L'Imperi Contraataca NJ (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

En el pont de l’Executor, Darth Vader es va aproximar a una assemblea de sis estranyes figures. Cadascuna tenia el permís de Vader per estar en l’Executor, però cap era realment benvingut.

—Caçadors de recompenses —va murmurar l'Almirall Piett a dos controladors imperials en el nivell més baix del pont—. No necessitem aquests estafadors.

—Sí, senyor —va coincidir un controlador.

—Aquests rebels no se'ns escaparan —Piett va afegir mentre s'allunyava dels controladors. Immediatament va ser distret per un grunyit que venia de dalt. Va aixecar la vista i va veure a un dels caçadors de recompenses, un humanoide alt i reptilià els braços llargs del qual i en forma d'urpes sortien d'un vestit de pilot que no era de la seva talla, un vestit que, va endevinar Piett, havia pertangut alguna vegada a un pilot humà. El caçador va mirar cap avall des del nivell superior i li va mostrar a Piett els seus ullals.

Piett li va retornar la mirada, cuidant-se de no fer cap moviment que la criatura pogués interpretar com sobtat. Però el joc de mirades va acabar quan un altre controlador es va acostar a Piett i va dir:

—Senyor, tenim un senyal prioritari del destructor estel·lar Venjador.

—Bé —va respondre Piett en desenganxar la seva mirada de la del caçador i seguir al controlador a una consola.

L'amenaçador nom del reptilià era Bossk, i es va quedar aturat a la vora del nivell més alt del pont mentre Darth Vader sondejava als altres caçadors de recompenses. Estava Dengar, un home d'aparença brutal amb el cap embenat, que portava restes d'armadures imperials; IG-88, un droide assassí que feia pensar en un arsenal ambulant; Zuckuss, un alien insectoide al qui la seva cara estava parcialment coberta per una màscara de respiració; i el seu company, 4-Lom, un androide protocol·lari últim model.

Finalment, el caçador àmpliament reconegut com el més perillós de tots: Boba Fett.

Fett portava posada una armadura vella i verda que usava sobre un vestit de vol de doble capa, reforçat, gris pàl·lid. El seu cap estava ocult completament per un casc verd amb un macrobinocular en forma de T per a la visió, i un telèmetre retràctil per buscar el blanc, que li permetia mirar als seus voltants sense girar el cap. Portava moltes armes ocultes i una sostinguda a la vista, un blàster EE-3 modificat últim model. En la seva esquena, un jetpack llançamíssils.

Tots els caçadors de recompenses escoltaven mentre Darth Vader deia:

—Hi haurà una abundant recompensa pels qui trobin el Falcó Mil·lenari. Són lliures d'usar qualsevol mètode necessari, però els vull vius —Vader va estendre el seu dit en un guant negre cap a Boba Fett i va remarcar—, sense desintegracions.

—Com vulguis —va dir Fett, amb una veu que era un desagradable xiscle. Estava també contractat per Jabba el Hutt, el gàngster de Tatooine que li hi havia posat recompensa a Han Solo. Jabba també volia al capità del Falcó viu, així que Fett no tenia intencions de matar-lo. Si feia el seu treball bé, seria recompensat per l'Imperi i pel hutt.

Boba Fett tenia una altra raó per la qual volia capturar a Solo. Fins feia poc havia tingut un rècord perfecte quant a realitzar bé els treballs. Qualsevol treball, sense importar com de brut o ardu fos. Però algunes setmanes abans, Fett havia comès un error: una altra assignació l’havia deixat sense possibilitats de seguir a Solo, així que havia subcontractat a Dengar, Bossk i a un altre caçador de recompenses anomenat Skorr, per buscar a Solo. Els caçadors no només van trobar i van capturar a Solo, sinó que el van enviar al planeta Ord Mantell, on Fett es reuniria amb ells. Però poc després que Boba Fett arribés a Ord Mantell, Skorr ja estava mort... i Han Solo havia desaparegut.

Tots dos, Dengar i Bossk, havien fallat en suficients caceres com per assegurar-se que cap d'ells tingués mai un rècord perfecte. Però Boba Fett era diferent. Havia de mantenir una reputació.

Darth Vader es va donar la volta i un excitat Almirall Piett va pujar al nivell més alt.

—Lord Vader! —va dir Piett—. Milord, els tenim!

El Venjador tenia al Falcó Mil·lenari en la mira. El destructor disparava làsers a la petita nau, que zigzaguejava no només per evadir els trets que venien des darrere sinó també els pocs asteroides que encara quedaven en el seu camí.

Dins de la cabina del Falcó, Leia i C-3PO estaven asseguts en els seients de darrere i miraven nerviosos a Han i a Chewbacca que es preparaven per al salt a l’hiperespai. Mirant per la finestra de la cabina, el droide va dir:

—Oh, gràcies al cel estem sortint del camp d'asteroides.

—Sortim d'aquí —va dir Han—. Preparats per a la velocitat de la llum? —va agafar l'accelerador—. U... dos... tres!

En «tres», Han va tirar de l'accelerador. Fora de la cabina, la vista dels estels distants romania idèntica. Una altra vegada.

—No pot ser! —va protestar Han.

La Leia va quedar bocabadada. Chewbacca va emetre un gemec i va alçar les seves mans peludes en senyal de derrota.

—Els circuits de transferència estan en funcionament —va dir Han, i va insistir—, no és culpa meva!

La Leia no s’ho podia creure.

—No hi ha velocitat de la llum?

—No és culpa meva —va repetir Han.

De sobte el Falcó va rebre un impacte d'un làser imperial que va colpejar la popa. C-3PO va veure la mira sensorial i va dir:

—Senyor, acabem de perdre l'escut deflector posterior. Un altre cop directe en la part posterior i estem acabats.

Han va mirar a Chewbacca i va dir:

—Dóna la volta.

Chewbacca grunyí de desconcert.

—Vaig dir que la donessis la volta! —va dir, saltant del seu seient per accionar un grup d'interruptors en la paret de la cabina—. Vaig a posar tot el poder en els escuts frontals.

—Vas a atacar-los?! —va dir la Leia, alarmada, mentre Han es tornava a situar enfront dels controls.

Com Han no va respondre, C-3PO va informar:

—Senyor, les probabilitats de sobreviure un assalt directe d'un destructor estel·lar imperial...

—Calla! —va cridar la Leia.

Han es va inclinar a babord completament, i després va fer un gir elevat. Al següent moment, el Falcó estava volant directe cap a l'infinitament més poderós destructor.

Aturat en el pont del Venjador, mirant al Falcó per la finestra de visualització, el Capità Needa no podia creure el que veia.

—S'estan movent a posició d'atac! —va cridar—. Escuts activats!

Els canons làser del destructor estel·lar van disparar a la nau que se'ls acostava, però cap tret va aconseguir el seu blanc. Des de la posició de Needa, semblava que el Falcó es dirigia directe al pont.

Per purs reflexos humans, Needa i els seus homes es van ajupir quan la nau rebel va passar en un baluern enfront de la finestra de visualització.

Al Falcó no se’l veia per enlloc.

Needa es va tornar cap a l'oficial de seguiment i li va dir:

—Busca'ls. Tornaran a passar.

L'oficial va mirar la pantalla de la seva consola i després va dir:

—Capità Needa, la nau ja no apareix en els nostres radars.

—No poden haver desaparegut —va dir Needa—, cap nau tan petita tindria un dispositiu d’ocultament.

Tornant a la seva pantalla, l'oficial va dir:

—Bé, però no hi ha rastre d'ells, senyor.

L'oficial de comunicacions del Venjador va mirar la seva pròpia consola.

—Capità, Lord Vader exigeix una actualització de la missió.

Needa va respirar profund, després va anar fins al seu primer oficial i li va dir:

—Prepara un transbordador. Assumiré tota la responsabilitat per haver-los perdut i em disculparé amb Lord Vader. Mentrestant, segueixin rastrejant l'àrea.

—Sí, Capità Needa —va dir l'oficial.

Quan el Capità Needa deixava el pont i es dirigia a l'hangar del transbordador, el Venjador va canviar el seu curs per trobar-se amb la flota imperial.

***

A Dagobah, els músculs d’en Luke s'estenien mentre els seus palmells pressionaven contra el fang sec. Estava parat de mans, amb les cames esteses en l'aire, i amb Yoda posat en el seu peu dret. Després Luke va aixecar la seva mà dreta a poc a poc i va sentir com el pes passava al llarg de tot el seu braç esquerre.

Encara balancejat en els peus de Luke, Yoda li va instruir:

—Usa la Força, sí. Ara... la pedra —a curta distància d’en Luke hi havia dues pedres. Luke les va mirar i es va concentrar. Una d'elles va començar a aixecar-se del terra—. Sent-la —va dir Yoda.

I encara que Luke no estava tocant la pedra, podia sentir la seva textura i el seu pes. Està seca per dalt i relliscosa per baix... no gaire pesada. La pedra va quedar després posada suaument sobre l'altra.

R2-D2 estava quiet a la vora de l'aigua, mirant a Luke i a Yoda amb fascinació, quan va escoltar un soroll efervescent darrere d'ell. L’astromecànic girà el seu voltat cap i va veure la font del so: l'Ala-X d’en Luke s'estava enfonsant ràpidament en l'aigua fangosa.

El petit droide va emetre uns bips frenètic i va distreure a Luke.

—Concentra't! —li va renyar Yoda, però ja era massa tard. La pedra de dalt es va lliscar per la de sota, i Luke va col·lapsar, enviant a Yoda a donar tombs pel terra. Luke es va aixecar ràpid i va córrer fins a R2-D2, que ara feia tot tipus de sorolls embogidament. Luke va veure com la seva nau s'enfonsava en l'aigua fins que només quedava a la vista l'ala superior d'estribord.

—Oh, no —va dir Luke—, ara mai ens podrem anar.

—Tan segur estàs —va replicar Yoda, que s'havia recuperat de la caiguda i ara romania assegut enfront d’en Luke, amb una expressió gairebé de menyspreu—. Sempre amb tu no pot fer-se. No escoltes res el que dic?

—Mestre, moure algunes pedres és una cosa —va dir Luke, i després va assenyalar a l'Ala-X—, però això és totalment diferent.

—No! —va dir Yoda—. No diferent! Només diferent en la teva ment. Has de desaprendre el que has après.

—Està bé —va dir Luke—, ho intentaré.

—No! —va protestar Yoda feroçment—, intentar no. Fer. O no fer. No hi ha intent.

Luke va girar el cos de cara a l'aigua. Va tancar els ulls i va estendre la seva mà dreta, apuntant els dits estirats al submergit Ala-X. Es va concentrar.

Va sentir les dimensions de l'Ala-X i els seus contorns esmolats, va sentir el pes de la nau i la pressió de l'aigua contra el seu casc. Era el caça estel·lar enfonsat tan diferent d'una pedreta en terra sòlida? Amb els ulls encara tancats, Luke va sentir alguna cosa per dins, i va saber que l'Ala-X s'estava elevant.

Al moment en què la trompa del caça estel·lar s'elevava del fang, els ulls de Yoda es van engrandir, anticipant-ho per un moment. Però després Luke va gesticular... És molt gran.... I l'Ala-X es va tornar a enfonsar.

Semblant derrotat i buit, Luke es va allunyar de la riba i es va deixar caure darrere de Yoda. Li va dir al Mestre Jedi:

—No puc —i va cabotejar—, és molt gran.

—Grandària sense importància —va dir Yoda—, mira'm, jutja'm per la meva grandària, no ho fas? Mm?

Luke va negar amb el cap.

—Mmmm —va murmurar Yoda—. Bé, no hauries. Perquè el meu aliat és la Força. I aliat poderós és. Vida la crea, la fa créixer. La seva energia ens envolta, ens uneix. Éssers lluminosos som... —va tocar l'espatlla d’en Luke—... No aquesta simple matèria. —Yoda va fer un gest com abastant-ho tot i va continuar—: Has de sentir la Força al voltant de tu. Aquí, entre tu... i jo... l'arbre... la roca... en tots costats! Sí, fins i tot entre la terra i la nau!

Molt descoratjat, Luke va dir:

—Vols l'impossible —es va aixecar i va començar a allunyar-se caminant.

Yoda va observar. A poc a poc, va inclinar el cap i va tancar els ulls. Després va aixecar la seva petita mà dreta en direcció a l'enfonsat Ala-X.

El caça estel·lar es va començar a aixecar novament.

R2-D2 va veure l'aigua desplaçada fluir fora del caça estel·lar mentre s'aixecava del pantà. Llargues filagarses de molsa i herba penjaven de la nau a mesura que s'elevava. El petit droide va començar a emetre forts bips.

Luke va escoltar els crits de l’R2-D2 i es va girar. L'Ala-X estava surant a la part alta de la superfície de l'aigua. Mirà a Yoda i després de nou a l'Ala-X. La nau va viatjar lenta a través de l'aire, després va descendir al terra en una àrea coberta de molsa.

Luke va examinar el caça estel·lar, netejant una mica de fang del seu casc com per convèncer-se que no era una altra al·lucinació. L'Ala-X era real, tot estava bé. Luke va mirar de nou a Yoda. Es va agenollar davant el Mestre Jedi i va murmurar:

—No puc... No m'ho puc creure.

Amb una mica de tristesa en la seva veu, Yoda va dir:

—Per això vas fallar.

Següent