Aixecament rebel (XXXIX)

Anterior

CAPÍTOL 39

No era d'estranyar-se que l'Imperi assignés a la Comandant Solange a l'estació de Cinc Puntes. L'Imperi no estava interessat en res d'aquí, així que importava poc que ella fos la més incompetent en el seu treball.

Una vegada que la comandant li va donar a Jyn totes les provisions necessàries, es va marxar advertint-li que tornaria ràpidament i que ningú podia entrar a la seva oficina. Si guardava silenci, estaria bé. Jyn va esperar diverses hores per entrar en les bases de dades de la comandant. No era talla-codis, però era fàcil esbiaixar la precària seguretat del seu sistema i escanejar documents no ben bloquejats. Ho va enviar tot a un datapad portàtil que havia robat de l'oficina. La comandant creia que les seves habilitats eren una miqueta antiquades, però li acabava de robar codis d'autorització per a qualsevol nau que volgués prendre en el futur.

Era més fàcil aconseguir diners que robar una nau, així que Jyn es va enfocar en la seva tasca. Falsificar les fitxes del Palau Pso no era tan difícil com temia.

Un hològraf replicant li va fer la imatge exterior. El sistema intern de seguretat de les fitxes era complicat, però no era res que no pogués resoldre amb una miqueta de paciència.

Jyn va fer un munt de fitxes de diverses denominacions i les va raspar una mica per fer que lluïssin usades.

Com qualsevol falsificació, si les examinaven de prop sabrien que eren falses. Però Jyn li havia demanat a la comandant que comprés diverses fitxes reals, i en barrejar-les eren indistingibles a la vista i a l'escàner.

Quan va tornar la Comandant Solange, Jyn havia acabat la seva feina.

—Oh! Llueixen de meravella —va comentar.

—Recordi el pla —va dir Jyn. La comandant va ser qui havia proposat l'estratègia, però no semblava voler dur-la a terme—. Usi-les per guanyar: aposti en jocs d'habilitat, no d'atzar, com el sàbacc. La roda de la fortuna sempre gira a favor de la casa.

La comandant va assentir sense parar esment. Tenia els ulls adherits a les fitxes.

—I gasti-les a poc a poc, no totes al mateix temps.

—Si me les gasto totes, pot fer-ne més.

—Mala idea —va contestar immediatament, però no va saber si la comandant l'havia escoltat. Si inundaven la casa d'apostes amb crèdits falsos, segur que les atraparien. Tot el pla depenia que la Comandant Solange guanyés constantment i gradualment.

—Bé —va dir Jyn comptant els seus mil crèdits imperials—, jo me’n vaig.

—No s'anirà d'aquesta estació.

—Què? —Jyn es va donar la volta. La seva intenció era usar els crèdits per comprar un passatge en qualsevol nau.

—Almenys per algunes setmanes estàndard —va continuar la comandant—. Li vaig posar un bloqueig als seus scandocs perquè no li permetin sortir, juntament amb una fotografia seva per si intenta escapar. Haig d'assegurar-me que això funciona i que no hauré de tornar a requerir els seus serveis. —Li llançà un comm—. Per si de cas.

Jyn carrisquejà les dents. No hi havia discussió, això era el que passava quan feies tractes amb l'Imperi.

Jyn li llogà una habitació a un vell prop de la paret del pis principal de l'estació. El senyor no s’entremetia i el lloguer setmanal era barat. Menjar tires de proteïna vegetal i llet nutritiva era una dieta insulsa, però era l'única forma de no sagnar crèdits. Només havia de sobreviure una mica més per aconseguir escapar.

El comunicador tenia un rastrejador inclòs, evidentment.

Jyn el va obrir, va treure el dispositiu i el va deixar en l’apartament. Es va guardar el comlink en la bossa. Per si de cas, sí.

Tots els dies, Jyn caminava al voltant de l'estació quan parpellejaven les llums que indicaven el canvi de torn. Mantenia ulls i orelles atentes. Volia saber qui tenia naus, qui buscava treball fora de l'estació, qui anava a on. Quan la Comandant Solange li concedís l’autorització, Jyn planejava fotre el camp d'una vegada per sempre. És més, no volia tornar a trepitjar una altra estació en tota la seva vida.

Sempre tornava al centre de l'estació pel parc. Mirava als captaires mendicar. Ara tenia més crèdits en la butxaca oculta, però no tants com per compartir. Va esperar.

—Està ocupat aquest seient? —va preguntar un home assenyalant el banc on estava la Jyn. Ella va sacsejar el cap—. T'he vist per aquí abans.

—Ah, sí? —Jyn es va col·locar un floc de pèl darrere de l'orella.

Ell va assentir. Si hagués d'endevinar, aquest tipus li portava deu anys. Els seus punys aspres indicaven que els usava amb freqüència.

—Ets un bombó... —Va baixar la veu i se li va acostar. Jyn no es va moure—. Per què no et véns amb mi? Visc a prop. És a punt de canviar el torn.

—No, gràcies —va contestar Jyn en un to tan neutre com li va ser possible.

L'home va ajustar els ulls.

—Esperes a algú?

Jyn va mirar al seu voltant. No hi havia ningú més que els captaires.

—No.

—Llavors diverteix-te una miqueta.

Jyn va serrar els llavis i va tornar a sacsejar el cap.

—Què? Creus que sóc poca cosa per a tu? —va preguntar l'home.

Jyn no va contestar, només va mantenir les mans en la seva falda i la vista al capdavant.

—Bé, fes el que vulguis, kath frígida —va mussitar el tipus abans d'anar-se’n.

Jyn va comptar fins a cent per si l'home tornava. Com no tornava, es va aixecar i va creuar el camí cap a un nen huloon que demanava almoina. Li va tirar els crèdits que havia tret de la butxaca de l'home i se’n va anar del parc.

Passava les tardes en la cantina de Moeseffa. Era de millor categoria que l'hostal on havia passat la primera nit i molt popular entre la gent que usava Cinc Puntes com a base d'operacions. Els cinc planetes del sistema orbitaven al voltant d'un sol estel. L'estació espacial surava en la bretxa entre Rumitaka i Satotai, fent d'ella el lloc ideal des d'on arribar amb facilitat a qualsevol dels cinc. Tots albergaven vida, diversos minerals i un sistema de govern més o menys organitzat, encara que el seu poder estava molt limitat per l'Imperi. El comerç era freqüent entre els planetes i amb altres sistemes. Les coses trigaven d’arribar, però hi arribaven.

Pel que sembla tot arribava a la cantina de Moeseffa, a més a més.

Jyn arribava d'hora tots els dies, un parell d'hores abans que comencés el torn nocturn, i se n'anava un parell d'hores després del seu inici. De beure demanava un got gran de mappa blau, una beguda suau fins i tot abans que els empleats de Moeseffa la rebaixessin amb aigua. Li donava glops petits durant el major temps possible. Mantenia un perfil baix i es cobria el cap amb la bufanda. En general, la gent la ignorava. Els pocs homes o dones que s'acostaven deduïen immediatament que no tenia res d'interessant. A Moeseffa li queia bé la seva nova clienta habitual: donava bones propines i cap problema.

La taula que estava entre la porta i el mini centre d’holoentreteniment era el lloc perfecte. Era prou tranquil com per escoltar a la gent, però no tant com perquè la gent s'adonés. Miraven a Jyn en les ombres, però després es distreien amb les projeccions d'una banda que pel que sembla era popular, amb una atractiva cantant fryiaana. Ballava millor del que cantava, sabia usar els seus quatre braços. Jyn agraïa que l’holo li robés l'atenció dels altres clients.

—Cada vegada hi ha més activitat minera a Watassay —va dir un home abans d'empinar-se un got d'alguna cosa fètida i de color caf—. L'Imperi va fer una oferta de compra al sistema miner central.

—Joynder no li vendrà mai a l'Imperi —va comentar el seu company.

Jyn va esbufegar amb discreció en el seu got.

—Per a què vol tantes mines l'Imperi, eh? —va dir el primer home mirant amb desdeny el seu got buit. Va colpejar la taula fins que va arribar Moeseffa a emplenar-li-ho—. Tenen minerals com per fer una flota sencera, però no una guerra on usar-la.

—Tal vegada estan fent més estacions com aquesta —va mussitar el seu company, el més callat.

Jyn va mirar al seu voltant. El torn diürn acabava i els embriacs que portaven aquí tot el dia es retiraven perquè arribessin uns altres més frescos. Prop de la finestra, una parella, un home espirió i una dona humana, parlaven en veu baixa.

—El meu client busca un article difícil de trobar que van usar en les Guerres dels Clons —va dir la dona.

L’espirió va respondre amb un murmuri tan baix que Jyn no va sentir què deia.

La dona esbufegà:

—Els crèdits no són objecció.

Jyn posava especial atenció quan sentia que la gent parlava de missions. Si estava ben pagat o si la nau era prou gran per ocultar-la, Jyn podria anar-se’n amb o sense permís de la comandant. Va suposar que això era el que havia de fer. La Comandant Solange no anava a deixar anar tan fàcilment a la seva nova falsificadora.

Durant la primera hora del torn nocturn, era qüestió d'esperar. La gent sortia del seu treball buscant calmar els seus nervis i estirar-se una mica al més aviat possible. Començaven a succeir coses com a la segona hora, amb el tercer o quart got.

Aquesta nit se sentia ansietat entre els clients. Jyn va esperar que li arribessin les notícies.

I per fi les va escoltar.

Un sol murmuri es va colar entre la gent com s'expandeix la molsa freyana en les ombres i retrocedeix davant la llum.

—Els rebels.           

Hi havia reclutes? En l'estació? Potser. S'especulava que una base s'establia a Hirara.

—Només volen vendre contractes —va dir un home.

—Només volen carn de canó per a les seves files —va contestar un altre.

Jyn va assotar el seu got sobre la taula, sense importar-li vessar el líquid blau. Aquests maleïts rebels la seguien a totes parts. Sempre ho arruïnaven tot, feien que l'Imperi destrossés a la gent que no volia involucrar-se. Per què la gent no podia ser simplement persones i ja? Per què havien d'estar d'un costat o d'un altre? Si tots deixessin d'involucrar-se tant, potser la galàxia podria trobar la pau que tots deien enyorar.

Jyn va recordar amb amargor a Hadder i Akshaya i l'explosió que els havia matat. El tret havia sortit o dels imperials o dels rebels. Ni tan sols importava qui havia estat, de totes maneres seguien morts. Va maleir a l'Imperi i a la rebel·lió per això.

Jyn va sortir de la cantina i es va acomiadar de Moeseffa amb un gest del cap. Ell la va mirar preocupat per com de d’hora que s'anava, però va agitar la mà amb alegria per apaivagar els seus temors i va donar la seva nit per acabada.

La seva habitació no estava lluny, però Jyn es va quedar un moment als carrers ben il·luminats del centre de l'estació fins que va arribar l'hora de tornar a la paret. La seva ment no deixava anar la paraula «rebel·lió». Quin era el punt? Saw havia passat tota la seva vida lluitant contra l'Imperi i li havia costat la seva salut i la mort de la seva germana. També havia perdut a Jyn. El seu pare havia intentat lluitar contra l'Imperi i això li va costar la mare de la seva filla. Jyn ni tan sols volia lluitar i ja havia perdut a Hadder.

Va sentir un moviment darrere d'ella. Es va voltejar just a temps per veure una ombra fosca, un braç borrós i un puny que colpejava el seu cap.

El món es va enfosquir.

Següent