L'amenaça fantasma NJ (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

L'holograma de Darth Sidious semblava fer que el pont del cuirassat es veiés més fosc, només pel fet d'estar allà. Nute va mirar al seu voltant per assegurar-se que el Tinent Dofine no caminés a prop. No tenia sentit irritar al Lord Sith desobeint una ordre directa seva. Després va parlar:

—La invasió està programada a temps, el meu senyor.

—Bé. Tinc al Senat empantanat en els procediments. Per quan aquest incident arribi a votació, hauran d'acceptar el control que vostè té del sistema.

M'agradaria estar tan segur, va pensar Nute.

—La reina té gran fe en què el Senat es posarà del seu costat —li va dir a Sidious en un to neutre.

—La Reina Amidala és jove i ingènua —va observar Sidious amb desdeny—. No serà difícil controlar-la. Has actuat bé, virrei.

Nute va sospirar alleujat quan l'holograma es va esvair. Tractar amb Darth Sidious era gairebé tan estressant com havia estat l'assumpte amb els jedis.

A mesura que les últimes línies de l'holograma s'esvaïen, Rune Haako es va tornar cap a Nute i va dir:

—No li vas dir res sobre la desaparició dels jedis.

—No hi ha necessitat d'informar-li d’això fins que tinguem alguna cosa per informar —va replicar Nute. I esperava que fos una bona notícia. Sospitava que Darth Sidious no anava a estar ni remotament tan content per l'èxit de la invasió, una vegada que s'assabentés que els jedis havien desaparegut.

***

El bongo que els gungans havien promès va resultar ser un petit submarí amb ales de ratapinyada, tres bombolles escut i una estranya unitat que s'assemblava molt a tres tentacles que s'estiraven cap enrere. Obi-Wan ho va mirar amb recel, però era millor que caminar. O nedar. Es va lliscar cap al seient del pilot.

—Açò ser bogeria —va murmurar Jar Jar, i es va asseure en el seient del copilot.

Obi-Wan li va mirar irritat, i després va mirar cap enrere, a Qui-Gon, qui ja estava assegut en la bombolla posterior.

—Mestre, per què segueixes arrossegant aquestes patètiques formes de vida, juntament amb nosaltres?

Qui-Gon es va limitar a somriure.

El submarí va passar evitant els alts pilars de corall. Els esculls s'estenien en totes direccions, com boscos fets d'encaix. A mesura que el bongo va anar submergint-se en la foscor de les aigües profundes, Obi-Wan va moure un interruptor i les llums del submarí es van encendre. Podia veure que Jar Jar es posava cada vegada més incòmode a mesura que s'internaven més en les profunditats. Els guies nerviosos cometen errors. Millor donar-li una altra cosa perquè pensi».

—Per què vas ser bandejat, Jar Jar?

—Ser llarg conte —va respondre Jar Jar—. Prò conte petitoso ser qüe jo... ooooh... aaaa... maldestre.

—Et van bandejar perquè ets maldestre? —li va preguntar Obi-Wan amb escepticisme. Havia vist moltes cultures diferents durant els seus anys amb Qui-Gon, però mai havia vist ni sentit parlar d'una amb lleis contra la malaptesa.

—Misa causar tal vegada un o dos axidentis letals —va explicar Jar Jar, en un to informal, agitant els braços exageradament—. Fer explotar forn gas i destruir vehicle heyblibber dil cap. Després.

Alguna cosa va colpejar al bongo per darrere, fent que tots fossin impulsats cap endavant en els seus seients. Obi-Wan va mirar cap enrere i va veure a una criatura brillant com un peix darrere d'ells. S'havia agafat de la cua del bongo amb la seva llengua llarga i enganxosa. El petit submarí es va estremir quan la criatura va començar a tirar d'ell.

Jar Jar va xisclar. Obi-Wan va lluitar en va amb els controls. La criatura marina els acostava cada vegada més. Aviat les seves mandíbules van començar destruir la part posterior del submarí.

De sobte, van quedar lliures amb un salt endavant. Amb prou feines atrevint-se a creure en la seva sort, Obi-Wan va mirar enrere per sobre de l'espatlla. El peix que havia intentat menjar-se el submarí es retorçava entre les dents d'un monstre marí encara més gran!

—Sempre hi ha un peix més gran —va comentar Qui-Gon mentre Obi-Wan tornava a ocupar-se dels controls.

Si és més gran que aquest, no vull trobar-me’l!, va pensar Obi-Wan. No m'estranya que Jar Jar no volgués venir amb nosaltres.

Quan el submarí va esquivar un aflorament de corall per anar cap a un túnel, les llums van parpellejar. Obi-Wan va sentir el soroll d'un guspireig. El peix gegant havia danyat al bongo. L'aigua degotava en la cabina, i hi havia curtcircuits en la instal·lació elèctrica. El soroll del motor va disminuir, igual que la velocitat. Obi-Wan va treure un eina multifunció de la seva cartera en el cinturó. Això serà complicat. No podia tallar l'alimentació d'energia per treballar amb seguretat en les línies, doncs si se li relliscava l'eina, l'energia li fulminaria.

Al costat d'ell, la veu de Jar Jar expressava cada vegada més pànic, però Obi-Wan no tenia temps per calmar la por del gungan. Després la veu serena de Qui-Gon va dir:

—Mantingues la calma. Encara no estem en problemes.

—Qüè dir encara? —va cridar Jar Jar—. Muonstres fuora! Filtrar aqua dins, star enfonsant i sense energia! Vuostè boig! QUAN CREURE QÜE STAR EN PROBLIEMES?

Obi-Wan s'adonava del que Jar Jar volia dir. Va tòrcer els últims cables, preguntant-se si alguna vegada aconseguiria la serenitat infrangible del seu mestre, o sentiria la Força tan clara i constantment com Qui-Gon.

—Va tornar l'electricitat —va anunciar.

Mentre parlava es van encendre les llums, la qual cosa va revelar la presència d'un altre enorme peix directament davant d'ells.

—Va tornar il muonstre! —va corregir Jar Jar—. Star en probliemes ara?

Quantes més d'aquestes coses hi ha per aquí? Obi-Wan va tornar als controls i va fer que la nau donés la volta. La gegantesca criatura com un peix es va llançar a l’encalç d'ells. Obi-Wan va augmentar la velocitat. El submarí va sortir disparat del túnel, directament cap a l'enorme monstre en forma d'anguila que s'havia menjat al primer peix!

Jar Jar va xisclar de nou quan el monstre es va llançar contra el bongo. Obi-Wan va esquivar, esperant que les seves improvisades reparacions resistissin. Les dents del monstre van estar a centímetres de la nau. Es va llançar a l'atac una altra vegada, i les seves mandíbules es van tancar sobre la criatura en forma de peix que els havia perseguit pel túnel. Aprofitant la distracció, Obi-Wan va fer que el petit submarí s'allunyés veloç.

Pel que van semblar hores, zigzaguejaren, van esquivar i es van desviar per evitar dotzenes d'enormes monstres marins, tots els quals tenien una cosa en comú: estaven famolencs. Fins que finalment l'aigua es va fer més lleugera, i menor la quantitat de monstres. Aviat el submarí va estar elevant-se cap a la superfície.

Enmig d'un núvol de bombolles el bongo va sortir per fi a l'aire lliure. El motor es va apagar i el submarí va començar a ser portat a la deriva pel corrent. Obi-Wan va apagar les bombolles protectores, feliç de respirar una altra vegada aire fresc. No havien estat del tot segurs que la font d'alimentació d'energia del submarí durés el temps suficient. Però havien arribat al lloc correcte: la ciutat de Theed, capital de Naboo, s'estenia al llarg de la costa.

Al costat d'ell. Jar Jar va exhalar un sospir d'alleujament barrejat amb sorpresa.

—Star a sialvo ara!

Però quan van baixar a la costa, una veu mecànica darrere d'ells va dir:

—Deixin les seves armes!

Els jedis es van tornar simultàniament. Un droide de combat neimoidià articulat els amenaçava amb els seus rajos làser.

—Vaig dir que deixessin anar les seves armes —va repetir mentre Jar Jar s'unia a ells.

Qui-Gon va encendre el seu sabre de llum i va tallar el droide per la meitat. Obi-Wan es va quedar mirant els espetecs de les restes.

Ells van arribar aquí abans que nosaltres, va pensar. Això serà més difícil del que esperàvem.

***

L'elegant saló del tron del palau naboo estava ple de droides de combat de la Federació de Comerç. Aquesta imatge va fer que Amidala sentís ganes de plorar. No vaig a plorar, va pensar. No els hi donaré aquesta satisfacció, tot i que els guàrdies no estiguin parant-me esment. Amb prou feines va saber que la Federació de Comerç estava realment envaint-los, ella va canviar de rols amb una de les seves donzelles. En aquest moment la seva amiga i servidora Sabé portava la pintura blanca del rostre, el vestit negre de plomes i el tocat de reina, i Amidala era simplement... Padmé, que portava la mateixa túnica color foc que la resta de les dames guardaespatlles de la reina. «Padmé» no existia... excepte quan Amidala estava oculta per la disfressa. Espero que això funcioni, va pensar. L'ús d'un cimbell va ser establert pels governants anteriors a ella, però Amidala mai ho havia necessitat fins aquest moment.

A mesura que es movien pel palau, els droides de batalla portaven als seus captius al saló del tron. Amidala va poder veure al Governador Bibble i al Capità Panaka, juntament amb diversos guàrdies de palau. El petulant virrei neimoidià examinava als seus presoners amb una mal dissimulada satisfacció. No semblava haver notat res estrany en la «Reina Amidala». Però...

—Com pensa explicar aquesta invasió al Senat? —va voler saber Sio Bibble quan el virrei el va mirar.

—Naboo i la Federació signaran un tractat —va explicar el virrei—. Tinc... garanties que el Senat ho ratificarà, —li va somriure a la reina.

—No penso cooperar —va respondre Sabé. Ho està fent bé, va pensar Amidala. Usa el meu to de veu al perfecció.

El virrei no semblava sospitar res.

—Però, si us plau. Altesa —li va dir a Sabé en to condescendent—. A vostè no li agradarà el que tenim preparat per al seu poble. Amb el temps, el seu sofriment la persuadirà per considerar el nostre punt de vista.

Amidala va ajupir el cap per ocultar la seva expressió. Què li pensa fer al meu poble?

El virrei es va tornar cap a un droide de combat proper i li va dir:

—Comandant, processi'ls.

—Sí, senyor —va respondre el droide de combat. Es va dirigir a un grup de droides de batalla idèntics i els va dir—: Portin-los al Campament Quatre.

Campaments. Estan amuntegant al meu poble en campaments. I no podem detenir-los; tenen druides més que suficients per superar les nostres forces de seguretat. Un dels droides de combat la va empènyer cap a les altres dames. Sense aixecar el cap, Amidala es va unir a elles. Almenys el canvi va funcionar. No saben que ella no és realment la reina. I no poden obtenir un tractat legal sense la meva signatura. Però... però i si el virrei té raó? Puc veure que el meu poble pateixi gana, i tal vegada morir, i no cedir?. Tremolant, envoltada per droides de combat, Amidala va seguir les altres donzelles i a la «reina» fora del palau.

 Següent