Capítol 4
Mentre el StarSpeeder 1000 cap a l'Estació Espacial Kwenn s’enlairava,
el Mestre Jedi va mirar fora per la finestra esquitxada per la pluja una última
vegada a Nar Shaddaa, preguntant-se pels destins de Tholme i T’ra Saa.
Havien donat amb ells Mei i Fomadu? Hi havia més bpfasshi o
jensaarai esperant per emboscar a Yoda a Dagobah? Els Jedi Foscos havien parlat
del seu mestre.
Obi-Wan va sacsejar els pensaments. No hi havia forma de
saber-ho.
Es va consolar sabent que almenys la Vella Vima havia promès
fer-li una visita en aquesta desgraciada de Shnozitski.
El que els esperava a Luke i Obi-Wan era igualment
desconegut. Fins i tot la idea dels corsaris de Hondo Ohnaka atacant al seu
creuer estel·lar rumb a Tatooine li va treure un mig somriure per la seva predictibilitat.
Mentre Obi-Wan premia una hemosponja esterilitzada,
alimentant al noi amb la seva llet krayt, Luke va estrènyer en resposta un dit
de la mà embenada del Jedi, alçant la mirada amb una mirada serena i de confiança.
Obi-Wan la hi va retornar. Es trobava esperant realment que els oncles del noi
es neguessin a acollir-li.
Però Obi-Wan no ho va creure ni per un segon.
Fora de perill emmagatzemat en el sabre làser de l’Anakin —d’en
Luke— estava el cristall Kyber de memòria que l’astrodroide de la Padmé, R2-D2,
li havia donat, emmagatzemat amb les coordenades específiques de la finca
deserta dels Lars.
Potser Owen i Beru li deixarien entrenar a Luke. Potser no.
Però... Oncle Ben.
Li agradava com sonava això.
Mentre mestre i aprenent s'allunyaven disparats des de Nar
Shaddaa, una cosa era segura. Obi-Wan s'alegraria de no tornar a veure mai tal
desgraciat rusc d'escòria i vilania...
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada