CAPÍTOL 2
Luke Skywalker no
sabia si havia sortit de l'estat inconscient per si mateix o com a resposta a
l'udol del wampa. En obrir els ulls i observar el lloc, va saber que estava en
seriosos problemes.
Estava penjant cap per
avall. En una cova. Li feia mal tot el cos. I tenia molt, molt de fred.
Va fer un esforç
per orientar-se. Un aire fred en el clatell li va fer suposar que l'entrada a
la cova estava a les seves esquenes. Estalactites i estalagmites de gel, que
feien l'efecte de diverses files d'ullals, li impedien veure bé l'ombrívol
interior de la cova. No veia al wampa, però sentia el soroll d'ossos que es
trencaven i també el d'alguna cosa que mastegava. Si s'ha de jutjar pel que
sentia, el wampa no estava molt lluny.
Fent un gran esforç
amb els seus adolorits músculs, Luke va plegar el seu tors i el seu coll com
per mirar el sostre de la cova. Els seus peus calçats en botes estaven
incrustats en el gel. Va estirar els seus braços cap amunt i va intentar
alliberar les seves cames, però la capa de gel era massa gruixuda i no tenia
cap punt de suport com per fer força. Va deixar caure el cos i va estirar els
braços cap avall, però estava penjant just a una altura que no li permetia
arribar al terra. Per alliberar-se hauria de trencar-ho tot o...
Es va recordar de
la seva espasa làser. Va temptejar el seu cinturó, però l'espasa làser no
estava allà. Oh, no! No em diguis que
l'he perdut! Luke va girar una mica el cap i va veure que l'espasa estava
mig enterrada en la neu al costat d'ell.
Va estirar el braç,
però no va aconseguir agafar-la. Afortunadament, Luke tenia un altre recurs: la
Força.
Segons els
ensenyaments d’en Ben, la Força era un camp d'energia creat per totes les coses
vivents. Ho embolicava i ho penetrava tot, mantenint unida a tota la galàxia.
Des de la Batalla de Yavin, Luke havia après també que es podia utilitzar la
Força per moure petits objectes.
Encara penjant del
sostre de la cova, Luke va estirar la seva mà dreta cap a l'espasa làser. Va
intentar visualitzar l'arma desprenent-se de la neu i arribant a la seva mà
enguantada. Però no va succeir res.
Luke estava lluny
de poder controlar la Força, i també de comprendre-la per complet, però va
tenir la sensació que si seguia esforçant-se ho aconseguiria.
Va tancar els ulls
i va relaxar els músculs. També va fer tot el que va poder per mantenir la
calma, perquè en els plecs de la seva consciència va sentir que el wampa
començava a moure's per la caverna. Haurà
percebut el wampa que estic tractant de fotre el camp del gel? Luke ja no
sentia el soroll que feia la bèstia en mastegar.
Va deixar de pensar
en el wampa. Una vegada més, va estirar la seva mà i va mirar fixament l'espasa
làser mig enterrada en la neu. La Força
ens uneix...
Va poder escoltar
els pesats passos del wampa que s'acostava.
La Força crida cap a mi a la meva espasa
làser...
L'espasa làser es
va desprendre de la neu i va volar fins a la mà d’en Luke. Luke va activar
l'arma i el raig d'energia blava resplendí. Mentre aixecava el làser per tallar
el gel que subjectava les seves cames, el wampa es va llançar cap a ell.
L'espasa làser va
llescar el gel, i Luke va donar contra el terra de la cova, sempre mantenint
l'espasa activada. Va aconseguir posar-se dempeus just quan el wampa era a punt
de llançar-se sobre ell, i li va assestar un dur cop amb l'espasa. Amb un sol
moviment va llescar el braç dret del monstre. El membre amputat va aterrar en
la neu amb un cop sec. Udolant de dolor, el wampa es va tapar la ferida.
Sense perdre ni un
instant, Luke va desactivar l'espasa làser i es va escapar de la bèstia. Va
avançar instintivament, obrint-se pas entre la neu i el gel, fins que va
aconseguir sortir rodant per la boca de la cova i fora es va trobar amb... Una
tempesta de neu.
Quan insistia a deixar Tatooine, mai vaig
pensar a canviar-ho per això.
Desconcertat i
perdut, Luke va seguir avançant, i a mesura que deixava enrere la cova
s'introduïa més i més en la tempesta.
A la zona de la Base
Eco la neu queia cada vegada amb major intensitat. R2-D2 estava apostat del
costat de fora de l'entrada nord. Sense parar-los esment als gelats flocs de
neu que s'acumulaven en el seu cos cilíndric, el droide astromecànic operava la
prima antena escàner que es projectava cap amunt des d'un panell obert en el
seu cap amb forma de dom. En el més alt de l'antena hi havia un sensor per
captar senyals de vida, i encara que encara no havia captat cap, R2-D2 no es
donava per vençut. De totes maneres, no podia evitar emetre alguns bips de
preocupació.
—Ja és hora
d'entrar, R2 —va dir C-3PO, que s'havia quedat fent guàrdia amb el seu amic—.
Ja no hi ha res més que puguem fer. I les meves articulacions s'estan
congelant.
R2-D2 va emetre un
bip llarg i agut.
—No diguis això, R2!
—va dir C-3PO—. Per descomptat que veurem novament a l’amo Luke. I ell estarà
molt bé, ja ho veuràs. —I mentre es donava la volta i començava a avançar cap a
l'entrada de l'hangar, C-3PO va dir com entre dents:
—Estúpid
curtcircuit nan. Ell estarà bé.
R2-D2 va deixar
escapar un bip de lamentació, i es va quedar fora, amb els sensors actius.
***
Tret per les seves
pròpies mans enguantades sobre el llom del tauntaun, Han Solo amb prou feines
si podia veure alguna cosa, més enllà de la neu que queia. Sabia que trobar al
Luke en aquestes condicions era pràcticament impossible, però si no ho
intentava a Luke ja se’l podia considerar mort.
Pel que Han va
seguir buscant i va mantenir al tauntaun en moviment. En un moment van arribar
a una elevació de gel que els va protegir una mica del vent. Aquí Han va deixar
descansar a l'animal i va desmuntar, portant amb si un escàner portàtil que
tenia en la motxilla.
Va estirar l'antena
de l'escàner i va intentar captar algun senyal. Dins del limitat camp de
l'escàner no hi havia ni formes de vida ni cap tipus de transmissió, només
interferències de la tempesta. Han va caminar cap al tauntaun amb l'escàner i
va tornar a muntar l'animal.
***
En l'hangar de la Base
Eco, un tinent rebel es va acostar a l'oficial a càrrec, el Major Derlin, i li
va dir:
—Senyor, ja han
tornat totes les patrulles. Encara no...
El Major Derlin va
aixecar una mà en forma d'advertiment, i davant aquest gest el tinent va notar
que la Princesa Leia estava prop d'aquí, mirant-los i sentint-los. El tinent va
gargamellejar, va triar amb cura les seves paraules i va dir:
—Encara no hi ha
hagut contacte amb Skywalker o Solo.
Chewbacca, R2-D2 i
C-3PO estaven prop de l'entrada a la cova. En sentir l’informe del tinent,
C-3PO va girar-se i es va acostar a la princesa.
—Senyora Leia, R2
diu que no ha aconseguit captar cap senyal, encara que admet que el seu abast
és prou pobre com per no abandonar les esperances.
El Major Derlin va
dir:
—Altesa, per
aquesta nit ja no hi ha res més que puguem fer. Cal tancar les portes de protecció.
A la Leia li hauria
encantat poder pestanyejar i despertar-se d'aquest malson, però sabia que no
estava somiant. Luke i Han estaven allà fora en algun lloc a temperatures per
sota del punt de congelació, i tret que volgués que el fred comencés a propagar-se
dins de la Base Eco, calia tancar les portes de protecció. No va saber què dir,
i va dirigir la seva mirada al terra mentre li assentia al Major Derlin. Calia
fer-ho.
—Tanqui les portes
—va ordenar Derlin.
—Sí, senyor —va dir
el tinent. En la boca de la cova, dues pesades portes de metall xerrotejaven
sobre els seus riells a mesura que anaven tancant l'entrada. Chewbacca es va
queixar i R2-D2 va deixar sortir una complexa sèrie de bips. Dirigint-se a la
Leia, C-3PO va dir:
—R2 diu que les probabilitats
de sobreviure són set-cents vint-i-cinc a... un.
Amb un fort
baluern, les portes es van encaixar en la seva posició i van segellar la cova.
Chewbacca va tirar el cap cap enrere i va emetre un dolorós udol. C-3PO va
reconsiderar la seva última declaració, i va agregar:
—De fet, se sap que
R2 ha comès errors... de tant en tant.
Leia es va allunyar
d'allà, i C-3PO va tornar amb R2-D2.
—Ai, ai, ai. Ai,
ai, ai —va dir l’androide daurat. Li va donar un copet al dom de l’R2-D2,
intentant consolar a l'angoixat astromecànic—. No et preocupis per l’amo Luke,
estic segur que estarà bé. És molt intel·ligent... per ser un humà.
***
Luke jeia de cap
per avall en la neu, gairebé inconscient. No es volia rendir, però el fred no
li deixava massa alternatives. Incapaç de moure's o de sentir, i amb prou
feines capaç de pensar, ja estava esperant l'inevitable quan va sentir una veu.
—Luke... Luke.
Luke va reconèixer
la veu. No l'escoltava des de la Batalla de Yavin, moment en el qual li va
ordenar que confiés en els seus sentiments i que usés la Força per destruir l'Estrella de la Mort. Lentament, Luke va
alçar el cap. No gaire lluny d'ell estava la vibrant i espectral silueta d’Obi-Wan
Kenobi. Per assegurar-se de no estar al·lucinant, Luke va dir en veu alta:
—Ben?
—Aniràs al Sistema
Dagobah —va dir Ben.
—El Sistema
Dagobah? —va repetir Luke. No estic al·lucinant.
Estic segur.
—Allà aprendràs de
Yoda, el Mestre Jedi que em va instruir a mi.
Luke emetia alguns
gemecs mentre intentava no caure en un xoc.
—Ben... Ben.
Ben va desaparèixer...
però un solitari genet de tauntaun es va materialitzar just allà on havia estat
Ben i es va acostar fins al Luke. Els ulls d’en Luke es van tancar i es va
desmaiar en la neu.
Afortunadament per
a Luke, el genet de tauntaun tampoc era una al·lucinació. Han Solo es va
lliscar de la seva muntura i es va dirigir tan ràpid com va poder a l'immòbil
cos d’en Luke. A les seves esquenes, el tauntaun va deixar escapar un gemec
baix i de dolor.
—Luke! —va dir Han
abraçant al seu amic—. Luke! No facis això, Luke. Au vinga, fes-me un senyal —es
va inclinar prop d’en Luke per assegurar-se que encara estigués respirant. I
així era, però amb prou feines.
En Han intentava
pensar què fer a continuació quan va escoltar un so ronc. Es va donar la volta
just a temps per veure al tauntaun trontollar-se i caure mort sobre el terra
cobert de neu.
Sorprès, per un
moment, Han es va quedar mirant al tauntaun caigut. Després va agafar al Luke
pels braços i el va arrossegar fins al cadàver de l'animal.
—No hi ha molt
temps —va murmurar. Sabia que havia de fer alguna cosa aviat, abans que el cos
del tauntaun es congelés.
Luke va dir entre
gemecs:
—Ben... Ben.
En Han va pensar
que Luke delirava.
—Aguanta, noi —va
dir. Va agafar l'espasa làser d’en Luke, va encendre el raig i va fer un tall
en la panxa del tauntaun.
—El Sistema Dagobah...
—va balbotejar Luke—. Aniràs a Dagobah...
Fent força per
ficar-lo dins del cadàver, Han va explicar:
—Això pot fer mala
olor, noi... però et mantindrà calent... fins que jo pugui armar la carpa.
Totalment
inconscient, Luke va balbotejar:
—Yoda...
—Puaj! —va fer Han
quan la pudor nauseabunda dels budells de la bèstia se li va venir damunt—.
Puaj!... I jo pensava que feien mala olor per fora... Puaj!
Amb Luke ja ficat a
mig fer en la cavitat del tauntaun, Han va regirar en una motxilla i va treure
una carpa. La carpa els proporcionaria un trist refugi davant el penetrant fred...
però era tot el que Han tenia.
***
El matí següent els
va brindar un cel blau i buidat als pilots rebels que volaven sobre Hoth en els
quatre snowspeeders T-47 sense trompa —preparats per portar a un pilot i a un
artiller asseguts esquena amb esquena—. En aquesta ocasió, cadascuna de les
naus anava només amb el pilot, perquè hi hagués espai per a Luke i Han Solo en
el cas que els trobessin. Després de sobrevolar un altiplà elevat, els
snowspeeders es van dispersar per buscar als dos homes perduts.
El nom del pilot
rebel Zev Senesca per a la unitat de comunicació era Murri 2. Zev havia estat a
Hoth prou com perquè li costés creure que algú pogués haver sobreviscut a la
tempesta de neu de la nit anterior. A més, la guerra ja els havia llevat massa
vides com perquè fos optimista. Anava seriós i concentrat en les mires que
omplien la cabina quan va sentir que un dels monitors emetia un bip. Activant
el seu transmissor, va dir:
—Base Eco... tinc
alguna cosa! No gaire, però podria ser una forma de vida...
Zev inclinà la seva
nau, va fer un petit arc i va sortir volant en una altra direcció. Canviant a
una altra freqüència, va dir:
—Comandant
Skywalker, em copia? Aquí Murri 2. —No va haver-hi resposta—. Aquí Murri 2. —No
va haver-hi resposta—. Aquí Murri 2. Capità Solo, em copia?
—Bon dia —la veu d’en
Han va sortir per un altaveu en la cabina de Zev—. M'alegra veure'ls per aquí,
nois.
Feia setmanes que
Zev no trobava excuses per somriure, però en aquest moment va somriure d'orella
a orella.
—Base Eco... aquí Murri
2. Els he trobat. Repeteixo, els he trobat.
Va dirigir el
snowspeeder en direcció a la font de la transmissió d’en Han, i de seguida va
albirar el refugi d'emergència. En Han estava dempeus al costat de la carpa i
va saludar, per fi fora de perill.
***
Luke es preguntava:
Estic mort?
Se sentia buit en
tot el seu cos, com si li haguessin drenat la vida, i sentia també certa lividesa.
Em sento com si estigués surant. Però què
és aquesta pressió en la meva boca i... hi ha alguna cosa que m'està punxant el
nas? I què són aquests brunzits? En obrir els ulls va veure llums com desenfocades
i bombolles que anaven cap amunt i va pensar: M'estic ofegant!
Havia sortit de
l'estat d’inconsciència i s'hi havia trobat submergit en un tanc cilíndric ple
d'un líquid tebi. Tenia posada en la boca una màscara per respirar i una petita
pinça li tancava els orificis nasals. Des de la perspectiva d’en Luke, la forma
del tanc produïa una vista distorsionada d'estranyes figures que es movien del
costat de fora. Però quan va aconseguir veure bé, Luke va reconèixer en les
figures a 2-1B, un vell droide mèdic que servia en l'Aliança Rebel, i al seu
assistent, el droide de braços múltiples FX-7. Aquest últim era el que emetia
els brunzits.
Luke es va adonar
que estava al centre mèdic de la Base Eco, i que el líquid del tanc era bacta,
un químic sintètic que feia que les ferides es guarissin ràpid i no deixava
cicatrius. L'últim record conscient de Luke era haver vist a Ben enmig de la
neu. Qui em va rescatar? I com?
En aquest moment va
veure als seus amics. Leia, Han, Chewbacca, R2-D2 i C-3PO estaven tots junts de
l'altre costat de la finestra del centre mèdic. El van saludar amb la mà.
Encara semi inconscient, Luke; els va retornar la salutació amb un gest
similar, i després va sentir que treien el seu cos del tanc. Era hora de tornar
al món.
—Amo Luke, senyor,
és tan bo tornar a veure’l novament funcionant en tota la seva capacitat —li va
dir C-3PO, mentre ell estava assegut en un llit a la blanca sala de recuperació
del centre mèdic. Leia va somriure mentre R2-D2 es movia al costat del llit de
Luke i emetia alguns bips.
—R2 també li
expressa el seu alleujament —va traduir C-3PO.
Luke no estava
funcionant en tota la seva capacitat, sota cap aspecte. Estava cansat i
adolorit, i les ferides en la seva cara eren una amarga evidència de la seva
trobada amb el wampa. Però estava amb vida i s'anava a posar bé.
Darrere d’en Luke,
la porta es va obrir lliscant-se amb un suau xiuxiueig i Han i Chewbacca van
entrar a la sala de recuperació.
Han va preguntar:
—I? Com et trobes?
No em sembla que tinguis mal aspecte. De fet, sembles estar prou fort com per
tirar-li de les orelles a un gundark.
Luke va somriure.
—Gràcies a tu.
—Ara em deus dues, noi
—va dir Han, fent referència a la Batalla de Yavin, quan va evitar que Darth
Vader derroqués el caça estel·lar d’en Luke.
En Han va girar com
per poder inclinar-se cap als peus del llit de Luke i quedar de cara a la Leia.
—Bé, Sa Excel·lentíssima,
sembla que se les va manegar de nou perquè em quedés per aquí una estona més.
—Jo no tinc res a
veure amb tot això —va respondre la Leia—. El General Rieekan pensa que és
perillós que qualsevol nau surti del sistema fins que no hàgim activat l'escut
d'energia —i efectivament els rebels havien estat treballant les vint-i-quatre
hores en els generadors com perquè els escuts d'energia estiguessin llestos
quan se’ls necessités.
—Aquest és un bon
conte —va dir Han—. Jo crec que vostè simplement no vol perdre de vista a un
tipus tan guapo com jo.
En el llit, Luke
posava cares. Han era el seu amic, però el capità del Falcó Mil·lenari estava tan satisfet de si mateix que de vegades
podia resultar insuportable. Com podia ser que li parlés així a la Leia? Era
una princesa! De vegades m'agradaria que
Han no obrís la boca.
Mirant a Solo amb
fredor, Leia va negar amb el cap i va dir:
—No sé d'on li
surten aquests deliris, cap de làser.
Chewbacca va tirar
el cap cap enrere i molt divertit va deixar escapar un grunyit ben sonor.
—Riu-te’n, bola de
pèls —va dir Han en to de retret—. Però tu no ens has vist quan vam estar a soles
en el passadís sud —va fer un pas cap a la Leia i li va passar un braç per
l'esquena—. Allà va expressar el que de debò sent per mi. Sense poder creure-s’ho,
els ulls d’en Luke anaven d’en Han a la Leia i de la Leia la Han. Parla de debò? Leia de debò vol...?
—Si us plau...! —va
rondinar la Leia, perdent la calma. Han es va allunyar una mica i ella li va
etzibar—: Tu, envanit... cap dur... desarrapat... pastor de nerfs.
—Qui és un desarrapat?
—va preguntar Han, amb cara d'ofès. Després va girar cap a Luke i va dir:
—He hagut de donar
bastant prop del clau com per posar-la així, no? Què en penses?
Però Luke no va
mirar al Han. Estava massa enutjat. Fins i tot els droides sentien la tensió en
l'ambient.
La Leia es va
recompondre i es va acostar al llit d’en Luke. Mirant al Han, va dir:
—Bé, suposo que
encara no sap tot sobre les dones —i es va inclinar cap al Luke i li va besar
en la boca. Luke va pensar: Què?
C-3PO, que havia
estat dempeus just darrere d’en Han, va estar a punt de passar-li per damunt
per poder veure millor. Després de veure que Leia i Luke efectivament s'estaven
fent un petó, el desconcertat androide va mirar a Han i a Chewbacca per veure
com reaccionaven. Chewbacca va emetre un curiós gemec. Han va fer el que va
poder per mantenir una expressió neutral i relaxada, com si veure a la Leia i al
Luke en aquesta situació no li importés massa.
El petó va durar
uns tres segons.
La Leia es va
apartar d’en Luke. Va mirar al Han, que va mantenir la seva expressió neutral
mentre les seves mirades es van trobar. Llavors, sense agregar ni una paraula, la
Leia va anar cap a la porta i va sortir de la sala.
Han, sorprès, va
dirigir cap al Luke la seva mirada. Luke va entrellaçar les mans darrere del
cap i es va recolzar en el llit, intentant que no se li notés tant el seu
somriure de triomf. Bé, Han, què tens per
dir ara?
Per un altaveu, van
anunciar:
—Personal de la
caserna general, reportar-se al centre de comandament.
En Han va mirar a
Chewbacca, que amb el seu cap pelut va assenyalar la porta. Intentant
dissimular el seu alleujament davant aquesta oportunitat d'anar-se’n d'aquí,
Han li va donar unes palmades a Luke en el braç i va dir:
—Pren-t'ho amb
calma —i després va sortir de la sala darrere de Chewbacca. Sempre amable,
C-3PO va agregar:
—Disculpi'ns, si us
plau —i va apurar el pas darrere de R2-D2, deixant a Luke sol a la sala.
Caminant de pressa,
Han va arribar primer al centre de comandament, seguit per la Leia, Chewbacca i
els droides. Dins de l'ombrívola habitació de sostres baixos, el General
Rieekan estava dempeus al costat a Wyron Serper, cap del centre de control, que
estava assegut enfront de la pantalla d'una consola. En veure la Leia, el General
Rieekan va dir:
—Princesa, tenim
companyia.
El grup es va
concentrar al voltant de la pantalla de la consola i va observar el mapa del
comm-scan de la Base Eco i els seus voltants. En el mapa es veia que, pel nord,
apareixia una petita llum pampalluguejant no identificada. Rieekan va dir:
—Hem captat alguna
cosa fora de la base de la zona dotze, movent-se cap a l'est.
—És de metall —va
informar Serper.
—Llavors no podria
ser una d'aquestes criatures —va dir la Leia referint-se als wampes.
—Podria ser un
speeder, un dels nostres —va suggerir Han.
Serper va ajustar
amb la mà un control del seu headset.
—No —va dir—.
Esperin, se sent un senyal molt feble —Serper va posar l'àudio perquè se sentís
per un altaveu i els altres poguessin escoltar la transmissió que havien
interceptat, una estranya sèrie de sorolls electrònics entretallats.
Mirant a Rieekan,
C-3PO va dir:
—Senyor, manego de
manera fluïda sis milions de formes de comunicació. Aquest no és un senyal que
usi l'Aliança. Podria ser un codi imperial.
Amb aquesta
possibilitat en ment, els rebels allà reunits escoltaven el senyal amb més
atenció encara. Després de diversos segons, Han va dir:
—Sigui el que
sigui, no és amigable —sense esperar que ni el general ni ningú donés una
ordre, Han es va dirigir cap al seu primer oficial i va dir—: Vinga, Cheewie,
anem a veure què és.
Mentre Han i
Chewbacca anaven en direcció a l'hangar, Rieekan va pensar que podrien arribar
a necessitar ajuda, per la qual cosa li va dir a Serper:
—Digui'ls a Murri
Deu i Onze que vagin per a l'estació tres-vuit.
Hi havia problemes.
***
Quan el probot
imperial va acabar d’enviar el seu missatge, va replegar les seves dues antenes
de transmissió d'alta freqüència dins del seu cap-sensor. Després el droide es
va allunyar volant del lloc en el qual estava amagat, darrere d'una lloma de
neu, on els seus sensors telescòpics havien mantingut una visual sense
obstruccions dels generadors d'energia dels rebels.
El probot baixava
un vessant en direcció a la base rebel quan els seus sensors van detectar
moviment en un banc de neu proper. El probot va girar el seu cap-sensor i va
dirigir els seus sensors visuals primaris cap al banc de neu, per on ara havia
tret el cap un wookiee tot cobert de neu.
Chewbacca es va
amagar just abans que el droide disparés tres vegades la seva arma làser. Els
rajos no van ferir al wookiee i van donar contra el banc de neu.
Però Chewbacca no
era més que un cimbell, ara Han —amagat darrere d'una roca de gel— havia quedat
amb el droide d'esquena a ell. Mentre el droide encara estava distret, Han es
va posar dempeus i li va disparar; però Han, a diferència del droide, no va
fallar.
El raig va impactar
en el droide però amb prou feines va abonyegar la seva cuirassa de metall. El
probot va respondre amb un gir ràpid del seu cos cilíndric, retornant-li el
tret a Han. Però Han ja s'havia amagat i el droide va tornar a fallar.
Han va treure el
cap veloçment i li va tornar a disparar al droide i per segona vegada va
impactar en el blanc.
Per com el droide
havia rebut el primer tret, Han sabia que anava a haver de tenir sort per poder
derrocar-ho. Per això es va sorprendre quan —amb prou feines després que el seu
segon tret aconseguís al droide— aquest va explotar i es va transformar en fum
i flames, i com a rastre de la seva existència no va quedar més que una lleu
rosada de pols de metall negre en la neu.
***
Al centre de comandament,
el General Rieekan estava dempeus al costat de la Leia, que romania asseguda
enfront d'una consola de comunicació i rebia l’informe d’en Han. Pel comlink,
la veu d’en Han deia:
—Em temo que no va
quedar gens.
—Però què era? —va
preguntar la Leia.
—Alguna espècie de
droide —va respondre Han—. Jo amb prou feines si vaig arribar a disparar-li.
S'ha d'haver autodestruït.
—Un droide-sonda
imperial —va deduir la Leia. Han va dir:
—És poc probable
que l'Imperi no sàpiga que estem aquí.
No havia estat gens
fàcil per als rebels establir una base a Hoth. Però amb una mínima possibilitat
que l'Imperi sabés on es trobava la Base Eco, ningú estava segur al planeta de
gel. Amb seriosa resolució, Rieekan va dir:
—Serà millor que
comencem a evacuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada