Sense presoners
The Clone Wars
Karen Traviss
Les Guerres Clon i intensifiquen. A mesura que els
insurgents Separatistes lluiten furiosament per arrabassar el control de la
galàxia a la República, el Suprem Canceller Palpatine manipula amb astúcia tots
dos bàndols en favor dels seus propis propòsits sinistres.
Rex, el capità de la companyia Torrent, accedeix d’alleugerir
a Anakin Skywalker encarregant-se de forma temporal d’Ahsoka, la seva ubiqua —i
curiosa insaciable— Padawan, portant-la en una travessia rutinària de tres dies
a bord de la recentment remodelada nau d'assalt del Capità Gilad Pellaeon. Però
el viatge d'entrenament es converteix en una moguda —i perillosa— missió de
rescat quan l'agent encoberta de la República Hallena Devis, desapareix enmig
d'una invasió Separatista.
Enviada a un llunyà món per ajudar a un dictador local a fer
front a una revolució, Hallena es veu envoltada per iracunds combatents per la
llibertat que qüestionen els mètodes i motius de la República. En
encarregar-se-li el rescat de l'agent operativa desapareguda, qui alhora és el
seu amor secret, Pellaeon —qui ha jurat, per sobre de tot, protegir a la
República— es debat entre el deure i els seus desitjos. Ahsoka, per la seva
banda, enviada al costat de Rex i sis soldats clon inexperts a extreure la
Hallena, es topa amb una nova i diferent filosofia Jedi, la qual sacseja els
fonaments de la seva pròpia educació des del més profund. A mesura que
s'intensifiquin el perill i la intriga, les lleialtats i les conviccions de
tots els involucrats seran posades a prova...
PRÒLEG
CABINA DEL CAPITÀ GILAD PELLAEON, NAU D'ASSALT DE LA
REPÚBLICA ANIVELLADOR[1],
SECTOR DE DANTUS
«Així que de totes maneres, qui vol ser Almirall?».
«Tot són galons i memoràndums. És aquesta la forma en què un
veritable guerrer ha de passar els seus dies? Participar en interminables
comitès, elaborar pressupostos, dedicar-se a la política. No, gràcies. Jo tinc
una guerra per guanyar».
«De totes maneres... el comandament d'una nau de guerra és
tot el que hauria de desitjar algú que està ficat en aquest joc, perquè és
d'això que es tracta tot. No vaig decidir unir-me a l'Armada per estar
redactant memoràndums. Ser el Capità Pellaeon m'acomoda molt millor».
«Així que poden guardar-se les recomanacions de la seva
comissió d'ascensos, cavallers. Jo no requereixo de la seva validació».
Va observar la seva imatge reflectida en la paret.
«Stang[2],
o aquest mirall té esquerdes, o se m’estan començant a formar algunes arrugues.
Definitivament, això no li agradarà a Hallena».
—Senyor? —el Tinent Meriones va donar uns cops sobre la
mampara—. Senyor, vostè em va demanar que li avisés quan...
—Estic afaitant-me, tinent...
El noi era com un d'aquests petits rosegadors hiperactius de
Ber de Val[3],
amb el pèl tot sarnós, ple de tics nerviosos, i amb una nul·la capacitat per
parar esment a qualsevol cosa.
—Necessito estar concentrat.
—No seria més segur emprar una depiladora en lloc d'una
fulla d'afaitar, senyor?
«Definitivament, Meriones i jo no procedim de la mateixa
Armada, encara que això sempre ha estat bastant evident. Però ell té algunes
poderoses influències. Possiblement, aquesta sigui l'única raó per la qual va
poder aconseguir ser assignat a determinades missions. Tot això ha provocat
alguns acudits bastant amargs pel que fa a la Flota de la República —si ets prou ximple, ja estàs dins. Prova
d'agudesa visual: no l'apliquem, tan sols els reclutem—. I alguns altres
més. En aquests dies, el comitè de selecció tan sols sembla requerir d'una
trucada d'algú important, i que el postulant procedeixi de l'estatus social
adequat».
«Som novençans en això de la guerra total. Però la República
mai ha hagut de combatre d'aquesta forma amb anterioritat. Ara tots hem de
donar el millor de nosaltres, fins i tot Meriones».
«No m'estranya que hàgim hagut de comprar tot un exèrcit de
clons...».
—Molt bé, tinent, serà millor que escupi el que porta, abans
que acabi per tallar-me la jugular.
—L'enginyer en cap reporta que ja ens trobem preparats per
donar el salt, senyor. I a més, tenim un missatge encriptat d'una tal Agent
Devis.
«No hi ha cap burla soterrada en el seu to de veu. Ell no té
la menor idea sobre Hallena Devis... i de mi. Realment, a mi m'agradaria que
tot es mantingués d'aquesta manera».
—Em presentaré en el pont tan aviat com estigui llest.
Prendré el missatge quan estigui allà.
«Què estarà fent ella en aquest moment? Per què haurà
decidit contactar-me d'aquesta manera? Volent romandre oculta mentre es mostra
a plena vista?».
«Realment, no hi ha necessitat que em preocupi. Estarà en
aquell lloc? Hallena és una agent d'intel·ligència. Una espia: un espectre. Si
algú pot cuidar-se per si mateixa en un lloc perillós, aquesta és Hallena, i és
això el que fa d'ella una dona tan atractiva. Les dones febles mai m'han
resultat cridaneres».
«Així i tot... no puc deixar de sentir-me preocupat».
Sense voler-ho, els seus pensaments van saltar d'improvís
cap a les condicions actuals en les quals es trobava la seva nau.
«L’Anivellador és
una nau renovada des del recondicionament que va passar en les drassanes de
Kemla, amb alguns trucs i capacitats addicionals. Jo sempre aconsegueixo que
m'assignin els nous prototips. Potser el comandament de la Flota consideri que
jo no seria una gran pèrdua, si alguna de les seves joguines experimentals
acabés fent explosió. De moment, tan sols necessitem trobar un punt tranquil en
el sector de Dantus, bastant allunyat de qualsevol tipus de problemes, i no tan
lluny de les drassanes, per prendre'ns alguns dies i així poder avaluar i
resoldre qualsevol problema que pogués presentar-se, tal com se suposa que hem
de fer».
«Després d'això, haurem de continuar amb aquell assumpte de
la guerra».
Un so apagat va cridar la seva atenció.
«La consola de la porta de la meva cabina ha xerrotejat per
fer-me saber que el missatge de Hallena, m'ha estat transferit des del pont».
—Aquí ho té, senyor.
«El noi amb cara de rosegador, s'ha quedat aturat, com si
esperés que jo fora a llegir el missatge davant d'ell».
—Oh, una cosa més, senyor.
—Si...?
—El Capità Rex li envia les seves salutacions, i pregunta si
podria abordar l’Anivellador per a
una posada en forma. Té al seu càrrec a alguns nous soldats i a una padawan en
formació, als qui voldria posar al dia, amb la velocitat que es requereix en
aquesta classe de navili.
—Clar que sí.
«Rex és un tipus quallat, sensible. A més explica bons
acudits quan no està jugant a exercir el paper del soldat obedient».
—No ve el General Skywalker?
—No, senyor. Tan sols el seu padawan. Una femella togruta.
«Així que Rex estarà lliure per explicar-nos alguns acudits
en el saló d'oficials. Correcte».
—Molt bé, faci'm saber quan hagin arribat. Pot retirar-se.
«Torno a parar esment a la tasca d'afaitar-me de la forma
antiga, i a preocupar-me per Hallena, ja sigui que tingui o no raó. Sí, sé que
la meva predilecció per dones impresentables, efectivament, ha truncat totes
les meves possibilitats de ser promogut. És
impropi d'un oficial, dirien ells; que jo hauria de ser més discret, posar
seny, aconseguir l'esposa adequada per ascendir en la meva carrera, la qual hauria
de ser algú amb un estatus que coincidís amb una fulla de serveis impecable.
Però tenim poc temps en aquesta galàxia, i he jurat aprofitar aquest temps al
màxim».
«Hi ha una guerra en marxa. El meu temps podria ser...
curt».
«Ara, anem a llegir aquest missatge. No, no diu on està.
Ella mai ho fa».
«Ouch».
«Després de tot, aquest petit rosegador podria haver tingut
raó pel que fa a l'ús de la fulla d'afaitar».
[1] Leveler: Anivellador. (N. Del
T.)
[2] Stang: Interjecció originària
d’Alderaan, i que es va tornar popular entre els habitants de la galàxia.
Anakin Skywalker emprava freqüentment la paraula durant la seva missió,
juntament amb Obi-Wan Kenobi, a Lanteeb. (N. Del T.)
[3] Ber de Val: planeta
localitzat en el sistema Ber de Val, dins de la regió de les Colònies. Era llar
d'una espècie d’hiperactius rosegadors no sensibles. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada