Droides en perill (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Zeb tenia malsons. En no poder dormir durant el viatge per l’hiperespai, passejava pel Fantasma; però rondar pels passadissos de la nau no ajudava amb els seus malsons, eren més que somnis, havien sigut reals. Eren els records de com veia als seus companys lasat sent desintegrats àtom per àtom, patint una lenta mort per un raig interruptor.

Zeb va trobar a Kanan en el corredor principal.

—Kanan, podem parlar?

—Pots esperar? —va preguntar Kanan—, si no confirmo la nostra trobada amb Vizago, haurem fet tot això per res. Tal vegada ni tan sols tindrem combustible per a volar una altra vegada.

—Sí, sobre això... I si aquesta vegada no li venem a Vizago? —va preguntar Zeb—. Tal vegada podríem deixar fora de circulació els interruptors.

Amb el casc encara posat, Sabine va sortir de la cabina, amb els perns de restricció encara en la seva mà.

—Almenys els posarem fora de circulació imperial —va dir ella—; quan estava traduint em vaig assabentar que estaven enviant aquests T-7’s com a prototips perquè l'Imperi pogués produir-los en massa a Lothal.

—Ho veus, Zeb? El crim perfecte —va afegir Kanan—: robem les armes que eren de l'Imperi i les estem venent per crèdits que necessitem desesperadament per a mantenir aquesta au volant.

Kanan va subjectar a Zeb de l’espatlla i se’n va anar caminant pel passadís. Sabine va anar al celler de càrrega, i des d'allà va dir:

—Escolteu, si necessitem més crèdits, podríem vendre-li els droides a Vizago.

—Bona idea —va contestar Kanan.

Zeb va acotar el cap i va tornar a la seva cabina. Els malsons van continuar.

Les racions no eren l'única cosa que Ezra havia de compartir amb Zeb. També compartien la cabina, o així se suposava que havia de ser. En aquest viatge en particular, Zeb havia estat de molt mal humor i li havia tancat la porta a Ezra en la cara. Sense importar quant piqués, Zeb no obriria la porta.

Hera va cridar a Ezra perquè fora amb ella a la cabina. El noi va acudir, ara ell de mal humor.

—Hauries de deixar descansar a Zeb per avui —va dir Hera—. Saps el que és un interruptor T-7? El que li fa a un ésser orgànic?

—Uhm, no —va contestar Ezra.

—Bé, Zeb ho sap, perquè és el que els Imperials van usar amb el seu poble quan «van netejar» el seu planeta natal. Molt pocs lasats van sobreviure, però no hi ha cap a Lasan.

—Jo... suposo que puc deixar-lo descansar —va dir Ezra.

Ningú li havia dit que Zeb era un dels últims de la seva gent. Ell creia que aquests orelluts vivien per tota la galàxia, com els rodians, i els ugnaughts, i els duros d'ulls vermells. Ezra sabia que l'Imperi podria ser cruel i sever, però no que fóra capaç d'arribar a exterminar tota una espècie. Això era... malèvol.

—Bé —va continuar Hera—, i com va l'entrenament Jedi amb Kanan?

—Entrenament Jedi? Això amb què es menja? —va contestar Ezra.

Les cues de cap de Hera es van retorçar.

—De debò? Això ja ho veurem.

La computadora de navegació va brillar i les línies estel·lars es van detenir. A través de la finestra va aparèixer l'òrbita blava-verdosa del planeta natal d’Ezra.

El processador del protocol de C-3PO no li va permetre disculpar-se, però semblava que R2-D2 havia tingut raó. La tripulació del transport robava, i ell i R2 eren mercaderies furtades per a ser venudes.

R2 va intentar dir-li als lladres que estaven en qualitat de préstec per a l'Imperi, i que el seu amo pagaria bé si els retornaven. La noia amb l'armadura mandaloriana i el lasat els van escoltar, però no van poder persuadir al seu líder.

No podien intentar escapar-se; els perns de restricció els impedien fer qualsevol moviment que la tripulació no volgués que fessin. Però hi havia una petita possibilitat, una contra 845, que C-3PO pogués fer alguna cosa per a incrementar les possibilitats de ser rescatats.

Quan la nau i els lladres van començar a descarregar les caixes, C-3PO va sortir de la badia de càrrega de la nau, amb el pretext de no destorbar, i va anar a la cabina a enviar un missatge a la dona amb qui estaven prestats, la Governadora Arihnda Pryce.

—Sóc, C-3PO, relacions cibernètic-humanes. La meva contrapart i jo vam ser segrestats del port espacial de Garel per criminals, lladres, malfactors.

—No tinguin por —va contestar una veu masculina que òbviament no era de la Governadora Pryce, però C-3PO havia rebut instruccions de confiar en qui contestés la trucada—, l'ajuda està en camí.

C-3PO hauria preferit saber quin tipus d'ajuda enviarien i quant augmentarien les possibilitats al seu favor.

A Kanan no li queia molt bé Cikatro Vizago, el devaronià tenia les banyes enfonsades en l’inframón del crim galàctic. Però com Hera li havia dit una vegada i una altra: qui més els hi donaria fons per a lluitar contra l'Imperi?

El devaronià va agafar un interruptor d'una de les caixes que la tripulació del Fantasma havia portat a una plana buida de Lothal; les seves negres ungles repicaven quan tocaven els cartutxos de gas dels interruptors.

—Puc fer magnífica música amb això.

—No són aquest tipus d'instruments —grunyí Zeb.

—Només cal saber jugar-hi —va contestar Vizago—, i saber com jugar amb els qui volen comprar-los.

Zeb va mirar a Kanan amb la més desesperada de les mirades; no volia que li vengueren els interruptors a Vizago, però no hi havia cap altra opció, necessitaven els crèdits i els droides IG-RM de Vizago ja havien començat a carregar les caixes en dos lliscants.

—Acabem amb això —murmurà Kanan.

Vizago va mirar a través de la mira dels interruptors i va dir:

—Què? Els van seguir?

—No, impossible —va dir Hera.

Impossible o no, l'Imperi estava aquí. A la distància, Kanan va veure una nau imperial que portava a dos caminants AT-DP que s'acostaven a ells.

Vizago li va fer senyals als seus droides de guerra.

—Deixin la resta de les caixes, ens anem.

Kanan va agafar a Vizago del braç i va reclamar:

—No ens has pagat.

—Cikatro —Vizago no paga mitjos carregaments ni problemes amb Imperials.

El devaroniào va pujar al seu lliscant.

—Amics meus, espero que visquin per a negociar un altre dia —va dir Vizago, mentre els lliscants s'allunyaven per les planes.

La nau imperial s'acostava, ignorant als pròfugs dels lliscants. Kanan sospitava qui estava darrere de l'atac, si és que la tripulació del Fantasma era la prioritat de la missió: l'agent Kallus.

Com no rebrien paga, la tripulació tenia un nou objectiu. Kanan va mirar a Zeb.

—No podem deixar que els interruptors caiguin en mans Imperials.

R2-D2 es va acostar a una caixa que estava oberta i va començar a moure un dels interruptors, el que va començar a xiular.

Kanan es va adonar del que el droide estava fent; també Sabine.

—És clar! Sobrecarreguem els interruptors i bum! —va dir Sabine—. Bona idea amiguet.

El xicotet astrodroide acabava de salvar-los la vida. Kanan va mirar als altres i els va dir:

—Hera, ajuda a Sabine a obrir les caixes. Zeb, Ezra, alineïn-les. Usarem les caixes per a cobrir-nos quan siguin a punt d'esclatar.

La tripulació va començar a treballar mentre la nau deixava als dos AT-DP en terra. Van aterrar de cop i van obrir foc. Kanan va agafar un interruptor de la caixa, li va apuntar a un caminant i va prémer el gallet.

El prototip de T-7 funcionava com l'havien dissenyat. El raig interruptor va colpejar el casc de l’AT-DP, el qual va brillar amb energia ionitzada abans de desplomar-se.

L'altre AT-DP va disparar cap a on estava Kanan abans que ell pogués disparar de nou l'interruptor. Kanan va sortir volant i va caure de cop; quan va alçar el cap, va veure a una Hera borrosa corrent cap a l’AT-DP. Quasi li cridava que s'allunyés, però sabia que ella no li escoltaria. Hera va començar a disparar-li al caminant amb el blàster, allunyant-lo de Kanan.

Zeb va córrer cap a ell i el va alçar del terra. Quan la vista de Kanan va millorar, va veure a Hera en una persecució amb el caminant. També va veure que la nau enemiga havia aterrat, i que molts soldats d'assalt baixaven, liderats per l'oficial imperial que Kanan sospitava.

—Avancin i disparin —li deia l'agent Kallus a les seves tropes.

Següent