L'amenaça fantasma NJ (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

A Amidala la Càmera del Senat Galàctic li feia recordar una mica a la pista de carreres de beines de Tatooine. Però en lloc d'un semicercle de tribunes per a espectadors, files de plataformes flotants entapissaven les parets corbes de la Càmera del Senat. En cadascuna se situaven els representants de cadascun dels planetes i les organitzacions membres i els seus ajudants; la majoria exhibia els símbols o banderes dels seus mons. Amb gest sever Amidala reprimia la seva temptació de tafanejar. Ella no estava allà per mirar als senadors, sinó per persuadir-los d’ajudar a Naboo.

Al seu costat, el Senador Palpatine la instava una vegada més a forçar un canvi en la presidència del Senat. Ell sap més de Coruscant que jo, va pensar Amidala. Però el Canceller Valòrum ha fet tant per nosaltres... Segur que no serà necessari obligar-lo a renunciar al seu càrrec.

Des del pilar central, el canceller va anunciar que Naboo s'anava a dirigir al Senat. La plataforma de l’Amidala es va lliscar suaument fins arribar a una posició propera al pilar del canceller. L'estómac de l’Amidala va donar un salt. Estava ansiosa per parlar.

El Senador Palpatine es va posar dempeus i va descriure la història de la disputa entre Naboo i la Federació de Comerç. Els Senadors de la Federació de Comerç van tractar d'interrompre, però el canceller els va superar. Palpatine va acabar el seu discurs i va dir:

—Els presento a la Reina Amidala de Naboo, per parlar en el nostre nom.

Quan Amidala es va aixecar per dirigir-se al Senat, va sentir uns pocs aplaudiments.

—Honorables representants de la República —va començar—, vinc davant vostès en la més greu de les circumstàncies. El Sistema Naboo ha estat envaït en contra de la seva voluntat. Envaït, contra totes les lleis de la República, pels exèrcits de droides de la Federació de Com...

—M'oposo! —va interrompre sorollosament el delegat de la Federació de Comerç—. No hi ha cap prova.

Prova? Jo estava allà!, va pensar Amidala. Va obrir la boca per respondre, però el senador de la Federació de Comerç va continuar:

—Recomanem que s'enviï una comissió a Naboo per esbrinar la veritat.

Una comissió? El meu poble està morint! (Sens dubte, el canceller no prendrà aquesta proposta de debò. Però altres delegats estaven parlant en favor de la demora, i discutint els procediments. El Canceller Valòrum escoltava. Per ventura Palpatine tenia raó, després de tot? Si Valòrum no ens recolza...

Finalment el canceller es va tornar cap a l'assemblea.

—La petició és concedida —va dir pesadament—. Reina Amidala de Naboo, va vostè a ajornar la seva moció per permetre que una comissió investigui la veritat de les seves acusacions?

Ni tan sols em va deixar acabar de parlar!

—No la vaig a ajornar —va reaccionar amb enuig Amidala—. He vingut davant vostès per resoldre aquest atac a la nostra sobirania ara. —Va respirar profund—. Proposo un vot de no confiança a la presidència del Canceller Valòrum.

—Què? —va exclamar Valòrum, horroritzat—. No!

En tota la sala, els delegats van murmurar sorpresos, després van començar a aplaudir. En forma ràpida, la moció havia estat aprovada. La Federació de Comerç va tractar d'enviar aquesta moció, també, a una comissió, però la resta del Senat no la va recolzar. A l’uníson, els delegats van començar a corejar:

—Votem ja! Votem ja!

Palpatine es va inclinar cap a Amidala.

—Ja ho veu, Majestat. El temps està amb nosaltres. Valòrum serà destituït i es triarà a un nou canceller, un canceller fort, un que no permetrà que la nostra tragèdia continuï.

Amidala se’l va quedar mirant. S l’escoltava tan segur, i tan... complaent. Com si no li importés que ella s'hagués vist obligada a destituir a un dels més antics i forts partidaris de Naboo. Gairebé com si estigués complagut per això.

La votació es va fixar per començar l'endemà. Mentre es feien els arranjaments finals, Valòrum es va tornar cap a la llotja de Naboo.

—Palpatine, creia que eres el meu aliat..., el meu amic —va dir—. Com has pogut fer això?

Palpatine va inclinar el cap gairebé amb tristesa, però Amidala va creure veure que l'ombra d'un somriure creuava la seva cara. Només està content perquè ara tenim una oportunitat de fer que el Senat detingui la invasió, es va tranquil·litzar a si mateixa. I no teníem cap altra opció. No podia deixar que es passessin mesos estudiant la situació mentre el meu poble seguiria morint. Vaig haver de proposar la votació». Però en mirar al excanceller Valòrum, va saber que la seva expressió de sentir-se traït la perseguiria en somnis durant molt, molt temps.

***

El sol ponent va banyar la balconada exterior de la Càmera del Consell Jedi amb un color suau, i per fer joc, tenyí el bosc d'edificis que estaven a baix, la vista de Coruscant era inigualable. Però Obi-Wan es va adonar, Qui-Gon no estava observant el paisatge. Els seus ulls seguien desviant-se cap a la càmera del Consell, on Anakin Skywalker estava sent examinat pel Consell Jedi. Obi-Wan va sospirar.

—El noi no passarà les proves del Consell, mestre, i vostè ho sap —va dir—. Ja és massa gran.

—Anakin es convertirà en un Jedi —va sentenciar Qui-Gon amb renovada calma—. T'ho asseguro.

Per ventura la seva confiança provenia d'un dels rars besllums del futur que de vegades tenien els mestres jedis? O Qui-Gon pensava entrenar a Anakin, ho aprovés o no el Consell? Obi-Wan va arrufar les celles.

—No desafiï al Consell, mestre —va dir en un to meitat d'alerta, meitat de súplica—. No una altra vegada.

—Vaig a fer el que dec.

Té la intenció de desafiar-los, va pensar Obi-Wan amb una sensació d'enfonsament.

—Mestre, vostè ja podria ocupar un lloc en el Consell... si tan sols vostè s'avingués a respectar el Codi.

Qui-Gon no va dir res. Obi-Wan va sospirar de nou. Qui-Gon pot ser tan tossut...

—No estaran d'acord amb vostè en aquesta ocasió —li va advertir. I jo no vull tenir res a veure en el que succeirà a continuació.

Per a sorpresa d’Obi-Wan, Qui-Gon va somriure.

—Encara tens molt per aprendre, el meu jove aprenent —va dir en veu baixa.

Inquiet, Obi-Wan es va tornar una altra vegada cap a la ciutat.

***

Les proves Jedi no eren per res com ho havia esperat Anakin. Encara que la veritat era que no havia pensat molt sobre com podrien ser. Tal vegada només són confuses perquè jo sóc més gran, va pensar. El mestre Jedi anomenat Mace Windu tenia una pantalla de visualització davant seu que Anakin no podia veure. Mentre les imatges brillaven en la pantalla, Anakin havia de veure si podia sentir el que eren. Era un repte esgotador... Anakin no tenia ni idea de com li estava anant. Finalment, la pantalla es va apagar, i es va relaxar una mica.

—Bé, bé, jove —li va dir el Mestre Yoda—. Com et sents?

—Amb fred, senyor —va respondre Anakin sense pensar. Semblava que hi havia sentit fred des que va sortir de Tatooine.

—Por tens? —va dir el Mestre Yoda.

—No, senyor —va respondre Anakin, sorprès. Aquest no era en absolut el tipus de fred en el qual havia estat pensant. Al costat del Mestre Yoda, Mace Windu va insistir.

—Por a renunciar a la teva vida?

Oh, això és el que volien dir. Anakin va vacil·lar.

—No ho crec.

—Para esment als teus sentiments —va dir Mace Windu.

—Els teus pensaments es detenen en la teva mare —va afegir l'alienígena Ki-Adi-Mundi.

—La trobo a faltar —va admetre Anakin.

—Amb por de perdre-la, crec —va dir el Mestre Yoda gairebé alegrement.

—Què té això de dolent? —Per ventura als Jedis no se'ls permet tenir mares?

—Tot. —La veu aspra del Mestre Yoda era emfàtica—. La por és el camí cap al Costat Fosc. La por condueix a la ira; la ira porta a l'odi; odiar... condueix al sofriment.

—No tinc por! —va replicar Anakin iradament. Per ventura ells volien que fallés?

El Mestre Yoda va inclinar el cap cap endavant, per estudiar a l’Anakin.

—Un Jedi ha de tenir el compromís més profund, la ment més greu. Molta por percebo en tu.

Anakin va respirar profund. Com havia fet abans, a Tatooine, aixafava la seva por per dins fins que gairebé no existís. Gairebé. Amb l'esperança que fos prou bo, va alçar la barbeta i va dir en veu baixa:

—No tinc por.

Va haver-hi una llarga pausa. Finalment, el Mestre Yoda va entretancar els ulls i va dir:

—Llavors, continuar haurem.

Però quan Mace Windu va agafar la pantalla de visualització, Anakin no va poder evitar preguntar-se si acabava de passar una altra de les proves Jedi... o no.

 Següent