CAPÍTOL 7
Obi-Wan va sotmetre al seu caça estel·lar a una última
inspecció. El droide R4 va fer girar la seva connexió en l'endoll de l'ala de
la petita nau espacial de color vermell i blanc, i tot va semblar estar en
ordre.
Al costat d'ell, el Mestre Windu observava amb el seu
solemne rostre fosc.
—Para esment —li va dir mentre Obi-Wan acabava—. Aquesta
pertorbació en la Força s’està fent cada vegada més forta.
Obi-Wan va assentir amb el cap. Tots els Jedi podien
sentir-la ja, i li havien explicat que fins i tot alguns dels estudiants també
podien percebre-la.
Això va fer que es preocupés per Anakin i Padmé més que mai.
No m'importa com de segur que estigui el
Consell, no se li hauria d'haver donat aquesta assignació. Ell està massa atret
per ella. El Mestre Windu li va mirar com si li estigués preguntant si
alguna cosa no estava bé. Obi-Wan va sospirar.
—Em temo que Anakin no podrà protegir a la senadora —va
explicar.
Mace Windu el va mirar pensatiu.
—Per què? —va preguntar amb calma.
—Ell té una... una connexió emocional amb ella —va informar
Obi-Wan—. L'ha tingut des que era un nen. Ara ell es mostra confús, distret...
—Obi-Wan, has de tenir fe en què ell prendrà el camí
correcte —el va interrompre el Mestre Windu.
Obi-Wan va assentir. No obstant això, no va poder evitar
preguntar-se si el Mestre Windu realment havia entès el que estava tractant de
dir. Tal vegada hauria de deixar-li un missatge al Mestre Yoda. No. El Mestre
Windu segurament l'hi diria, i de totes maneres, no hi havia res que algun d'ells
pogués fer sobre aquest tema en aquest moment. Anakin haurà d'arreglar-les-hi sol. Va pujar al caça estel·lar i va
prémer el botó per tancar el sostre de la cabina.
—Que la Força t'acompanyi —va dir Mace Windu mentre la
coberta protectora es lliscava fins a tancar-se.
***
El planeta Kamino estava exactament on havia d'haver estat.
Obi-Wan va arrufar les celles i va murmurar dirigint-se a R4 mentre portava el
caça estel·lar cap al planeta. Malgrat les paraules del Mestre Yoda, que no
havia volgut admetre per a si mateix, que algú havia manipulat els arxius Jedi,
era evident que algú ho havia fet. Qui? I
què més havien esborrat? Va sacsejar el cap i va apartar de la seva ment
aquestes preguntes. Això ara era problema del Mestre Yoda. El seu treball consistia
a localitzar al misteriós caça-recompenses amb armadura platejada i motxilla
propulsora.
La seva sol·licitud d'instruccions per a l'aterratge va ser
resposta per una kaminoana que es va presentar com Taun We.
—Haurà de descendir en Tipoca City —li va informar—. Hi ha
una plataforma de descens oberta en el costat sud. Transmetré les coordenades.
Obi-Wan es va prendre el seu temps per al descens. El sol de
Kamino era un estel calent, i la major part de la seva superfície era aigua,
aquesta combinació feia que els núvols i la pluja emboliquessin al planeta de
manera gairebé contínua. El bon temps
aquí probablement significa un dia en què no hi ha llampecs i el vent no empeny
la pluja de costat, va pensar Obi-Wan mentre manejava els controls. Quan
finalment la nau va tocar terra, es va posar la capa i va córrer a través de la
fosca pluja torrencial cap a la torre en l'altre extrem de la plataforma de
descens. En acostar-se, una porta es va obrir lliscant-se. Agraït, va entrar.
Els sorolls de la tempesta es van interrompre abruptament
quan la porta es va tancar darrere d'ell. Les parets interiors de la torre eren
de color blanc brillant, il·luminant el vestíbul amb una lluentor fresca, sense
ombres. La llum sobtada va fer que Obi-Wan entretanqués els ulls, impossibilitat
per un moment de veure amb claredat.
—Mestre Jedi, m'alegra tornar-lo a veure —el va saludar una
veu suau.
Obi-Wan va tirar cap enrere la caputxa xopada. Es va assecar
la pluja del rostre, i va veure a Taun We que l’esperava. La seva breu conversa
per la pantalla visora li havia mostrat els seus enormes ulls ametllats i la
pell blanca com el paper, però no s'havia adonat de com era d'alta i prima. Més
sorprenent va ser el genuí plaer que ell va sentir en ella mentre seguia
parlant.
—El primer ministre l’espera.
—M'espera? —Per
ventura algú li va avisar a aquesta gent que jo arribava? Per què?
—Per descomptat! —va respondre ella alegrement—. Està
desitjant veure’l. Després de tots aquests anys, començàvem a pensar que no
vindria. Ara, si us plau, segueixi'm.
Això és extremadament
rar, va pensar Obi-Wan mentre caminaven pels corredors de la ciutat. Però
no va percebre cap por o desgrat ni en la seva guia i ni en cap dels altres
éssers que passaven prop d'ells. La kaminoana el va conduir a través d'un
laberint de passadissos directament a una gran oficina. Aquest espai no tenia
finestres, però la veritat era que no les necessitava, les seves parets
brillaven amb la mateixa llum fresca i brillant dels passadissos. Quan van
entrar, un altre kaminoà es va aixecar cortesament del seu seient darrere d'un
ampli escriptori de vidre i metall. Taun We el va presentar com Lama Su, el
primer ministre.
—Espero que gaudi de la seva estada aquí —li va dir Lama Su
una vegada que van complir amb les cortesies corresponents—. Ens alegra molt
que hagi arribat al millor moment de la temporada.
En això en diuen bon
temps? Però va recordar el comentari de Dexter sobre els modals i Obi-Wan
va somriure i va inclinar el cap.
—Em fa sentir que sóc molt benvingut.
—Vostè estarà encantat de saber que estem dins dels terminis
establerts —va continuar Lama Su—. Ja hi ha llestes dues-centes mil unitats,
amb un altre milió a punt de ser acabades.
Dos-cents mil...
unitats? De què?
—Això és... una bona notícia —va dir Obi-Wan amb cautela.
—Si us plau, digui-li al Mestre Sifo-Dyas que tenim plena
confiança en què la seva comanda es complirà a temps i íntegrament. Espero que
ell estigui bé.
Obi-Wan va parpellejar.
—Ho sento... el Mestre...?
—El Mestre Jedi Sifo-Dyas. —Lama Su va inclinar el cap—.
Segueix sent un destacat membre del Consell Jedi, veritat?
—Em temo que el Mestre Sifo-Dyas va ser assassinat fa
gairebé deu anys —va informar Obi-Wan lentament. Més aviat onze o dotze anys, crec... però tal vegada confonc les dates.
Ho hauré de consultar amb el Mestre Yoda després.
—Lamento assabentar-me. —Lama Su semblava sincer i Obi-Wan
no va percebre cap falsedat en les seves paraules—. Però estic segur que hauria
estat orgullós de l'exèrcit que hem construït per a ell.
Un exèrcit? Dexter
havia dit que els kaminoans eren clonadors. Un milió d'unitats, va pensar
Obi-Wan atordit. Un exèrcit d'un milió de
soldats. Això és suficient per conquistar la República. Va empassar saliva,
després va vacil·lar, tractant de pensar en la millor manera de formular la
seva següent pregunta.
—Digui'm, primer ministre —va dir finalment—. Quan el meu Mestre
va contactar amb vostè la primera vegada per parlar de l'exèrcit, li va
informar per a qui era?
—Per descomptat que sí —va respondre Lama Su en un
tranquil·litzador to—. Aquest exèrcit és per a la República.
Per a la República?
Obi-Wan es va esforçar per donar sentit al que li estava dient. Sifo-Dyas havia
ordenat aquest exèrcit feia deu anys... això hauria d'haver estat just després
de la guerra de Naboo. Havia estat un poderós Jedi. Hauria previst la
necessitat, ja llavors?
Lama Su es va aixecar i va continuar:
—Vostè segurament ha d'estar ansiós per inspeccionar les
unitats per si mateix.
No té idea de la
veritat que és això, va pensar Obi-Wan. I en veu alta, va dir:
—És per això que estic aquí.
***
Després d'una breu visita a la família de la Padmé, Anakin
la va escortar fins al País dels Llacs. El desviament que la Padmé havia triat
per a ells era bell, com tota la resta a Naboo, i tan aïllat com ella havia
promès. L'illa en la qual es trobaven era una de diverses entre les quals
brillava amb un verd intens al centre d'un llac blau brillant al peu d'una
cadena de muntanyes. El cuidador del lloc els va portar a la casa de camp en un
lliscant d'aigua, la qual cosa li va donar a Anakin bastant temps per
estudiar-ho. Només va necessitar uns segons per adonar-se que qualsevol que
s'acostés a l'allotjament seria fàcil de detectar molt abans que arribés, de
manera que Anakin es va relaxar i va gaudir del paisatge.
L'allotjament semblava gran per a ell, encara que era petit
en comparació dels palaus que s'alineaven als carrers de la capital. Es va
detenir en una terrassa propera i es va recolzar en una balustrada de marbre
esculpit que separava la terrassa del jardí de flors just a sota. Padmé se li
va acostar i no va significar esforç algun, en absolut, tornar la seva atenció
de les muntanyes distants a la jove que estava al seu costat.
—M'encanta l'aigua —va dir Padmé, somiadora.
—A mi també —va assegurar Anakin, mirant-la—. Suposo que
això es deu al fet que vaig créixer en un planeta desèrtic.
Padmé el mirà de reüll, després va tornar la mirada una
altra vegada al llac.
—Solíem estirar-nos en la sorra per deixar que el sol ens
assequés, mentre tractàvem d'endevinar els noms dels ocells que cantaven.
—No m'agrada la sorra. És gruixuda, aspra i molesta, i es
fica per tots costats. No com aquí. Aquí tot és suau... i delicat. —Sense
pensar-ho, li va tocar el braç.
Padmé li va dirigir una altra mirada nerviosa i va fer un
moviment amb la mà assenyalant el llac, apartant el braç com per casualitat.
—Hi havia un home molt ancià que vivia a l’illa —va dir
ella—. Solia fer vidre amb la sorra. I atuells i collarets amb el vidre. —Ella
va somriure i li va mirar com si volgués compartir els seus records—. Eren
coses màgiques.
—Tot aquí és màgic —va postil·lar Anakin, mirant-la als
ulls. Ella tenia els més bells ulls castanys...
—Es podia mirar en el cristall i veure l'aigua. La forma en
què s'onda i es mou —va prosseguir Padmé. Va baixar la mirada—. Semblava tan
real... però no ho era.
—De vegades, quan un creu que alguna cosa és real, es
converteix en real.
—Jo solia pensar que si un mirava massa profundament el
cristall un es perdria allà —va confessar Padmé en veu baixa. Però ja no
semblava estar parlant del cristall.
—Crec que això és cert —va adherir Anakin. Se sentia ple de
càlids sentiments i no podia apartar la mirada de la Padmé. No volia mirar cap
a un altre costat. Volia estar allà, amb ella, per sempre. Es va inclinar cap a
ella i la va besar.
En un primer moment, ella no es va resistir, després, de
sobte es va apartar. El moviment brusc va retornar a Anakin a la realitat
també, i la va deixar anar.
—No... No hauria d’haver fet això —va exclamar Padmé.
—Ho sento —es va disculpar Anakin. Bé, no lamentava haver-la
besat, els seus llavis encara s'estremien pel contacte amb els d’ella. Però
lamentava que ella se sentís molesta—. Quan estic a prop teu, la meva ment ja
no és meva.
—És la situació —va justificar Padmé, evitant acuradament
mirar-lo—. L'estrès...
—El paisatge —va proposar Anakin en veu baixa, amb els seus
ulls detinguts en la suau corba del seu coll. Però el cap de la Padmé estava
encara mirant cap a un altre costat i ella no ho va veure.
***
Lama Su i Taun We van començar la inspecció amb Obi-Wan a
l'àrea de replicació on lleixes d'embrions creixien en esferes de cristall
plenes de líquid.
—Molt impressionant —va observar Obi-Wan.
—Esperava que estigués satisfet —va assegurar Lama Su,
somrient—. Els clons poden pensar de manera creativa. Vostè veurà que són
immensament superiors als droides.
Vostès poden estar
fabricant-los, però són persones, no droides. Obi-Wan podia sentir la força
vital en cadascun dels clons, tal com existia en tota cosa viva. Però va
mantenir el seu rostre serè mentre es dirigien a una aula comuna plena de nens
d'uns deu anys. I aquests nens tenien cares idèntiques sota exactament el
mateix pèl negre i arrissat.
—Vostè va parlar d'acceleració del creixement —va dir
Obi-Wan en un to neutral.
—Essencial. En cas contrari, un clon madur necessitaria tota
una vida per créixer. Ara podem fer-ho en la meitat d'aquest temps. Obi-Wan va
mirar als nens.
—Aquests?
—Es va començar amb ells fa uns cinc anys —va respondre Lama
Su, òbviament complagut per la sorpresa d’Obi-Wan.
La seva següent parada va ser una àrea per menjar. Centenars
de jovenets idèntics estaven asseguts al costat de llargues taules. Una vegada
més, Obi-Wan va veure el mateix cabell fosc, els mateixos trets forts. Fins i
tot les seves expressions eren les mateixes.
—Vostè veurà que són totalment obedients, obeeixen qualsevol
ordre sense vacil·lar —va explicar Lama Su—. Vam modificar la seva estructura
genètica perquè fossin menys independents que l'hoste original.
—Qui va ser l'amfitrió original? —va voler saber Obi-Wan,
amb l'esperança que la seva pregunta sonés espontània.
—Un caça-recompenses anomenat Jango Fett —va respondre Lama
Su ràpidament—. Ens semblava que un Jedi seria l'elecció perfecta, però
Sifo-Dyas va triar personalment a Jango Fett.
Un caça-recompenses!
Obi-Wan va mantenir la seva expressió neutral.
—On està el caça-recompenses ara?
—Viu aquí, però és lliure d'anar i venir com li plagui —va
respondre Lama Su. Li va fer un senyal a Obi-Wan per dirigir-se als dormitoris,
i va continuar—. A més del que se li paga, que és considerable, Fett va exigir
només una cosa, un clon no alterat per a si mateix. Replicació genètica pura.
Sense manipulació de l'estructura perquè sigui més dòcil, i sense acceleració
del creixement. Curiós, no?
—M'agradaria conèixer en aquest Jango Fett —va manifestar
Obi-Wan. M'agradaria molt, moltíssim.
—Estaré encantada d'organitzar aquesta trobada perquè el
conegui —va intervenir Taun We.
La seva última parada, li va informar Lama Su, seria el pati
d'entrenament. Obi-Wan el va seguir fins a una balconada. Milers d'homes amb
idèntiques armadures blanques rebien instrucció al pati inferior. Va dir que era un exèrcit, va pensar
Obi-Wan una miqueta esglaiat.
—Magnífic, no? —va dir orgullosament Lama Su.
Lentament Obi-Wan va assentir, alhora que va sentir molt
fred. L'única cosa que un pot fer amb un
exèrcit és la guerra. Però els Jedi no feien guerres, treballaven per
mantenir la pau i les lleis de la República sense lluitar. Obi-Wan va fixar la
seva mirada cap avall on desfilaven marxant interminables files de clons. Va
desitjar que Sifo-Dyas hagués estat viu per explicar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada