CAPÍTOL 13
Quan Anakin finalment va trobar al Mestre Windu en l'hangar
del Temple, el seu cap seguia donant voltes. El Mestre Windu i altres tres
jedis s'estaven preparant per abordar una canonera i, al principi, no li va
agradar la interrupció de l’Anakin.
—Què passa, Skywalker? —Va etzibar el Mestre Windu—. Estem
apurats. Acabem de rebre notícies que Obi-Wan ha destruït al General Grievous.
Anem de camí a assegurar-nos que el canceller retorni els seus poders al Senat.
—No ho farà —va respondre Anakin amb gran pesar. Va sentir
tota l'atenció del Mestre Windu posar-se sobre ell i va empassar amb
dificultat—. El Canceller Palpatine és un Lord Sith.
—Un Lord Sith? —El Mestre Windu va sonar tan horroritzat com
ho havia estat Anakin—. Com ho saps?
M'ho va dir ell.
—Coneix la naturalesa de la Força. Ha estat entrenat per
usar el Costat Fosc.
El Mestre Windu el va mirar fixament per una estona llarga.
Al final va assentir.
—Llavors els nostres pitjors temors s'han fet realitat. Hem
de moure'ns ràpid si volem que l'Orde Jedi sobrevisqui.
Mentre el Mestre Windu feia senyals als altres jedis perquè
abordessin la canonera, Anakin va dir:
—Mestre, el canceller és molt poderós —va dubtar—.
Necessitarà la meva ajuda si pensa arrestar-lo —Mace Windu va entretancar els
ulls.
—Pel teu propi bé, no et fiquis en aquest conflicte —li va
ordenar amb fermesa—. Percebo molta confusió en tu, jove Skywalker. Les teves
pors ennuvolen el teu judici.
—Això no és veritat, mestre —va protestar Anakin.
—Ja veurem —va respondre Mace—. Si el que dius és veritat,
hauràs guanyat la meva confiança. Ara com ara, queda't aquí. Espera en la
Càmera del Consell fins que tornem.
Encara no confia en
mi. Mai ho ha fet. Però Mace Windu era un membre sènior del Consell, un Mestre.
Mentre Anakin fos un Jedi, havia d'obeir les ordres del Mestre Windu.
—Sí, mestre —va dir, tractant que el ressentiment no es
notés en la seva veu.
Mace va assentir una vegada i després va entrar en la canonera.
Anakin es va quedar on estava fins que la nau es va enlairar, amb l'esperança
que a l’últim moment Mace canviés d'opinió. Quan la canonera finalment va
desaparèixer entre l'interminable corrent de trànsit, es va donar la volta i va
tornar al Temple Jedi.
La Càmera del Consell tenia una llum tènue i estava buida.
Anakin es va asseure en una de les cadires i va tractar de meditar, però el seu
cor i la seva ment estaven molt agitats. Ara que estava sol, que havia complert
la seva missió, les paraules del canceller tornaven una vegada i una altra a la
seva ment. «Aprèn a controlar el Costat Fosc de la Força i seràs capaç de
salvar la Padmé d'una inevitable mort». Anakin va sentir fred en recordar els
crits que sorgien en els seus somnis. De nou, va escoltar el crit de mort de
Padmé: «Anakin! T'estimo».
La veu del canceller va parlar en la seva ment, paraules que
no havia dit abans: «Tu saps que si els jedis em destrueixen, qualsevol
oportunitat de salvar la Padmé s'haurà perdut».
No! Anakin va
buscar cegament, no al canceller, sinó a la persona que estimava. A Padmé. I
just llavors va percebre la seva presència, com si estigués allà, no solament
en la Càmera del Consell Jedi, sinó també en la seva pròpia ment i cor; una
veritable trobada a través de la Força.
Padmé estava sola a l'habitació principal del seu apartament
quan va sentir la presència de l’Anakin amb ella. Què està fent aquí en aquesta hora?, va pensar i va aixecar la
vista. Va parpellejar i va sacsejar el cap. L'habitació estava buida, excepte
que per un instant va pensar haver vist la Càmera del Consell Jedi.
I després la connexió es va establir per complet i ella ho va
saber. Anakin estava allà, sol, en la Càmera del Consell i estava aquí, amb
ella. Va sentir el seu amor i la seva por per ella; aquest terrible temor que
li estava destruint el cor. Aquest terror al fet que ella morís. No s'havia
adonat de com era de gran.
«No tinc por de morir», li havia dit ella aquella vegada
quan els estaven portant a la sorra d'execució a Geonosis, i encara era
veritat. Solament temia que ell no sabés quant l’estimava. Quan la connexió a
través de la Força va començar a esvair-se, ella va repetir les paraules que
havia dit en aquella ocasió, quan li havia declarat el seu amor per primera
vegada. Anakin no les escoltaria, per descomptat, però potser sentiria l'amor
darrere d'elles, aquest amor que ara era més fort i profund que mai.
—T'estimo veritablement i profundament —va dir la veu de la Padmé
en la ment de l’Anakin—. Abans de morir, vull que ho sàpigues.
La connexió a través de la Força finalment va desaparèixer,
però les seves paraules van fer ressò: «Abans de morir, abans de morir, abans
de morir». Anakin es va estremir. Padmé,
no. Però la connexió havia desaparegut, ella havia desaparegut i ell estava
sol en la Càmera del Consell. Sol com estaria, sempre i en tots costats, una
vegada que Padmé morís.
—No! —La paraula va partir els seus llavis. Estava dempeus,
agitat com si hagués estat corrent. No
puc fer això! No puc deixar-la morir! I llavors va córrer fora de la Càmera
del Consell cap a la plataforma on el lliscant aeri estava estacionat.
El recorregut fins a l'edifici del Senat semblava etern.
Anakin amb prou feines era conscient del trànsit que li esquivava i li tocava
la botzina o dels indicadors en el seu panell de control, els quals apuntaven a
la zona vermella. Després va córrer pels passadissos cap al brunzit d'espases
làser que provenia de l'oficina del canceller.
Es va detenir a l'entrada, estupefacte. El vent passava
xiulant des de l'enorme forat que solia ser la gran finestra que donava a
Coruscant. Hi havia trossos de vidre pel terra i sobre les tres figures amb
túniques Jedi desplomades. Solament un Jedi es mantenia dempeus: Mace Windu,
que sostenia el seu sabre làser porpra amenaçadora sobre el Canceller Palpatine.
—Està sota arrest, milord —li va dir al canceller, al mateix
temps que li feia un gest a Anakin perquè es mantingués allunyat.
Però Palpatine no estava mirant a Mace Windu.
—Anakin! —Va exclamar—. Et vaig dir que anàvem a arribar en
això. Tenia raó. Els jedis estan prenent el poder.
Però... però... Això
no és així. Van venir perquè els vaig dir que és un Lord Sith, no per prendre
el poder. No obstant això, va pensar una part diferent de l’Anakin, ja es
disposaven a arrestar a Palpatine quan ell arribava amb la notícia.
—El seu pla per reconquistar la República ha acabat —va
afirmar el Mestre Windu—. Ha perdut.
—No! —Palpatine va aixecar les mans—. Tu moriràs! —Rajos
blaus de la Força van sortir disparats dels seus dits cap a Mace.
Anakin va fer un pas involuntari cap endavant.
—És un traïdor, Anakin! —Va cridar Palpatine mentre sortien
més rajos de les seves mans.
—Ell és el traïdor! —Va replicar Mace. El rostre es va tibar
per l'esforç que feia per repel·lir els rajos—. Atura’l!
El cap de l’Anakin es va moure d'un home a un altre. Els
rajos de la Força estaven ara fent-li mal al Mestre Windu, fent-li molt de mal.
Però el canceller estava envellint a la vista de l’Anakin. Van aparèixer
profundes arrugues en el seu front. Les seves mans es van retorçar i es van
tornar blanques i grisenques.
—Ajuda'm! —Va exclamar—. No puc seguir resistint!
Però Anakin es va quedar congelat, finalment. Palpatine es
va desplomar, exhaust.
—Em rendeixo —va dir amb la veu murmuriosa d'un home molt,
molt vell—. Estic..., estic massa feble. No em matin. Em rendeixo.
Mace Windu va apuntar el seu sabre làser a l'abatut
canceller.
—Tu, púrria Sith —grunyí—. Acabaré amb això ara mateix.
—No el pot matar, mestre —va protestar Anakin—. Ha de ser
sotmès a judici.
—Té massa control sobre el Senat i les Corts —va respondre
Mace—. És massa perillós per perdonar-li la vida.
—Va en contra dels ensenyaments Jedi.
Però el canceller havia dit el mateix sobre el Comte Dooku.
Si un Mestre Jedi i un Lord Sith argumentaven el mateix, eren realment tan
diferents? Necessito salvar la Padmé.
No obstant això, el Mestre Windu no estava escoltant. Va
aixecar la seva espasa làser... i Anakin la va detenir. L'inesperat cop va
llançar el sabre làser per l'aire... i va deixar a Mace indefens davant una
nova descàrrega de rajos de Força. El Canceller Palpatine havia simulat! No
estava de cap manera cansat!
Mace udolà i va retrocedir.
—Poder! —Va cridar el canceller i es rigué—. Poder absolut!
Una altra ona de rajos de la Força va colpejar a Mace i el
va llançar cap enrere una vegada i una altra, després el va alçar pel lloc on
havia estat la finestra, alt en el cel nocturn... i després el va deixar caure
centenars de metres cap al terra. Anakin ho va mirar fixament, horroritzat.
—Què he fet? —Va murmurar.
—Estàs complint amb el teu destí —va respondre Palpatine amb
tranquil·litat. Lluïa diferent ara i també sonava diferent. L'envelliment no
era una il·lusió. Però la diferència li facilitava aparèixer diferent davant el
propi Anakin. Perquè aquest li digués el que sabia que havia vingut a dir.
—Faré tot el que em demani —li va dir a Palpatine—. Solament
ajudi'm a salvar la vida de la Padmé.
No puc viure sense
ella. No la deixaré morir.
Palpatine va somriure i li va fer un gest. Anakin es va
agenollar enfront d'ell i les paraules li van venir..., les paraules que havia
usat per unir-se als jedis, però canviades, com ell havia canviat.
—Em comprometo a seguir els seus ensenyaments, els
ensenyaments dels Sith.
—Anakin Skywalker, ja ets un de l'Orde dels Lords Sith —va
respondre Palpatine—. A partir d'ara seràs conegut com... Darth Vader.
—Gràcies, mestre.
***
Darth Sidious —el Canceller Palpatine— estava aturat sol en
la seva enorme oficina. Havia enviat al seu nou aprenent i al batalló de tropes
clon al Temple Jedi. Acabarien amb els jedis de Coruscant. Va arrufar
lleugerament les celles sota la seva caputxa. Va percebre que el seu aprenent
encara no estava tan completament compromès amb el Costat Fosc com hauria. Bé, destruir als jedis aquí definitivament
portaria a Anakin més a prop de la seva identitat Sith: Darth Vader.
Ara calia encarregar-se de la resta dels jedis. El gest de
preocupació va desaparèixer i ho va reemplaçar un somriure d'anticipació. Va
estirar el braç, va ingressar una freqüència en el seu projector hologràfic i
va esperar.
Un petit holograma del primer comandant clon va sorgir
enfront d'ell.
—Sí, milord?
—Ha arribat el moment —va dir Darth Sidious, assaborint les
paraules. Després de milers d'anys, per
fi ha arribat el moment de la venjança—. Executi l'Ordre 66.
—Entès, milord —va respondre el comandant clon i la imatge desaparegué
amb un parpelleig.
Darth Sidious va ingressar la següent freqüència i va
aparèixer un altre holograma, idèntic. Una vegada i una altra va repetir les
mateixes paraules a comandant clon rere comandant clon, paraula per paraula. El
seu lleu somriure va anar creixent amb cada missatge.
Les tropes clon obeïen ordres. Per això era, suposadament,
que cada batalló estava liderat per un Jedi. El que els jedis havien oblidat
era que els clons servien a la República, no al Temple Jedi... i ell, Darth
Sidious, era el canceller suprem de la República. Els clons obeirien les ordres
del canceller sense dubtar. Fins i tot si això implicava matar als jedis.
L'Ordre 66 manava als clons a fer justament això.
Encara somrient, Darth Sidious es va inclinar cap enrere i
es va imaginar les escenes per tota la galàxia. Jedis en planetes selvàtics, en
mons de cristall, en mons aquàtics, en el mig de la batalla o segurs als seus
centres de comandament, tots moririen en mans de les seves pròpies tropes.
Podia percebre com passava, encara que no detalladament... però sí sentia que
el Costat Fosc es tornava més fort cada vegada que moria un Jedi.
L'única cosa que lamentava era que no podia estar en persona
per veure'ls morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada