La venjança dels Sith NJ (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

A Anakin li està resultant difícil adaptar-se o la seva nova posició, va pensar Obi-Wan mentre els dos caminaven cap a la badia d'atracada. El seu antic aprenent havia portat notícies del canceller directe al Consell Jedi: el General Grievous estava a Utapau. Però Anakin no s’ho havia pres bé quan el Consell havia nomenat solament a Obi-Wan per liderar l'atac. Necessita temps, això és tot. Ser part del Consell és un gran canvi.

No ajudava que el Canceller Palpatine hagués recomanat a Anakin per a la missió. No s'adona el canceller de quant incòmode és per a l’Anakin anar al Consell i dir: “El canceller vol que lideri l'atac”? El fa sonar arrogant, quan solament està informant de les peticions de Palpatine. Però era poc probable que el canceller escoltés els consells d’Obi-Wan sobre com tractar a Anakin Skywalker.

Quan van sortir a la plataforma sobre la badia d'atracada, Anakin finalment va trencar el silenci:

—Em necessitarà en aquesta missió, mestre.

—Estic d'acord —va respondre Obi-Wan. Quan havien rescatat al canceller, Grievous havia estat massa ràpid per a tots dos, fins i tot quan atacaven a l'una; com podria Obi-Wan derrotar sol al general? Es va forçar a somriure—. Potser no sigui res més complicat que perseguir banthes salvatges —va sostenir per a no solament tranquil·litzar a Anakin, sinó també a si mateix.

Anakin va començar a dir alguna cosa, però es va detenir. Obi-Wan va esperar un moment. En veure que Anakin seguia en silenci, es va donar la volta per anar-se’n. Els milers d'exèrcits clon realment no necessitaven la seva supervisió per abordar els transports, però no estava de més assegurar-se.

—Mestre!

Obi-Wan es va detenir i va mirar cap enrere. Anakin caminava cap a ell amb el cap inclinat com demanant disculpes.

—Mestre, l’he decebut. He estat arrogant. No he sabut apreciar el seu entrenament prou. Li demano perdó. És solament que estic frustrat amb el Consell. Però la seva amistat ho significa tot per a mi.

Tot l'amor que Obi-Wan sentia per aquest difícil, talentós i tossut aprenent es va fer present. Anakin tenia els seus defectes, però era un bon home. Sempre arribava a bon port. Somrient, Obi-Wan va posar una mà sobre l'espatlla de l’Anakin.

—Ets savi i fort, Anakin. Estic molt orgullós de tu —una mica avergonyit per la intensitat dels seus propis sentiments, va intentar sonar una mica més alegre—. Aquesta és la primera vegada que treballarem separats. Amb sort, serà l'última.

Anakin va assentir. Sentint-se molt més content, Obi-Wan va començar a descendir per la rampa cap a les tropes clon. Llavors va sentir tota la força de les seves pròpies paraules i es va adonar que Anakin podia estar tan preocupat per ell com ell ho estava per l’Anakin. Es va donar la volta.

—No et preocupis —li va dir—. Tinc suficients clons com per prendre tres sistemes de la grandària d’Utapau —va saludar a les tropes de clons amb armadura blanca i va somriure—. Crec que seré capaç de manejar la situació... fins i tot sense la teva ajuda.

—Bé, sempre hi ha una primera vegada —va respondre Anakin. El seu somriure semblava una mica forçat, però el to burleta era pura entremaliadura.

Obi-Wan es rigué.

—Adéu, vell amic. Que la Força t'acompanyi.

—Que la Força l’acompanyi —va repetir Anakin. El seu to era seriós, gairebé ombrívol.

Quan caminava cap al creuer estel·lar que li esperava, Obi-Wan es va sentir ansiós. Aquesta missió és igual a qualsevol altra, es va dir a si mateix. Estaré de retorn en una setmana o dues. Si alguna cosa està molestant a l’Anakin, podrem parlar llavors.

Per alguna raó, va sentir com si s'hagués acomiadat del seu millor amic i antic aprenent per última vegada.

                

***

Anakin es va quedar aturat mirant fins que l'últim soldat clon va abordar el creuer estel·lar. Va esperar al fet que la nau s’enlairés per abandonar la pista. Es va sentir buit i a la deriva, com si hagués perdut un eix. I al final no vaig poder parlar amb Obi-Wan sobre el Consell Jedi.

Sense pensar-ho, Anakin es va dirigir a l’apartament de la Padmé. Encara que per gairebé deu anys ella havia viscut la major part del temps a Coruscant, les seves habitacions tenien la pau i comoditat del seu planeta natal, Naboo. Necessitava aquesta pau i comoditat en aquest moment.

No obstant això, segueix mantenint la temperatura massa baixa, va pensar quan entrava. Va somriure. Era una vella discussió entre ells. La seva pròpia llar, Tatooine, era un món desèrtic i encara que s'havia adaptat als diferents climes dels planetes al llarg de la República, encara se sentia més còmode quan l'aire era més calorós del que preferia la majoria dels éssers.

Alguna cosa en ell es va relaxar quan va saludar en veu alta a la Padmé i es va asseure a treballar en el seu informe per al Consell. Això era el que importava: aquest lloc on sempre era benvingut i estimat. On podia ser ell mateix, simplement Anakin Skywalker, on menjava i dormia i besava a la seva esposa com qualsevol altra persona comuna. La seva llar.

Va escoltar a Padmé entrar a l'habitació darrere d'ell. Amb ella van venir els vestigis d'una presència familiar. Anakin va baixar el seu escàner de dades.

—Obi-Wan ha estat aquí, veritat?

—Va venir aquest matí —va confirmar la Padmé.

Això ha d'haver estat just abans de la reunió del Consell, va pensar Anakin. Per què no em va dir res?

—Què volia? —Va preguntar.

—Està preocupat per tu.

Per què Obi-Wan recorreria a la Padmé si estava preocupat per Anakin? A menys...

—Li has explicat sobre nosaltres, no? —Anakin no va poder evitar que la ira es notés en la seva veu.

Padmé el va mirar un instant i va seguir caminant cap a l'habitació. Anakin la va seguir, expectant. Finalment, ella va respondre:

—És el teu millor amic, Anakin. Ell diu que estàs sota molta pressió.

—I ell no?

—Has estat molt temperamental últimament.

—No estic temperamental! —li va llançar les paraules, desitjant poder cridar-li a Obi-Wan també. Estan actuant com si jo fos un nen.

—Anakin! —Padmé el va mirar amb una tristesa que li va trencar el cor—. No facis això de nou.

Anakin es va donar la volta i va pensar com podia explicar-li el que sentia. Vaig matar a un presoner desarmat en contra del Codi. El Consell Jedi em va demanar que espiï al canceller, també en contra del Codi jedi. El canceller diu que el Consell vol prendre la República. El Consell diu que el canceller té massa poder. Ja no sé a qui creure o en què creure. I tinc tanta por de perdre't que no puc raonar bé i res més m'importa.

—No ho sé —finalment li va dir—. Em sento... perdut.

—Perdut? —Padmé el va mirar amb sorpresa i preocupació—. Sempre estàs tan segur de tu mateix. No ho entenc.

—Ni Obi-Wan ni el Consell confien en mi —i no estic segur de poder confiar en ells.

Padmé va negar amb el cap.

—Et confien les seves vides. Obi-Wan t’estima com a un fill.

Potser Obi-Wan. Però s'ha anat, va anar a caçar al General Grievous. Va tornar a intentar-ho.

—Alguna cosa està passant. No sóc el Jedi que hauria de ser —Padmé va tornar a negar amb el cap i ell va aixecar la mà per detenir-la—. Sóc un dels jedis més poderosos, però no estic satisfet. Vull més, però sé que no hauria.

—Solament ets humà, Anakin —li va dir Padmé amb dolçor—. Ningú espera més de tu.

Sí, ho fan. Jo ho faig. Aquesta era la raó per la qual Obi-Wan seguia fotent-li sermons sobre l'orgull i l'ambició i la gelosia... i també era el motiu pel qual ell odiava tant aquests sermons. Perquè sabia que Obi-Wan tenia raó. Un Cavaller Jedi no havia de tenir aquests pensaments. Anakin va tancar els ulls. Hauria d'haver sabut que Padmé no ho entendria. Ella no era una Jedi.

Però anava a ser la mare del seu fill. Anakin es va estremir de por i alegria en pensar-ho.

—He trobat una forma de salvar-te.

—Salvar-me?

—Dels meus malsons —no crec que s'hagi oblidat!

Padmé va somriure lleument.

—És això el que t'ha estat molestant?

—No et perdré, Padmé.

—No vaig a morir en el part, Anakin —va dir en veu baixa—. T'ho prometo.

—No, jo t'ho prometo! —Precipitadament, va fer una promesa, encara que de moment no tenia el poder per complir-la. El Canceller Palpatine podia pensar que la història de Darth Plagueis solament era una llegenda, però Anakin sabia que era veritat. Ho podia sentir. I si Darth Plagueis havia pogut descobrir el secret, també ell podria. Hi havia temps—. Em tornaré prou fort com per evitar que moris.

Els ulls de la Padmé van buscar els de l’Anakin i li van sostenir la mirada.

—No necessites més poder, Anakin —va dir lentament i seriosament—. Crec que ets capaç de protegir-me de qualsevol cosa, així com ets.

I ho faré, va pensar Anakin mentre l'embolicava amb els braços. Et protegiré, costi el que costi.

 Següent