9
Jacen va entrar corrent al centre de
comunicacions i va veure tot l'impressionant equip que els enginyers de la Nova
República estaven instal·lant. No veia cap senyal d'emergència, però Raynar li
havia dit que era urgent i que li necessitava allà.
El jove noi de pèl ros d’Alderaan,
havia corregut amb ell a través dels passadissos del Gran Temple fins al mig
d'aquell formiguer de treballs de reparació. Els dos van quedar panteixant,
envoltats de tota aquella activitat.
En una estació, Lowie estava ocupat
recablejant la nova consola del generador d'escuts.
La Tenel Ka, acoblava components d'una
pantalla de comunicacions més gran i nítida, celebrant la col·locació de cada
peça en el seu lloc amb la barbeta o moviment de genoll i després, la fixava en
el seu lloc amb abraçadores i ancoratges. La seva germana Jaina, recorria
l'habitació amb febril entusiasme, enmig de dotze projectes diferents alhora.
Jacen va trobar l'emoció vagament
desconcertant, era només un munt de components i electrònica, al cap i a la fi...
res interessant. Oh, ell era prou competent, engegant un equip, però no tenia
un enteniment amb les màquines com ho tenia la Jaina. En canvi, Jacen tenia un
enteniment amb els éssers vius de totes les grandàries.
Havia estat a la seva habitació,
donant-li de menjar a les seves mascotes quan Raynar li hi havia cridat.
Ara que Jacen havia arribat, ningú va
semblar adonar-se’n.
—Ei, no em saludeu tots alhora —va
dir. Es va tornar cap a Raynar.
—Quin és el motiu de l'alarma?
El noi ros es va ajustar les seves
robes recentment rentades i va estrènyer el seu cinturó, una faixa marró opac.
Jacen es va adonar que no era un color que Raynar acostumés a portar. Es va
preguntar si allò tenia a veure amb la desaparició del seu pare.
—Ells, uh, —va dir mentre una criatura
es ficava en la caixa del transformador. Va quequejar, llançant mirades
nervioses cap al fons de la sala—. La Tenel Ka va suggerir que tal vegada fos
capaç de convèncer-te, així, que vaig recórrer a tu.
Allò, va donar a Jacen una sensació
càlida en saber que la Tenel Ka havia pensat en ell per resoldre un problema.
Fins i tot amb un sol braç, s'havia demostrat a si mateixa ser bona en tot el
que feia, la qual cosa feia sentir-se a Jacen com un humil bufó al seu voltant.
Estaria orgullós d'ajudar-la.
Va somriure a Raynar, però el noi no
li va retornar el somriure.
—Creus que és segur? —Va preguntar
vacil·lant Raynar—. La criatura podria ser verinosa.
Jacen va tancar els ulls per un moment
i va enviar un pensament buscant a través de la sala, passant per l'al·luvió
d'estudiants Jedi i enginyers de la Nova República.
Ja
està. Ho tenia. Jacen va obrir els ulls.
—Bé, no és una serp de cristall, si és
això el que et preocupa. Gens perillós.
—Bé, si estàs segur, vaig a tornar al
meu lloc. —Va dir Raynar, torçant el cinturó marró en nusos al voltant dels
seus dits.
—Això portarà només uns minuts, —va
respondre Jacen—, no hi ha res que aguaiti en cap lloc al voltant de la teva
estació de treball.
Jacen es va dirigir al lloc on la Tenel
Ka treballava amb rapidesa i de forma metòdica, vestida amb la seva armadura de
pells de llangardaix, un parell de botes i un cinturó d'eines.
—Ep!, Tenel Ka com saps la diferència
entre rancors? —va preguntar alegrement.
La Tenel Ka va tornar els seus freds
ulls grisos cap a ell i va aixecar una cella.
—Crec que una de les seves potes és la
mateixa per a tots dos.
Jacen va parpellejar sorprès.
—Has sentit aquest abans?
—Sí, —Tenel Ka no va deixar de
treballar—. Si us plau, aguanta això. Gràcies. La teva broma és una coneguda
peça de l'humor incongruent del clan de la meva mare a Dathomir. La majoria de
les persones no ho entenen, encara menys, els resulta divertit.
Jacen es va colpejar el front.
—Deuria d’haver-ho sabut. De totes
maneres, Raynar va dir que volies veure'm.
—Ah, justa la fusta. —Va fer un gest
cap a una secció metàl·lica en forma d’X prop del sostre—. Tenia l'esperança
que poguessis convèncer a la criatura que abandoni la caixa del transformador
de corrent abans que es faci mal, o abans que causi danys en els circuits.
—Ei, això és genial, Tenel Ka. Crec
que estàs començant a entendre el que sento pels animals i per què m'agrada
col·leccionar mascotes.
—Tal vegada. —Va dir ella. Després, en
una veu més seca, va agregar—. Tampoc tinc cap desig de desmuntar i tornar a
muntar la carcassa del transformador.
Jacen va sentir que es ruboritzava.
Bé, almenys ella havia demanat la seva ajuda, una cosa suficientment rara en la
Tenel Ka.
Jacen va rodar una part de la bastida
lleugera i portàtil contra la paret, va tancar el fiador en el seu lloc, i
després va grimpar fins a on l'hoste reptilià no convidat s'havia amagat.
Col·locant la seva mà sota un forat en la caixa del transformador, Jacen va
enviar pensaments temptadors a la criatura de dins. Càlid. Segur. Càlid.
Aliments. Es va concentrar, agregant confiança i pensaments tranquils, temptant
a la criatura.
En menys d'un minut, un thyrsl tacat
es va lliscar cap a fora i es va arraulir feliçment en el palmell d’en Jacen.
Llarg i flexible, el thyrsl, semblava una serp prima amb dotze petites potes.
—Només et vas arrossegar fins allà per
la calor veritat? —Va cantussejar Jacen, tancant la mà—. No et preocupis, jo et
portaré a un lloc càlid i agradable. —Es va donar la volta i agafant-se a les
bastides amb la seva mà lliure, acuradament, mantenint l'equilibri. De cua d'ull,
Jacen va captar un centelleig de túniques de colors brillants.
—Acabo de rebre un missatge que una
nau està en l'aproximació final sobre la zona d'aterratge. —Va dir Raynar—. És
el Falcó Mil·lenari que torna de
Coruscant.
Jacen va descendir al següent nivell
de la bastida.
—Ei, el papa no ens va dir que anava a
tornar de nou tan aviat... —Va perdre la seva adherència només un moment, i el
seu equilibri va desaparèixer. Tractant de protegir al thyrsl de ferir-se, va
caure cap enrere cap al terra, i va ser atrapat per un matalàs d'aire, tant sols
a uns centímetres del terra abans de tocar les lloses. Jacen va tocar
lleugerament cap avall i va deixar escapar un sospir d'alleujament.
Va aixecar el cap per veure a Tenel Ka
i a Raynar junts, en concentració.
La preocupació estava escrita per tota
la cara enrogida del noi d’Alderaan. Va fer girar les mànigues de la seva
túnica de colors.
—Sento haver-te distret Jacen, estàs
bé?
La Tenel Ka, va allargar el seu braç i
va ajudar-lo a posar-se dret.
—Fa falta una bona dosi de pràctiques,
—va dir ella—, per pujar amb una sola mà.
—No és broma, —va dir Jacen. Va
aixecar l'altra mà per mostrar-li el thyrsl—. Almenys, els dos estem sans i
estalvis. —Va afegir, tímidament. Una vegada més, havia fallat davant la Tenel
Ka! No semblava haver-hi cap manera fàcil d'impressionar-la.
Jaina i Lowie havien corregut novament
en resposta a l'anunci d’en Raynar.
Després de veure que el seu germà
estava bé malgrat el contratemps, Jaina li va somriure amb malícia.
—Maca la maniobra, cervell de làser.
Lowie va fer un lladruc de riure.
Tractant de cobrir la seva vergonya,
Jacen es va tornar cap a Raynar.
—Ei, anem a veure si el pare ha
escoltat alguna cosa sobre el teu.
L'altre noi es va animar, mostrant un
intens i sobtat interès.
Jacen va bressolar al thyrsl mentre
tots ells sortien corrent del centre de comunicacions. En el camí, podria
trobar un lloc càlid en alguna pedra calenta, lluny dels treballs de reconstrucció,
on la criatura no podria causar més dany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada