Aixecament rebel (XLV)

Anterior

CAPÍTOL 45

Unir-se al grup partisà va ser massa fàcil.

Jyn tenia el nom d'un contacte i el nombre de la nau. Es va dirigir al creuer XOI mitjà i es va presentar com a Liana Hallik. Quan la capitana de la nau la va interrogar més a fons, va haver de donar el nom del seu contacte i dir que havia treballat amb Risi Amps abans que l’arrestessin. Va fer referència a diverses coses concretes que ja havia fet per al grup, com alterar els seus registres.

—Això m'agrada —va dir la líder del grup, una devaroniana de nom Blue—. Ja has treballat per a nosaltres, però tan en secret que ni tan sols nosaltres ho sabíem.

—Més aviat Risi mai va dir res perquè no volia perdre diners si els contactava directament.

—Risi parla el llenguatge universal dels diners —va dir—. Tu i jo parlem el mateix idioma. —Va tirar un braç sobre les espatlles de la Jyn. El seu pelatge suau li feia pessigolles en el clatell.

Jyn va sacsejar el cap.

—Només vull que em paguin. —Se li va regirar l'estómac; estava atrapada entre l'Imperi i els rebels, i ho odiava amb tot el seu ésser.

El grup de la Blue operava per tot el sistema de les Cinc Puntes. Poques vegades feia diligències en els sistemes veïns. Malgrat la grandària de la seva nau, la tripulació era petita: Blue, Jyn, un parell de germans ma’cella, un pilot krish d'edat avançada i un mecànic l'espècie del qual Jyn no va poder identificar i li va fer pena preguntar. Al principi era rar ser l'única humana, però aviat va establir una còmoda companyonia amb els altres.

—Treballes ràpid —va comentar Blue mentre Jyn pujava un nou manifest i una sèrie de codis al sistema central de la nau després de la primera setmana de vol. La nau no havia fet més que un parell de viatges il·legals de càrrega; Blue volia mantenir un perfil baix després d’això de Risi Amps, per si de cas.

—Gràcies —va dir la Jyn.

—Estic pensant que anirem a Watassay aviat —va continuar i li va fer un glop al caf de la seva cantimplora tèrmica.

—Està bé.

—Però no vull que ningú sàpiga que hem anat. Pots posar Hirara en el manifest?

—I tant. —Jyn va agafar el seu replicador, però es va detenir. No havia de fer res amb ell; el sistema de la nau tenia un codi de seguiment imperial. L'Almirall Rocwyn sabia a on anaven i on havien estat amb exactitud. Però si anaven a la caserna principal, la participació de la Jyn en aquest grup s'acabaria abans de l'esperat.

—Què hi ha a Watassay?

—Treball —va contestar Blue.

Watassay estava envoltat per un bloqueig imperial.

—És hora de veure si funcionen els teus codis d'autorització, noia —va dir Shawburn, el pilot de la nau de la Blue.

—Funcionaran —va dir Jyn amb confiança. «Sobretot perquè són de debò».

Va haver-hi un silenci tibant mentre escanejaven la nau, però l'autorització d'acoblament va aparèixer en breu en la pantalla del comm.

—Ben fet —va dir Blue amb veu amable, donant-li una encaixada reconfortant en l'espatlla.

Va resultar que el treball consistia a descarregar les caixes emmagatzemades en la nau. Totes estaven plenes d'aliments gens apetitosos, una sèrie de nutrients de fàcil distribució entre els locals.

—Gràcies, gràcies —repetia l'home que va acceptar el lliurament. Tenia les galtes enfonsades i un aspecte demacrat.

Blue va fer que la tripulació treballés el més ràpid possible baixant les coses i ajudant a distribuir-les en aquell llogaret diminut. Van tornar a l'aire al més aviat possible.

—Què tenien aquestes persones? —li va preguntar Jyn a Blue.

—Com que què tenien?

—Es veien mortes de gana.

—Perquè ho estan. —La pilot krish va mirar a Jyn amb ulls oberts davant la seva ingenuïtat—. Per què creus que els hi vam portar menjar?

Jyn va mirar a la taula.

—L'Imperi vol apropiar-se d'aquesta part de Watassay per explotar-la, així que els estan matant de gana —va explicar Blue—. Tenen prohibit importar menjar. Aquest és el primer carregament que els hi arriba en tot el mes estàndard. Dwindun va dir que estan estovant escorces d'arbre per omplir-se amb alguna cosa. El que els vam donar els ajudarà una estona.

Jyn va sentir alguna cosa en l'ànima, com si un ganivet li apunyalés el cor. Mirà el replicador de codis que tenia a la mà. Ja havia infectat la nau amb el rastrejador de l'Imperi, estava fet i no hi havia forma de desfer-ho.

«Per què no s'ajuden sols? —va pensar Jyn amb crueltat. Quantes vegades havia fet això l'Imperi? Sempre empenyien a les companyies a la fallida i s'ensenyorien dels seus planetes—. Podrien haver-se anat». No necessitaven a Blue, necessitaven sortir d'aquí. Jyn havia après a força de cops que quan l'Imperi tocava a la teva porta, el millor era córrer.

Aquesta mateixa tarda, Jyn es va arraulir sobre el banc, darrere de la taula, amb una pantalleta carregada d’holodrames vells. La missió del dia els havia afectat a tots i a bord regnava el silenci.

Va sentir que Shawburn la mirava.

—Què passa? —va preguntar Jyn aixecant la mirada de la pantalla.

Shawburn va somriure amb nostàlgia.

—Em recordes a Bardbee.

El nom li va sonar conegut a Jyn.

—Qui és Bardbee?

—Era un membre de la nostra tripulació. El van capturar a Uchinao després que va sortir malament una missió. Solia estirar-se en aquest banc després de les missions, just com estàs tu ara. Bé, no just com tu. Era un rayeth llarg i alt, amb membranes...

Shawburn el va seguir recordant, però Jyn sentia ganes de vomitar. I tant que el coneixia.

—En fi, no hem sabut d'ell des del seu arrest —va dir Shawburn.

Jyn sí havia sabut d'ell i dels seus crits. Burta, la mecànica de la nau, els observava conversar mentre treballava en un catalitzador de recanvi.

—No creguis que el pots reemplaçar —grunyí ella.

—No és aquesta la meva intenció —va dir Jyn en veu baixa.

—I tant que no és això el que vols. —Shawburn va sortir en la seva defensa amb una veu estrident—. A més, Bardbee no falsificava codis. Liana s'ha guanyat el seu lloc aquí.

Jyn es va retorçar per dins. Aquest krish la defensava sense si més no saber el seu nom real.

Burta va posar els ulls en blanc. La pell color espígol del seu front estava tacada d'oli negre de motor, que va intentar netejar-se.

—Això creuen tots els humans —va mussitar.

Shawburn es va dirigir a la Jyn:

—No li facis cas, aquesta odia a tots els humans per igual.

—Doncs jo no veig a cap krish en l'Imperi —va rebatre Burta—. Ni devaronians, ni res per l'estil.

—Jo no treballo per... No sóc una imperial —va balbotejar Jyn de manera poc convincent.

—Ningú diu que ho siguis —va dir Shawburn llançant-li una mirada fulminant a Burta.

—Sempre m'he preguntat com seria aquesta galàxia sense humans —va dir Burta ignorant-la per complet —. Tal vegada els krish mai s'haurien anat del seu planeta. —Va assenyalar al pilot amb el cap—. No sé si hauria acabat en una nau espacial.

—Moltes espècies tenen la capacitat de viatjar per l'espai —va protestar Jyn—. Això no és exclusivament humà. Els humans no sabrien fer-ho de no ser per...

Burta la va interrompre.

—No és això el que estic dient. Només dic que els humans es propaguen pertot arreu. —Va respirar profundament.

—Es propaguen?

—Mai estan a gust. Sempre han de moure's i ocupar nous planetes. Tot «assentament», colònia o lloc en la Vora Exterior sempre és d'humans, no? Sempre són ells la plaga que envaeix la galàxia, la gent, les plantes i els animals dels altres mons. I ara els rebels es barallen contra l'Imperi, arrossegant a un munt d'espècies quan no són més que un altre munt d'humans.

—Hi ha gent que ho consideraria una habilitat. Els humans ens adaptem. Si hi ha muntanyes, construïm trepadores de cingles. Massa aigua? Submarins. Un planeta de gel? Igurts irradiats. La gent s'adapta.

—Sí, però s'adapten o obliguen al seu entorn a adaptar-se a ells? Res del que fan és normal.

Jyn no havia considerat aquest punt mai. Va pensar en la seva família: el seu pare treballava en l'extracció de cristalls amb l'Imperi fins que els planetes no tenien res més que donar-los, la seva mare intentava protegir planetes del Llegat i estudiava el refugi B’ankor de Coruscant.

Encara que també hi havia coses molt belles en la galàxia. De no haver estat pels seus pares, no hauria conegut les coves de cristall d’Alpinn. No hauria anat a Wrea, ni hauria vist com allà plovien meteorits des del cinturó d'asteroides cap a la superfície del planeta. No hauria anat a Skuhl, ni provat el bunn, ni vist un bulba ni besat a Hadder.

—Hi ha milers d'espècies en la galàxia —va protestar de nou—. No podria ni tan sols comptar totes les que viuen a Coruscant...

Burta li va fer un gest amb la mà.

—És l'excepció a la regla. Totes les espècies tenen una bestiola rara que vol explorar, anar-se lluny del seu planeta natal.

—Incloent-t’hi a tu?

Burta es va entristir de sobte.

—Incloent-me a mi.

Següent