La maledicció dels
Pirates del Forat Negre
Missions Secretes 2
Ryder Windham
El Padawan Jedi Nuru Kungurama i els soldats clon de l'Esquadró
Evasió: Trencador, Artells, Sagaç i Xerraire[1],
són enviats pel Canceller Palpatine en una missió diplomàtica a les Regions
Desconegudes. Viatjant amb la pilot de càrrega renegada Lalo Gunn en l'Harpia Veloç, el jove Jedi i els seus
escortes clon tindran una sorpresa quan es trobin amb els infames Pirates del
Forat Negre.
CAPÍTOL 1
Cad Bane estava veient un holovídeo i netejant-se les dents
amb un picador de gel petit de duracer quan una llum d'advertiment resplendí en
la consola en la cabina de comandaments de la seva nau estel·lar. L'ordinador
de la seva nau va anunciar:
—Aproximant-se al Sistema Bogden. Sortint de l’hiperespai en
tres minuts.
Encara netejant-se les dents, Bane va apagar l’holovídeo.
Havia estat veient els Més Grans Èxits
del Gremi de Caça-recompenses: Volum VII, una edició recopilatòria
d'assassinats hologravats. Malgrat que l’holovídeo era una versió piratejada,
incloïa les seccions extra exclusives de tècniques d'assassinat per matar a
objectius amfibis. Bane havia esperat aprendre algun truc nou, però estava a
més de la meitat de l’holovídeo, i tot el que havia tret van ser un parell de
rialles. Els dos trandoshans eren especialment divertits. Cradossk era el líder
del Gremi de Caça-recompenses i Bossk era el seu fill. Mai estaven d'acord, i
es barallaven constantment. Bane pensava que eren un escàndol.
Fora de la cabina de comandaments, la dimensió més ràpida
que la llum coneguda com l’hiperespai, semblava una cascada radiant que fluïa
per damunt i depassant la nau d’en Bane. Ell va moure el seu seient, tornant-se
de l’holoprojector desactivat de manera que pogués fer una ràpida comprovació
dels sistemes de navegació i propulsió.
Al principi, tots els sistemes semblaven estar bé, però
llavors va notar una fluctuació insignificant en el generador de camp de
quàntum buit. Tan bo com era creant caos, l'autèntica habilitat d’en Bane era
la seva habilitat per reunir i organitzar dades que li permetien controlar les
circumstàncies. Li agradava que tot funcionés a la seva manera.
La nau d’en Bane es deia Destresa
de Mà. Encara que semblava ser un vaixell de càrrega atrotinat, en realitat
era una nau d'enviaments Telgorn fortament modificada. Bane havia fet la major
part del treball ell mateix. El casc era una armadura de grau militar, i l’hipermotor
millorat podia portar-li per la galàxia en una fracció del temps requerit per a
la majoria de les naus. L'armament incloïa una torreta làser acoblada en la
part superior per a combats nau a nau i polvoritzar asteroides obstructius, un
parell de canons làser pesats per infligir un dany encara més letal, i un canó
iònic que Bane havia usat més d'un parell de vegades per desarmar naus de
carregament mercants. Un pertorbador de sensors sofisticat feia a la Destresa de Mà invisible a la majoria
dels escàners.
Bane va col·locar el picador de gel entre les seves dents,
alliberant les mans per pressionar botons en la consola d'enginyeria fins a
corregir la fluctuació. Satisfet amb el fet que el generador de camp de quàntum
buit ara funcionés a un nivell més que òptim, es va llevar el picador de gel de
les dents i li va donar a l'eina esmolada un gir entre els seus àgils dits
blaus.
Es va aixecar del seient i es va moure fora de la cabina de
comandaments per inspeccionar el seu carregament, emportant-se el picador de
gel amb ell. Es va detenir al costat d'una caixa de plastoide negra de dos metres
de llarg que descansava sobre un gravitrineu flotant, el qual havia ancorat
magnèticament a la paret. Un interruptor estava en el lateral de la caixa. Bane
va pressionar l'interruptor i la tapa superior de la caixa es va lliscar cap
enrere, revelant un taüt de transpariacer. A través del transpariacer, Bane
podia veure clarament la forma immòbil, inconscient, del Mestre Ring-Sol
Ambase.
El taüt era en realitat una càpsula d’estasi exòtica. Un
monitor de sistemes de vida estava instal·lat en el lateral, i una fina capa de
gel s'havia format sobre ell. Amb una precisió quirúrgica, Bane va donar una
ràpida punyalada amb el picador de gel, destrossant el gel sense danyar la
pantalla. Bane es va inclinar més a prop del monitor de manera que pogués
llegir els signes vitals del Jedi en la pantalla de dades.
La condició de l’Ambase no havia canviat. Estava prop de la
mort, just com ho havia estat des que Bane hagués segellat el seu cos en el
taüt al planeta Kynachi. Si Ambase vivia o moria depenia completament de com
estigués un d'inclinat a ajustar els controls del taüt. Bane hauria matat
alegrement al Jedi en l'acte, però no havia estat contractat per acabar amb la
vida de l’Ambase, només per transportar-lo des de Kynachi fins a la cinquena
lluna del Sistema Bogden.
Bane va segellar la caixa de plastoide, després va ficar el
picador de gel en el seu cinturó d'armes conforme es movia de tornada a la
cabina de comandaments. Just conforme tornava al seu seient, el motor d’hiperconducció
va començar a alentir-se. Ell va encongir els seus ulls vermells bulbosos, i va
observar la brillant cascada de l’hiperespai aclarir-se i esvair-se a través de
la finestra de la cabina de comandaments.
La Destresa de Mà
va sortir de l’hiperespai sense el més lleuger sotrac. Des de la cabina de
comandaments, Bane va veure un gran planeta que descansava contra un camp d'estrelles.
No havia de consultar cap lectura de dades per identificar el planeta Bogden,
un món inestable amb nombroses llunes, però va comprovar la pantalla de navegació
de totes maneres per comprovar que estigués funcionant apropiadament. Va fer
això per hàbit, part de la seva rutina actual per assegurar-se que mai, mai,
fos víctima de res ni de ningú, incloent la tecnologia defectuosa.
Va tornar la seva atenció a una mira sensora, i va centrar
els sensors de llarg abast en la cinquena lluna de Bogden, Bogg V. La mira va
mostrar un flux de dades, incloent múltiples capes de transmissions. Bane
ràpidament va saber que cinc naus estaven viatjant a la lluna i tres s’estaven
marxant. Cap de les naus s'estava movent a una velocitat excessiva, estava
llistada com «robada,» o traïa cap alerta de l'arribada de la Destresa de Mà al Sistema Bogden.
Filtrant les transmissions, Bane va interceptar una única,
un senyal que venia d'un petit satèl·lit artificial en l'òrbita de Bogg V. El
senyal apareixia com un punt verd resplendent en la seva mira, i una diminuta
lectura indicava que el senyal era emès en una freqüència segura. El satèl·lit
era esfèric, amb prou feines de mig metre de diàmetre.
Bane sabia que el senyal era per a ell, i només per a ell.
Va tornar el seu transistor subespacial cap al senyal, i va teclejar un codi de
pas predeterminat. Si hagués introduït el codi equivocat, el satèl·lit hauria
explotat. A causa que va introduir el codi correcte, immediatament va rebre un
conjunt de coordenades per a la seva següent destinació. Les coordenades eren
per a una àrea despoblada de Bogg V, una àmplia extensió de terra a vuitanta
quilòmetres al nord de Ciutat Mong’tar.
Bane va fer una sèrie d'ajustos als controls del seu sensor,
va llançar una transmissió per a la triangulació dels satèl·lits sobre l'altre
extrem de Bogg V, i la va centrar en les coordenades recentment rebudes. Els
seus sensors van revelar que una única nau estel·lar ja havia aterrat allà, i
estava esperant-li. La nau estel·lar era un balandre interestel·lar de classe
Punworcca 116, un veler solar.
Bane va ampliar el seu escàner més enllà dels límits del Sistema
Bogden. Més naus, més transmissions, molts asteroides i diversos rastres de
radiació van saltar i es van filtrar per les seves mires. Els sensors no van
revelar cap tràfic inusual ni cap anomalia gravitacional, però Bane no va
deixar que això evités que fos extra cautelós. Pel que sabia, qualsevol que
posés tota la seva confiança en els sensors no era només un imbècil, sinó un
imbècil que rebia el que es mereixia.
Va traçar la seva pròpia ruta fent marrada cap a la
superfície de Bogg V. Creia que sempre existia el risc que algú estigués darrere
d'ell. Per aquest motiu, havia desenvolupat una altra habilitat especial, la
qual era romandre per davant de tots els altres. Fins que estigués absolutament
segur que no estava sent monitorat o seguit, no aniria enlloc prop del veler
solar que li esperava en les coordenades designades.
Prop de dues hores més tard, Bane va envoltar l'àrea
d'aterratge, una àmplia extensió de roca negra embarrada, i després va aterrar
la Destresa de Mà a deu metres del
veler solar. Sortint de la seva nau, va arribar al terra dur, va mirar al veler
solar, i va veure a una figura solitària, encaputxada, aproximar-se. Conforme
la figura s'acostava, Bane va veure que era una dona humanoide, la seva cara
parcialment perduda en les ombres de la seva capa. Tenia una pell blanca com el
guix i els ulls tan pàl·lids que si no hagués estat caminant, Bane hauria
suposat que estava morta.
—Arribes tard —va dir Asajj Ventress.
—Havia d'assegurar-me que no em seguien —va dir Bane—, i que
no portaves amics.
—Amics? —va dir Ventress amb una ganyota.
Bane va somriure.
—He portat una cosa per a tu. Ho vols o no?
Asajj Ventress va assentir i Bane la va guiar cap a
l'interior de la Destresa de Mà. Ell
li va ensenyar la caixa negra de plastoide, i la va obrir per revelar el taüt
de transpariacer que contenia el cos immòbil de Ring-Sol Ambase. Ell va
assenyalar a la capa recent de gel sobre el monitor del sistema de vida i va
dir:
—La formació de gel és normal en aquesta unitat. Significa
que tot va bé.
—Significa que la teva càpsula d’estasi és antiga —va dir desdenyosa
Ventress.
Ignorant el seu comentari, Bane va continuar:
—Per veure el monitor i accedir als controls, has de trencar
el gel. Així —ell va treure el picador de gel del seu cinturó d'armes i va
apunyalar al gel amb ell expertament. El gel es va esquerdar i va caure.
Ventress va examinar els controls, després es va inclinar
sobre el taüt i va estudiar la cara del Mestre Ring-Sol Ambase. Ni un rastre
d'aire escapava de les seves fosses nasals. Estava completament inert.
Cad Bane va dir:
—Em van dir que rebria més instruccions.
Aixecant-se lluny del taüt, Ventress es va tornar per mirar
a Bane.
—Aniràs a Bilbringii. Però primer mou la càpsula fins a la
meva nau —va dir ella—. M’emportaré el picador de gel, també.
—Aconsegueix-te el teu propi picador de gel —va dir Bane
mentre retornava l'eina al seu cinturó—. Aquest és meu.
Després que la càpsula d’estasi fos transferida al veler
solar, Ventress va observar la nau del caça-recompenses alçar-se lluny de la
superfície de Bogg V. Quan la nau es va esvair en el cel, ella va prendre
seient al costat del pilot droide en la cabina de comandaments en bombolla del
veler solar i va ordenar al droide que s’enlairés.
Ventress va anar al celler principal per inspeccionar el seu
carregament. La càpsula d’estasi que contenia a Ambase descansava al costat
d'una segona càpsula d’estasi que era contemporània en disseny. Sobre la segona
càpsula hi havia un casc blanc de l'Exèrcit de la República amb un visor en T,
el qual fins a recentment havia estat portat per l'ocupant inconscient de la
càpsula. Ventress va confirmar que ambdues càpsules estaven operant
eficientment abans de tornar a la cabina de comandaments.
El veler solar va volar directament cap a una altra lluna de
Bogden, l'antic món tomba anomenat Kohlma. Poc després que l'esvelt navili
comencés el seu descens a través de l'atmosfera de Kohlma, va passar a través
de núvols grisos i es va inclinar cap a una alta muntanya. La muntanya estava
coronada per un castell fosc amb una cúpula central, envoltat d'agulles espinades
que semblaven créixer del seu sortint rocós. La pluja va repicar el veler solar
mentre aterrava en una plataforma que sobresortia de la base de la cúpula del
castell.
La rampa d'aterratge del veler solar es va estendre i
Ventress la va baixar caminant. Ella va tirar enrere la seva caputxa i va
tornar la seva mirada cadavèrica cap al cel, tancant els ulls amb força mentre
la pluja li martellejava el cap.
—Arribes tard —va dir una veu profunda des de l'entrada
propera del castell.
Ventress va obrir els ulls mentre es tornava per mirar a
l'home alt, ben pentinat, immaculadament abillat, que estava en l'entrada voltada.
Ell era el Comte Dooku, l'antic Mestre Jedi que ara era el líder de l'Aliança
Separatista.
—Culpi al caça-recompenses —va dir Ventress—. Ell va arribar
tard primer.
Dooku va alçar una cella.
—Confio que ell segueix sent inconscient de la teva pròpia
missió a Kynachi?
Ventress va assentir.
—Vaig obtenir un... company de l’Ambase. Com vostè
desitjava.
Dooku es va allunyar de l'entrada, la seva capa fosca fluint
darrere d'ell. Un dispositiu elevador repulsor en forma de disc va surar en
l'aire sobre el seu cap. El dispositiu es movia amb ell, projectant un prim
escut d'energia al voltant del seu cos per reflectir la pluja i mantenir-li sec
mentre s'aproximava a Ventress. Va fer un gest cap al vaixell de càrrega
lleuger proper i va dir:
—Prepara aquesta nau per a un aterratge forçós.
—Un aterratge forçós? Però per què?
—Fes el que et dic —va ordenar Dooku.
Ventress va mirar durament al seu Mestre per un moment,
després es va allunyar d'ell, dirigint-se cap al vaixell de càrrega lleuger.
Dooku va deixar el seu dispositiu repel·lent de pluja surant
sobre la rampa d'aterratge mentre entrava al veler solar. Dins del celler
principal, va trobar les dues càpsules d’estasi. Ignorant la càpsula més recent
i el casc blanc que descansava sobre ella, va caminar al costat de la caixa de
plastoide negra i va lliscar cap enrere la tapa. Mirà al Mestre Jedi
inconscient que jeia en el taüt de transpariacer.
Fregant els dits per la superfície gelada del taüt, Dooku va
somriure i va dir:
—Ha passat molt temps, vell amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada