Llop solitari (II)

Anterior

Capítol 2

Hi havia aproximadament una caminada de quaranta-cinc minuts des de la Piffer Canosa fins a la localització de mala fama que la pacithhip li havia especificat. Obi-Wan es va trobar a si mateix desitjant tenir encara la seva cavalcadura varactyl, Voga. Mai havia tingut una mascota, mai havia estat un d'aquests usuaris de la Força amb una inclinació especial per comunicar-se amb animals. Al pas de la seva recentment trobada solitud, això semblava cada vegada més una cosa del que es penediria. Així i tot, ell havia compartit aquesta comunicació incalculable amb Voga, aquest sentiment íntim, com si estiguessin fets l'un per a l'altre. El seu crit sònic distintiu i el seu udol de mort planyívol mentre es llançava cap al foc de blàster llançat cap a ell encara ressonava en la seva memòria.

Era així com era... no ser un Jedi?

Anhelant?

Solitari.

Hi havia molts rèptils a Tatooine: dracs, dewbacks, petits llangardaixos del desert. Recordava això del seu temps protegint la nau de la Padmé al planeta i d'una incursió al territori tusken... tot feia molt temps.

Es va prometre a si mateix que buscaria un com a company.

Els camins que portaven a Paolo delegaven en estats progressivament deteriorats d'abandó. Holosenyals de carrers perduts i atrotinats, llums luma rebentades, passarel·les pràcticament pavimentades amb rebuigs... els murs derruïts d'habitacions i aparadors estilitzats en una escriptura d'una marca de llengües de màfies enemigues.

ELS MATAGANKS DEL CARRER HONOCHA

QUE ELS JEDI ES PODREIXIN EN EL BOBOQUEEQUEE

IMPERI O REPUBLICA...

DNA EL MATEIX

els evociï VIUEN!!!

Obi-Wan va usar la Força per esmorteir a Luke de la major part del tumultuós soroll: les malediccions dels transeünts, avisos de blàster aleatoris i alarmes de residències. Però no va intentar escudar els ulls del noi. Entre xarrups de llet de krayt, el nounat observava els suburbis amb una austeritat que no era rival per cap Jedi... abans de caure dormit d'avorriment.

Durant el seu estat despert, la ment immadura de Luke se sentia per Obi-Wan com el fràgil cristall Vors en la Força. Però en la son, l'activitat cerebral del noi era com una petita supernova de lluminositat. Els somnis, li havia confiat una vegada el Mestre Yoda, eren una entrada transconscient cap a la Força Unificadora. Obi-Wan va enviar pensaments calmants al bebè a través d'aquest mitjà sobrecarregat.

Tu ets el primer dels nous Jedi, Luke.

Però estranyament, mentre vagava per la ment del nen, alguna cosa recíproca va ocórrer. Obi-Wan va sentir la Força fluir des del nen, com un reflux en el mar del poder del Mestre Jedi. I no només fluïa, sinó que fluïa d'una manera diferent.

El noi... el noi era com un conducte en un aspecte de la Força estrany per Obi-Wan. Certament, un «corrent blanc» tal com Vima l'hi havia anomenat. Va sentir la seva ment, esperit i cos com un amb el nen, un rierol tranquil insistint a banyar-li. Obi-Wan podia percebre els seus propis trets perdre distinció, la seva cara reformant-se en una altra... algú irrecognoscible.

Era una il·lusió de la Força que va poder sostenir per només un moment. Però era com si l'inconscient de Luke estigués intentant adonar-se del desig d’Obi-Wan de viatjar sense ser vist. I era diferent a res del que Obi-Wan hagués sentit mai abans.

La Vella Vima tenia raó. La Força era poderosa en aquest.

Per fi, el Mestre Jedi va trobar el local de Paolo... un establiment en una cantonada, protegit per una risiblement inefectiva muralla feta de làmines atrotinades de duracer. Empenyent per obrir la porta davantera oxidada, Obi-Wan va entrar.

Dins, ell immediatament va captar la visió del petit espai de garatge, certament una façana, i el tors d'un dels mecànics profundament ficat en un caça estel·lar dianoga en forma de creu. Sorprès, l’alien vermellós va alçar la mirada, la seva cara i mico bronzejat tacats amb greix i degotant fins als colzes amb lubrificant violeta. Però va ser aquesta cara dissecada, les celles enfadadament inclinades eixamplant-se en àmplies orelleres triangulars i el parell d'ullals sobresortint cap avall des de les seves galtes coriàcies el que va fer que Obi-Wan es detingués.

Encara que mai havia vist a un desemmascarat, o si més no completament «en carn i os,» com eren, va reconèixer l'espècie instantàniament dels arxius del Temple Jedi.

Un kaleesh. La mateixa espècie que la del General Grievous. Almenys, abans que es convertís en una abominació robòtica.

I en un cadàver.

—Això ha d'anar bé... —va dir ell, potser per a Luke... qui, potser encara dormit, no es va dignar a respondre. Obi-Wan va cridar—. Paolo?

El kaleesh va cessar de treballar per complet, ajuntant les seves celles en una mirada fins i tot més lletja d'escrutini. Llavors, amb una hidroclau descomunal en mà, l'alienígena ominosament es va aproximar. Obi-Wan va fer un pas enrere involuntari mentre l'espantós mecànic caminava a gambades cap a ell —en aquelles cames d'estranyes articulacions— sense dir ni una paraula. Els músculs corretjosos dins de la seva carn caoba, brillants amb oli de motor, estaven tibants. Acostant-se a centímetres, els seus ulls molests van disseccionar al Jedi de caputxa a botes i de tornada cap amunt.

Obi-Wan va trobar la mirada morta d'aquelles pupil·les en franja amenaçadores mentre aquesta mirada fulminant familiar li perforava... i va recordar les flames grinyolants de les conques oculars de Grievous quan ell va explotar l'interior del suport vital del cyborg. Llavors, sense trencar mai el contacte ocular, i d'aquesta forma especial kaleesh de saludar als estranys, el nas gairebé absent de l’humanoide es va arrufar acuradament, ensumant dues vegades al Jedi, com un gundark alfa. Obi-Wan va sentir la seva pell contraient-se, les seves terminacions nervioses cremant violentament, mentre el kaleesh s'acostava al dorment Luke...

—Sí? —va dir Obi-Wan, el seu sabre làser enfundat lliscant-se lentament cap a la seva mà.

Llavors, sense parlar, el kaleesh de cara de ratapinyada abruptament es va allunyar de cop i va caminar a grans gambades de tornada cap al garatge.

—Ei! —li va cridar Obi-Wan. Però l'alienígena va desaparèixer.

Què va ser, llavors? Una oloreta dolenta i el tracte es trenca?

Obi-Wan va escoltar els sons amenaçadors de l’esquàlid veïnat, preparant una estratègia per al seu següent moviment. Podia percebre la consciència de Luke sortint del somni quan, finalment, un nou alienígena va sortir del garatge.

Semblant fins i tot més greixosa amb el seu mico que el kaleesh, i tan arcaica com la Vella Vima, la humanoide tenia un allargat crani, ulls grocs protuberants i una arrugada cara de color vi com si hagués passat molt, molt temps en una banyera calenta d'un hutt. S'assemblava a una weequay de pell coriàcia... excepte que amb hipotiroïdisme i un monstruós tumor cerebral.

—Saps tant com jo —va murmurar Obi-Wan.

Luke, ara evidentment despert, va esternudar en resposta.

—Zegundis —va dir la cara de pruna passa.

—Gràcies —va dir Obi-Wan.

—Aquest és el meu nom de sang, carn plana. No una benedicció.

—Les meves disculpes. És vostè Paolo, o aquest era el kaleesh?

—Paolo ha estat mort des que era una nena... i Ishtah treballa per a mi —la dona de cara arrugada es va fregar les seves mans brutes amb un desengreixant en fermentació, i un residu blau va degotar dels seus peluts dits—. Quins assumptes tens, estrany?

—El nom és Ben. I crec que vostè ho sap. M'envia Shnozitski.

—Quines són les especificacions?

—Belbullab vint-i-dos, sense tares i en perfecte funcionament, completament armat. I encara més. Ja que la nostra coneguda mútua amb seguretat li ha transmès holos de cada angle de la nau i la marca de carbó, sens dubte ja ho sap, també.

—Shnoz em va dir el seu nom, també. Suposo que et creus un humà graciós, Ben. Però sembla bona, et concediré això. Per què et vols desfer d'ella?

—Ja no és el tipus de fera apropiada per a un home de la meva edat i responsabilitats —Obi-Wan es va tornar per donar-li a la mecànica una mirada de costat del bebè enganxat a la seva esquena.

—Neema, no és així? —Zegundis va assentir—. Si fossis llest, et desfaries del nen i et quedaries la nau.

Obi-Wan li va fer un somriure tibant.

—Afortunadament, sóc de ment més feble que la majoria.

La cara de pruna passa li va retornar el somriure.

—Aposto que sí. Et diré què. La veritat és, que al meu kaleesh no li agrada la teva olor, carn plana. Això significa que a mi tampoc m'agrades. Però m'agrada la teva nau. Què et sembla un intercanvi? Resulta que el meu associat Bammy acaba d’arrambar a un estel·lar YT-1300. Està en òrbita ara, però només prendrà un grapat de dies preparar-la per a l'espai.

—Em temo que no tinc tant temps.

Zegundis es va detenir com per pensar, però Obi-Wan sabia que no era així.

—Bé. Et llevo la Belbullab de les mans —va dir ella—. Tracte?

—Haurà de fer-se un.

—Això et costarà. Està bé, cinquanta mil. Sense preguntes.

I ara l'autèntica negociació va començar.

—Senyora Zegundis —es va defensar Obi-Wan—. Tots dos sabem que val molt més que això.

—Mestre carn plana —va respondre la cara de pruna passa, enunciant el balbuceig amb una tendresa ensucrada—. Si ho valgués, no estaria tractant d'endossar-la-hi a qualsevol bishwag descerebrat de Nar Shaddaa, no és cert?

Així que la humanoide no tenia el cervell tan danyat com ho semblava.

Obi-Wan va considerar usar un toc de la Força per estovar la seva disposició. Però no estava aquí per enganyar a la propietària d'un negoci perquè deixés el seu estil de vida... per il·legítima que fora. Estava aquí per lliurar-se del seu transport cridaner.

I per assegurar una petita suma que minimitzés la càrrega llançada sobre els nous oncles de Luke.

Hora d'esbrinar quant podia realment oferir Zegundis. No li deien a Obi-Wan «El Negociador» per res.

—Cent.

—Mil? Estàs somiant —grunyí ella.

—Noranta.

—Delires.

—Potser. Però com pot veure, tinc un bebè que alimentar...

—Pots alimentar amb aquest farratge de bantha als turistes, Gactimus.

—Vuitanta-cinc, —contraatacà Obi-Wan.

Una mirada a mig camí entre un insult i la incredulitat passejà la cara momificada de Zegundis.

—Què és això, la nit amateur, humorista? Cinquanta-cinc.

—Senyora Zegundis, és vostè més gasiva que un captaire Jedi.

El llavi de la Zegundis es va retorçar, un gest gairebé invisible en els seus trets arrugats.

—Això no estaria tan malament, tret per les holo-impressions de «més buscats» del nou Imperi.

—Buscats?

—La llista de «Enemics de l'Imperi» de l'Emperador Palpatine, recentment publicada —va dir ella lentament—. En la seva majoria Cavallers Jedi que se sospita que van sobreviure a la seva ordre de mort... Mestre Carn plana.

Emperador.

Fins i tot encara que el títol Imperial li produïa esgarrifances a Obi-Wan, mentre recordava que ell i Anakin havien en realitat salvat a Palpatine de les restes en flames de la nau insígnia de Grievous, va tenir menys de mig segon per processar tot això i reaccionar. Les notícies sobre una llista d'Enemics de l'Imperi eren gairebé amb seguretat certes. Mentrestant, la forma de dirigir-se a Obi-Wan com «Mestre» era més que probablement merament una coincidència. Una broma circumstancial.

O una punyalada en la foscor. Una amenaça vetllada.

Però, com qualsevol bon negociador... Obi-Wan havia d'assumir que eren totes aquestes coses.

Luke va rotar.

—El petit Neema —va dir Obi-Wan a la defensiva—, li concedeix que dirigeix una dura negociació —ell va mirar de la cara de pruna passa directament als seus ulls protuberants—. Setanta-cinc.

—Seixanta. Ho prens o ho deixes.

—Acceptarem...

—Gonzo.

—... seixanta-cinc.

Zegundis es va detenir un moment, creuant els braços... llavors va emetre un sospir esvaït.

—Seixanta-cinc —va accedir ella, copejant amb la seva bruta mà el palmell d’Obi-Wan—. No porto crèdits de la República. Està bé amb un cupó de crèdits?

—Ha funcionat aquest truc alguna vegada amb algú?

—Neix un gungan cada minut —li va assegurar Zegundis—. Auròdium o vèrtex cristal·lí, llavors?

—Auròdium estarà bé.

Ell li va ensenyar un sac del seu cinturó d'utilitats perquè ella fiqués la centellejant moneda dins.

Conforme acabava, Obi-Wan va observar els colors canviants del fosquejar que s'aproximava amb una tristesa profunda i sobtada.

—Gràcies, Senyora Zegundis —va dir ell—. Però hi ha una condició final per al nostre acord.

La propietària va creuar els seus braços de nou.

—I què seria això, Ben?

El Mestre Jedi es dreçà i va agafar aire abruptament.

En una resplendor, ell la va envestir.

La seva mà es va moure més ràpid del que els seus ulls malaltissos podien seguir, agafant el seu cap tumorós... i apunyalant amb la Força el repositori sensible de la seva ment. Obi-Wan va pensar que va escoltar veus distants protestant d'horror... potser era només la de Luke. Però res podia impedir les seves responsabilitats. Ni tan sols mentre sentia els centres de memòria de Zegundis desenrotllant-se en l'oblit.

Ho sento, va murmurar ell.

**

El planeta Nal Hutta s'alçava, inflat com el seu nom de cuc, brillant en el cel fosc de Nar Shaddaa.

Els lingots d’auròdium dringaven en el sac del cinturó d’Obi-Wan mentre abandonava el garatge de la Zegundis.

Obi-Wan deplorava la idea de donar-li una peça de maquinària militar tan exòtica al submón criminal. Aquest no era el motiu de la repulsió permanent en la boca del seu estómac, tot i així.

Havia fet el que havia de fer allà. Pel bé d’en Luke.

Però el noi s'havia quedat antinaturalment en silenci des de llavors.

Tanmateix, si el que Zegundis havia dit de la llista de Jedi de Palpatine era cert, no hi havia forma de dir quan o d'on podria sortir un caça-recompenses.

Així que aquesta era la nova realitat d’Obi-Wan. Un facinerós.

Per sempre.

No per sempre, es va dir a si mateix. Només fins que la República pugui ser restaurada.

O es trobés a si mateix en l'extrem equivocat del rifle blàster d'un caça-recompenses.

No hi havia més temps per buscar a Tholme i T’ra Saa. Podrien fins i tot haver estat capturats ja.

O executats.

Obi-Wan va sentir un frec en la seva galta. Va alçar la mirada al cel ennegrit i va sentir un altre.

El següent transport a l'Estació Espacial Kwenn partiria aviat. Obi-Wan va accelerar el seu pas mentre la pluja colpidora queia amb més força, prenent els tènuement il·luminats carrerons posteriors per evitar qualsevol mirada curiosa escodrinyant les carreteres congestionades.

Aquest va ser el seu primer error.

Conforme Obi-Wan arribava a l'encreuament d'una intersecció solitària, va escoltar l'udol que gelava la sang darrere d'ell... un skriil inhumà primordialment pertorbador. Luke va saltar de por en el seu embolcall, i el Mestre Jedi es va donar la volta.

Aquest va ser el seu segon error.

Aquí estaven: el trio d'obeses truges gamorreanes que havia vist abans, les seves mandíbules degotant saliva en els seus pits inflats, barrejada indiscriminadament amb el moc que supurava dels seus morros porcins. Les seves destrals van copejar feliçment les seves mitenes verdes carnoses.

Però la confirmació del segon error d’Obi-Wan va venir amb el següent so que va escoltar. Un inquietant brunzit com un skeeto de mandíbula gegantina tallant l'infern a través de l'aire.

El facinerós Jedi es va ajupir just a temps de veure el barret negre, amb vora de navalles, tallant a través de l'espai que el seu coll havia ocupat... i amb prou feines va saltar per negar-li a un disc assassí similar que li sostragués els genolls dels seus barbs. Unes cadenes de fibra enllaçades a cadascun de les parts letals modernes va sacsejar als barrets navalla de tornada a les seves propietàries com unes joguines de rodet Thorgeld.

Obi-Wan ara es va tornar cap a la seva esquerra.

El que va veure allà van ser els mateixos tres busca-bregues kyuzo que també havia vist als voltants de les cantines. Murmurant en la seva vernacla de metall, escortaven a un trio de gossos granota grotescs. Les immenses bèsties cobertes de berrugues lluitaven contra corretges làser grogues, mastegant amb les seves dents estellades i movent grosses cues de capgròs amb gana. Encara que suposadament intel·ligents, aquestes deixalles portadora de malalties tirava escuma rosa de les seves boques amb ràbia cyborreana.

Obi-Wan immediatament ho va assimilar.

S'havia trobat amb kyuzos abans: sorprenentment àgils en les arts marcials, un grup tal com aquest era rival per a qualsevol parell de Jedi. Però aquests espècimens en particular de músculs nerviüts indubtablement eren go-zeki. Encara que portant les faldilles i màscares d'oxigen prototípiques de l'espècie, la carn d'aquests bruts de pit nu no era oliva sinó d'un taronja socarrimat: el romanent d'un procés d'iniciació sàdic que era un testament, juntament amb els seus barrets navalla amb cadena de fibra, de la seva aliança nefària.

Els kyuzo go-zeki eren gàngsters i fanàtics de l'honor.

I extra mortífers per a ell.

Mentrestant, els seus amfibicanoides de dues potes semblaven només lleugerament menys famèlics que les ogresses gamorreanes bavejant en el carreró a la dreta d’Obi-Wan.

Tres kyuzos go-zeki. Tres feroços gossos granota. Un trio de berserkers gamorreanes assedegades de sang.

Va maleir a aquesta vella fòssil de Vima-Da-Boda, segur que ella els havia traït després de tot.

Tot i així, Obi-Wan no pensava que les probabilitats contra ell i Luke fossin insuperables.

Aquells van ser el seu tercer i quart error.

Perquè el que no va veure —el que només la mirada pura com el cristall de Luke va poder veure— van ser els chiggnash.

Obi-Wan ni tan sols va percebre als dos aracnoides a temps. El que va fer va ser sentir-los... o almenys, el repiqueteig intern obscè dels seus rifles com un nexu molent amb els seus ullals.

KrrrrRAK! Una flotilla d'ones d'una altra manera invisibles va embolicar la pluja caient en una histèria geomètrica mentre Obi-Wan donava la volta just a temps per tirar de Luke fora de perill. Alçant la seva mà per ofegar els esclats fixats en la seva esquena, va sostenir el seu palmell infós per la Força fermament, com el grau indiscutible de tota deïtat totpoderosa.

I gairebé va ser exterminat.

Una explosió de dolor va detonar en la ment del Jedi. Els teixits de la seva mà van cridar com si cucs del múscul estiguessin devorant-la de dins a fora.

Porcions de la mà masegada d’Obi-Wan van envellir gairebé instantàniament, tacant-se davant els seus ulls, la necrosi trepant temperada només per la franja inadequada d'energia de la Força que havia convocat.

Hi havia només un grapat d'armes de mà efectives contra els Jedi... gairebé il·legals. I Obi-Wan les coneixia totes.

Pistoles destrossadores Verpine. Onduladores de pols. Blàsters sònics geonosians. Llançadors de fletxettes. Disruptors. I...

Rifles tensors Squib.

La revelació li va colpejar com una profanitat trisil·làbica.

Shnozitski.

Imaginativament diabòlic per invenció per part d'una espècie tan ridícula com els squibs, el poder de foc tensor devastava l'estructura cel·lular d'un objectiu amb una tecnologia d'ones comprimides adaptada de la física dels rajos tractors, socarrant les estructures moleculars en farinetes. Encara que difícil d'apuntar, la descàrrega ondejant, imperceptible, de les armes també es beneficiava per ser gairebé impossible de rebutjar per complet per un sabre làser o una ment Jedi desconcentrada.

Instintivament llançant cap enrere la seva mà devastada, Obi-Wan va retrocedir contra un edifici, escudant a Luke entre si mateix i la paret d’estrescret barat.

I per fi, el Mestre Jedi va entendre el seu últim error.

Mai, mai, confiïs en un tracte fet a Nar Shaddaa.

D'un groc àcid i amb una closca multisegmentada, els chiggnash van retrocedir en un quartet de potes posteriors amb punxons, acabant just sota la meitat de la seva miríada d'apèndixs especialitzats. Sobresortint dels seus llargs torsos hi havia un parell de braços més gruixuts que semblaven doblegar-se per la forma de caminar, junts com si convidessin per a una abraçada insectil, mentre que un joc de pinces més destre, estrenyent els rifles tensors, els sostenien. Sobre tots ells hi havia dues urpes com a garrots estenent-se sobre avantbraços cepats, col·locats just sota uns caps aixafats triangulars que mancaven de cap ull discernible. Uns punts marrons puntejaven la closca d'un mentre que dues bandoleres entrecreuaven el tòrax de l'altre.

Malgrat tot el detall anatòmic més sinistre dels assassins escorpiònics era els seus agullons morals d'un metre de longitud. Les primes cues-arpó malèvoles dels chiggnash s'enrotllaven i desenrotllaven mentre la veu d'Entrecreuat oscil·lava en un toc de grill.

—Lliura els crèdits, estranger.

—Em temo... —va dir entre dents Obi-Wan a través del dolor palpitant— ...que no sé del que està parlant.

—El pagament que acabes de rebre per la teva nau, cervell-buit.

Com per emfatitzar el punt, els gossos granota goluts van bordar un raucar feral de retret.

—Estic segur —va insistir Obi-Wan—, que podem arribar a un mútuament beneficiós...

—Observa al teu voltant, trepafems —va respondre Punts, fent un gest als seus esbirros go-zeki i gamorreanes—. Ja ho hem fet.

Obi-Wan va escombrar amb la seva mirada al voltant, sabent bé de les arts menyspreables dels chiggnash.

Els segrestadors i xantatgistes professionals per comerç, també eren esclavistes poc fiables naturals. Empalant els seus agullons en possibles reclutes, els aracnoides injectaven a les seves preses amb un sèrum zombificador que passava al flux sanguini, deixant perdudes fins i tot a les fisiologies alienígenes al Control Mental Chiggnash. Mentre que els xenobiòlegs feien hipòtesis sobre un fonament de feromones pel que venia després, la qual cosa era indiscutible era l'efecte que gelava els ossos. Els imbècils de ment fosa es convertien en guerrers drons dels seus atacants.

Durant sis dies estàndard, és a dir. Si el verí en el sistema de les víctimes no era contrarestat per llavors, aviat sucumbien a un estat vegetatiu permanent.

Per la lluentor de les lumes pampalluguejant del carrer, Obi-Wan va registrar cada grup de bandolers armats i sent titelles que els envoltaven tant a Luke com a ell. Va escoltar el concert de riures gamorreans de satisfacció; el panteix i rellepar dels amfibioides carnívors; el ressò de llauna de les gotes de pluja sobre el tocat dels kyuzo.

Més enllà del soroll del xàfec... va percebre a Luke agudament despert, no obstant això insonor; va percebre alentir del seu propi cor. En alguna part distant... algú estava tocant les notes melodioses de Sagna Mi Nova en un flautí d'herba zelosià.

I a prop... el constant plegar/desplegar dels òrgans de verí dels chiggnash.

La tempesta ara els colpejava, mentre Obi-Wan bressolava la seva mà aixafada pel pols... i deixava que el seu sabre làser es llisqués cap al seu palmell arruïnat.

—No —va murmurar ell—, des del meu punt de vista.

Ni un dit Jedi, ni una pestanya de bebè... ni una cua canina, morro porcí o múscul kyuzo es va moure.

—Go-zeki... —clicà el líder chiggnash per fi—. Alimenteu als gossos.

Els kyuzos van somriure amb els seus ulls fosos.

I van deixar anar als gossos.

Grunyint, els colossos de cent quilograms, cridant, van saltar... els seus ulls bulbosos esquitxant bogeria, les corretges làser sacsejant-se.

Ni el Mestre Jedi ni el seu Padawan si més no es van sacsejar.

Aquí, aquí Luke...

Els gossos granota van saltar... les seves llengües penjant en les seves gargamelles obertes.

Un asta de llum... va exhalar.

La radiació viva va empalar al primer menjador de carn empastifat a través del pit... virtualment partint-lo per la meitat mentre Obi-Wan tirava cap amunt de l'asta de llum i l’inclinava de costat a través de les mandíbules cobejoses, punxegudes, del segon gos granota, seccionant el crani superior i el maxil·lar. La seva mà dreta es va arraulir sense esforç en la copa de la seva esquerra mentre interceptava l'energia brillant i omplia la seva òrbita de figura vuit amb un tall delicat que només va llepar el budell carnós del tercer gos granota per descordar els interiors de la bèstia des del forat de purga fins a les fosses nasals.

—Gorple zo-zo! —va cridar un kyuzo.

La llum respirant... va sospirar.

Els cadàvers rebolcats dels canins jeien fumejants en una massa humida, bombollejant, als peus d’Obi-Wan, el seu sabre làser xiuxiuant. Sense exposar ni una sola vegada la seva esquena o al seu Padawan als seus adversaris.

Les cares d’impassivitat dels doblegadors de ments chiggnash no mostraven ni una ombra de preocupació.

—Gran error, home bruixot —li va amonestar Entrecreuat—. Abans, Riley i jo només volíem els teus crèdits. Però l'Imperi està pagant prèmium per caps-Jed. Els cossos són opcionals.

Un llampec va partir els cels i un tro va retrunyir a través del carreró mentre, lentament, exquisidament deliberadament, Obi-Wan va assentir. El seu pèl xopat de pluja, el sabre làser ancorat en ambdues mans... el Mestre Jedi va mantenir la seva posició.

—Llavors —va dir ell—, vine a per ell, escòria d'embornal verinós.

I mentre els go-zeki kyuzo aguaitaven cap endavant... mentre les berserker gamorreanes xisclaven un crit de guerra cap a les seves porques deïtats... i els chiggnash ajustaven els seus rifles tensors... alguna cosa bella va ocórrer.

El so més sublim que Obi-Wan podia esperar escoltar en aquest moment desesperançat va trobar les seves oïdes Jedi.

El so d'un altre sabre làser encenent-se.

I un altre.

I Obi-Wan es va adonar... Vima havia tingut raó, tot el temps.

Els Jedi que havia estat buscant li havien trobat a ell.

Els dos rescatadors encaputxats van saltar en la refrega, unes boirines de moviment en la pluja torrencial. Amb uns reflexos Jedi impossibles, la més àgil dels seus salvadors va fer una tombarella directament cap a la línia de foc dels tensors dels chiggnash i, girant la seva fulla de plasma verda com les manilles d'un cronòmetre, elegantment va seccionar els manipuladors de gallet fàcil a l'altura dels canells. Però fins i tot mentre els rifles dels extorsionadors queien al ferrocret humit, les pinces encara ancorades, els impertorbables chiggnash van sacsejar els seus caps cap als seus tòrax i van caure sobre els seus abdòmens. Les seves urpes anteriors i les seves cues insectoides verinoses es van sacsejar amb cops explosius, forçant a l'àgil guardiana a evadir-los amb cada traça de la seva agilitat.

En reacció els drons guerrers kyuzo i gamorreanes van atacar instantàniament.

Excepte que instantàniament no va ser ni de prop prou instantàniament.

Els bandits kyuzo van llançar els seus maliciosos barrets navalla de cadena de fibra... just mentre, des de darrere, el sabre làser maragda de l’espadatxí Jedi més gran es fonia a través de les potes inferiors dels mercenaris com un ganivet a través de la carn podrida. En un cop net, precís, els amputats go-zeki literalment van caure de genolls, els seus tocats voladors, de vora esmolada, rebotant salvatgement als edificis adjacents.

Les dones truges gamorreanes van carregar.

Horrorosos gruixos de múscul i grassa empenyent i fent caramboles es van llançar cap a Obi-Wan i Luke.

I el Mestre Jedi les va forçar per complet.

Mentre les eixelebrades truges queien sobre ell, amb les vibrodestrals alçades, Obi-Wan va estendre els dits de la seva mà intacta. Llavors, com si agafés a un rufià per les solapes, va tirar del seu puny tancat de nou cap a ell.

Les truges, ja en estampida completament inclinades, no van tenir ocasió.

Amb la seva inèrcia abruptament magnificada deu vegades per la Força, el terra relliscós per la pluja va fer la resta. Les sicàries xopades, fora de control, només van poder observar estupefactes mentre Obi-Wan donava una tombarella amb Luke sobre els seus caps i sortia del camí del seu escombratge mentre les truges xocaven contra i a través del mur d’estrescret.

Un moment va passar. Després, les tres gamorreanes van trontollar matusserament fora dels enderrocs implosionats, panteixant tristament i sostenint els seus costats i caps banyuts. Demostrant que les feromones chiggnash no eren rival per l’autoconservació porcina, quan les gamorreanes van veure a Obi-Wan de nou, el sabre làser encès, les guardaespatlles van córrer per les seves miserables i porques vides.

Obi-Wan va respirar un sospir d'alleujament.

I en aquest breu respir... es va adonar que alguna cosa anava malament.

Luke estava plorant.

No només plorant. El bebè semblava en pànic. Aquest tipus de terror infantil especial intangible.

I d'una vegada, mentre la dona encaputxada clavava salvatges talls del seu sabre làser a través de les cues dels aracnoides chiggnash... mentre l'altre «salvador» encaputxat clavava un sabre làser a dues mans a través dels caps mutilats i suplicants dels kyuzos, Obi-Wan va entendre que alguna cosa anava greument malament.

Aquests no eren els Jedi que estava buscant.

No són els Mestres Tholme i T’ra Saa, es va adonar, de sobte recordant que, feia molt, molt temps... hi havia hagut una acadèmia Sith a Nar Shaddaa.

No. Aquests eren...

—Jedi foscos —va escopir ell.

Va ser l'últim pensament que va tenir mentre els minvats chiggnash pregaven per pietat... i no se'ls concedia cap.

La dona encaputxada, la dona que ell havia pres per T’ra Saa, va tallar amb el sabre làser a través dels torsos dels aracnoides desarmats —deixant els sis segments dels éssers com a escorpins sacsejant-se i retorçant-se fins a quedar-se quiets— mentre el seu company assedegat de sang llançava la seva espasa làser de punta a punta a les pells de les gamorreanes que fugien.

Una punxada de vacil·lació va sobrevenir a Obi-Wan. Però el Mestre Jedi va colpejar-la amb la força, més per instint que per pietat, i va arrestar a l'espasa llançada a mig vol. El sabre làser parat va esquitxar en un toll, trontollant indefens i escurçant-se, mentre les truges escapaven.

—Suficient —va cridar ell a través de la tempesta repicant—. Qui sou?

El sabre làser inundat va tremolar, girant de tornada a l'agafada enguantada de l’espadatxí gran. Llavors els rescatadors encaputxats d’Obi-Wan i Luke es van retirar les caputxes.

El més gran, el que havia pres pel Mestre Tholme, li era completament desconegut; però el seu pèl negre, les seves marques facials sectàries i la seva pigmentació no ho eren. Blanc com la cendra, amb una sèrie de tatuatges en vector negres adornant el seu front i galtes, el seu rostre s'assemblava al de les bruixes de Dathomir o a un fantasma de Darth Maul. El patró li marcava com un bpfassi... enemics centenaris dels Cavallers Jedi i un membre dels insurgents foscos que recentment arrasaven el Sector Sluis.

Camí del Sistema Dagobah.

On es dirigeix el Mestre Yoda...

—Vosaltres —va dir Obi-Wan—. Vaig pensar que els últims de vosaltres, assassins, es van suïcidar en desgràcia.

—Ferides a les quals un pot sobreviure, gos Jedi —va respondre el cultista—. Quan l'odi és prou fort.

Obi-Wan va tallar amb els seus ulls a la còmplice de l'home. Per una estona la bpfasshi va ser una estranya per a ell, la jove humana, bufona, rossa...

—Et conec —va dir Obi-Wan.

—No ho fas —li va corregir ella—. Però jo sí et conec a tu, assassí.

Assassí?

La ment d’Obi-Wan es va accelerar, tractant d'encaixar la cara d'aquesta dona —aquesta noia— amb un esdeveniment, un lloc, alguna cosa. Sense èxit.

Guanyant temps, va exigir:

—Com m'heu trobat?

La bpfasshi va esbufegar.

—En gran part per sort.

—No m'ho crec.

—Llavors creu en el destí, maleït idiota! —La dona rossa es va acostar a Obi-Wan, el seu sabre làser verd fregant el seu—. Fomadu va rastrejar als teus hipòcrites companys, T’ra Saa i Tholme, per matar-los pel seu rol en la matança dels bpfasshi.

—Poc imaginàvem que el propi govern dels Jedi faria el treball per nosaltres —s’alegrà Fomadu.

—Digues-nos, Kenobi —va dir la noia—. Què se sent quan acaben de massacrar als teus germans?

Les paraules colpiren a Obi-Wan en la gola com un ronto saltant.

Des del meu punt de vista, van fer ressò les paraules d’Anakin, els Jedi són malvats!

—On estan els Mestres Tholme i T’ra Saa? —va exigir ell.

—Preocupa't de tu mateix, vil Jedi —va dir la rossa.

El ronc amenaçador del sabre làser de Fomadu es va reactivar de nou mentre avançava.

Obi-Wan sabia que els bpfasshi eren experts en els trucs mentals. Fins i tot ara, podia sentir a Fomadu desgastant les seves defenses, aferrant-se a la seva feblesa momentània. Els torrents de pluja davant d’ell es van embolicar en imatges dels seus germans Jedi. Inicialment, T’ra Saa i Tholme en angoixa... llavors, més profundament, Yoda, Siri i Anakin, bramant en les seves últimes raneres de mort...

Xopat, espantat, exhaust, Luke no havia deixat de cridar.

Obi-Wan va lluitar contra les al·lucinacions.

—I tu? —Va pressionar ell a la dona rossa—. Tu no ets bpfasshi. Estàs aquí merament per satisfer la set de sang del teu nuvi?

Les galtes de la jove humana es ruboritzaren.

—Complim la voluntat del nostre mestre, Jedi. Però ell ha d'haver percebut que tu estaries aquí, també.

Obi-Wan estava astutament mantenint a tots dos Jedi Foscos enfront d'ell. L'empunyadura del sabre làser de la humana li semblava distintiva: d'un or brillant, com el color del seu pèl.

—Conec al teu mestre —va declarar ell.

Tornados de ràbia van inundar els vibrants ulls caoba de la noia.

—Qui és el meu mestre ara no et concerneix, tret per com comparteix el meu odi per les velles ferides que tu vas infligir. El que hauria d'importar-te és qui va ser el meu mestre... fins que tu el vas executar.

La ment d’Obi-Wan silenciosament es va desembolicar.

Així que això era. Això no era sobre la llista de Jedi de l'Emperador després de tot.

No. Això era mortalment personal.

No feia molt, però abans de Nelvaan... ell i altres dos Cavallers Jedi havien estat donant caça a un grup d’acòlits Sith, anomenats els Jensaarai, fins al planeta Susevfi...

On, en combat, Obi-Wan va perdre la capa d'aniversari teixida a Tatooine que Anakin li havia donat.

Coneguts conspiradors amb els bpfasshi, els tres practicants Sith van ser derrotats, però el Mestre Jedi Nejaa Halcyon havia donat la seva vida per assegurar-se d'això. Els Jensaarai havien estat tan saturats d'energies malignes, que la seva carn havia explotat amb una ànima contaminada després de la seva mort com a pus supurant d'una ferida infectada.

El líder de la banda fosca, al que Obi-Wan havia despatxat, havia estat un home ros, atractiu...

—El teu mestre...

—El meu pare! —Grunyí ella—. Assassí!

Luke estava bramant descontroladament.

I en aquest moment, un pensament se li va ocórrer a Obi-Wan, l'últim dels Jedi.

Quants?

Gàngsters, caça-recompenses, foscos... el seu propi aprenent. Obi-Wan havia acabat amb les vides d'aquests i més. Només necessàriament, per estar segur. Però la necessitat era un absolut. Un punt de vista. Ningú havia compartit la restricció Jedi d’Obi-Wan sobre les inclinacions emocionals.

Sobre les famílies.

Durant gairebé quatre dècades com un protector declarat de la pau i la justícia de la República... a quants fills i filles havia deixat orfes Obi-Wan?

Les al·lucinacions van continuar envaint els límits dels seus ulls i ment... Qui-Gon, Setini, Halagad, Ahsoka... mentre Obi-Wan desactivava el seu sabre làser.

—Com et dius? —va tallar la seva veu a través de la pluja.

Per una fracció de segon, la noia va vacil·lar... la tempesta en els seus ulls calmant-se.

—No li... —va començar el bpfasshi.

—Mei —va respondre ella, el seu sabre làser ferm.

—Mei —va dir Obi-Wan—. Ho sento per allò del teu pare. Si hi hagués hagut una altra forma...

—Silencia ja a aquest carnisser Jedi suplicant! —Li va interrompre Fomadu—. Menteix com un sloogarià ple de fems!

—Escolta'm, Mei. Sento allò del teu pare. Però els Jensaarai estaven esgarriats, seguint una fusió corrupta entre els ensenyaments Jedi i Sith...

I en aquesta declaració, la tempesta en els seus ulls es va inflar en un huracà.

—Que el Caos s’emporti als Jensaarai! I que el Caos se t’emporti a tu! —Va esclatar Mei—. Fomadu i jo seguim un nou camí! Ni Jedi ni Sith. Ni llum ni foscor. Només la veritat d'aquest instant en la vida.

—I en acabar amb la teva vida —va provocar Fomadu—, alletarem al teu nen amb la teta d'aquesta veritat... la qual el bebè reconeixerà o serà destruït.

Va ser només llavors que el Mestre Jedi va entendre per què Luke estava plorant incontrolablement.

Les il·lusions assetjant a Obi-Wan no eren l'únic assalt del bpfasshi. La massacre dels fantasmes del terror de Fomadu també estava depredant la fràgil ment del noi.

La mirada d’Obi-Wan es va endurir en acer.

—No —grunyí ell—. No ho crec.

Llavors de sobte el pànic de Luke es va assossegar.

I Obi-Wan...

Va córrer.

**

Següent