Des de cert punt de vista (XVIII)

Anterior

18 LAINA

Wil Wheaton

 

Ryland va pujar al post de vigilància i va registrar el cel. Els caces ja estaven en l'aire, per davant del transport que estaven escortant fora del sistema. Sabia que estava fent el correcte. Sabia que Eron i Rhee cuidarien bé de la Laina, serien bones mares per a ella, i la criarien com una dels seus fins que poguessin reunir-se. Sabia que era molt perillós que es quedi amb ell a Yavin, lloc el qual era un objectiu militar, si l'Imperi descobria la seva existència. Sabia que podria haver-se anat amb ella, que ningú en la seva divisió l'hi tiraria en cara, que podria estar sostenint a la seva filla ara mentre pujaven a la vora de l'atmosfera cap a una relativa pau i seguretat.

Ryland sabia que ell no era l'única persona en la base —dimonis, sabia que no era l'únic en servei en aquest moment— que havia perdut alguna cosa, deixat alguna cosa, que havia fet un sacrifici en servei de la Rebel·lió contra l'Imperi. Saber tots aquests fets no va fer que aquest moment fos més fàcil, o menys dolorós.

Es va fregar les llàgrimes, va sostenir l’escàner sobre els ulls, i li va dir adéu a la seva filla mentre mirava al seu transport besar el cim de l'atmosfera i esvair-se en la foscor de l'espai.

—Aquí Torre Daurada al transporti Eco Delta Un —va dir al seu comm—. Han passat l'atmosfera i tenen permís per entrar a l’hiperespai. Que la Força els acompanyi —ell no creia en la Força, però avui, faria una excepció. Va deixar anar el seu dit del botó—. Cuidin ben de la meva petita nena —va dir, en veu baixa. Es va asseure i va plorar.

DIVUIT HORES ABANS.

Ryland va ajustar la càmera i suaument es va aclarir la gola. Mirà la Laina, dormint agitadament en el seu bressol. Havia apartat a mig fer els llençols i s'havia girat sencera de costat travessada sobre el matalàs. Els seus peus camejaven suaument i els seus ulls espetegaven de costat a costat. El que sigui que estava somiant, esperava que fos alguna cosa alegre. Potser Fiona estava aquí, amb ella, potser els tres estaven de nou junts. Aniria amb compte de no despertar-la.

Va tornar la seva atenció a la lent de la càmera i va començar a gravar.

—Hola, Laina. Estic gravant aquest missatge per a tu unes poques hores abans que entris al teu transport per anar a la teva nova llar amb les teves tietes. No sé quant temps passarà fins que et vegi una altra vegada, i és important per a mi que no hagis d'esperar fins llavors perquè sàpigues qui ets, d'on véns, i qui són els teus pares.

»Quan siguis prou gran per veure això, i entendre-ho, espero que puguem estar veient-ho junts, i espero que estiguem rient de com de ximple que llueixo ara. Però des que em vaig unir a l'Aliança Rebel, he dit adéu a molts amics, i no he pogut dir adéu a molts altres... —Va prendre un gran respir per recuperar el componiment. Viure sota l'ocupació imperial era terrible, i la Rebel·lió no solament era el correcte sinó que també era necessària. Molta gent bona havia donat les seves vides —o pitjor, la seva llibertat— al servei de la lluita.

»Així que —va dir amb un somriure que esperava que no fos massa forçat—, si així és com ens coneixem... Hola, cel. Sóc el teu papa. Tinc trenta-vuit anys ara, i tu gairebé dos. No puc donar-te molta informació específica, perquè si l'Imperi veu això, ens posaria en perill a tots dos, però ara, estem en una base rebel, i tu estàs dormint just allà —va agafar la càmera i va apuntar cap a ella—. Aquesta ets tu! Ets tan petita ara! —La va mirar, i va escoltar les seves respiracions. Podia sentir que estava a punt de perdre el valor, mantenir-la amb ell en un lloc que sabia que no era segur, però almenys es quedarien junts, però si els informes sobre l'estació de batalla de l'Imperi eren certs... Va recompondre el seu coratge, i va tornar la càmera cap a ell de nou—. Tu i jo vam venir aquí quan solament tenies sis mesos, just després que la teva mare va morir. T'explicaré d'ella en un segon, però primer vull que sàpigues d'on ets.

»Vas néixer sota terra en una colònia minera en una lluna, en un lloc anomenat Vora Exterior. No hi ha atmosfera en la lluna, així que alguns dels nadius que viuen allà mai han estat en la superfície, i mai veuran les estrelles. Però on vas tu, veuràs les estrelles cada nit. La teva mare i jo no som d'aquí, i és probable que no sigui segur que et diguem d'on som (si estem veient això junts, t'ho diré ara. Pausa això i pregunta'm!) però tots dos vam ser mecànics (jo ho segueixo sent, ara treballo amb Ales-Y en lloc d'extractors) i ens vam conèixer allà treballant en el mateix sector.

Va sostenir l'holograma de la Fiona i el va mostrar a la càmera.

—Aquesta és la teva mama. El seu nom era Fiona, i era la meva humana favorita en tota la galàxia, fins que vas arribar tu. Ella era intel·ligent i amable. Entenia com treballaven les màquines millor que la gent que les dissenyava, i podia arreglar-les més ràpid que qualsevol que hagi conegut. La vaig estimar tant com t'estimo a tu, i t'estimo més que a res.

»Tens els bells ulls de la teva mare, però sembla que tens els meus grans i senzilles orelles. Ho sento per això —va riure—. A la teva mare li agradaven les matemàtiques i la música, i quan eres un nadó petitó, petitó, et cantava «Mare Lluna» tots els dies —la veu se li va travar en la gola i els ulls se li van humitejar. Estranyava molt la Fiona.

»Bé. Llavors. L'Imperi va venir a la nostra colònia uns pocs mesos abans que naixessis. Un oficial imperial ens va reunir en el nucli i ens va dir que la companyia per a la qual treballàvem havia estat presa per l'Imperi. Va dir que això era perquè la companyia no complia les condicions de seguretat, però això era mentida. Ell ho sabia i nosaltres ho sabíem. L'Imperi necessitava doonium, i nosaltres teníem un munt. I si hi ha una cosa que necessites saber i entendre de l'Imperi és que prendrà el que vulgui, quan vulgui. L'Imperi prendrà tot el que t'importa, tot i tots el que estimes, si els hi deixes.

Es va adonar que estava prement els punys i tibat les espatlles. Es va forçar a relaxar-se, va mirar cap avall i va obrir les mans. Va tocar l'anell que encara tenia posat a la mà dreta mentre la sang tornava a circular pels seus dits.

—L'Imperi ens va arrabassar a la teva mare, amor. Un oficial imperial anomenat Duggan la va matar, només perquè podia. Vull que ho sàpigues, així mai oblidaràs contra qui estem lluitant, i perquè t'estic enviant lluny.

»També vull que sàpigues que no tots són prou valents per aixecar-se contra l'Imperi, i aquesta gent, als quals diem col·laboradors, són tan dolents com l'Imperi. Fins i tot potser siguin pitjor, perquè no haurien de deixar-se enganyar. És per un col·laborador que la teva mare no està aquí. El seu nom era Corbin, i ha estat amic nostre per anys, fins que l'Imperi va arribar. Va succeir tan ràpid, Laina, no t'haguessis adonat que estava passant. Un dia, els teus amics mengen l’esmorzar amb tu en la cantina, i per a l'hora del sopar, estan vestint un uniforme imperial.

Fora de la seva habitació, una veu apagada va anunciar el canvi de torn. Hauria de despertar-la aviat, vestir-la per viatjar. Dir-li adéu.

—El nou uniforme de Corbin li quedava massa bé. Era com si sempre n’hagués volgut vestir un, perquè així era com podria sentir-se important. Però ell no era important. No era més important que el blàster que Duggan va usar per matar a la teva mare. Sé que estic parlant molt d'ell, però necessito que sàpigues que l'Imperi existeix per gent com Corbin, que són molt febles o ambiciosos per enfrontar a gent com Duggan, i la Rebel·lió existeix per gent com la teva mare, que està disposada a arriscar la seva llibertat i les seves vides per enfrontar-se a tots dos.

»Corbin no tenia família abans que l'Imperi vingués, i quan va veure com de feliços que érem la teva mare i jo per haver-te tingut, es va posar gelós. Va començar a fer coses petites per molestar-nos, com fer-nos treballar torns extra, cridar-li a la teva mare que no podia portar-te amb ella a la cantina, encara que a tots en el nostre equip li encantava que tu estiguessis al voltant.

»Això va seguir fins que un dia la teva mare va perdre la paciència amb ell i li va dir que deixi de ser un abusiu. Bé, més tard aquella nit, Corbin va arribar a la nostra cambra amb Duggan, l'oficial imperial a càrrec. Corbin li havia dit que la teva mare i jo érem espies rebels en secret. En aquell llavors no érem rebels, i Corbin ho sabia. Només érem pares tractant de cuidar a la nostra família, que estava cansada de ser pressionada per algú amb una mica de poder.

»Encara no sé si Duggan li va creure, o si només volia usar-nos a la teva mare i a mi per espantar i intimidar a la resta de l'equip. Però ell i els seus oficials lleials ens van ordenar a la teva mare i a mi que confesséssim que érem espies rebels davant de tots, i quan vam dir que no teníem res que confessar, Duggan la va matar. Tan sols li va disparar, davant meu, com si es tractés d'apagar una llum.

Ryland es va allunyar i va parar de gravar. Era necessari que Laina sabés tot això? Si aquest era l'únic enregistrament d'ell que alguna vegada tindria, si anava a veure això mentre creixia, voldria ella reviure la mort de la seva mare així com ho feia ell, nit rere nit? Va retrocedir l'enregistrament i ho va reproduir, veient-se a si mateix dir la Rebel·lió existeix per gent com la teva mare, que està disposada a arriscar la seva llibertat i les seves vides per enfrontar-se a tots dos, i clicà per regravar.

—Tots nosaltres els que ens unim a l'Aliança Rebel hem perdut a alguna cosa, o a algú, o algun lloc que estimàvem. Jo he perdut als tres, i no és fàcil per a mi dir-te adéu avui. Però haig d'enviar-te a algun lloc on estiguis segura, on creixeràs i tindràs una família, si vols una. Espero que no necessitem a l'Aliança Rebel per al moment que siguis prou gran per unir-te, però si la necessitem, vull que sàpigues que està en la teva sang el fet de lluitar. Ets la filla de la teva mare.

»T’estranyaré tots els dies, però sé que estaràs segura amb la teva tia Rhee i la teva tia Eron. Elles van ajudar a la nostra família a escapar de l'Imperi, i em van presentar als rebels. No tinc temps d'explicar-te aquesta part de la història, però pots demanar-los que t'ho expliquin, quan estiguis preparada. T'estimen molt, i van a portar-te a un planeta anomenat Alderaan, el qual està allunyat de qualsevol batalla. Estaràs segura allà. Pots créixer i fer amics, i tenir la classe de vida que sempre vaig voler que tinguessis. Lluitaré per tu tant com sigui necessari, i et veuré aviat.

»T'estimo molt, Laina, i ja t'estranyo.

Va deixar de gravar, i va guardar l'arxiu.

Ryland es va acostar al llit de la seva filla i va posar les mans sobre la seva espatlla.

—Preciosa —va dir en veu baixa—, és hora d'aixecar-se.

DIVUIT HORES DESPRÉS.

Quan va acabar el seu torn, Ryland va rebutjar una invitació per unir-se als pilots de l'Esquadró Blau en la cantina i va prendre el transport de tornada a la seva cambra. Va titubejar en la porta, la seva mà era pesada quan la va aixecar per introduir el codi d'entrada. Per primera vegada des que havien arribat de Burnin Konn fa un any, obriria la porta per trobar l'habitació buida de l'altre costat.

Va estar parat diversos minuts quan Mol Hastur, la seva veïna, passava per aquí. Ella es va detenir i va posar la seva mà sobre la seva espatlla.

—Vas fer el correcte, Ry —va dir ella.

—Ho sé —va respondre ell.

—La Força està amb ella —va dir Mol—. Està amb tots nosaltres.

—Gràcies, Mol. Espero que estiguis en el correcte —Clicà el seu codi i va entrar. La porta va xiular tancant-se de forma pesada darrere d'ell.

 Següent