CAPÍTOL 15
Cautelosament, el veler solar del Comte Dooku s'acostava a
Coruscant. El Comte no tenia pressa. El més important era evitar ser detectat,
i ell tenia molta pràctica en això. Estava segur que no anava a arribar tard a
la seva reunió. S'havia permès un ampli marge de temps.
La nau es va lliscar a través dels sistemes d'alerta de
Coruscant sense accionar-los i va baixar planejant cap a la superfície del
planeta. El Comte es va dirigir a una secció cremada que havia estat abandonada
vuit anys abans. Encara estava deserta, i era un lloc perfecte per entrar i
sortir sense ser vist de Coruscant.
Dooku va volar cap a un dels edificis i va descendir dins
d'un d'ells, on no podia ser vist. Mentre baixava la rampa, va veure una figura
encaputxada esperant en les ombres. Sempre
ho sap, va pensar el Comte. I és
correcte. Aquesta és la raó per la qual ell és el Mestre.
Després de deixar la seva nau, Dooku es va dirigir a la
figura que esperava. Va fer una profunda reverència.
—La Força està amb nosaltres, Mestre Sidious.
El seu Mestre va inclinar breument el cap a manera de
resposta.
—Benvingut a casa, Lord Tyranus —va dir Darth Sidious amb la
seva veu precisa i xiuxiuejant—. Bon treball.
—Li porto bones notícies, senyor —va anunciar Dooku. Encara
que sabia que tothom a Coruscant ja havia d'haver-se assabentat, les seves
instruccions havien estat tornar allà amb la notícia... i Darth Sidious tènia
un breu i desagradable costum quan algú li desobeïa, fins i tot la part més
petita de les seves ordres—. La guerra ha començat.
—Excel·lent. —La veu seca de Sidious sonava gairebé
entusiasta, i els seus llavis (l'única part visible d'ell sota la profunda
caputxa) es van corbar en un lleu somriure—. Tot va segons el previst.
El Comte Dooku li va retornar el somriure. Darth Sidious planeja bé les coses, i amb
cura. Aviat nosaltres dos governarem la galàxia. Aviat.
***
Obi-Wan estava al costat de Mace Windu, mirant per la
finestra cap a la gran plaça sota el Temple Jedi, Yoda estava assegut a prop en
la seva cadira del Consell. Era bo estar
en la llar, va pensar Obi-Wan, però llavors Coruscant se sentia diferent.
Pertot arreu hi havia soldats clons amb les seves armadures blanques per tot el
cos. El Senat pensava que la seva presència feia que la gent se sentís segura,
però per Obi-Wan no eren més que un record de la feroç batalla de Geonosis i de
tots els jedis que no havien tornat un cop acabada.
Els tractaments amb bacta havien reparat les seves ferides i
les de l’Anakin, encara que ni tan sols aquest poderós agent sanador podia
tornar a fer-li créixer el braç. El jove s’hauria de conformar amb un
reemplaçament mecànic. No seria el primer Jedi a haver de fer-ho. «I
probablement no serà l'últim», va pensar Obi-Wan ombrívol. El Comte Dooku havia
aconseguit escapar il·lès, sens dubte, anava a ser font de més problemes.
Aquest pensament li va portar a la ment algunes de les coses
que el Comte li havia dit, i es va tornar cap al Mestre Windu.
—Creu vostè el que va dir el Comte Dooku sobre que Sidious
controlava el Senat? —va preguntar—. No sembla correcte.
—Poc fiable, Dooku s'ha tornat —va dir Yoda abans que Mace
pogués respondre. Va baixar la veu—. Unit està al Costat Fosc. Les mentides,
l'engany, la creació de la desconfiança són els seus instruments ara.
El Mestre Windu va aixecar una mà.
—No obstant això, sento que hauríem de mantenir un millor
control sobre el Senat.
Yoda va assentir.
—Estic d'acord.
Mace Windu es va tornar cap a Obi-Wan.
—On està el teu aprenent?
—En el seu camí cap a Naboo —va respondre Obi-Wan—. Està
escortant a la Senadora Amidala a la seva llar. —Anakin li havia explicat allò
de la mort de l’Shmi, per això ell i Padmé havien anat a Tatooine, li va dir.
Obi-Wan havia parlat amb Padmé més tard, i ella li havia explicat que Shmi
havia estat segrestada i assassinada pels incursors tusken.
Cap d'ells hi havia estat disposat a entrar en molts
detalls, i pel que Obi-Wan sabia dels incursors tusken, no els culpava. No era
d'estranyar que Anakin es mostrés commocionat, si la seva mare havia estat
torturada i assassinada. Algun dia, tal vegada, Anakin estaria disposat a
explicar-li tota la història. Mentrestant, la presència de la Padmé semblava
animar-lo, i seria bo per a ell passar algun temps en un planeta bell com
Naboo. Podria apartar la seva ment de l'horror de la mort de la seva mare, i de
la batalla de Geonosis.
Havien perdut molts jedis. Dos-cents havien anat a Geonosis,
amb prou feines vint havien tornat. Així i tot, havien guanyat.
—Haig d'admetre que sense els clons no hi hauria hagut una
victòria —va dir Obi-Wan.
—Victòria? —Yoda es va redreçar indignat en el seu seient—. Victòria, dius?
Obi-Wan es va tornar. Yoda va recórrer amb la mirada la
gairebé buida Sala del Consell, i les seves orelles penjaven tristament.
—Mestre Obi-Wan, no victòria —va dir en veu baixa—.
Recentment ha començat, aquesta guerra clon.
Les paraules van ressonar en el cap d’Obi-Wan. Va tancar els
ulls, recordant les files interminables de soldats clons de Kamino. Estaven a
Coruscant en aquest moment. Desenes de milers de clons, pujaven a bord de les
naus d'assalt de la República que els portarien a lluitar als mons
separatistes. Hi havia moltes vegades més soldats que jedis, i els kaminoans
tenien un milió més de camí. Es
necessiten més éssers per fer una guerra que per mantenir la pau, va pensar
Obi-Wan amb tristesa, i es va adonar que Yoda tenia raó. La guerra recentment
començava.
***
Si Padmé alguna vegada havia pensat en les seves noces,
hauria imaginat una cerimònia formal amb la seva família i amics com a
testimonis. Mai, ni en els seus més salvatges somnis, va esperar casar-se en
secret en una remota illa amb solament un parell de droides per presenciar la
benedicció de l'home sant. Però ella estava allà, i no podia imaginar cap lloc
més perfecte per casar-se amb Anakin que la balconada d'aquesta cabanya del
llac on havia començat a descobrir el seu amor per ell. Les roses en el jardí per
sota havien sobrepassat el moment de millor florida i vessaven els pètals a la
més mínima brisa. Les flors velles omplien l'aire amb el seu perfum.
Anakin es veia seriós, gairebé trist, mentre intercanviaven
els seus vots, i per un moment Padmé es va preguntar si estaven fent el
correcte. Però ja era massa tard per canviar d'opinió, els vots ja havien estat
pronunciats.
L'home sant els va beneir, i Anakin es va tornar per
somriure-li. Padmé li va retornar el somriure, tractant de deixar de costat els
seus propis dubtes. Ell va aixecar la mà cap a l'espatlla d'ella, la mà dreta,
la que ja era solament una enginyosa imitació mecànica d'un braç real. Era
només la imaginació d'ella, o eren els cables i el metall massa fred contra el
seu coll?
Els ulls blaus d’Anakin es van enfosquir i el seu somriure
es va esvair una mica. Sentia els dubtes que ella havia tractat d'ocultar, o
era la pròpia incertesa d'ell el que ella veia en els seus ulls? «Ens
destruiria», ell havia dit, i havia sonat tan segur, com si ho sabés. Però
havia perdut tant, segurament ell no havia de perdre això també. No fer-ho ens destruiria, també, va
pensar Padmé. Farem que funcioni.
D'alguna manera.
Llavors Anakin es va inclinar i la va besar, i ella ja no va
tenir més dubtes. Només estaven Anakin i el perfum de les roses moribundes en
el jardí de baix.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada