Droides en perill (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Kallus quasi riu quan l’androide de protocol que li havia enviat el missatge va sortir a agrair el rescat dels Imperials, però va tornar corrent quan els soldats d'assalt van respondre a la seva gratitud amb trets.

Maquina idiota, va pensar Kallus; ell no havia portat un escamot per a rescatar droides, ho havia fet per a atrapar rebels que s'amagaven darrere d'unes caixes com els covards que eren. Si ells no sortien a lluitar, Kallus els faria sortir, començant per l'enorme alienígena que havia d'haver sigut eliminat fa temps.

Kallus va agafar una arma que havia conservat com a trofeu d'una missió passada.

—Tu! Lasat! —va cridar Kallus a Zeb—. Enfronta'm!

L'alienígena es va donar la volta i es va sorprendre en veure l'arma que Kallus sostenia amb ostentació, després va saltar sobre les caixes i va estendre la vara elèctrica del seu Bo-rifle.

—Només l'Honorable Guàrdia de Lasan pot portar el Bo-rifle —grunyí el lasat.

—Ho sé, jo mateix li vaig llevar a un guardià —va contestar Kallus estenent la vara elèctrica. Les armes xocaven sorollosament.

L'alienígena brandava el seu Bo-rifle amb una força increïble, tant, que va llançar a l'agent Kallus cap enrere, Kallus sabia que si provocava una fúria incontrolable en el lasat, aquest cometria un error fatal.

—Jo estava allà quan Lasan va caure. Sé per què li tems a aquests interruptors —va dir Kallus—. Jo vaig donar l'ordre perquè us disparessin.

El lasat udolà i els seus atacs es van tornar més salvatges. Kallus va saltar, es va ajupir i va colpejar a Zeb.

Per molt que volgués, Kallus no podia acabar amb el lasat encara. Els rebels van llançar les caixes cap al caminant AT-DP i cap a una avançada de soldats d'assalt, fent-les explotar després. El caminant va trontollar i es va col·lapsar, els soldats van volar per l'aire. Kallus i el lasat amb prou feines van poder mantenir-se drets, però l'últim havia sigut electrocutat, la qual cosa el va desorientar encara més.

Kallus va atacar de nou i el lasat va caure sobre els seus genolls, tremolant pel xoc.

—Va acabar la demostració —va presumir Kallus.

Va ajustar la seva arma a la manera rifle.

Aviat hauria capturat a l'últim dels Jedi... i eliminat a l'últim dels lasat.

         

—No! —va cridar Ezra en veure que Kallus apuntava a Zeb.

No podia acabar així, no després de tot el que Ezra i Zeb havien passat, no després de totes les discussions i arguments. No després de conèixer la fatal destinació de l'espècie d’en Zeb.

Abans de saber el que feia, Ezra va estirar els braços cap a Zeb i va sentir un pols a través dels seus dits, un poder... una Força. Va llançar a Kallus per l'aire, lluny d’en Zeb.

Ezra es va quedar immòbil, sorprès. Ell havia fet això?

Zeb seguia de genolls, retorçant-se encara pel xoc elèctric, encara amb vida.

Quan tots estaven a bord del Fantasma, segurs en l’hiperespai, Kanan i la resta de la tripulació es van reunir al voltant d’en Zeb. El lasat estava recolzat en la badia de càrrega, recuperant-se. Kanan el va ajudar a posar-se dempeus.

—Gràcies, company. Agraeixo que em salvessis —li va dir Zeb a Kanan.

—No vaig ser jo, va ser Ezra —va contestar Kanan. Zeb va mirar sorprès a Ezra; el noi es veia igual de sorprès, inquiet pel que havia fet. Kanan ja no tenia més dubtes sobre ensenyar al noi, després d'escoltar a Hera i del que ell li va veure fer. Ara no es va salvar a si mateix, Ezra va salvar a un amic.

—Ezra —va cridar Kanan—. Demà comencem oficialment amb el teu entrenament.

***

Prop de la cambra d'aire en el corredor d'entrada, el Senador Bail Organa d’Alderaan es va trobar amb el líder dels lladres que havien robat els seus droides. Només que no eren lladres. Els lladres haurien demanat un rescat per C-3PO i R2-D2. L'home alt que havia portat als droides a la nau no va demanar res a canvi.

De qualsevol manera, Bail li va donar crèdits, a aqueix grup li faria bé els diners. Un sensor de la seva nau mostrava que la nau tenia poc combustible.

—És molt generós de la seva part —va dir l'home.

—Estic molt apegat a aquests droides —va contestar Bail i li va donar un copet al dom d’R2-D2—. El gest més simple d'amabilitat pot retornar-li l'esperança a la galàxia.

L'altre home semblava sorprès.

—No és aquesta una dita Jedi? —va contestar.

Poques persones, a part dels Jedi, sabien això. Bail va somriure.

—Bon viatge, amic meu.

—Bon viatge —va repetir l'home i es va anar cap a la seva nau.

—Els hi vas dir el meu nom? —li va preguntar Bail a C-3PO.

—Per descomptat que no, Senador Organa. No obstant això, tot aquest enrenou ha estressat els meus circuits.

—Concedit —va contestar Bail.

C-3PO es va apagar i es va desplomar. Organa va esperar fins que les llums dels fotoreceptors de l’androide s'apaguessin, després es va agenollar al costat d’R2-D2.

—Ho vas gravar tot?

R2-D2 va fer un so afirmatiu.

—Bé —va afegir Bail—, mostra'm què saps dels teus... «rebels».

 Següent