dilluns, 20 de maig del 2019

L'amenaça fantasma NJ (XIV)

Anterior


CAPÍTOL 14

Anakin no va necessitar molt temps per empaquetar. L'única cosa que realment volia portar amb si era a C-3PO, però l’androide era massa gran. Va activar a C-3PO el temps suficient com per dir-li adéu, després es va apressar a trobar-se amb Qui-Gon.
Kitster estava esperant fora amb Shmi per acomiadar-se.
—Gràcies per cada moment que has estat aquí —li va dir a Anakin—. Ets el meu millor amic.
—No t’oblidaré —va saludar-lo Anakin. Se sentia buit. Haig d'anar-me’n. Vull anar-me’n. Sempre he volgut sortir d'aquí, però... però... Li va fer una ràpida abraçada a Kitster i va córrer cap a Qui-Gon, tractant de deixar enrere el dolor, d'oblidar-se del que deixava enrere.
No només C-3PO i Kitster, sinó també a tots els seus altres amics... no estan aquí; ni tan sols vaig a poder acomiadar-me d'ells. I la seva mare... Va disminuir la velocitat. Es va detenir. Mirà cap enrere.
La seva mare estava dempeus en la porta, mirant-lo amb un trist somriure que era més del que ell podia suportar. Va córrer cap a ella, i amb llàgrimes en els seus ulls, li va dir:
—No puc fer-ho, mama. Simplement no puc.
Ella es va agenollar i el va embolicar amb els seus braços. Ell la va abraçar amb força, i per un moment tot va tornar a semblar segur, correcte, quotidià. Llavors ella es va asseure i li va acariciar el cabell.
—Annie, aquest és un d'aquests moments en els quals has de fer una cosa que creus que no pots fer. Jo sé com ets de fort, Annie. Sé que pots fer-ho.
Anakin va assentir, sense realment creure-s’ho.
—Alguna vegada tornaré a veure't?
—Què et diu el cor?
—Això espero —va respondre Anakin. En general, estava segur, com havia estat segur quan li va dir a Padmé que es casaria amb ella, però això... desitjava tant que això fos així que no podia dir-ho—. Sí. Suposo.
La seva mare li va estrènyer els braços.
—Llavors ens tornarem a veure una altra vegada.
Anakin va empassar saliva.
—Jo... em convertiré en un Jedi. I tornaré i t’alliberaré, mama. T'ho prometo.
—Estiguis on estiguis, el meu amor estarà amb tu —li va assegurar la seva mare—. Ara, sigues valent... i no miris cap enrere. —Ella li va donar una petita sacsejada, i va repetir—: No miris cap enrere.
Ell li va donar una última abraçada, després es va tornar i es va dirigir ombrívol cap a Qui-Gon. No vaig a mirar cap enrere, mama. Mira'm. No vaig a mirar enrere. Vaig a fer que et sentis orgullosa, mama. No vaig a mirar cap enrere.
En silenci, Qui-Gon va començar a caminar al seu costat. El Jedi no va parlar fins que els allotjaments dels esclaus van desaparèixer de la vista darrere d'un edifici. Després va fer un senyal a Anakin apuntant a l'esquerra.
—Hem de detenir-nos en la tenda de Watto.
Sorprès, Anakin va aixecar la vista.
—Per què?
—Per neutralitzar el teu transmissor d'esclau.
El procés no va prendre molt temps, però li va deixar a Anakin una sensació estranya, com si s'hagués convertit de sobte en una persona completament nova i diferent. Mai vaig imaginar que no ser esclau em faria sentir tan estrany, va pensar mentre caminava al costat de Qui-Gon.
De sobte, el Jedi va girar sobre si. El seu sabre de llum brunzí inesperadament. Anakin va escoltar un fort cruixit, i va veure un droide rodó i negre que queia a trossos guspirejant sobre la sorra.
—Què és això? —va preguntar.
—Un droide sonda —va respondre Qui-Gon en un to ombrívol. Es va ajupir i va examinar de més a prop al droide—. Molt inusual... no s'assembla a res que jo hagi vist abans. —Es va posar dempeus i va inspeccionar el carrer amb la vista, després va mirar a Anakin—. Som-hi. —Va començar a córrer.
Les cames llargues de Qui-Gon feien que fos difícil per a l’Anakin mantenir-se a l'una, però ho va fer el millor que va poder. Estava amb prou feines una mica més enrere quan va poder veure la nau espacial. Tot semblava tranquil i normal, però Qui-Gon no va reduir la velocitat.
—Qui-Gon, senyor, esperi! —va cridar Anakin. Qui-Gon es va tornar. Els seus ulls es van obrir molt grans i va cridar:
—Anakin, al terra!
Sense dubtar-ho, Anakin es va llançar de cap per avall sobre la sorra calenta. Va sentir un agut gemec i va sentir una ràfega de vent en la seva esquena. Quan va aixecar el cap un moment després, ho va fer just a temps per veure a un home amb una capa amb caputxa negra saltar sobre Qui-Gon des d'una motojet. Amb un sabre de llum vermella a la seva mà.
Un altre Jedi? Però un Jedi no atacaria a Qui-Gon! Anakin es va posar dempeus, mirant confós als dos homes que s'atacaven un a l'altre.
—Annie —va cridar Qui-Gon—. Vés-te’n a la nau! Digues-los que s’enlairin! Vés, vés!
Anakin va córrer cap a la nau, esperant arribar a ella a temps.

***

—Tot està en ordre —va informar Riu Olié mentre retirava els últims cables de prova—. Podem sortir amb prou feines torni Qui-Gon.
—Bé. —Obi-Wan es va preguntar per què no se sentia més alleujat. Alguna cosa està molt malament.
El Capità Panaka va entrar bruscament a la cabina, seguit per la Padmé i un desconegut nen de cabell castany.
—Qui-Gon està en problemes —va informar el capità—. Diu que ens enlairem!
Olié es va llançar al seient del pilot abans que Panaka acabés de parlar. La nau va estar en l'aire en pocs moments, sense si més no esperar a tancar la rampa d'entrada.
—No veig res —va dir mentre donava voltes sobre el desert.
Mentre mirava amb ansietat a través de les finestretes de la cabina, Obi-Wan va veure un petit núvol de pols a la distància. Al centre d'ella, va percebre una gran pertorbació en la Força... i a Qui-Gon.
—Per aquí! —li va dir a Olié—. Vola baix!
El pilot va obeir. La nau va volar amb prou feines per sobre de la superfície del desert, gairebé un metre per sobre els cims de les dunes. Quan es van anar acostant, Obi-Wan va poder veure els centelleigs de sabres de llum entre la pols... Dos sabres de llum? Amb raó Panaka va dir que Qui-Gon estava en problemes! Va empassar saliva amb l'esperança que Qui-Gon veiés la rampa d'ingrés oberta quan passés la nau.
No es va atrevir a usar la Força per avisar al seu mestre que ells s'acostaven. En una lluita tan feroç com aquesta, fins i tot una petita distracció podia ser fatal. Ell la veurà. Ell ha de veure-la.
Quan la nau va passar per sobre del combat, Obi-Wan va sentir un augment en la Força. En sobtat alleujament, va deixar anar l'alè que no s'havia adonat que estava contenint. Ho ha aconseguit!
—Qui-Gon està a bord —li va dir a Olié mentre es tancava la rampa—. Treu-nos d'aquí!
Sense esperar a veure si el pilot obeïa, Obi-Wan es va dirigir al saló principal. El noi li va seguir. Van trobar a Qui-Gon cobert de pols just en l'entrada, suant i amb la respiració agitada. Mai l’he vist en tan mal estat després d'una lluita! Si no haguéssim arribat quan ho vam fer...
—Està bé? —va preguntar el noi, expressant part de la preocupació d’Obi-Wan.
—Crec que sí —va respondre Qui-Gon panteixant. Es va asseure, i a poc a poc va començar a respirar més normalment—. Aquesta va ser una sorpresa que no oblidaré en molt temps.
—Què va ser això? —va voler saber Obi-Wan.
—No ho sé —va contestar Qui-Gon—. Però aquest estava ben entrenat en les arts Jedi.
Obi-Wan va parpellejar. Un Jedi renegat? Impossible! Va captar una mirada de Qui-Gon que significava: «Parlarem d'això més tard», i es va guardar les seves preguntes.
—Suposo que anava darrere de la Reina —va continuar Qui-Gon.
—Creu que ens seguirà? —va preguntar el noi. El seu to era més de curiositat que de preocupació, sabent que Qui-Gon no havia resultat ferit.
—Estarem ben segurs una vegada que estiguem a l’hiperespai —va respondre Qui-Gon—. Però no tinc cap dubte que ell sap quina és la nostra destinació.
—Què anem a fer sobre aquest tema? —va voler saber Anakin.
Obi-Wan no va poder evitar arrufar les celles mirant al noi. No hauria d'estar molestant a Qui-Gon d'aquesta manera, sobretot en aquest moment. Però Qui-Gon no semblava pertorbat per les insistents preguntes del noi.
—Serem pacients —va dir amb fermesa. Llavors, com si sabés el que Obi-Wan estava pensant, va afegir—: Anakin Skywalker, et presento a Obi-Wan Kenobi.
—Encantat de conèixer-te —va saludar el noi molt educadament. En girar-se per donar-li la mà, va mirar directament a Obi-Wan per primera vegada. Els seus ulls es van obrir molt grans—. Vaja! Ara tu ets un Jedi, també?
L'entusiasme del nen era difícil de resistir. Però, en què està pensant Qui-Gon? Barrejar a un nen enmig d'una missió? I què farà amb el noi una vegada que arribem a Coruscant? Obi-Wan va estudiar a Anakin amb molts dubtes. No ho sé. Simplement no ho sé.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada