La venjança dels Sith NJ (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Fins i tot enmig de la guerra, l'elegància i la gràcia omplien la Casa de l'Òpera de les Galàxies. Els membres més importants i refinats del govern acudien allà a veure les millors obres de la República. Per unes hores, podien fer veure que no hi havia guerra.

Però fins i tot aquí —va pensar Anakin— la guerra ha canviat les coses. Menys senadors i administradors venien a l'òpera; els seients estaven ocupats per éssers menys importants. Els guàrdies abillats de vermell estaven parats fora de la llotja privada del canceller, observant el passadís en comptes de l'actuació. L'infame Baró Papanoida passejava prop d'allà. Em pregunto què estarà fent aquí. Però ningú més va mirar a l’Anakin, encara que la seva senzilla túnica jedi feia que estigués una mica fora de lloc enmig de tota la magnificència.

Els guàrdies el van deixar passar a la llotja del canceller. Anakin es va quedar parat un moment, mentre els seus ulls s'ajustaven a la llum tènue. El Canceller Palpatine estava assegut prop del front; Mas Amedda i Sly Moore havien pres seient darrere d'ell. Quan Anakin el va veure, Palpatine va aixecar una mà i li va fer un gest perquè s'acostés.

—Tinc bones notícies —va dir Palpatine en veu baixa, quan Anakin es va inclinar cap a ell per escoltar-lo—. Les nostres unitats d'Intel·ligència Clon han descobert la ubicació del General Grievous. Està amagat en el Sistema Utapau.

—Per fi! —Va exclamar Anakin. Mas Amedda el va mirar amb desaprovació; sentint-se avergonyit, baixà la veu i va continuar—: No s'escaparà aquesta vegada.

Palpatine va somriure i va assentir, però Anakin no estava segur de si el gest era per a ell o per als ballarins mon calamarians en l'esfera líquida davant d'ell.

—Ets la millor opció per dur a terme aquesta missió —va dir Palpatine un moment després—. Però no sempre es pot comptar amb què el Consell faci el correcte.

—Ho intenten —va respondre Anakin. Després va recordar la petició que li havia fet Obi-Wan. Realment ho intenten?, es va preguntar.

—Asseu-te —li va demanar Palpatine. Va despatxar a Amedda i a Sly Moore, després es va inclinar cap a l’Anakin—. Tu saps que no puc confiar en el Consell Jedi. Si no t'han inclòs en el seu complot, aviat ho faran.

Anakin va dubtar.

—No estic segur d'entendre el que diu —Espiar al canceller està malament, però no és un complot, es va dir a si mateix. El Consell només volia més informació.

—El Consell Jedi vol controlar la República —va respondre senzillament Palpatine—. Planegen trair-me.

No. Però Anakin no estava tan segur com abans.

—No crec...

—Anakin, observa els teus sentiments —va dir Palpatine amb suavitat—. Ho saps, no és cert?

—Sé que no confien en vostè —fins i tot dir això se sentia com una traïció. Però segurament Palpatine ja ho sabia.

El canceller va somriure amb tristesa.

—Ni en el Senat ni en la República. Ni en la democràcia, per cert.

—Haig d'admetre que la meva confiança en ells s'ha afeblit —va confessar Anakin.

—Per què?

Anakin no sabia com respondre. No podia mentir al canceller, però decideix que la veritat solament empitjoraria les coses. Estem del mateix costat! Hauríem d'estar treballant junts.

Però Palpatine va assentir, com si Anakin hagués parlat.

—T'han demanat que m’espiïs, veritat? —Va preguntar.

Ho sap! Anakin va mirar cap avall.

—No sé què dir —no podia confirmar les sospites del canceller—. Estic confós.

—Recorda els primers ensenyaments que vas aprendre, Anakin —va dir el canceller—. Tots aquells que obtenen poder tenen por de perdre’l —va fer una pausa—. Fins i tot els jedis.

—Els jedis utilitzen el seu poder per al bé! —De la mateixa forma en què jo ho vaig fer quan vaig matar al Comte Dooku? Anakin va apartar aquest pensament del seu cap. No vaig tenir la intenció de matar-lo..., solament va succeir. Vaig saber que estava malament. Vaig saber que no era la forma en què un Jedi havia d'usar el seu poder. No obstant això, una petita veu en el fons de la seva ment li va murmurar: Així i tot, el vas matar.

—El bé és un punt de vista, Anakin. I el punt de vista dels jedis no és l'únic vàlid —Palpatine es va acomodar en la seva cadira—. Els foscos Lords Sith també creuen en la seguretat i la justícia, no obstant això són considerats...

—Malvats —Anakin estava content que Palpatine hagués parlat d'una cosa del que ell estava segur.

Palpatine va somriure.

—Malvats... des del punt de vista dels jedis. No obstant això, els Sith i els Jedi són similars en gairebé tot, incloent la seva cerca d'un poder més gran. La diferència entre els dos és que els Sith no temen al Costat Fosc de la Força. Per això són més poderosos.

—Els Sith confien en la seva passió per adquirir força —va dir Anakin—. Pensen cap a dintre, solament en si mateixos.

—I els jedis no? —Va preguntar Palpatine, aixecant les celles amb escepticisme.

—Els jedis són altruistes. Solament els importen els altres.

El somriure de Palpatine es va ampliar.

—O t'han entrenat per pensar això. Per què, llavors, t'han demanat que facis una cosa que sents que està malament?

—No estic segur que estigui malament —segurament el Consell tenia raons que ell desconeixia per demanar-li que espiés al canceller. Però no van voler dir-me quines eren. Un sentiment fred i desagradable va créixer dins d'ell. I si no estem tots del mateix costat?

—T'han demanat que traeixis el Codi Jedi? —Va preguntar Palpatine—. La Constitució? A un amic? Els teus propis valors?

Anakin va empassar amb dificultat i no va emetre ni una paraula.

—Pensa-ho —el va urgir Palpatine—. Considera els seus motius. Deixa la teva ment lliure de suposicions. La por a perdre poder és una feblesa tant dels Jedi com dels Sith.

Anakin amb prou feines si escoltava. Ell era un Jedi; era l'única cosa que sempre havia volgut ser, l'únic somni que havia tingut. Volia ser el millor Jedi de la història! Li havia estat difícil, en ocasions, viure a l'altura del Codi. Com quan va matar a Dooku. Sempre va pensar que era més difícil per a ell que per als altres jedis perquè havia començat l'entrenament tard, però si aquesta no era realment la raó? I si ningú més realment seguia el Codi? Es va trobar a si mateix desitjant, amb una força que li va sorprendre, escoltar un dels sermons severs d’Obi-Wan sobre la importància del Codi. Parlaré amb Obi-Wan sobre això més tard, va decidir. Potser Obi-Wan li donaria un sentit a tot això, d'alguna manera.

El canceller havia tornat a mirar l'obra. Després d'un moment, va preguntar:

—Has escoltat parlar sobre la llegenda de Darth Plagueis el Savi?

—No —El canvi de tema era un alleujament. Anakin ja no volia seguir parlat dels jedis. Els seus sentiments eren molt confusos.

—M'ho imaginava —va dir Palpatine. Es va inclinar cap enrere i va estudiar a Anakin en la llum tènue—. No és una història que els jedis t'explicarien. És una llegenda Sith. Darth Plagueis era un Lord Fosc dels Sith. Tenia tant coneixement sobre el Costat Fosc que fins i tot podia evitar que els que estimava morissin.

Padmé. Instantàniament, Anakin es va oblidar del Consell Jedi, sobre espiar, sobre Obi-Wan i el Codi.

—Realment podia salvar a algú de la mort? —Va preguntar.

—El Costat Fosc és el camí per a moltes habilitats considerades antinaturals —va contestar Palpatine en veu baixa.

En recordar qui eren, Anakin va baixar la veu.

—Què li va succeir?

—Desafortunadament, li va ensenyar tot el que sabia al seu aprenent... i després el seu aprenent el va matar mentre dormia —Palpatine va somriure lleument—. És irònic que pogués salvar a uns altres de la mort, però no a si mateix.

Anakin va recordar quan es va inclinar sobre la seva mare moribunda, sentint que hi havia una forma de salvar-la però incapaç de percebre quina. Sabia que la Força podia salvar a algú de la mort! Ho sabia! Si pogués esbrinar què va ser el que aquest Darth Plagueis va aprendre, podria salvar la Padmé. Tractant d'evitar que el seu entusiasme se li notés en la veu, va preguntar:

—És possible aprendre aquest poder?

—No a través d'un Jedi —va respondre Palpatine de manera terminant.

El ballet estava finalitzant. Palpatine va aplaudir juntament amb la resta del públic per un instant, després li va fer un gest a Anakin perquè li seguís fora. Anakin va assentir, però estava preocupat pel que Palpatine li havia explicat. Els arxius Jedi comptaven amb bastant informació sobre els Sith, Anakin sabia això, però solament els mestres jedis tenien accés en aquesta informació. I jo no sóc un Mestre. Una combinació d'ira i determinació va fer que els seus llavis es tibessin. No m'importa. D'alguna manera vaig a esbrinar com fer el que Darth Plagueis va fer. Vaig a salvar-la. Faré qualsevol cosa per salvar-la. Qualsevol cosa.

***

Les llargues orelles de Yoda es van doblegar cap avall quan va mirar l'holograma de Mace Windu. Els arguments dels superiors jedis no havien canviat: si el canceller no posava fi a la guerra una vegada que el General Grievous fos destruït, havia de ser arrestat. Això seria el més a prop que podrien estar de provar les intencions del canceller.

—Pertorbat per això estic —li va dir Yoda a la imatge.

—Mestre Yoda, necessito el seu vot —Mace sonava exasperat—. No podem esperar ni un minut més. El canceller ja sospita.

Yoda va arrufar les celles.

—Diversos jedis necessitaràs per dur a terme l'arrest.

—He triat als millors tres de nosaltres, mestre —Mace semblava estar tractant de ser pacient, Yoda va reprimir un riure. El Mestre Windu era conegut per la seva falta de paciència.

—Astut Palpatine és —el va alertar Yoda—. Prendre-ho per sorpresa no es podrà.

—Llavors recolza el meu pla?

Yoda va dubtar. Ell no escolta. No obstant això, hem de moure'ns, o molt tard serà.

—El meu vot tens. Que la Força t'acompanyi.

—Gràcies, mestre.

Quan l'holograma es va esvair, Yoda va escoltar una commoció darrere seu. Es va donar la volta per trobar a dos wookiees confrontant amb un dels comandants clon.

—Deixa’l passar, Chewie —va dir Yoda. El comandant clon va entrar i va saludar-lo.

—Els clons estan en posició —els va informar.

Temps de pensar en el present. Yoda va assentir i va sortir a la balconada, on ell i el comandant podien observar i dirigir la batalla que s'aproximava. Llargs anys de pràctica li permetien concentrar-se en les necessitats del moment, però el problema del canceller romania com un blau en el fons de la seva ment. Què succeiria quan el General Grievous fos per fi derrotat?

 Següent