L'amenaça fantasma NJ (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Fa un fred com per congelar-se en aquesta nau espacial, va pensar Anakin. I la part més freda eren els llocs per dormir. A ningú més semblava importar-li; tots estaven roncant i dormien com troncs. I després de tremolar sota la prima manta durant una hora sense poder dormir-se, Anakin es va rendir. L'àrea principal era una mica més tèbia. Segurament a ningú li importaria si ell s'arraulia allà, en un racó.

Quan va arribar a la sala principal es va trobar, per al seu alleujament, que ell no era l'únic que havia pensat de dormir allà. Jar Jar estava tendit en una cadira, el cap cap enrere, murmurant en veu baixa mentre dormia. R2 descansava en manera d'espera al costat de la paret. Anakin va trobar un racó i es va asseure.

Encara sentia massa fred. Per més que s'arraulís amb força, no deixava de sentir fred. Això és massa diferent, va pensar amb tristesa. Qui-Gon i Padmé estaven massa ocupats com per parlar, i ningú més a bord es preocupava per ell. Bé, tal vegada Jar Jar i R2. No hauria d'haver vingut. Hauria d'haver-me quedat amb la mama. Vull anar-me’n a casa meva!

Un so suau en el passadís va atreure la seva atenció. Un moment després, Padmé va entrar a la sala. Se la veia cansada, i la tristesa en el seu rostre va fer que Anakin se sentís encara pitjor del que ja se sentia. Es va encongir de nou en el racó, amb l'esperança que ella no el veiés.

En un primer moment, ella no el va veure. Es va acostar a un dels monitors i va encendre un enregistrament crepitant d'un missatge en holograma. El so era massa baix com perquè Anakin escoltés amb claredat, però fos el que fos que estava dient, va fer que Padmé es veiés més trista que mai. Va serrar les dents per evitar que li repiquessin.

De sobte, Padmé va alçar la vista i el va veure. Se li va acostar i li va mirar preocupada.

—Estàs bé?

—Fa molt fred —va admetre Anakin, tractant de controlar el seu tremolor.

Padmé es va despullar de la seva capa de seda vermella.

—Tu ets d'un planeta càlid, Annie —va explicar ella, mentre l’embolicava amb la capa—. Massa calent per al meu gust. Però l'espai és fred.

Animat per la seva amabilitat, Anakin va dir:

—Sembles trista.

—La reina està preocupada —va dir Padmé suaument—. El seu poble està sofrint... està morint-se. Ella ha de convèncer al Senat perquè intervingui, si no... —Va sacsejar el cap—. No estic segura del que pugui ocórrer.

Com puc ajudar amb això?, va pensar Anakin. Jo no sé res de reines. Suposo que hauré d'aprendre. De sobte, es va sentir molt sol. Padmé era una donzella de la reina, part de tot un món del que ell no en sabia res. Quan arribessin a Coruscant, ella aniria amb la reina, i ell aniria... al lloc al que va la gent per ser entrenada com un Jedi. Però Qui-Gon havia dit que el Consell podria no acceptar-lo. Si ells no l’acceptaven...

—No estic... no estic segur del que succeirà amb mi —va dir Anakin en veu baixa—. No sé si tornaré a veure't alguna vegada. —Va arquejar el cos per ficar una mà en la butxaca i va treure el penjoll que havia estat preparant—. Vaig fer això per a tu —va dir, sense atrevir-se a mirar-la directament—. Perquè te'n recordis de mi. El vaig tallar en un fragment de japor. —Va estendre la mà i l'hi va donar—. Et portarà bona sort.

Padmé el va agafar. Després d'un moment, va dir:

—És bell, però jo no necessito això per recordar-te. —Anakin va aixecar la vista i ella li va somriure. Mentre ella es posava el penjoll al voltant del coll, la seva expressió va canviar—. Moltes coses canviaran quan arribem a la capital, Annie —li va dir amb serietat—. Però el meu afecte per tu romandrà per sempre.

—El meu afecte per tu, també —va assegurar Anakin—. Solament... Solament trobo a faltar... —Es va detenir, parpellejant per contenir les llàgrimes.

—Estranyes a la teva mare. —La veu de la Padmé era amable, delicada i comprensiva. Es va inclinar cap endavant i li va fer una abraçada. Agraït, aquest es va inclinar sobre la seva espatlla. No era el mateix que quan la seva mare l’abraçava, però va ser un gran consol. I era tot el que tenia en aquest moment.

***

Coruscant semblava un aguller gegant, amb els seus enormes edificis sobresortint en totes direccions com centenars d'agulles. A través dels segles, el planeta s'havia convertit en una sola i gegantesca ciutat de molts nivells. Els taxis aeris que transportaven als ciutadans de gratacels en gratacels feien possible que algunes persones visquessin tota la vida sense arribar a posar un peu en el terra. Igual que els edificis, els taxis eren enormes; alguns d'ells eren tan grans com creuers i podien portar centenars de passatgers.

Si pogués triar, Obi-Wan preferia els espais oberts d'un planeta com Tatooine. Però Coruscant era la capital de la República Galàctica, i la llar del Temple Jedi. I tenim sort d'haver pogut tornar, va pensar mentre Ric Olié feia descendir la nau espacial.

El Canceller Suprem Valòrum, líder del Senat de la República en aquest moment, estava esperant a la reina en la plataforma de descens. Amb ell estava el Senador Palpatine, el representant de Naboo. El canceller era un home prim, de pèl blanc, amb un aspecte nerviós. Per contra, Palpatine es mostrava tranquil i somrient amb les seves senatorials vestimentes blaves.

Palpatine va saludar a la Reina Amidala delicadament i li va presentar al canceller.

—Benvinguda, Altesa —va saludar-la Valòrum—. És un honor conèixer-la finalment en persona. Haig de comunicar-li que tothom està molt preocupat per la situació actual. He cridat a una sessió especial del Senat per escoltar la posició de Sa Altesa.

—Li agraeixo molt la seva preocupació, canceller —va dir Amidala inclinant graciosament el cap.

Finalitzades les cortesies, Palpatine va conduir a Amidala, als seus guàrdies i les seves donzelles cap a un taxi aeri en l'altre extrem de la plataforma. Mentre s'acomodaven, Obi-Wan li va sentir dir alguna cosa sobre els procediments. Va sacsejar el cap amb tristesa. Ella amb prou feines acaba d'arribar, i ell ja li està parlant de política. Bé, suposo que aquesta és la raó per la qual ella va venir.

Després, per a sorpresa d’Obi-Wan, la reina els va fer un senyal a Anakin i a Jar Jar perquè s'acostessin. Era a punt de detenir-los, quan va veure que Qui-Gon li dirigia un moviment de cap a Anakin. Ho va acordar això amb ella abans de descendir, es va adonar Obi-Wan.

Quan l’aerotaxi es va posar en marxa, Qui-Gon es va tornar cap al canceller suprem.

—Haig de parlar amb el Consell Jedi immediatament, Senyoria —va dir—. La situació s'ha tornat... més complicada.

I és per això que no volia a Jar Jar i Anakin amb nosaltres. Obi-Wan va mirar al seu mestre i va arrufar les celles. Qui-Gon estava preocupat per alguna cosa, profundament preocupat. Una mica més que l'atac en el desert. Obi-Wan podia sentir-ho. Què és el que no m'ha dit?

* *

És bo ser la Reina Amidala de nou, va pensar Amidala, però també era dur. No s'havia adonat del molt que la responsabilitat pesava en la seva ment fins que es va apartar d'ella per un breu moment per convertir-se en la Padmé. Ja ho sabia, però seguia sent la reina triada de Naboo, i el seu poble depenia d'ella. Per què si no és per això que he vingut a Coruscant? Havia assumit una altra vegada el seu paper en l'instant mateix en què la seva nau va entrar en l'atmosfera de Coruscant; en aquest moment estava asseguda amb el Senador Palpatine, preparant la seva presentació davant el Senat Galàctic.

El Senador Palpatine havia posat més de la meitat de les habitacions del seu allotjament a la disposició de la seva reina. Els espais eren tan luxosos com el palau reial de Naboo. I van ser un gran alleujament després de l'estretor en la Nau Espacial Reial. Massa alleujament, tal vegada; a Amidala li resultava difícil concentrar-se en el que Palpatine estava dient-li.

—La República no és el que era —li deia aquest mentre es passejava d'un costat a un altre davant d'ella—. No hi ha interès pel ben comú... ni civilitat. Només política. És repugnant. —Va fer una pausa i va dir en un to pesat—: Haig de ser sincer, Majestat. Hi ha poques possibilitats que el Senat actuï davant la invasió.

Amidala va arrufar les celles, sorpresa.

—El Canceller Valòrum sembla pensar que hi ha esperances.

—Si se'm permet dir-ho. Majestat, el canceller té poc poder real —explicà Palpatine—. Els buròcrates estan a càrrec ara.

Si això és veritat, llavors tot aquest viatge ha estat un esforç inútil. Amidala va estrènyer els llavis. No vaig a permetre que es malgasti.

—Quines opcions tenim? —va preguntar.

—La nostra millor opció seria impulsar l'elecció d'un canceller suprem més fort —va respondre Palpatine—. Vostè podria demanar un vot de no confiança en el Canceller Valòrum.

—Però ell ha estat nostre major aliat. —Si l’obligaven a abandonar el seu càrrec seria percebut com una traïció. Ella no podia fer-ho... però per salvar al seu poble? Al seu planeta?— Hi ha alguna altra manera?

—Podríem presentar una petició als tribunals.

—No hi ha temps per a això —va assegurar Amidala. Els tribunals es prenien més temps que el Senat per decidir les coses. Recordant el missatge del Governador Bibble, va continuar—: El nostre poble està morint, senador. Hem de fer alguna cosa ràpidament per detenir a la Federació.

Palpatine va sacsejar el cap.

—Per ser realistes. Altesa, jo diria que haurem d'acceptar el control de la Federació. De moment.

Amidala se’l va quedar mirant. Com podia dir això amb tanta calma? Tal vegada havia romàs a Coruscant massa temps; potser s'havia oblidat massa de la gent comuna a la qual representava en el Senat.

—Això és una cosa que no puc fer —va replicar ella. Trobaré una manera de detenir aquesta invasió. Encara que hagi d'enfrontar-me a tots els buròcrates de Coruscant per aconseguir-ho.

* *

La càmera del Consell Jedi es trobava a la part alta del Temple Jedi, just sota l'agulla que el coronava. Les parets de cristall de la sala circular donaven sobre Coruscant en totes direccions, només interrompudes pels grans pilars que sostenien l'agulla de més amunt. Qui-Gon havia estat allà moltes vegades al llarg dels anys per informar sobre les seves diferents missions. En aquest moment ell i Obi-Wan estaven allà una vegada més davant el Consell Jedi: dotze jedis de diferents planetes i diferents espècies que conduïen tot l'Orde Jedi. Aquesta vegada, l'informe de Qui-Gon per a ells era diferent. Es va referir breument als esdeveniments de Naboo i a la carrera de beines, però va descriure la lluita en les dunes de Tatooine amb gran detall. Després va acabar:

—La meva única conclusió és que crec que es tractava d'un Lord Sith.

Va haver-hi un silenci instantani. Qui-Gon podia sentir la sorpresa i impressió dels presents. Llavors Mace Windu, un important Jedi en el Consell, es va inclinar cap endavant, amb una expressió preocupada en el seu rostre.

—Un Lord Sith?

—Impossible! —va exclamar Ki-Adi-Mundi, aixecant les seves espesses celles gairebé fins a la cresta del crani—. Els Siths es van extingir fa un mil·lenni.

A l'altre costat de Mace Windu, les llargues orelles del Mestre Yoda van tremolar.

—Amenaçada està la pròpia República, si involucrats els Siths estan.

—No crec que hagin pogut tornar sense que ho sabéssim —va sentenciar Mace.

—Difícil de veure, el Costat Fosc és —va respondre Yoda. En tot el cercle que formaven els consellers, diversos caps van assentir—. Descobrir qui aquest assassí és, devem.

—Tinc la sensació que es revelarà a si mateix de nou —va dir lentament Ki-Adi-Mundi.

—Aquest atac tenia un propòsit, això està clar —va fitar Mace Windu—. I estic d'acord en què la reina és el seu objectiu.

Yoda es va tornar cap a Qui-Gon.

—Amb aquesta reina de Naboo ha de quedar-se, Qui-Gon. Protegeixi-la.

—Anem a utilitzar tots els nostres recursos aquí per desentranyar aquest misteri i descobrir la identitat del seu atacant —va afegir Mace—. Que la Força t'acompanyi.

Els altres consellers jedis es van fer ressò d'aquest desig, clarament esperant que Qui-Gon es retirés. Qui-Gon es va quedar on estava. Després d'un moment, Yoda va parlar en un to sec.

—Mestre Qui-Gon, més coses a dir té?

—Amb el seu permís, mestre —va respondre Qui-Gon respectuosament. Yoda va assentir, i Qui-Gon va continuar—: M'he trobat amb una distorsió en la Força.

El Consell es va agitar. Yoda va mirar fixament a Qui-Gon.

—Una distorsió, dius?

—Situada entorn d'una persona? —va preguntar Mace Windu.

Qui-Gon va assentir amb un gest.

—Un noi. Les seves cèl·lules tenen la major concentració de midiclorians que he vist en una forma de vida. És possible que hagi estat concebut pels midiclorians.

Mace Windu es va inclinar cap enrere.

—Vostè es refereix a la profecia del que portarà l'equilibri a la Força. —Li va dirigir a Qui-Gon una mirada llarga i escèptica—. Vostè creu que és aquest... noi?

—Jo no suposo... —va començar Qui-Gon.

—Però suposes! —el va interrompre Yoda—. Revelada, la teva opinió ha estat.

—Sol·licito que el noi sigui posat a prova —va anunciar secament Qui-Gon. Pensessin el que pensessin de les seves opinions, ell tenia dret a aquesta sol·licitud.

Els membres del Consell van intercanviar mirades. Llavors Yoda li va preguntar:

—Que entrenat com a Jedi sigui, sol·licites per a ell?

—Trobar-ho va ser la voluntat de la Força —va respondre Qui-Gon amb fermesa—. No tinc cap dubte d'això. Hi ha massa coses succeint aquí...

—Porta’l davant nostre, llavors —va demanar Mace.

—Posat a prova serà —Yoda va afegir en un to ominós.

Qui-Gon va assentir amb un moviment de cap. Es va inclinar, es va tornar i va sortir de la Sala del Consell.

 Següent