Fragments d’Alderaan (XIII)

Anterior

13

Mantenint-se als controls del Drac de Roca, Jaina i Lowie van treballar junts per aterrar el creuer de passatgers hapani en el que havia estat el centre d’Alderaan.

TM2 va afegir la seva diminuta veu.

—Quiet, quiet... oh, molt ben fet, de debò!

Jacen va mirar per la finestreta amb els seus dits atapeïts contra el transpariacer.

—Sembla que has triat la correcta, Jaina.

La superfície de l'asteroide tenia un aspecte ondat, sense els forats dels rigors de l'espai i la pols que es movia com una tempesta a través del camp d'enderrocs.

Cràters havien estat generats per les roques més petites que havien col·lidit en òrbita, convertint-les en projectils sobre l'asteroide.

El Drac de Roca es va estremir quan el seu sistema d'aterratge es va assentar sobre la superfície.

—Estem assegurats. —Va dir Jaina. Lowie, va retrunyir el seu acord.

—Bé pel nostre equip. —Va dir Jacen. Va córrer cap al compartiment d'emmagatzematge per preparar-se per a la seva expedició en l'exterior, va obrir la porta segellada i va inspeccionar els vestits ambientals penjats allà.

—Mai havia vist aquest disseny abans. Tenel Ka, estàs segura que aquests vestits van a funcionar?

—La meva àvia els va empaquetar personalment. —Va respondre Tenel Ka—. Naturalment, ella es preocupa per la nostra seguretat.

—Sí, això és un fet. —Va dir Jacen amb un lleu somriure, pensant en la dura dona gran i les seves ambicions desenfrenades.

Els vestits ambientals hapans eren forts però flexibles, d'una tela de teixit atapeït i completament segellat que els protegiria del buit de l'espai al mateix temps que els donava llibertat de moviment. Els cascos que es tancaven al coll, van recordar a Jacen a exòtiques petxines marines, corbes i preparades per condicionar tubs d'aire, llums exteriors i les canonades de refrigerant. Jacen va lliscar un casc sobre el seu cap i el va girar mirant a través de la rodona placa frontal cap a la noia guerrera pèl-roja.

—Com em veig? —va preguntar.

—Prefereixes una resposta sincera? —Va replicar ella.

—Era només una pregunta retòrica. —Va murmurar, lliurant un dels vestits a Tenel Ka mentre treia un altre—. Espero que la teva àvia recordés posar un extra-gran per a Lowbacca.

—La meva àvia va prestar acurada atenció a tots aquests detalls abans de permetre que els meus pares m'enviessin aquesta nau, —va dir la Tenel Ka.

Els companys van comprovar els tancaments cadascun de l'altre, per verificar que els vestits estaven assegurats. Jacen es va posar de nou a peu dret per mirar als seus amics amb els cascos en forma de petxina amb llums i els seus vestits platejats; semblaven sinistres i ominosos.

—Semblem una tripulació d'invasors alienígenes. —Va dir—. Com aquests llegendaris pirates del cinturó d'asteroides, Tenel Ka.

Jaina va recollir les seves borses de mostres i eines de tall i es va dirigir a l’escotilla magnètica del Drac de Roca.

—A què estem esperant? —Va dir—. Som-hi.

En sortir a la superfície de l'asteroide, Jacen es va sentir lleuger com una ploma, llest per volar. Les naus en les quals havia viatjat, havien estat equipades amb generadors de gravetat artificial, però l'estirada d'aquella muntanya metàl·lica a l'espai era insuficient per sostenir-los amb poc més que una feble adherència. La superfície sota els seus peus calçats amb botes, era com l’escòria endurida.

Va utilitzar el taló de la seva bota per raspar la pols desllustrada i les deixalles espacials, deixant al descobert el metall nu que brillava a la llum dels febles estels.

Aixecant el casc cap amunt, va veure altres roques damunt, pedres com uns núvols que projectaven ombres a l'atzar en tot el nucli de l'asteroide.

La Tenel Ka es va dirigir al costat de Lowie que romania dempeus; alt i corpulent amb el seu vestit ambiental.

L'àvia de la Tenel Ka havia demanat un vestit dissenyat especialment per a la jove guerrera, segellant la màniga extra del seu braç perdut perquè el teixit buit no es posés en el seu camí.

Jaina va caminar cap endavant, amb la caixa d'eines a la mà, apuntant amb el casc cap avall mentre estudiava la crivellada superfície metàl·lica. Es va acostar a una fissura en la roca i es va posar a la gatzoneta per fer que la llum brillant del seu casc entrés en la fissura com un far.

—Mira, —va dir ella, la seva veu fent ressò a través del sistema de comunicacions del seu casc.

Jacen es va apressar cap a endavant amb Tenel Ka i Lowie per veure els delicats creixements cristal·lins brollant com plomes fetes de trossos de gel. Agulles transparents es ramificaven en diferents direccions, aleatòries, belles i brillants sota la resplendor de la llum del casc de la Jaina.

—Què són? —Va preguntar Jacen sorprès i sense alè—. Estan vius?

—És algun tipus de formació de silici. —Va respondre la seva germana.

—Ah, justa la fusta, —va dir la Tenel Ka—. Falgueres de cristall. He sentit parlar d'elles en altres asteroides. Alguns prospectors les busquen. Són molt fràgils i per tant es consideren grans tresors.

—Hauríem de portar una d'aquestes a la mama? —Va preguntar Jacen.

—No, anem a seguir buscant, —va dir Jaina—, vull una cosa més... especial. Una cosa menys fràgil. —Va saltar a través de l'àmplia fissura, però va calcular malament la baixa gravetat i va acabar volant diversos metres més enllà de la vora.

—Ep, això sembla divertit. —Jacen va fer un salt i es va elevar sobre el cap de la seva germana, donant tombs en l'aire, i després es va desviar gradualment cap a la superfície novament.

—Vés amb compte, —va dir Jaina—. No faria falta molt per aconseguir la força de sortida d'aquesta roca i acabaries volant per l'espai, i hauríem de passar per la molèstia d'haver de recollir-te de nou.

—Oh, —va dir Jacen—. Crec que això seria alguna cosa a evitar. —Jaina va trobar un llac polit de pur metall solidificat i es va agenollar, alliberant la seva espasa de llum del cinturó.

—Sembla un bon lloc. —Va dir. Va encendre l'espasa de llum i va descriure un octògon sobre l'aspra superfície, de tall profund i dirigint-se cap al centre. Tenel Ka i Lowie van anar a ajudar-la. El metall pur vaporitzat, espetegava i desapareixia en el fred buit a mesura que Jaina treballava amb lenta precisió per tallar i alliberar un tros del que abans havia estat el nucli d’Alderaan.

Mentre que la seva germana continuava la seva acurada excavació, Jacen va anar a mirar una sèrie de petits forats, no més amples que la seva cama, perforats en la superfície de l'asteroide. Es va ajupir, fent brillar la llum del seu casc en un dels profunds cràters circulars. Quan la seva llum va brillar en la boca oberta, va aparèixer un conjunt de dents esmolades, es va trontollar cap enrere amb un crit de pànic:

—Rajos làser!

Just en aquest moment, alguna cosa es va abalançar cap a fora, llarg i amb forma de serp, com un cos de cuc gros i una boca que sostenia molt més que les files de dents.

En la baixa gravetat, la ràpida reacció d’en Jacen li va enviar donant tombarelles cap enrere de costat a costat. Quan per fi es va redreçar, va veure una larva de llimac espacial encara espetegant a la recerca de víctimes, retornant novament dins del seu petit cràter-túnel.

—Amic Jacen, estàs bé? —Tenel Ka havia acudit immediatament després de sentir el seu crit a través del seu sistema de comunicació personal en el casc.

—Només sorprès, això és tot. —Va fer un gest amb la mà enguantada, cap al llimac de l'espai retorçant-se—. No m'esperava res viu aquí. Estem a l'espai obert i el buit extrem.

Jaina es va acostar, rient més amb alleujament que el seu germà estigués bé, que qualsevol alegria rotunda.

Jacen va prendre una profunda respiració.

—El papa ens va dir que quan ell i la mama estaven en el cinturó d'asteroides de Hoth, allò que pensaven que era una cova, va resultar ser la gola d'un enorme llimac espacial. Aquestes criatures són poc freqüents, encara que mai havia vist un abans. Especialment un nadó. —Curiós, es va lliscar cap endavant per mirar de nou a l'espècimen que ja es retirava lentament de nou en el seu forat—. Aquest ha de ser molt jove. Al meu entendre, crec que s'alimenten de metall, per la qual cosa aquest asteroide nucli, seria un bon lloc per criar larves.

Tenel Ka va assentir bruscament.

—L'asteroide els hi proporcionarà aliment per a un temps molt llarg.

A mesura que Jacen s'inclinava més a prop, la seva llum va sorprendre al jove llimac espacial, que es va llançar de nou, fent espetegar les seves dents. La criatura semblava cega, incapaç de localitzar exactament al seu objectiu. Jacen va retrocedir.

—Suposo que no vol que li molestin. —Va dir amb descoratjament.

Jaina va tornar al seu treball i uns moments després, va treure un bell tros sòlid. El pesat premi metàl·lic brillava i lluïa en la suau llum. El tall de l'espasa de llum havia creat uns costats polits i unes vores netes, per la qual cosa el metall semblava una joia de facetes brillants.

—Molt bé, tenim el que vam venir a buscar, —va dir amb alegria i emoció en la seva veu—. Vam prometre al papa que ens dirigiríem a casa.

Els joves Cavallers Jedi la van seguir fins al Drac de Roca, i Jacen va llançar una breu mirada cap al lloc on el llimac espacial havia tornat al seu cau.

Dins de la nau de nou, i havent-se llevat els seus vestits espacials, Jacen va encendre el sistema de comunicacions per enviar un missatge a Yavin IV. Raynar va respondre al senyal, pel que sembla destinat novament a les tasques de comunicacions de l'Acadèmia Jedi.

—Ei, Raynar. —Va dir Jacen—. Només volia informar.

—Bé, Han Solo ha estat aquí una dotzena de vegades a l'espera de saber de vostès. —Va dir Raynar—. S'està posant nerviós.

Jacen es va petar de riure.

—Pots dir-li al pare que hem trobat el que volíem. La nostra missió ha estat un èxit.

—L'hi diré. —Va dir el jove d’Alderaan—. Estàs sent molt misteriós.

—Bé, estem en una espècie de missió secreta, ja saps. —Va dir Jacen amb un somriure. Es va acomiadar i es va recolzar en la seva cadira, mentre tots els altres es col·locaven els seus arnesos de seguretat i Jaina encenia els motors del Drac de Roca.

—És hora de tornar a Yavin IV, abans que alguna cosa surti mal...

Següent