L'Imperi Contraataca NJ (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Yoda anava dins d'una motxilla subjectada a l'esquena d’en Luke. Aquest, tot suat en una túnica sense mànigues, Luke es va agafar d'una gruixuda arrel que queia d'un arbre alt al pantà de Dagobah. Es va pujar, mà rere mà, portant a Yoda amb si. Unes criatures alades van passar volant per l'aire humit, però Luke les va ignorar.

En la branca triada, Luke va canviar d'arrel i es va balancejar fora de l'arbre, fins al terra. Va trepitjar terra sòlida, va girar el cos sobre una branca ampla i va començar a córrer cap al pantà. I mentre Luke corria a través de la densa boira de la terra, Yoda li parlava des de la seva esquena, incitant-lo a seguir.

—Corre! —va dir Yoda, penjat de les espatlles d’en Luke—. Sí. L'energia d'un Jedi flueix de la Força. Però vés amb compte amb el Costat Fosc. Ira... Por... Agressió... El Costat Fosc de la Força són ells. Fàcilment flueixen, apressats per unir-te en una lluita. Si alguna vegada comences a baixar per la sendera fosca, per sempre dominarà el teu destí, et consumirà, com ho va fer amb l'aprenent d’Obi-Wan.

Luke es va parar abruptament i va dir:

—Vader —respirant agitat, va girar una mica el cap per dirigir-se a Yoda i va preguntar—: És fort el Costat Fosc?

Yoda va respondre:

—No... No... No. Més ràpid, més fàcil, més seductor.

—Però com se suposa que jo distingeixi entre el costat bo i el dolent?

—Ho sabràs —Yoda li va assegurar al seu nou alumne amb la seva veu ronca i relaxant per a la seva oïda—. Quan estàs calmat, en pau. Passiu. Un Jedi usa la Força per al coneixement i la defensa, mai per a l'atac.

—Però digues-me per què no puc...

—No, no, no hi ha cap per què —Yoda el va interrompre—. Res més t'ensenyaré avui. Neteja la teva ment de preguntes. Mmm. Mmmmmmm.

Luke va tancar els seus ulls per meditar.

R2-D2 va emetre un bip a la distància, mentre Luke baixava a Yoda. Quan l'ancià jedi es va assentar en una àmplia arrel, Luke va saltar fins a la branca d'un arbre, on havia deixat la seva camisa i el cinturó amb armes.

Mentre Luke es posava la seva camisa, va sentir alguna cosa estranya i mortuòria en l'aire. Es va donar la volta per veure un arbre mort, immens, negre, amb el seu tronc envoltat per diverses vares d'aigua. Arrels gegantines, retorçades, formaven una espècie de cova fosca i sinistra d'un costat. Luke es va quedar mirant l'arbre, i un tremolor va recórrer totes les seves vèrtebres.

—Alguna cosa no està bé —va dir—. Sento fred, mort.

—Aquest lloc... —va dir Yoda des del seu seient—, és proper al Costat Fosc de la Força. Un domini del mal és. Dins has d'anar.

Luke va pensar: Realment vol que vagi aquí dins? Però d'alguna manera també sabia que el viatge era necessari. Semblava que el lloc el cridava silenciosament cap a ell, atraient-lo. Dubtant, Luke va preguntar:

—Què hi ha aquí?

Yoda va dir:

—Només el que portis amb tu.

Luke va mirar amb cura entre l'arbre i Yoda, després va començar a ajustar-se el seu cinturó d'armes.

Veient això, Yoda va dir:

—Les teves armes... no necessitaràs.

Luke va donar a l'arbre una llarga mirada, després va sacsejar el cap, i va acabar de lligar-se el cinturó. Yoda es va encongir d'espatlles. Mentre Luke s'allunyava, el petit droide es va estremir.

Luke va apartar algunes arrels penjants, i després va descendir pel forat. En la foscor, amb prou feines podia veure el camí que tenia davant d'ell, però va seguir més endins. Hi havia arrels embullades i retorçades sobre les parets, i l'olor de putrefacció i descomposició estava a tot arreu. Podien aquestes arrels donar vida a l'arbre de dalt? D'alguna manera semblava que no.

L'espai es va eixamplar al voltant d'ell, i després va veure alguna cosa moure's al davant seu. Hi havia una forma ombrívola, després sons de respiració mecànica, i una certa sensació de terror.

Darth Vader.

El Lord Fosc va aparèixer des del fons negre i Luke va retrocedir. El temps va semblar anar més lent, però la ment d’en Luke s'apressava: Com va arribar Vader a Dagobah? Està buscant al Mestre Yoda? O està aquí per... mi? Després va recordar la seva espasa làser, i en un instant la cova va ser il·luminada pel sabre blau.

Vader va alçar i va activar la seva pròpia espasa làser vermella, creuant-la amb la de Luke. Luke va intentar concentrar-se, però es va sentir distret, enfonsat en el so de la treballosa respiració que provenia del casc de Vader. Vader va atacar.

Però Luke estava llest. Va reclinar la seva espasa defensivament per bloquejar el sabre de Vader, i aquí va haver-hi una trobada sonora, forta, elèctrica, entre les dues espases làser. El Lord Fosc es va retirar i va atacar de nou; Luke el va eludir i es va preparar per al següent atac de Vader. Les seves espases de nou van xocar en un sorollós baluern d'energia, fins que Luke es va alliberar, es va balancejar ràpid...

... I va tallar el cap de Vader.

Van sortir espurnes del coll decapitat de Vader, el seu cos es va esfondrar, i el seu casc va rodar en el terra de la cova.

Luke es va quedar mirant el casc, i les seves lents negres i ovals van semblar retornar-li la mirada. Després va haver-hi una altra pluja d'espurnes i la placa frontal del casc va cremar. El fum es va dissipar i va deixar veure una cara dins de l'ardent i trencada carcassa del casc de Vader.

La cara era la d’en Luke.

Això no està passant de debò, va pensar Luke mentre mirava el cap, els seus ulls freds i morts. Era una espècie d'al·lucinació o malson. Però... què podria significar?

Quan Luke va sortir de la cova, Yoda seguia assegut en l'arrel. Mirà cap al terra i va sacsejar el cap. Encara que Luke encara no comprenia el que havia passat en la cova, Yoda sabia que havia estat una prova. I que Luke havia fallat.

    Següent