dissabte, 25 de maig del 2019

L'atac dels clons NJ (XI)

Anterior


CAPÍTOL 11

Després d'estar preocupada la major part de la nit, Padmé va escoltar a Beru que cridava fora.
—Ha tornat! Ha tornat!
Va sortir corrent a temps per veure a Anakin que feia aterrar la moto lliscant. Ell està bé!, va pensar, i llavors va veure la seva cara quan retirava el cos de la seva mare de la moto, i es va preguntar si alguna vegada ell anava a estar bé de nou.
Anakin no va dir res a ningú, va prendre el cos de l’Shmi i el va portar a l'interior de la granja i després es va dirigir al taller, sol. Està molt dolgut, va pensar la Padmé. Es va quedar parada, durant molt temps, davant la porta tancada, preocupada i amb les celles arrufades. Després va anar a la cuina i va preparar una safata de menjar. Si Anakin no sortia, ella aniria a buscar-lo.
Quan va portar la safata al taller, Anakin estava treballant amb un soldador i algunes peces. No va aixecar la vista.
—T'he portat alguna cosa —va anunciar-li.
Anakin va romandre inclinat sobre el banc de treball.
—La palanca de canvis es va trencar —va dir ell amb una veu tibant que ella amb prou feines va reconèixer—. La vida sembla molt més senzilla quan un està arreglant coses. —El seu rostre es va tibar—. Sóc bo per arreglar coses. Però no vaig poder... —Va colpejar les peces al banc i va aixecar la vista. Padmé va veure llàgrimes en els seus ulls—. Per què havia de morir? —es va preguntar—. Per què no vaig poder salvar-la? Sé que podria haver-ho fet!
—De vegades hi ha coses que no es poden arreglar —va dir Padmé amb delicadesa—. Tu no ets totpoderós, Annie.
—Hauria de ser-ho! —va reaccionar Anakin, de sobte enutjat—. Algun dia ho seré! Vaig a ser el Jedi més poderós de tots els temps! Fins i tot aprendré a evitar que la gent mori.
Padmé podia sentir les emocions que l’embolicaven: dolor, frustració, ira, pena... i la por. Això l'espantava, però no sabia què fer sobre aquest tema.
—Anakin... —va dir ella amb veu vacil·lant.
—És tot culpa d’Obi-Wan! —va cridar Anakin—. Està gelós! Ell sap que jo ja sóc més poderós que ell. Ell m'està frenant! —Va llançar la clau anglesa a l'altre costat del taller i Padmé se’l va quedar mirant, sorpresa. Li tremolaven les mans, les hi va mirar com si fossin d'una altra persona.
Això no és només sobre la seva mare. Hi ha una mica més en joc. Padmé va respirar profund.
—Annie, què passa?
—Jo... Jo els vaig matar —va murmurar Anakin, i Padmé va quedar congelada—. Jo els vaig matar a tots. Estan morts, tots i cadascun d'ells. No només els homes. Les dones i els nens també. —Finalment va aixecar la vista, amb el rostre tibat, i Padmé va haver d'esforçar-se per no apartar la mirada dels seus ulls—. Són com a animals —etzibà—, i jo els vaig matar com als animals. Els odio! —Llavors la màscara de la fúria es va enfonsar i va trencar en sanglots.
Sense pensar-ho, Padmé es va avançar i el va bressolar en els braços. Una part d'ella encara estava commocionada i horroritzada, Les dones i els nens? El meu Anakin els va matar a tots ells?, i ella sabia que havia de dir-li-ho. Però no podia suportar la idea d'afegir més dolor al seu dolor.
—Per què els odio? —va balbotejar Anakin entre sanglots—. No em vaig controlar... no vaig poder controlar-me. No vull odiar-los... però senzillament no puc perdonar-los.
—Estar furiós és humà —va tractar de tranquil·litzar-ho Padmé.
—Els Jedi controlen la ira. —Anakin semblava perdut, i ella podia sentir com ell tremolava. Això és... té por que li diguin que no pot ser un Jedi, va pensar ella. Però els Jedi no són sobrehumans. Ell sap que no hauria d'haver fet això. Ells ho entendran.
—Xsst —el va tranquil·litzar ella, bressolant-lo suaument.
—No —va argumentar Anakin—. Sóc un Jedi. Sé que sóc millor que això. Ho sento... ho sento molt.
—Ets humà. Ets com tots els altres. Xsst...
Ella es va quedar fent-li companyia, i després va fer que mengés alguna cosa. El veia tan fràgil que una paraula aspra podria trencar-lo. No volia deixar-lo sol. Prop del migdia, Beru va arribar per dir-los que Owen i els droides de la granja havien acabat de cavar la tomba d’Shmi, i van sortir rumb al senzill enterrament.
La cerimònia no va requerir molt temps, Cliegg va pronunciar un breu discurs, i Owen i C-3PO van baixar el cos de l’Shmi a la tomba. Cliegg va baixar la vista, les llàgrimes li corrien pel rostre.
—Vas ser la més amorosa parella que un home mai podria tenir —va dir—. Adéu, la meva estimada esposa, i et dono les gràcies.
Anakin va fer un pas endavant i es va agenollar per un moment al costat de la tomba. En veu baixa, va dir:
—No vaig ser prou fort com per salvar-te, mare, però et prometo que no vaig a fallar de nou. —Després, en un murmuri que només Padmé, que estava prou a prop va poder sentir, va afegir—: Et trobo tant a faltar.
El silenci que va seguir va ser trencat per una cadena de bips i xiulades. Padmé es va tornar irada i va veure a R2-D2 rodant cap a ells.
—R2, què estàs fent aquí?
C-3PO es va avançar.
—Sembla que té un missatge d'algú anomenat Obi-Wan Kenobi —va traduir l’androide de protocol—. Això significa alguna cosa per a tu, amo Anakin?
Padmé va mirar a Anakin amb gest de dubte, però ell només va assentir amb el cap i es va posar dempeus d'un salt. Es van acomiadar precipitadament de la granja dels Lars, i Owen li va dir que s’emportés a C-3PO amb ell. Llavors tots van córrer de retorn a la nau estel·lar de la Padmé per veure el missatge d’Obi-Wan.
L'enregistrament va començar amb bastant calma, amb una petició per retransmetre el missatge a Coruscant. Padmé va fer les connexions apropiades i es van acomodar de nou per veure el missatge.
La notícia era ombrívola. Obi-Wan havia trobat a l'assassí, però també havia ensopegat amb una secreta aliança entre el Comte Dooku i els Gremis de Comerç.
—Tots dos han promès els seus exèrcits al Comte Dooku —va dir la petita imatge d’Obi-Wan— i estan formant una... Espera! Què!
Padmé es va redreçar sobresaltada en el seu seient quan l'enregistrament va mostrar a Obi-Wan sent atacat per droidekes, els droides rodants de seguretat de la Federació de Comerç. Anakin va saltar del seu seient i va començar a prémer botons, però encara que es va esforçar i ho va intentar de diverses maneres, no va poder fer contacte amb Obi-Wan de nou. Després va intentar comunicar-se amb Coruscant. Ràpidament va obtenir una bona comunicació, però la resposta no va ser tranquil·litzadora.
—Anem a ocupar-nos del Comte Dooku —els va dir el Mestre Jedi Mace Windu—. El més important per a tu, Anakin, és que et quedis on estàs. —Va arrufar les celles amb severitat—. Protegeix a la senadora costi el que costi. Aquesta és la teva primera prioritat.
—Entès, Mestre —va respondre Anakin en un to opac.
—Mai arribaran a temps —va etzibar Padmé quan l'holograma es va apagar—. Han de recórrer mitja galàxia. Mira, Geonosis està a menys d'un parsec de distància.
—Ja vas escoltar al Mestre Windu —va dir Anakin en el mateix to mort de veu—. Em va donar ordres estrictes de romandre aquí.
Em vas dir abans que Obi-Wan era com un pare per a tu... i acabes de perdre a la teva mare. No pots simplement deixar que mori. Padmé va serrar els llavis per no haver de pronunciar les paraules feridores. I Obi-Wan és el meu amic, també. Ella va estirar la mà i va moure les claus de preparació per al vol en la cabina de la nau.
—Ell et va donar ordres estrictes de protegir-me —va dir ella— i jo vaig a salvar a Obi-Wan. Així que si vas a protegir-me, hauràs de venir amb mi.
Per un moment. Anakin la va mirar vacil·lant. Després li va dirigir un somriure tremolós i va prendre els controls.
Espero que siguem a temps, va pensar la Padmé mentre el caça estel·lar s'allunyava de Tatooine. Hem de ser a temps.

***

La cel·la de la presó geonosiana no era especialment incòmoda, només que el camp d'energia en el qual Obi-Wan estava suspès no li permetia cap moviment. Va haver-hi un cruixit, i un fort i dolorós formigueig li va travessar el braç. Oh sí, els lligams elèctrics són decididament desagradables.
Va pensar que es deuria d'haver descurat en el seu camí de retorn al caça estel·lar. Si els geonosians o qualsevol altre l'haguessin vist quan estava escoltant d'amagat la conversa en la reunió, l’haurien detingut abans que pogués enviar el seu missatge. Esperava que Anakin l'hagués retransmès sense fer res desgavellat. Qualsevol altra cosa desgavellada, es va corregir. Què estava fent el noi a Tatooine? Si Obi-Wan no hagués pensat a ampliar el senyal quan no va poder recollir a Anakin a Naboo, mai hauria aconseguit fer arribar el seu missatge...
La porta de la cel·la es va obrir i va entrar el Comte Dooku. Si Obi-Wan hagués pogut moure's, s'hauria posat tibant.
—Hola, amic meu —va saludar el Comte—. Això és un error, un terrible error. Han anat massa lluny. Això és una bogeria.
—Vaig creure que vostè era el seu líder, Dooku —va dir Obi-Wan, tractant de no fer una ganyota ja que els lligams elèctrics cruixien de nou.
—Això no té res a veure amb mi, l'hi asseguro —va protestar Dooku en un to que sonava sincer—. Prometo que vaig a sol·licitar immediatament que el deixin en llibertat.
Ell no pot saber el que jo vaig veure, va pensar Obi-Wan. En el que esperava fos un to relaxat, va dir:
—Bé, espero que no passi massa temps, tinc feina a fer.
—És una gran llàstima que els nostres camins mai s'hagin creuat abans, Obi-Wan —va continuar Dooku—. Qui-Gon sempre va parlar molt bé de vostè. Tant de bo estigués viu.
Tant de bo, és veritat. Obi-Wan va reprimir la punxada de dolor que encara sentia quan pensava en el seu Mestre, assassinat per un Lord Sith durant la guerra de Naboo deu anys abans.
—Jo podria usar la seva ajuda en aquest moment —va continuar Dooku, mirant detingudament a Obi-Wan.
Malgrat tot, Obi-Wan es va posar rígid.
—Qui-Gon Jinn mai s'uniria a vostè.
—No estiguis tan segur, el meu jove Jedi —va dir Dooku suaument—. Ell va ser una vegada el meu aprenent, tal com tu ho vas ser una vegada d'ell. Ell ho sabia tot sobre la corrupció en el Senat, però mai l'hauria tolerat si hagués sabut la veritat com la sé jo.
—La veritat? —Quina veritat podria justificar l'inici d'una guerra civil?
—I si et digués que la República està ara sota el control dels foscos Lords Siths?
—No —va exclamar Obi-Wan—. Això no és possible. Els Jedi ho sabrien. —Però un Lord Sith va matar a Qui-Gon... i el Mestre Yoda va dir que sempre n’hi ha dos. On ha estat l'altre aquests deu anys?
—El Costat Fosc de la Força els ha ennuvolat la visió, amic meu —va dir Dooku amb tristesa—. Centenars de senadors estan ara sota la influència d'un Lord Sith anomenat Darth Sidious.
Obi-Wan va intentar arribar amb la Força per percebre la veritat del que estava dient Dooku, però els lligams elèctrics van cruixir de nou i no va poder mantenir la concentració.
—No et crec —va replicar Obi-Wan.
—El virrei de la Federació de Comerç va estar alguna vegada associat amb aquest Darth Sidious, però va ser traït. Va venir a mi a la recerca d'ajuda. El Consell Jedi no se’l va creure. He intentat moltes vegades advertir-los, però no m'escolten. —Dooku es va inclinar cap endavant, gairebé fins a tocar el camp de força—. Has d'unir-te a mi, Obi-Wan, i junts destruirem als Sith.
Obi-Wan li va mirar fixament. Les afirmacions d’en Dooku sobre el Senat i el Lord Sith eren profundament inquietants, però la veritat era que Dooku havia conspirat amb aquest mateix virrei de la Federació de Comerç per assassinar a la Senadora Amidala, i es disposava a iniciar una guerra civil que podria destruir tota la galàxia. Sóc un Jedi. No vaig a ser part d'aquest tipus de coses.
—Mai m'uniré a tu, Dooku.
Dooku el va estudiar per un moment, després va sacsejar el cap. Quan es va girar per anar-se’n, va dir com de passada:
—Pot ser difícil aconseguir el teu alliberament. —I se’n va anar.
El missatge va ser clar: «Uneix-te a mi, o et quedes aquí!». Suspès en un camp de força amb lligams elèctrics, sense possibilitat d'escapar i informar sobre el que s'havia assabentat, Obi-Wan va tractar de sacsejar el cap, però el camp d'energia li impedia moure's. Tal vegada hauria de simular unir-se a Dooku, llavors amb prou feines li permetessin sortir podria... però no, això no anava a funcionar. Dooku havia estat un Jedi. Anava a percebre la veritable intenció d’Obi-Wan.
I si Dooku li havia dit la veritat? Si el Senat en efecte estava sota el control dels Sith, si el Consell Jedi havia ignorat els seus advertiments... Però sens dubte el Mestre Yoda no faria una cosa així.
Obi-Wan es va quedar mirant la porta tancada, sentint-se molt, molt sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada