PART 3
VELLS
MESTRES
CAPÍTOL 9
Ezra
va tancar els ulls, intentant oblidar on estava i què feia; cosa que es va
tornar complicada quan unes ràfegues de vent gelat, provinents del cim d'una
muntanya, quasi el tiren, mentre estava parat de mans en el casc quasi congelat
del Fantasma.
—Concentra't
—li va dir Kanan—. Concentra't a deixar-te anar.
—Això
intento —va contestar Ezra. A diferència del Fantasma, ell no podia surar en aquesta altura usant els seus
propulsors. Si perdia l'equilibri i queia de la nau, li esperava una caiguda de
mil metres fins a la superfície de Lothal.
—Fes-ho
o no ho facis —va afegir Kanan—, l'intent no existeix.
Ezra
va obrir un ull i va preguntar:
—Això
què significa? Com puc fer alguna cosa si no intento fer-ho?
Kanan
es va parar sobre el casc, a dos metres de distància, reflexionant sobre el que
havia dit.
—De
fet, això sempre m'ha confós; però el Mestre Yoda, solia dir-ho molt —va
comentar Kanan.
Assegut
al costat de Chopper i d’un contenidor d’ampolles de llet blava buides, estava
Zeb, badallant.
—Au
vinga, noi, sorprèn-me: usa la Força!
Ezra
va obrir el seu altre ull i va mirar a Zeb, amb una mica d'ira en aquest
moment, així que va perdre l'equilibri i quasi cau de la nau. Kanan es va
acostar i el va ajudar a pujar.
—Sempre
hi haurà distraccions, per això has d'aprendre a concentrar-te. Intentem-ho una
mica més —va dir Kanan mentre unia dues peces del seu sabre de llum; després li
va donar a Ezra.
Ezra
va examinar l'arma del Cavaller Jedi. Li agradava com se sentia a les seves
mans.
—Tenir
una espasa làser no et fa un Jedi —va explicar Kanan, com si hagués llegit la
ment d’Ezra.
—Però
m'acosto a ser-ho —va contestar Ezra, activant l'espasa; després, com Kanan li
havia indicat, la va ajustar a la seva altura.
—Tanca
els ulls —va dir Kanan— Chopper, quan vulguis.
Esperant
amb el sabre làser en mà, Ezra va tancar els ulls i va escoltar el brunzit dels
braços mecànics del droide, mentre aquest prenia un petit gerro i l'hi
llançava. Només que escoltar no s'assembla en res a veure. Ezra únicament va
ventar i el gerro li va copejar d'un costat.
—Auch!
No
va tenir millor encert amb el següent parell de roques... que dolien més.
—Això,
noi! Usa el teu cos per frenar les escombraries! —es va burlar Zeb. Chopper
rigué, dissimuladament, i va llançar tres roques més. Cap va ser copejada per
l'espasa; totes van colpejar en diferents llocs.
—No
t'estàs concentrant —va observar Kanan.
Com
podia concentrar-se si no podia veure? La gent es concentrava amb els ulls. Les
tècniques d'entrenament a cegues eren estúpides i li feien enutjar.
Va
intentar tallar a la meitat el contenidor de llet que Chopper havia llançat,
però, com havia succeït abans va fallar i el contenidor li va copejar en el
front.
Quan
va obrir els ulls, va veure estels. Tota la galàxia semblava brunzir al voltant
seu; després es va trontollar i va caure a un costat del Fantasma.
—Ezra!
—va cridar Kanan.
Ezra
va caure, però va sentir un lligam a l'esquena, com si el seu cos estigués
lligat a una soga invisible. Va obrir els ulls i va veure a Kanan apuntant per
un costat de la nau, estirant la mà, fent un gest d'esforç.
Estava
sorprès, ell amb prou feines podia fer levitar un bol de cereal amb la Força.
Kanan Jarrus, per contra, estava usant la Força per no deixar-lo caure.
Zeb
va baixar penjant d'una corda, va agafar a Ezra i el va pujar de nou al casc de
la nau. Quan Ezra va recuperar l'alè, van entrar a la nau. La lliçó havia
acabat.
—Estàs
desconcentrat, ets indisciplinat i dubtes molt de tu mateix —va comentar Kanan.
—I
de qui és la culpa, Mestre? —va preguntar Ezra.
Kanan
va sospirar, com donant-li la raó.
—És...
és difícil ensenyar —va contestar mentre caminava pel corredor de la nau cap a
la cabina. Zeb i Chopper van empènyer a Ezra perquè avancés.
—Vol
dir que és difícil ensenyar-te a tu —va afegir Zeb.
Ezra
va arrufar les celles. No era just, tot el que feia Kanan era dir endevinalles
i mantres; no li donava instruccions específiques. El noi va empènyer al lasat
per entrar en la cabina.
—Kanan...
Sabine,
el va fer callar. Ella, Hera i Kanan miraven la transmissió hologràfica en la
consola. L'impecablement vestit Kastle, el presentador oficial de les Notícies
Imperials, va informar d’un caça TIE robat que havia atacat a un transport que
portava treballadors innocents.
La
notícia era una mentida. Una setmana abans, Ezra i Zeb havien pres el TIE i
l’havien usat per alliberar esclaus que anaven en aquest transport. La missió
els havia unit, fins que Zeb va tornar a la seva malhumorada normalitat.
—En
altres notícies...
El
símbol de l'antiga República va interrompre la transmissió i una imatge
bidimensional d'un home vell va aparèixer.
—Ciutadans,
sóc el Senador exiliat Gall Trayvis. Tinc notícies que l'Imperi no vol que se
sàpiguen. Una de les més grandioses protectores de la pau de la República, la
Mestra Jedi Luminara Unduli, està viva.
Un
vídeo ple d'estàtica mostrava a una dona amb túnica, que només deixava veure
una bella cara, amb ulls blau rei que contrastava amb la pell groga.
—Ha
estat capturada il·legalment en alguna part del sistema Stygeon. Com a
ciutadans, demandem que l'Emperador li doni a la Mestra Unduli un judici just
davant el Senat.
Trayvis
no va poder dir més, perquè l'emblema imperial va interrompre la transmissió.
Sabine la va apagar. Ezra va mirar a Kanan, qui encara observava la consola,
perdut en els seus pensaments.
—Luminara...
la coneixies? —va preguntar Ezra.
—La
vaig veure una vegada. Era una Mestra Jedi grandiosa: valenta, compassiva,
disciplinada. De fet ella seria una excel·lent mestra per a tu.
Una
altra mestra? No era la resposta que esperava Ezra. Ni alguna cosa que ell
desitgés. Tot el que ell volia eren millors lliçons de Kanan.
Kanan
va mirar a Hera i va dir:
—Sempre
hi ha hagut rumors que va sobreviure a la Guerra dels Clons, però mai havien
donat una localització específica. No podem ignorar això.
—Fixaré
el rumb cap al sistema Stygenon —va contestar Hera teclejant en la computadora
de navegació.
—La
resta de vostès —va afegir Kanan—, preparin-se per a la missió.
Tots
van anar a preparar-se, deixant a Ezra i a Chopper en la cabina.
—Vas
escoltar això? —li va preguntar Ezra al droide—. M’abandonarà amb una estranya.
Chopper
es va anar en complet silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada