L'amenaça fantasma NJ (i XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

L'endemà va arribar la notícia que el nou canceller suprem de la República Galàctica arribaria aviat. Millor tard que mai, va pensar la Reina Amidala, encara que havia d'admetre que de debò s'hauria alegrat de veure’l si els plans d'ella haguessin fracassat.

El creuer va descendir al pati enfront de l'hangar principal. Amidala va fer que els seus soldats portessin als dos neimoidians, Nute Gunray i Rune Haako, per rebre a la nau. Mentre esperaven que la rampa d'accés baixés, es va tornar cap a Gunray i li va dir:

—Ara, virrei, vostè haurà de tornar al Senat i explicar tot això.

—Crec que pot acomiadar-se de la seva franquícia de comerç —va agregar el Capità Panaka amb gran satisfacció.

Finalment la rampa es va obrir. Obi-Wan i Panaka van conduir als neimoidians cap a la nau mentre els nouvinguts desembarcaven. Primer va sortir el Canceller Suprem Palpatine, seguit per diversos guàrdies de la República. Darrere d'ells, diversos éssers amb túniques Jedi van baixar per la rampa. Obi-Wan es va detenir per parlar amb ells.

Amidala es va avançar per saludar a Palpatine.

—Felicitacions per la seva elecció, canceller —va dir ella amb calidesa—. Estic encantada de veure’l de nou.

—És bo tornar a la llar —va dir el Canceller Palpatine somrient—. Però és vostè qui ha de ser felicitada. La seva audàcia ha salvat al nostre poble.

Però molts van morir, va pensar Amidala amb tristesa. Molts del meu poble, i molts gungans. I Qui-Gon Jinn. Aquesta notícia li havia dolgut més del que hagués cregut possible.

—Demà, anem a celebrar la nostra victòria —va dir el canceller—. Aquesta nit... aquesta nit anem a plorar a aquells que ja no estan aquí per celebrar-ho.

***

Aquella tarda va ser molt atrafegada. Obi-Wan va parlar amb Yoda i els altres mestres jedis descrivint-los el combat amb el Lord Sith detalladament. Quan va acabar, Mace Windu va arrufar les celles.

—No hi ha dubte. El misteriós guerrer era un Sith.

—Sempre dos hi ha —va dir el Mestre Yoda pensativament—. No més, no menys. Un mestre i un aprenent.

El Mestre Windu va assentir amb un gest.

—Però, quin va ser destruït... el mestre o l'aprenent?

Ningú va tenir una resposta. Però de qualsevol manera, encara hi ha un d'ells per aquí, va pensar Obi-Wan. I si aquest era un aprenent, espero no haver d'enfrontar-me al mestre.

Quan finalment va acabar la conversa, Obi-Wan va fer la seva petició: que una vegada que passés les proves i es convertís en un Cavaller Jedi de ple dret, se li permetés prendre el lloc de Qui-Gon com a mestre d’Anakin Skywalker. Mai podré prendre el seu lloc, no realment. Però puc entrenar a Anakin. Els mestres es van mostrar pensatius i van anar a conferenciar en privat. A última hora del dia, el van convocar una altra vegada.

Per a sorpresa d’Obi-Wan, solament Yoda l’esperava a la sala de moltes finestres. Es va agenollar i va esperar al fet que el Mestre Jedi parlés. El Mestre Yoda es va passejar d'un costat a un altre diverses vegades abans de tornar-se per dir abruptament:

—Conferir-te a tu el nivell de Cavaller Jedi, decideix el Consell. —Va arrufar les celles—. Però que prenguis a aquest noi com el teu aprenent padawan, d'acord no estic!

—Qui-Gon creia en ell —va replicar Obi-Wan sense alterar-se—. Jo crec en Qui-Gon.

Yoda va reprendre el seu passeig.

—L’Escollit, el noi pot ser. No obstant això, temo greu perill en la seva formació.

Una esgarrifança va recórrer l'esquena d’Obi-Wan, però va aixecar el cap.

—Mestre Yoda, li vaig donar a Qui-Gon la meva paraula. Jo entrenaré a Anakin. Sense l'aprovació del Consell, si és necessari.

—El desafiament de Qui-Gon en tu sento —va dir Yoda—. Que facis això, no és necessari! —Va sospirar—. D'acord, el Consell està. El teu aprenent, el jove Skywalker serà.

***

Anakin, immòbil, mirava fixament la pira funerària. Tots estaven allà: la Reina Amidala, el Capità Panaka i les seves tropes. Jar Jar i els líders gungans, el Canceller Palpatine i tot el Consell Jedi. Anakin va mirar una vegada al voltant, a tots ells, i després els seus ulls van tornar a la pira on el cos de Qui-Gon Jinn s'incinerava. Em va dir que si em quedava prop d'ell, estaria fora de perill. Es va empassar les seves llàgrimes i va fregar el dors de la seva mà contra el nas. Els he perdut a tots: la mama, Padmé, tots els meus amics de casa, i ara Qui-Gon.

Unes mans li van tocar les espatlles. Va aixecar la vista. Obi-Wan el mirava amb gest greu.

—Ell és un amb la Força, Anakin —va dir el Jedi—. Has de deixar-ho anar.

—Què serà de mi ara? —va preguntar Anakin. Fins i tot per a si mateix, la seva veu era trista.

—Jo sóc el teu mestre ara —li va dir Obi-Wan amb solemnitat.

Anakin el va mirar, sorprès. Mestre? No simplement tutor? Va sentir que renaixia l'esperança, arribaré a ser un Jedi després de tot?

Com si pogués llegir els pensaments d’Anakin, Obi-Wan va somriure i va assentir amb el cap.

—Seràs un Jedi. T'ho prometo.

Reconfortat, Anakin es va quedar mirant les flames. Vaig a treballar dur per convertir-me en un gran Jedi, li va jurar en silenci a Qui-Gon mentre les espurnes de la pira funerària s'elevaven al cel nocturn. Vaig a fer que et sentis orgullós de mi. Vaig a fer que tots dos se sentin orgullosos de mi.

FI