Fragments d’Alderaan (VI)

Anterior

6

Diversos dies després, des d'on estava, Zekk podia veure poc més que el vestit de vol de la Jaina sortint de sota la consola de navegació en la cabina del Vara del Raig. La tela marró tacada del seu còmode uniforme, proporcionava un contrast subtil de les plaques de metall sense lluentor i taques de components lubrificants escampades pel terra.

Després de lliurar la mala notícia sobre el pare desaparegut de Raynar, Han Solo havia partit cap a casa, a Coruscant. Ell i Chewbacca havien promès tornar tan aviat com poguessin.

Mentrestant, Jaina s'havia compromès a ajudar al vell Peckhum a reparar la seva nau atrotinada, que havia estat severament danyada durant l'atac del Segon Imperi. Els últims dies de treball amb el vell Peckhum, Jaina, Jacen, Lowie i Tenel Ka, van ser alguns dels moments més feliços que Zekk va poder recordar.

Al principi, Zekk s'hi havia sentit culpable per emportar-se als joves aprenents Jedi lluny de la reconstrucció del Gran Temple —ja que tot aquell dany havia estat culpa seva—, però el mateix Mestre Skywalker havia donat la seva benedicció a la restauració del Vara del Raig a condicions de treball.

—No puc pensar en cap equip més competent per reparar la nau de Peckhum. —Havia dit Luke—. Leia està enviant un altre equip d'enginyers de la Nova República, i tinc un munt d'estudiants per treballar en el Gran Temple mentrestant. A més tinc la sensació de què posar aquest vell transbordador en condicions de vol serà molt important en una manera que no us ho podeu imaginar.

A mesura que joguinejaven no només amb els sistemes danyats en l'atac imperial, sinó amb antics components que haurien d'haver estat substituïts anys abans, Zekk es va adonar que el Mestre Jedi tenia raó sobre la importància de la reparació del Vara del Raig, no només col·lectivament, sinó personalment. Va trobar una mica de curació amb la reparació dels danys que indirectament havia causat, una mica terapèutic, treballant amb els seus amics, que van fer tot el possible per acceptar-ho, malgrat ocasionals moments d'incomoditat.

Mentre tots dos, Zekk i Peckhum eren mecànics, merament competents, Jaina estava completament en el seu element. Ella es va llançar a la tasca amb alegre entusiasme, comprovant la integritat del casc de la nau de càrrega, assenyalant les plaques danyades pels blàsters, l'execució de diagnòstics, i l'emissió d'ordres com un mecànic de vol de primera categoria. Sorprès i una mica divertit, Peckhum, va deixar a la Jaina regna solta en la direcció del projecte global de reparació de la seva nau de càrrega. Veient com de magistral i segura que era, Zekk va sentir calor en el seu interior.

Ara, la veu pagada de la Jaina va sortir de sota la consola de navegació, mentre ella obria el seu camí més profundament al petit espai d'accés.

—Podria algú si us plau, donar-me algunes abraçadores de línia i el mesurador de flux de senyal? —Va fer un gest amb la mà bruta, esperant les seves eines.

Lowie, la part superior del seu cos estava ficat en una escotilla d'accés al capdamunt, semblava un enorme i maldestre polissó pelut, va respondre amb un rugit inintel·ligible. Amb ganes d'ajudar, Zekk va recollir les eines de la Jaina de la part de dalt d'un panell de la cabina.

Amb un murmurat «gràcies», Jaina va colpejar al voltant, sota la consola de navegació.

—Aquí, —va dir finalment—. Això hauria de ser tot. Ara, intenta de nou amb les taules de cartes galàctiques.

Zekk va moure uns interruptors i va prémer un botó. Un mapa hologràfic de diverses rutes hiperespacials recomanades, brillaven enfront d'ell.

—Ja ho tenim. —Va confirmar—. Sembla que ara està funcionant bé.

Jaina va sortir de quatre grapes de sota la consola. Es va sacsejar cap enrere el cabell castany llis i es va netejar els palmells de les mans greixoses en la part davantera del seu arrugat vestit de vol nou, deixant petjades fosques en el marró de la tela.

—Uns retocs finals més i aquesta nau estarà llesta per volar de nou, millor que mai.

Zekk va fer-li un somriure incert quan li va oferir la mà perquè pogués posar-se dempeus.

—No puc pensar en ningú més al qui preferiria tenir al meu costat reparant aquesta nau. Aposto al fet que el Vara del Raig no ha estat en tan bona forma des que Peckhum la va comprar. És difícil de creure que comencessis amb res més que amb aquest casc maltractat i un grapat de recanvis.

Jaina es va mossegar el llavi inferior, i les seves galtes rosades, envermelliren davant el compliment.

—Realment, hem estat tots nosaltres, treballant junts com un equip... fins i tot tu Zekk.

El jove va assentir amb el cap. Ell sabia el que ella esperava, però ell no podia quedar-se. No podia canviar d'opinió.

—Me n'aniré tan aviat com hàgim acabat amb el Vara del Raig. —Va dir.

—Ho sé, ho sé —va dir Jaina—. Has decidit a on anar després de sortir de Yavin IV?

—Tinc un munt de possibilitats, suposo. —Es va encongir d'espatlles—. Li vaig preguntar a Peckhum si em portaria a Coruscant. A partir d'aquí... Qui sap?

Jaina va mirar cap a un altre costat.

—Qualsevol cosa que decideixis fer amb la teva vida, espero que ens incloguis a nosaltres.

Zekk no sabia que dir. No podia fer cap promesa. Ja no podia estar segur de qui era o el que podria arribar a ser. El silenci es va estendre com un tibant filferro entre ells.

—Anem, —va dir Jaina per fi trencant la tensió mirant-li als ulls—, anem a ajudar a Jacen i Tenel Ka a acabar de posar pegats el casc exterior.

Dos dies més tard, amb les seves maletes plenes d'uns escassos béns, Zekk estava al costat del seu vell amic i company Peckhum, dient adéu als joves Cavallers Jedi abans d'abordar el Vara del Raig.

Amb una mà en l'espatlla de Zekk, Peckhum va dir:

—Aquesta vella nau ha tingut una dura vida, noi —igual que tu—, però igual que tu, ja no més. Com un transport completament nou, li queden una dotzena d'anys de servei.

Zekk va sentir un càlid formigueig d'orgull pel que ell i els seus amics havien assolit.

—És com si el Vara del Raig tingués una nova vida. —Va estar d'acord.

—Sí, —va dir el vell Peckhum, mirant amb gran serietat al jove al seu costat. Es va aclarir la gola, com si hagués de forçar les paraules a través d'un bloqueig intern—. Això... és pel que vull que el tinguis. És teu Zekk. El Vara del Raig és el meu regal per a tu.

Jaina es va quedar sense alè. Lowie va donar un curiós rugit sord, i TM2 va afegir:

—Oh, déu...

Zekk va parpellejar abans de sacsejar el cap, creient no haver escoltat bé.

—No puc. Com podries viure sense ella?

—Bé, —va dir Peckhum lentament—, la veritat és que la Cap d'Estat, Organa Solo ha estat darrere meu perquè em modernitzi una mica. Vol que utilitzi una nau de càrrega d'última generació de la Nova República. La van fabricar per a mi fa un any o més, perquè he estat treballant molt per a l'Acadèmia Jedi. Però jo i les coses noves, ja saps, així que m'he estat resistint a l'oferta. Suposo que tindrà alguna millora en el sistema de guia, un sistema de xifrat de codis i un celler de càrrega més gran.

—Aconseguir tenir més espai ara que hi haurà més subministraments per dur i portar a Yavin IV, ja saps, amb tots aquests nous sistemes defensius i les tropes estacionades en òrbita, —va afegir.

—Però tu has tingut el Vara del Raig des que et conec, Peckhum. —Va dir Zekk.

Un somriure afectuós, va creuar els vells trets de la canosa cara.

—Sí, ja era meu diversos anys abans que et trobés de polissó en ella. Eres un audaç brivall, saltant de nau en nau després d'aquell desastre que va acabar amb la teva família en Ennth.

Zekk ho recordava.

—Volien que visqués en una de les seves estacions de refugiats fins que em trobessin algun tipus de llar d'acolliment.

—Sí, —va dir Peckhum—, i en el seu lloc, vas trobar una llar amb mi.

La gola de Zekk es va contreure.

—Has fet molt per mi tots aquests anys, Peckhum. No puc acceptar la teva nau també.

—He dit la veritat. El Vara del Raig és el major munt de ferralla de la Galàxia. Em faries un favor traient-me’l de les meves mans. Aquesta és l'única forma en la qual podré usar aquesta nova nau. Tots hem de passar a coses més grans i millors, noi. No et resisteixis al canvi.

Malgrat les seves valentes paraules, Zekk va poder veure que el vell Peckhum es va ofegar davant de la idea d'acomiadar-se del Vara del Raig.

Era una part d'ell.

Oh, bé, va pensar Zekk, almenys així tindria una part del seu amic, onsevulla que hi anés. Un tros de llar.

—Molt bé. —Va dir—. Accepto. Però només si estàs segur.

—Estic segur... que et vaig a estranyar. —Va dir Peckhum en veu baixa. Després, amb una mica de fatxenderia, va afegir—: Però no trobaré a faltar a aquesta vella barcassa d'escombraries, ni per un minut. —Talonejà per la rampa d'accés, fent que la punta de la bota ressonés en el metall.

L'emoció del moment, gairebé va aclaparar a Zekk, però va dibuixar un somriure tort en el seu rostre:

—Sempre sé quan menteixes, Peckhum. —Va dir.

El rostre d’en Peckhum, va trencar en un ampli somriure.

—Mai podré enganyar-te, noi. Tu i el Vara del Raig són els dos millors amics que he tingut. Cuideu l'un de l'altre.

Lowie va bordar suaument unes quantes vegades.

—L'amo Lowbacca li desitja un viatge segur, —va traduir TM2.

—Viu bé. —Va dir la Tenel Ka—. I lluita només les batalles que val la pena lluitar.

—Et trobarem a faltar, Zekk. —Va dir Jacen—. No t'oblidis de tornar a visitar-nos.

—Sempre trobaràs uns amics en nosaltres. —Va dir la Jaina, però la seva veu va sortir en un murmuri ronc d'emoció continguda.

—Us trobaré a faltar a tots, —va dir Zekk.

 Següent