot veure que tinc talent!

—Gràcies, Excel·lència —va respondre.

Palpatine va somriure, com si sabés com de bé que el seu elogi va fer sentir a Anakin.

—Et veig arribant a convertir-te en el més gran de tots els Jedi, Anakin. Encara més poderós que el Mestre Yoda.

Una miqueta enlluernat per una visió tan impressionant del seu futur, Anakin només va poder murmurar el seu reconeixement i agraïment una vegada més. Però en sortir de l'edifici, es va sentir com si estigués surant en l'aire.

***

Amb prou feines el Consell Jedi va aixecar la sessió, Obi-Wan va anar a la recerca del Mestre Yoda. No podia ferir a Anakin expressant els seus dubtes sobre la missió en públic, però certament podia demanar el consell de Yoda en privat.

Va trobar a Yoda fent el circuit dels passadissos del Temple Jedi en una cadira flotant. Estava immers en una discussió amb el Mestre Windu, que caminava al seu costat.

Els dos van mirar a Obi-Wan convidant-lo. Obi-Wan va vacil·lar només un moment quan els va veure a tots dos. Només havia planejat parlar amb el Mestre Yoda, però un altre punt de vista pot ser molt útil, i el Mestre Windu era certament tan comprensiu com el Mestre Yoda.

—Estic preocupat pel meu padawan —els va dir Obi-Wan—. Encara no està llest per prendre ell sol aquesta assignació.

Yoda va inclinar el cap, mirant-lo en diagonal.

—El Consell confia en aquesta decisió, Obi-Wan.

—El noi té habilitats excepcionals —va afegir el Mestre Windu.

—Però encara té molt per aprendre, Mestre —va insistir Obi-Wan—. I les seves habilitats l’han tornat... diguem, arrogant.

Per a la seva sorpresa. Yoda va assentir emfàticament.

—Sí, sí —va assegurar el petit Mestre Jedi—. Entre els Jedi es tracta d'un defecte cada vegada més comú. Massa segurs de si mateixos són. Fins i tot els més vells, els més experimentats.

I el Mestre Yoda està preocupat per això, va pensar Obi-Wan. O no seria tan emfàtic, ni ho consideraria un defecte comú. Va pensar en les seves primeres trobades amb Anakin. El noi havia estat una mica més gran que el normal per començar l'entrenament Jedi. Massa gran, dirien alguns. Però si Anakin havia estat massa adult per començar l'entrenament, Obi-Wan sens dubte havia estat molt jove per prendre un aprenent padawan. Tal vegada va haver-hi arrogància en més d'una de les parts. Era realment d’Anakin de qui dubtava, o era de la seva pròpia capacitat com a Mestre?

—Recorda, Obi-Wan —va dir el Mestre Windu— si de veritat la profecia diu que la Força ha de tornar al seu equilibri, el teu aprenent és l'únic que pot fer-ho.

—Si ell segueix el camí correcte —va dir Obi-Wan sense pensar. Després va pensar i es va estremir. Les profecies eren coses complicades, i el Costat Fosc de la Força es batia cada vegada més fort. Anakin mai anava a triar aquest camí, per descomptat, però...

Però, què passaria si ho fes?

***

Padmé va deixar caure una jaqueta de seda en la seva bossa de viatge i la va acomodar en el seu lloc amb exagerada cura. Detestava que l'allunyessin de Coruscant després de tot el que havia passat per tornar a temps per a la votació. Sigues honesta, detestes haver de fugir, i punt. Però el Canceller Palpatine havia estat molt ferm.

Va veure que Dormé li dirigia una mirada preocupada de reüll, i va sospirar. No hauria de descarregar el seu enuig en persones que no tenien res a veure amb el problema. Va posar una faldilla en la bossa i va mirar cap a la porta, on Anakin estava parlant amb Jar Jar Binks, com si tot allò fos normal. Aquest era el problema, aquell aprenent de Jedi massa crescut que va persuadir al Canceller Palpatine perquè ella abandonés Coruscant.

Jar Jar va percebre la seva furiosa mirada i la va mirar amb incertesa. Padmé va sospirar una altra vegada. Això tampoc era culpa seva. Per l'expressió de Jar Jar, estava clar que Anakin no li ho havia explicat plenament. Bé, ell no podia, ell no era la senadora, després de tot. Forçant un somriure, ella li va dir a Jar Jar:

—M'estic prenent una llicència perllongada. Serà la teva responsabilitat ocupar el meu lloc en el Senat. Representant Binks, sé que puc comptar amb tu.

—Misa sent honrat d'assumir qüesta pesada càrrega —va respondre Jar Jar, una miqueta pomposament—. Misa accepta qüesto amb muita muita humilitat i...

Padmé es va acostar i li va fer una abraçada, que esfilagarsà per complet el seu discurs.

—Ets un bon amic, Jar Jar —li va dir—. Però no vull importunar-te. Estic segura que tens molt a fer.

—Per descomptat, senyora —va acceptar Jar Jar. En sortir, va saludar amb un moviment de cap a Anakin, la qual cosa només va fer que Padmé se sentís més enutjada.

Amb prou feines Jar Jar es va retirar, Padmé es va tornar cap a Anakin.

—No m'agrada aquesta idea d'amagar-me —es va queixar. Anakin va aixecar les mans conciliador.

—No et preocupis —li va dir—. Ara que el Consell ha ordenat una recerca, no li prendrà molt temps al Mestre Kenobi trobar aquest caça-recompenses.

Com si aquest fos el problema principal! Padmé va arrufar les celles.

—No he treballat durant tot un any per la derrota de la Llei de Creació de l'Exèrcit per no estar aquí quan es decideixi la seva destinació!

—De vegades hem de deixar de costat el nostre orgull i fer el que s'espera de nosaltres.

Sona com si li estigués donant un sermó a un nen petit! Només perquè s'ha tornat tan alt...

—Orgull? —Ella es va alçar amb tota la seva formalitat i dignitat senatorial—. Annie, ets jove, i no tens una ferma comprensió de la política. Suggereixo que reservis les teves opinions per a un altre moment.

Ella va veure el centelleig de dolor en la seva expressió abans que ell també busqués refugi en la formalitat.

—Ho sento, senyora —es va disculpar. En donar-se la volta, ella li va sentir murmurar—. Jo només estava tractant de...

De què? Ajudar? Annie sempre havia tractat d'ajudar. Però en aquest moment ella podia sentir com ell s'apartava d'ella, i d'alguna manera sabia que ho estava fent només perquè pensava que era el que ella volia.

—Annie! —va protestar la senadora—. No!

Ell va alçar el cap, i la va mirar durant un llarg moment. Semblava gairebé més ferit que abans. Després va dir en veu baixa:

—Si us plau no em diguis així.

—Com? —Ella no l’havia insultat; només li havia dit...

—Annie.

Desconcertada, Padmé el va mirar fixament, oblidant la seva ira.

—Però sempre t'he dit així. És el teu nom, no?

—El meu nom és Anakin —va dir, i ella va escoltar en la seva veu un ressò del noi de nou anys que li deia amb fermesa: «El meu nom és Anakin, i jo sóc una persona»—. Quan dius Annie és com si jo seguís sent un nen petit. I ja no ho sóc.

—Ho sento, Anakin —es va disculpar ella amb sinceritat. Després va somriure i va deixar que la seva mirada lentament la recorregués des dels seus peus cap amunt, fins que el seu propi cap va haver d'inclinar-se cap enrere per poder mirar-li el rostre—. És impossible negar-ho.

Anakin es va posar vermell, i va baixar la mirada.

—El Mestre Obi-Wan se les manega per no adonar-se —va murmurar.

—Els mentors tenen una forma de veure més els nostres errors del que ens agradaria —va assenyalar Padmé, pensant en el seu propis mestres de Naboo—. És l'única manera de créixer.

—No em mal interpretis —va precisar Anakin, aixecant la vista—. Obi-Wan és un gran mentor, tan savi com el Mestre Yoda i tan poderós com el Mestre Windu. Estic veritablement agraït de ser el seu aprenent. Només... —Va vacil·lar, com si no estigués segur de dir el que realment volia dir. Padmé va assentir amb un gest tranquil·litzador, i després d'un moment, Anakin va continuar—: Encara que sóc un padawan, en alguns aspectes, en molts aspectes, estic per davant d'ell. Estic preparat per a les proves, sé que ho estic! Ell ho sap, també. Però ell sent que sóc massa impredictible. —Estava ja gairebé parlant amb si mateix, les paraules sonaven com alguna cosa que s'havia dit a si mateix moltes vegades en el seu interior—. Altres Jedi de la meva edat han passat les proves amb èxit. Sé que vaig començar tard la meva formació, però ell no em deixa seguir endavant.

—Això ha de ser frustrant —va reaccionar Padmé, fent esforços per no somriure.

—És pitjor —va esclatar Anakin—. És obertament crític! Mai escolta! Simplement no entén. No és just!

Sense voler-ho, Padmé es rigué. Anakin la va mirar sorprès, i ella va sacsejar el cap.

—Ho sento, però em sones exactament igual a aquell nen que una vegada vaig conèixer... en veure que no se sortia amb la seva.

—No estic ploriquejant —insistí Anakin—. De cap manera!

Sense deixar de somriure, Padmé va remenar el cap de nou.

—No ho vaig dir per ferir-te.

—Ho sé —va dir Anakin suaument, i ella sabia que així era.

—Anakin —va parlar ella després d'un moment de silenci—, no tractis de créixer massa ràpid.

—He crescut —va respondre—. Tu mateixa ho vas dir. —La va mirar als ulls.

La intensitat de la seva mirada era inquietant. Ella no podia recordar l'última vegada que algú l'havia mirat d'aquesta manera. No a la Senadora Amidala, ni a la Reina Amidala, ni a la jove legisladora, sinó simplement a Padmé. I ell té els ulls més profunds... Es va esforçar per recompondre's.

—Si us plau no em miris així —va suplicar ella. Anakin va parpellejar.

—Per què no?

—Perquè puc veure el que estàs pensant. —No havia estat la seva intenció dir això directament.

—Ah... —Anakin va assentir, rient—. Així que tu també tens poders Jedi?

Padmé es va donar la volta. Aquest noi exesclau no tenia per què riure's d'ella.

—Em fa sentir incòmoda —va explicar ella amb fredor.

—Ho sento, senyora. —Anakin sonava sincer, però Padmé no podia evitar la sensació de que encara s'estava rient d'ella. Va serrar els llavis i es va dirigir amb pas ferm a acabar d'empaquetar.

 Següent