Aixecament rebel (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Xosad va aparellar la seva nau amb la de l'Imperi. Sortir de Wrea i travessar la Fugida del Contrabandista no havia estat fàcil per Xosad, però va fer les maniobres per acoblar-se al port imperial amb tal delicadesa que Jyn es va sorprendre.

—Tu queda't aquí —va ordenar Saw a Jyn—. Vigila el port. Si algun dels seus homes intenta abordar la nau, li dispares.

Jyn va mirar el portal que d'aquí a una mica els conduiria al passadís tubular que anava a connectar ambdues naus. Es va imaginar a un soldat d’assalt amb armadura blanca i negra corrent cap a ella pel tub. Va assentir amb dificultat.

Saw va prendre posició enfront de la porta. Ell era el rostre d'aquesta missió, la tripulació de twi’leks i un togruta que portava Xosad s'haurien vist sospitosos. Les portes es van obrir quan el passadís connector es va estendre entre les naus i l'àrea d'acoblament es va tornar a pressuritzar. Al final d'un túnel curt i entre els caps dels seus companys, Jyn va aconseguir a veure l'elegant interior de l'altra nau. El plastoide blanc i el crom relluïen en contrast amb el metall aspre i opac de la nau de Xosad.

Sobre el passadís transportador hi havia dos soldats d’assalt que bloquejaven l'accés a la nau.

—Això és bastant inesperat —va dir un home vestit de gris imperial que entrava donant passos llargs—. No anàvem a rebre provisions fins al següent mes estàndard.

—No és més inesperat que això —va dir Saw, i va treure el seu blàster per disparar a tots dos soldats d’assalt abans que poguessin defensar-se. L'oficial imperial va intentar anar-se’n corrent, però Saw li va seguir de prop.

Xosad i els seus homes van sortir darrere de Saw i van deixar a Jyn en la nau. Tot va passar tan de sobte que li va costar treball recobrar l'alè. L'espera havia estat llarga: el viatge per l'espai, l'acurada preparació de l'acoblament, la paciència quan anaven a estendre el tub de connexió... De sobte, els altres ja estaven en la nau enemiga i Jyn estava sola enfront del tub connector amb dos soldats d’assalt morts en l'altre extrem.

Podia sentir els trets de blàster a l'altre costat del passadís. Crits. El soroll sord de cossos que es desplomaven en el terra.

Jyn va treure el seu blàster i el va sostenir amb força entre les mans. Va desitjar estar amb Saw, fins i tot enmig de la batalla. No li agradava estar sola perquè immediatament començava a imaginar coses aterridores.

Va escoltar el soroll d'uns passos que s'acostaven ràpid. Algú corria cap a ella.

Jyn el va veure abans que ell a ella. La seva pell fosca contrastava amb el vestit gris que portava posat, i Jyn va notar una taca de sang en la màniga. L'home es va detenir després d'ensopegar-se amb els soldats d’assalt i va fer una cara d'horror, o tal vegada de fàstic. Després va aixecar la vista, va veure a Jyn i va passar per sobre del primer soldat d’assalt.

—Hola, noia. Et van deixar aquí de guàrdia, veritat? —va preguntar amb veu calmada, com si li estigués parlant a un animal espantat. Jyn va estrènyer el blàster amb força.

—No t'acostis —va dir aixecant la seva arma.

—Tu no ho faràs. —El científic estava entrant al túnel. Va assenyalar al segon cadàver—. Tu no vas matar a aquestes persones.

—Sí ho vaig fer —va advertir-li Jyn—. No t'acostis. —La seva veu tremolava, però les seves mans subjectaven el blàster amb fermesa.

El científic tenia una mà ficada en la butxaca gran de la seva bata. Hi havia alguna cosa oculta dins de la tela, quelcom petit, de metall. Seria un blàster?

—Aturat! —va cridar Jyn. Ell va fer un pas més.

—Si m'anessis a disparar, ja ho hauries fet —va dir i va avançar un altre pas més. Ja anava a la meitat del passadís tubular—. Tens cara de nena bona.

—Doncs no ho sóc —va murmurar Jyn amb el dit en el gallet, però ell no la va escoltar.

—No ets una terrorista com aquests homes. No sé com et van ficar en això, però si m'ho permets puc ajudar-te. —Dos passos més. Ja estava més prop d'ella que dels cadàvers.

—No t'atreveixis a donar un altre pas —va dir Jyn apuntant-li amb el blàster. El científic va aixecar una mà en un gest de fals senyal de rendició, però tenia un somriure en el rostre i la mà encara en la butxaca, sostenint el que fos que portava aquí. Els ulls de  la Jyn van passar de la silueta de l'objecte als ulls amables de l'home. No podia imaginar-se que algú que es veiés així pogués ocultar un blàster, però...

—Vaig a abordar la teva nau —va dir el científic amb seguretat—. Vaig a trencar la connexió entre les dues naus i usaré el teu comm per contactar amb els meus superiors. Em vas a deixar fer-ho perquè ets una noia molt assenyada.

—No ho sóc! —va dir Jyn cridant cada vegada més fort. El seu dit vacil·lava, però no pressionava el gallet.

L'home va donar un altre pas.

Un tret de blàster va sortir del no-res i el científic va caure. Jyn es va sorprendre tant que va cridar amb una explosió d'emoció pura i va disparar per accident. Jari estava parat a l'altre extrem del túnel de transport, amb el blàster desenfundat.

—Què estaves fent? —va preguntar. Va arrufar el front en senyal de preocupació—. Per què no vas disparar?

—N-n-no... —El que Jyn intentava dir es va esvair mentre assimilava la imatge del cos immòbil del científic.

—És hora d'anar-se’n. —La veu de Saw va travessar l'aire i Jyn es va adonar que per fi ja no hi hauria més trets de blàster, no més cadàvers, no més crits.

S'havia acabat.

Saw, Xosad i els altres van entrar a tota velocitat pel passadís de connexió, ignorant el cos del científic. Jyn es va sortir del camí a empentes i rodolons i va enfundar de nou el blàster. Saw va donar un cop de porta, va girar els forrellats i es va unir a Xosad en la cabina.

Jyn va córrer cap a la porta, va treure el cap per la petita escotilla i va veure com es desprenia el passadís connector. La descompressió explosiva va fer que els cadàvers dels soldats d’assalt i el científic sortissin volant i assotessin contra el costat de la nau abans de rebotar juntament amb els altres enderrocs de la nau imperial, que seguia oberta. Jyn es va separar de la finestra i es va cobrir la boca amb horror i repulsió; va sentir que la bilis recorria la seva gola.

La nau de Xosad es va dirigir al lloc des d'on podria fer el salt cap a l’hiperespai. Jyn va veure surar la nau imperial i les seves parts regades fins que van desaparèixer en el buit.

Quan van sortir a l’hiperespai, Saw i Xosad es van unir als altres a l'habitació comuna de la nau per fer el recompte de la missió.

—Aquest parell eren els mateixos científics de la missió a Ilum que l'Imperi va emprendre fa tres mesos —va dir Saw.

—No sé què està fent l'Imperi, però aquests esdeveniments semblen estar relacionats —va agregar Xosad assentint.

Bilder va apilar diversos datapads que s'havia em portat de la nau imperial.

—Trigaré una bona estona a analitzar això —va dir.

—Jyn pot ajudar-te. —Saw es va girar a mirar-la. No s'havia adonat que no havia parlat en tot el camí de retorn—. Jyn? —va preguntar en veu baixa.

—Puc ajudar —va repetir en automàtic.

Els altres van seguir discutint sobre el que havien trobat en el laboratori i quines serien les implicacions. Jyn es va aixecar del banc amb discreció. Sentia que la sala era diminuta, claustrofòbica. El que més desitjava era sortir de la nau, però no hi havia on fugir: només estaven la mort i l’hiperespai, una fi similar a la del científic que va quedar surant en el no-res.

Jyn es va trobar en un passadís petit que suposava que desembocava en les lliteres de Xosad i els seus homes. No volia envair el seu espai privat, així que es va asseure en el terra abraçant-se els genolls, amb l'esquena repenjada en la paret de metall.

No va haver de girar-se per cerciorar-se quan va escoltar que uns passos familiars s'aproximaven; hauria reconegut el caminar de Saw en qualsevol lloc.

—Hola —va dir Saw, a la gatzoneta per parlar cara a cara amb ella.

—Ja havia vist la mort abans i coses pitjors, però... —va dir Jyn. El buit que sentia en el seu interior es reflectia en la seva veu.

—El primer sempre és el més difícil. —Saw li oferia simpatia i Jyn no va tenir valor per confessar-li que no va ser ella sinó Jari qui va matar al científic—. Recordo una missió no fa molt temps —va continuar Saw mentre s'asseia al seu costat—. Era una d'aquestes tipus «som un contra deu i pot ser que no sortim vius d'aquesta» en les quals solc trobar-me amb freqüència. L'Imperi... —Saw va sacsejar el cap— et treu tot. Et treu i treu fins que no et queda res. Són com un nen sense límits, nosaltres tenim l'obligació de dir-los: prou.

Jyn va assentir, però en realitat no l’escoltava.

«La meva mare no s’ho va pensar dues vegades quan va haver de disparar el blàster», va pensar.

—Volíem protegir uns planetes que l'Imperi pensava destruir. Bé, no per complet, perquè ni l'Imperi és tan maligne; no obstant això, estaven explotant les seves mines sense preocupar-se pels habitants ni per l'ambient. Anaven a xuclar aquests planetes fins a assecar-los, i nosaltres no ho podíem permetre.

«Em pregunto si alguna vegada va matar a algú». La seva mare era qui li deia que sempre posés el blàster en mode paralitzar, però Jyn no ho havia fet mai des que tenia un de propi. La mama havia tirat a matar a Lah’mu. No li encertà al cor de Krennic, però aquesta havia estat la seva intenció.

—M'escoltes, Jyn? No anàvem a permetre que guanyés l'Imperi. —Jyn va voltejar-se cap a Saw i es va enfocar en els seus llavis com si pogués veure les paraules que sortien de la seva boca—. I el nostre pla era que si no podíem detenir a l'Imperi, almenys ens asseguraríem que no obtinguessin el que volien. Com va dir aquest hiitià? Quelcom així com: «Deixem en ruïnes tot el que no vam poder protegir». —Saw es va estirar i va agafar la mà freda de Jyn amb la seva—. Crec que no entenia a què es referia fins avui.

—Però avui no intentàvem protegir cap planeta —va dir Jyn.

—No em referia a cap planeta.

Saw li va acomodar a Jyn el pèl darrere de l'orella.

—No pots protegir-me —va dir Jyn.

—Almenys et vaig ensenyar a protegir-te a tu mateixa —va dir amb veritable orgull referint-se al que creia que havia fet Jyn.

Ella només va ajupir el cap sense poder mirar-li als ulls.

 Següent