dimarts, 25 de juny del 2019

L'Imperi Contraataca NJ (II)

Anterior


CAPÍTOL 2

Luke Skywalker no sabia si havia sortit de l'estat inconscient per si mateix o com a resposta a l'udol del wampa. En obrir els ulls i observar el lloc, va saber que estava en seriosos problemes.
Estava penjant cap per avall. En una cova. Li feia mal tot el cos. I tenia molt, molt de fred.
Va fer un esforç per orientar-se. Un aire fred en el clatell li va fer suposar que l'entrada a la cova estava a les seves esquenes. Estalactites i estalagmites de gel, que feien l'efecte de diverses files d'ullals, li impedien veure bé l'ombrívol interior de la cova. No veia al wampa, però sentia el soroll d'ossos que es trencaven i també el d'alguna cosa que mastegava. Si s'ha de jutjar pel que sentia, el wampa no estava molt lluny.
Fent un gran esforç amb els seus adolorits músculs, Luke va plegar el seu tors i el seu coll com per mirar el sostre de la cova. Els seus peus calçats en botes estaven incrustats en el gel. Va estirar els seus braços cap amunt i va intentar alliberar les seves cames, però la capa de gel era massa gruixuda i no tenia cap punt de suport com per fer força. Va deixar caure el cos i va estirar els braços cap avall, però estava penjant just a una altura que no li permetia arribar al terra. Per alliberar-se hauria de trencar-ho tot o...
Es va recordar de la seva espasa làser. Va temptejar el seu cinturó, però l'espasa làser no estava allà. Oh, no! No em diguis que l'he perdut! Luke va girar una mica el cap i va veure que l'espasa estava mig enterrada en la neu al costat d'ell.
Va estirar el braç, però no va aconseguir agafar-la. Afortunadament, Luke tenia un altre recurs: la Força.
Segons els ensenyaments d’en Ben, la Força era un camp d'energia creat per totes les coses vivents. Ho embolicava i ho penetrava tot, mantenint unida a tota la galàxia. Des de la Batalla de Yavin, Luke havia après també que es podia utilitzar la Força per moure petits objectes.
Encara penjant del sostre de la cova, Luke va estirar la seva mà dreta cap a l'espasa làser. Va intentar visualitzar l'arma desprenent-se de la neu i arribant a la seva mà enguantada. Però no va succeir res.
Luke estava lluny de poder controlar la Força, i també de comprendre-la per complet, però va tenir la sensació que si seguia esforçant-se ho aconseguiria.
Va tancar els ulls i va relaxar els músculs. També va fer tot el que va poder per mantenir la calma, perquè en els plecs de la seva consciència va sentir que el wampa començava a moure's per la caverna. Haurà percebut el wampa que estic tractant de fotre el camp del gel? Luke ja no sentia el soroll que feia la bèstia en mastegar.
Va deixar de pensar en el wampa. Una vegada més, va estirar la seva mà i va mirar fixament l'espasa làser mig enterrada en la neu. La Força ens uneix...
Va poder escoltar els pesats passos del wampa que s'acostava.
La Força crida cap a mi a la meva espasa làser...
L'espasa làser es va desprendre de la neu i va volar fins a la mà d’en Luke. Luke va activar l'arma i el raig d'energia blava resplendí. Mentre aixecava el làser per tallar el gel que subjectava les seves cames, el wampa es va llançar cap a ell.
L'espasa làser va llescar el gel, i Luke va donar contra el terra de la cova, sempre mantenint l'espasa activada. Va aconseguir posar-se dempeus just quan el wampa era a punt de llançar-se sobre ell, i li va assestar un dur cop amb l'espasa. Amb un sol moviment va llescar el braç dret del monstre. El membre amputat va aterrar en la neu amb un cop sec. Udolant de dolor, el wampa es va tapar la ferida.
Sense perdre ni un instant, Luke va desactivar l'espasa làser i es va escapar de la bèstia. Va avançar instintivament, obrint-se pas entre la neu i el gel, fins que va aconseguir sortir rodant per la boca de la cova i fora es va trobar amb... Una tempesta de neu.
Quan insistia a deixar Tatooine, mai vaig pensar a canviar-ho per això.
Desconcertat i perdut, Luke va seguir avançant, i a mesura que deixava enrere la cova s'introduïa més i més en la tempesta.

A la zona de la Base Eco la neu queia cada vegada amb major intensitat. R2-D2 estava apostat del costat de fora de l'entrada nord. Sense parar-los esment als gelats flocs de neu que s'acumulaven en el seu cos cilíndric, el droide astromecànic operava la prima antena escàner que es projectava cap amunt des d'un panell obert en el seu cap amb forma de dom. En el més alt de l'antena hi havia un sensor per captar senyals de vida, i encara que encara no havia captat cap, R2-D2 no es donava per vençut. De totes maneres, no podia evitar emetre alguns bips de preocupació.
—Ja és hora d'entrar, R2 —va dir C-3PO, que s'havia quedat fent guàrdia amb el seu amic—. Ja no hi ha res més que puguem fer. I les meves articulacions s'estan congelant.
R2-D2 va emetre un bip llarg i agut.
—No diguis això, R2! —va dir C-3PO—. Per descomptat que veurem novament a l’amo Luke. I ell estarà molt bé, ja ho veuràs. —I mentre es donava la volta i començava a avançar cap a l'entrada de l'hangar, C-3PO va dir com entre dents:
—Estúpid curtcircuit nan. Ell estarà bé.
R2-D2 va deixar escapar un bip de lamentació, i es va quedar fora, amb els sensors actius.

***

Tret per les seves pròpies mans enguantades sobre el llom del tauntaun, Han Solo amb prou feines si podia veure alguna cosa, més enllà de la neu que queia. Sabia que trobar al Luke en aquestes condicions era pràcticament impossible, però si no ho intentava a Luke ja se’l podia considerar mort.
Pel que Han va seguir buscant i va mantenir al tauntaun en moviment. En un moment van arribar a una elevació de gel que els va protegir una mica del vent. Aquí Han va deixar descansar a l'animal i va desmuntar, portant amb si un escàner portàtil que tenia en la motxilla.
Va estirar l'antena de l'escàner i va intentar captar algun senyal. Dins del limitat camp de l'escàner no hi havia ni formes de vida ni cap tipus de transmissió, només interferències de la tempesta. Han va caminar cap al tauntaun amb l'escàner i va tornar a muntar l'animal.

***

En l'hangar de la Base Eco, un tinent rebel es va acostar a l'oficial a càrrec, el Major Derlin, i li va dir:
—Senyor, ja han tornat totes les patrulles. Encara no...
El Major Derlin va aixecar una mà en forma d'advertiment, i davant aquest gest el tinent va notar que la Princesa Leia estava prop d'aquí, mirant-los i sentint-los. El tinent va gargamellejar, va triar amb cura les seves paraules i va dir:
—Encara no hi ha hagut contacte amb Skywalker o Solo.
Chewbacca, R2-D2 i C-3PO estaven prop de l'entrada a la cova. En sentir l’informe del tinent, C-3PO va girar-se i es va acostar a la princesa.
—Senyora Leia, R2 diu que no ha aconseguit captar cap senyal, encara que admet que el seu abast és prou pobre com per no abandonar les esperances.
El Major Derlin va dir:
—Altesa, per aquesta nit ja no hi ha res més que puguem fer. Cal tancar les portes de protecció.
A la Leia li hauria encantat poder pestanyejar i despertar-se d'aquest malson, però sabia que no estava somiant. Luke i Han estaven allà fora en algun lloc a temperatures per sota del punt de congelació, i tret que volgués que el fred comencés a propagar-se dins de la Base Eco, calia tancar les portes de protecció. No va saber què dir, i va dirigir la seva mirada al terra mentre li assentia al Major Derlin. Calia fer-ho.
—Tanqui les portes —va ordenar Derlin.
—Sí, senyor —va dir el tinent. En la boca de la cova, dues pesades portes de metall xerrotejaven sobre els seus riells a mesura que anaven tancant l'entrada. Chewbacca es va queixar i R2-D2 va deixar sortir una complexa sèrie de bips. Dirigint-se a la Leia, C-3PO va dir:
—R2 diu que les probabilitats de sobreviure són set-cents vint-i-cinc a... un.
Amb un fort baluern, les portes es van encaixar en la seva posició i van segellar la cova. Chewbacca va tirar el cap cap enrere i va emetre un dolorós udol. C-3PO va reconsiderar la seva última declaració, i va agregar:
—De fet, se sap que R2 ha comès errors... de tant en tant.
Leia es va allunyar d'allà, i C-3PO va tornar amb R2-D2.
—Ai, ai, ai. Ai, ai, ai —va dir l’androide daurat. Li va donar un copet al dom de l’R2-D2, intentant consolar a l'angoixat astromecànic—. No et preocupis per l’amo Luke, estic segur que estarà bé. És molt intel·ligent... per ser un humà.

***

Luke jeia de cap per avall en la neu, gairebé inconscient. No es volia rendir, però el fred no li deixava massa alternatives. Incapaç de moure's o de sentir, i amb prou feines capaç de pensar, ja estava esperant l'inevitable quan va sentir una veu.
—Luke... Luke.
Luke va reconèixer la veu. No l'escoltava des de la Batalla de Yavin, moment en el qual li va ordenar que confiés en els seus sentiments i que usés la Força per destruir l'Estrella de la Mort. Lentament, Luke va alçar el cap. No gaire lluny d'ell estava la vibrant i espectral silueta d’Obi-Wan Kenobi. Per assegurar-se de no estar al·lucinant, Luke va dir en veu alta:
—Ben?
—Aniràs al Sistema Dagobah —va dir Ben.
—El Sistema Dagobah? —va repetir Luke. No estic al·lucinant. Estic segur.
—Allà aprendràs de Yoda, el Mestre Jedi que em va instruir a mi.
Luke emetia alguns gemecs mentre intentava no caure en un xoc.
—Ben... Ben.
Ben va desaparèixer... però un solitari genet de tauntaun es va materialitzar just allà on havia estat Ben i es va acostar fins al Luke. Els ulls d’en Luke es van tancar i es va desmaiar en la neu.
Afortunadament per a Luke, el genet de tauntaun tampoc era una al·lucinació. Han Solo es va lliscar de la seva muntura i es va dirigir tan ràpid com va poder a l'immòbil cos d’en Luke. A les seves esquenes, el tauntaun va deixar escapar un gemec baix i de dolor.
—Luke! —va dir Han abraçant al seu amic—. Luke! No facis això, Luke. Au vinga, fes-me un senyal —es va inclinar prop d’en Luke per assegurar-se que encara estigués respirant. I així era, però amb prou feines.
En Han intentava pensar què fer a continuació quan va escoltar un so ronc. Es va donar la volta just a temps per veure al tauntaun trontollar-se i caure mort sobre el terra cobert de neu.
Sorprès, per un moment, Han es va quedar mirant al tauntaun caigut. Després va agafar al Luke pels braços i el va arrossegar fins al cadàver de l'animal.
—No hi ha molt temps —va murmurar. Sabia que havia de fer alguna cosa aviat, abans que el cos del tauntaun es congelés.
Luke va dir entre gemecs:
—Ben... Ben.
En Han va pensar que Luke delirava.
—Aguanta, noi —va dir. Va agafar l'espasa làser d’en Luke, va encendre el raig i va fer un tall en la panxa del tauntaun.
—El Sistema Dagobah... —va balbotejar Luke—. Aniràs a Dagobah...
Fent força per ficar-lo dins del cadàver, Han va explicar:
—Això pot fer mala olor, noi... però et mantindrà calent... fins que jo pugui armar la carpa.
Totalment inconscient, Luke va balbotejar:
—Yoda...
—Puaj! —va fer Han quan la pudor nauseabunda dels budells de la bèstia se li va venir damunt—. Puaj!... I jo pensava que feien mala olor per fora... Puaj!
Amb Luke ja ficat a mig fer en la cavitat del tauntaun, Han va regirar en una motxilla i va treure una carpa. La carpa els proporcionaria un trist refugi davant el penetrant fred... però era tot el que Han tenia.

***

El matí següent els va brindar un cel blau i buidat als pilots rebels que volaven sobre Hoth en els quatre snowspeeders T-47 sense trompa —preparats per portar a un pilot i a un artiller asseguts esquena amb esquena—. En aquesta ocasió, cadascuna de les naus anava només amb el pilot, perquè hi hagués espai per a Luke i Han Solo en el cas que els trobessin. Després de sobrevolar un altiplà elevat, els snowspeeders es van dispersar per buscar als dos homes perduts.
El nom del pilot rebel Zev Senesca per a la unitat de comunicació era Murri 2. Zev havia estat a Hoth prou com perquè li costés creure que algú pogués haver sobreviscut a la tempesta de neu de la nit anterior. A més, la guerra ja els havia llevat massa vides com perquè fos optimista. Anava seriós i concentrat en les mires que omplien la cabina quan va sentir que un dels monitors emetia un bip. Activant el seu transmissor, va dir:
—Base Eco... tinc alguna cosa! No gaire, però podria ser una forma de vida...
Zev inclinà la seva nau, va fer un petit arc i va sortir volant en una altra direcció. Canviant a una altra freqüència, va dir:
—Comandant Skywalker, em copia? Aquí Murri 2. —No va haver-hi resposta—. Aquí Murri 2. —No va haver-hi resposta—. Aquí Murri 2. Capità Solo, em copia?
—Bon dia —la veu d’en Han va sortir per un altaveu en la cabina de Zev—. M'alegra veure'ls per aquí, nois.
Feia setmanes que Zev no trobava excuses per somriure, però en aquest moment va somriure d'orella a orella.
—Base Eco... aquí Murri 2. Els he trobat. Repeteixo, els he trobat.
Va dirigir el snowspeeder en direcció a la font de la transmissió d’en Han, i de seguida va albirar el refugi d'emergència. En Han estava dempeus al costat de la carpa i va saludar, per fi fora de perill.

***

Luke es preguntava: Estic mort?
Se sentia buit en tot el seu cos, com si li haguessin drenat la vida, i sentia també certa lividesa. Em sento com si estigués surant. Però què és aquesta pressió en la meva boca i... hi ha alguna cosa que m'està punxant el nas? I què són aquests brunzits? En obrir els ulls va veure llums com desenfocades i bombolles que anaven cap amunt i va pensar: M'estic ofegant!
Havia sortit de l'estat d’inconsciència i s'hi havia trobat submergit en un tanc cilíndric ple d'un líquid tebi. Tenia posada en la boca una màscara per respirar i una petita pinça li tancava els orificis nasals. Des de la perspectiva d’en Luke, la forma del tanc produïa una vista distorsionada d'estranyes figures que es movien del costat de fora. Però quan va aconseguir veure bé, Luke va reconèixer en les figures a 2-1B, un vell droide mèdic que servia en l'Aliança Rebel, i al seu assistent, el droide de braços múltiples FX-7. Aquest últim era el que emetia els brunzits.
Luke es va adonar que estava al centre mèdic de la Base Eco, i que el líquid del tanc era bacta, un químic sintètic que feia que les ferides es guarissin ràpid i no deixava cicatrius. L'últim record conscient de Luke era haver vist a Ben enmig de la neu. Qui em va rescatar? I com?
En aquest moment va veure als seus amics. Leia, Han, Chewbacca, R2-D2 i C-3PO estaven tots junts de l'altre costat de la finestra del centre mèdic. El van saludar amb la mà. Encara semi inconscient, Luke; els va retornar la salutació amb un gest similar, i després va sentir que treien el seu cos del tanc. Era hora de tornar al món.

—Amo Luke, senyor, és tan bo tornar a veure’l novament funcionant en tota la seva capacitat —li va dir C-3PO, mentre ell estava assegut en un llit a la blanca sala de recuperació del centre mèdic. Leia va somriure mentre R2-D2 es movia al costat del llit de Luke i emetia alguns bips.
—R2 també li expressa el seu alleujament —va traduir C-3PO.
Luke no estava funcionant en tota la seva capacitat, sota cap aspecte. Estava cansat i adolorit, i les ferides en la seva cara eren una amarga evidència de la seva trobada amb el wampa. Però estava amb vida i s'anava a posar bé.
Darrere d’en Luke, la porta es va obrir lliscant-se amb un suau xiuxiueig i Han i Chewbacca van entrar a la sala de recuperació.
Han va preguntar:
—I? Com et trobes? No em sembla que tinguis mal aspecte. De fet, sembles estar prou fort com per tirar-li de les orelles a un gundark.
Luke va somriure.
—Gràcies a tu.
—Ara em deus dues, noi —va dir Han, fent referència a la Batalla de Yavin, quan va evitar que Darth Vader derroqués el caça estel·lar d’en Luke.
En Han va girar com per poder inclinar-se cap als peus del llit de Luke i quedar de cara a la Leia.
—Bé, Sa Excel·lentíssima, sembla que se les va manegar de nou perquè em quedés per aquí una estona més.
—Jo no tinc res a veure amb tot això —va respondre la Leia—. El General Rieekan pensa que és perillós que qualsevol nau surti del sistema fins que no hàgim activat l'escut d'energia —i efectivament els rebels havien estat treballant les vint-i-quatre hores en els generadors com perquè els escuts d'energia estiguessin llestos quan se’ls necessités.
—Aquest és un bon conte —va dir Han—. Jo crec que vostè simplement no vol perdre de vista a un tipus tan guapo com jo.
En el llit, Luke posava cares. Han era el seu amic, però el capità del Falcó Mil·lenari estava tan satisfet de si mateix que de vegades podia resultar insuportable. Com podia ser que li parlés així a la Leia? Era una princesa! De vegades m'agradaria que Han no obrís la boca.
Mirant a Solo amb fredor, Leia va negar amb el cap i va dir:
—No sé d'on li surten aquests deliris, cap de làser.
Chewbacca va tirar el cap cap enrere i molt divertit va deixar escapar un grunyit ben sonor.
—Riu-te’n, bola de pèls —va dir Han en to de retret—. Però tu no ens has vist quan vam estar a soles en el passadís sud —va fer un pas cap a la Leia i li va passar un braç per l'esquena—. Allà va expressar el que de debò sent per mi. Sense poder creure-s’ho, els ulls d’en Luke anaven d’en Han a la Leia i de la Leia la Han. Parla de debò? Leia de debò vol...?
—Si us plau...! —va rondinar la Leia, perdent la calma. Han es va allunyar una mica i ella li va etzibar—: Tu, envanit... cap dur... desarrapat... pastor de nerfs.
—Qui és un desarrapat? —va preguntar Han, amb cara d'ofès. Després va girar cap a Luke i va dir:
—He hagut de donar bastant prop del clau com per posar-la així, no? Què en penses?
Però Luke no va mirar al Han. Estava massa enutjat. Fins i tot els droides sentien la tensió en l'ambient.
La Leia es va recompondre i es va acostar al llit d’en Luke. Mirant al Han, va dir:
—Bé, suposo que encara no sap tot sobre les dones —i es va inclinar cap al Luke i li va besar en la boca. Luke va pensar: Què?
C-3PO, que havia estat dempeus just darrere d’en Han, va estar a punt de passar-li per damunt per poder veure millor. Després de veure que Leia i Luke efectivament s'estaven fent un petó, el desconcertat androide va mirar a Han i a Chewbacca per veure com reaccionaven. Chewbacca va emetre un curiós gemec. Han va fer el que va poder per mantenir una expressió neutral i relaxada, com si veure a la Leia i al Luke en aquesta situació no li importés massa.
El petó va durar uns tres segons.
La Leia es va apartar d’en Luke. Va mirar al Han, que va mantenir la seva expressió neutral mentre les seves mirades es van trobar. Llavors, sense agregar ni una paraula, la Leia va anar cap a la porta i va sortir de la sala.
Han, sorprès, va dirigir cap al Luke la seva mirada. Luke va entrellaçar les mans darrere del cap i es va recolzar en el llit, intentant que no se li notés tant el seu somriure de triomf. Bé, Han, què tens per dir ara?
Per un altaveu, van anunciar:
—Personal de la caserna general, reportar-se al centre de comandament.
En Han va mirar a Chewbacca, que amb el seu cap pelut va assenyalar la porta. Intentant dissimular el seu alleujament davant aquesta oportunitat d'anar-se’n d'aquí, Han li va donar unes palmades a Luke en el braç i va dir:
—Pren-t'ho amb calma —i després va sortir de la sala darrere de Chewbacca. Sempre amable, C-3PO va agregar:
—Disculpi'ns, si us plau —i va apurar el pas darrere de R2-D2, deixant a Luke sol a la sala.

Caminant de pressa, Han va arribar primer al centre de comandament, seguit per la Leia, Chewbacca i els droides. Dins de l'ombrívola habitació de sostres baixos, el General Rieekan estava dempeus al costat a Wyron Serper, cap del centre de control, que estava assegut enfront de la pantalla d'una consola. En veure la Leia, el General Rieekan va dir:
—Princesa, tenim companyia.
El grup es va concentrar al voltant de la pantalla de la consola i va observar el mapa del comm-scan de la Base Eco i els seus voltants. En el mapa es veia que, pel nord, apareixia una petita llum pampalluguejant no identificada. Rieekan va dir:
—Hem captat alguna cosa fora de la base de la zona dotze, movent-se cap a l'est.
—És de metall —va informar Serper.
—Llavors no podria ser una d'aquestes criatures —va dir la Leia referint-se als wampes.
—Podria ser un speeder, un dels nostres —va suggerir Han.
Serper va ajustar amb la mà un control del seu headset.
—No —va dir—. Esperin, se sent un senyal molt feble —Serper va posar l'àudio perquè se sentís per un altaveu i els altres poguessin escoltar la transmissió que havien interceptat, una estranya sèrie de sorolls electrònics entretallats.
Mirant a Rieekan, C-3PO va dir:
—Senyor, manego de manera fluïda sis milions de formes de comunicació. Aquest no és un senyal que usi l'Aliança. Podria ser un codi imperial.
Amb aquesta possibilitat en ment, els rebels allà reunits escoltaven el senyal amb més atenció encara. Després de diversos segons, Han va dir:
—Sigui el que sigui, no és amigable —sense esperar que ni el general ni ningú donés una ordre, Han es va dirigir cap al seu primer oficial i va dir—: Vinga, Cheewie, anem a veure què és.
Mentre Han i Chewbacca anaven en direcció a l'hangar, Rieekan va pensar que podrien arribar a necessitar ajuda, per la qual cosa li va dir a Serper:
—Digui'ls a Murri Deu i Onze que vagin per a l'estació tres-vuit.
Hi havia problemes.

***

Quan el probot imperial va acabar d’enviar el seu missatge, va replegar les seves dues antenes de transmissió d'alta freqüència dins del seu cap-sensor. Després el droide es va allunyar volant del lloc en el qual estava amagat, darrere d'una lloma de neu, on els seus sensors telescòpics havien mantingut una visual sense obstruccions dels generadors d'energia dels rebels.
El probot baixava un vessant en direcció a la base rebel quan els seus sensors van detectar moviment en un banc de neu proper. El probot va girar el seu cap-sensor i va dirigir els seus sensors visuals primaris cap al banc de neu, per on ara havia tret el cap un wookiee tot cobert de neu.
Chewbacca es va amagar just abans que el droide disparés tres vegades la seva arma làser. Els rajos no van ferir al wookiee i van donar contra el banc de neu.
Però Chewbacca no era més que un cimbell, ara Han —amagat darrere d'una roca de gel— havia quedat amb el droide d'esquena a ell. Mentre el droide encara estava distret, Han es va posar dempeus i li va disparar; però Han, a diferència del droide, no va fallar.
El raig va impactar en el droide però amb prou feines va abonyegar la seva cuirassa de metall. El probot va respondre amb un gir ràpid del seu cos cilíndric, retornant-li el tret a Han. Però Han ja s'havia amagat i el droide va tornar a fallar.
Han va treure el cap veloçment i li va tornar a disparar al droide i per segona vegada va impactar en el blanc.
Per com el droide havia rebut el primer tret, Han sabia que anava a haver de tenir sort per poder derrocar-ho. Per això es va sorprendre quan —amb prou feines després que el seu segon tret aconseguís al droide— aquest va explotar i es va transformar en fum i flames, i com a rastre de la seva existència no va quedar més que una lleu rosada de pols de metall negre en la neu.

***

Al centre de comandament, el General Rieekan estava dempeus al costat de la Leia, que romania asseguda enfront d'una consola de comunicació i rebia l’informe d’en Han. Pel comlink, la veu d’en Han deia:
—Em temo que no va quedar gens.
—Però què era? —va preguntar la Leia.
—Alguna espècie de droide —va respondre Han—. Jo amb prou feines si vaig arribar a disparar-li. S'ha d'haver autodestruït.
—Un droide-sonda imperial —va deduir la Leia. Han va dir:
—És poc probable que l'Imperi no sàpiga que estem aquí.
No havia estat gens fàcil per als rebels establir una base a Hoth. Però amb una mínima possibilitat que l'Imperi sabés on es trobava la Base Eco, ningú estava segur al planeta de gel. Amb seriosa resolució, Rieekan va dir:
—Serà millor que comencem a evacuar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada