Aixecament rebel (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

Al matí següent, Jyn es va aixecar d'hora. Va travessar el passadís fins arribar a la cuina, esperant trobar caf i un recipient on bullir aigua. Li va sorprendre veure a Hadder despert en aquesta hora.

—El bunn no es cuina sol —va dir i va aixecar la tapa d'una gran olla a pressió. Jyn va reconèixer els mateixos cereals enganxifosos que havien estat la base del seu sopar. Segur que eren de cultiu local, i molt populars. Hadder havia omplert l’olla la nit anterior i havia deixat que els grans es cuinessin durant tota la nit. Si s'ha de jutjar per la quantitat de bunn que contenia l'olla, Jyn va suposar que anava a ser l'ingredient principal de tots els platerets que provés a Skuhl.

—Vols una mica d’esmorzar? —va preguntar Hadder amb disposició alegre.

Jyn va assentir.

Hadder es va moure amb eficàcia per la cuina. Freguí dos ous, va fer el caf i va servir dues tasses.

—A la mama li agrada dormir fins a tard —va dir passant-li una. Va treure un grapat de bunn de l’olla amb les seves pròpies mans, va formar un petit munt en un plat i li va posar un ou damunt. Jyn va observar a Hadder trencar la gemma verda clar i barrejar-la amb el bunn enganxifós. Després va fer el mateix.

—I per a mi no vas fer res? —va preguntar Akshaya, badallant i estirant-se en l'entrada de la cuina. Hadder va assenyalar cap a la planxa amb el cap—. Fins fa poc el meu fill cuinava per a mi —va dir Akshaya queixant-se, encara que de broma—. Però ara que hi ha una noia bufona, camina tot distret.

—Sip —va contestar Hadder.

Jyn va posar la seva cullera sobre la taula.

—Estava pensant que necessito un treball. Tal vegada podria aprendre a reparar el seu droide.

Hadder rigué.

—Creus que Beethree tingui solució? —va preguntar—. Aquesta ferralla porta anys trencada.

—O podria servir de copilot —va oferir Jyn. No estava segura de quanta ajuda podria oferir si hagués de pilotar una nau, però podia aprendre amb rapidesa.

—No —va contestar Akshaya—. Ets massa jove.

—Tinc setze... —Va fer una pausa per pensar—. Podria...

—Que no —va dir Akshaya en el to més aspre que Jyn li havia escoltat.

Un silenci incòmode es va difondre per l'habitació. Va sufocar fins i tot l'alegria de Hadder, que va baixar els ulls a la taula. Jyn no sabia si havia dit alguna cosa incorrecte, però era clar que havia depassat algun dels seus límits.

—Documents imperials —va concloure Akshaya—. Dóna'm scandocs i codis d'autorització que m'ajudin a evitar els cèrcols i així estarem a mà.

—Saps falsificar codis d'autorització de l'Imperi? —va preguntar Hadder, bocabadat.

—Em va ajudar a evitar una multa —va dir Akshaya—. Això no va saldar el nostre deute, però sí el va reduir bastant.

—Tal vegada podríem estalviar per reemplaçar a Beethree —va suggerir Hadder.

—Bona idea, aquest droide no serveix per res més que per a pràctiques de tir —va dir Jyn.

Akshaya i Hadder van intercanviar mirades d'estranyesa.

—Pràctiques de tir? —va preguntar Akshaya.

Jyn va sentir que les seves galtes enrogien. Havia dit el que no devia una altra vegada.

—He. Més val que m’en vagi a treballar. Armaré una varietat de codis i scandocs que puguin ser útils en situ...

Akshaya la va interrompre.

—Jyn, no tenim pressa. M’en vaig d’aquí a diversos dies, pots relaxar-te.

—Però... —Jyn no va saber què més dir.

—Jo haig d'anar a treballar. Haig de supervisar l'organització del carregament. —Akshaya es va aixecar de la taula—. Ens veiem després.

Jyn la va observar anar-se’n i va girar-se cap a Hadder. Se sentia a la deriva sense res que fer, ni tan sols podia entrenar com amb Saw.

—Per què no vol que sigui el seu copilot? —va preguntar Jyn—. No sóc tan nena.

Hadder va sacsejar el cap amb tristesa.

—No es tracta d'això. És per Tanith. —Semblava que anava a dir alguna cosa més, però en lloc de parlar, es va passar els dits pel cabell fosc. Els seus flocs sedosos acariciaven les seves orelles. Necessitava un tall de cabell, però tal vegada li agradava tenir-lo així, a l'altura de la barbeta i destorbant, només per tenir una excusa per treure-se’l del rostre tot el temps. Veure’l així distreia.

—Qui és Tanith? —Jyn volia més informació. Hadder tenia la mirada absent.

—Era la meva germana. —Pel to en què ho va dir, Jyn va sospitar que la noia ja no estava viva—. Va morir quan jo tenia set anys —va confirmar Hadder—. No has de dir que ho lamentis ni res d'això —va afegir immediatament—. Va passar fa com deu anys.

Jyn no li va dir que no havia tingut intenció de dir-li que ho sentia. Mai li oferiria la seva compassió a algú que li queia bé. Més aviat, va decidir compartir alguna cosa també ella:

—Jo vaig perdre als meus pares als vuit.

Hadder la va mirar. Tots dos tenien moltes preguntes que fer-se, però cap sabia com plantejar-les. Ell va ser el primer a trencar el silenci:

—Portes fugint des de llavors?

—Des dels vuit? —Jyn rigué—. No, algú em va adoptar. —El seu somriure es va esvair i va quedar immòbil un moment. «L'Imperi es va encarregar d'aixafar a aquesta facció», havia dit el Tinent Coronel Senjax. «Tots i cadascun dels membres que van implementar l'atac van ser detinguts i castigats». Seguiria viu Saw? La mort de la seva mare era un esdeveniment distant i podia parlar d'ell sense commoure's, però la possible mort de Saw era massa recent.

Hadder es va aixecar tan abruptament que la seva cadira va raspar el terra.

—Vine amb mi —va dir.

Jyn el va seguir a l'habitació que li havia assignat Akshaya. Hadder es va dirigir a la lleixa i va agafar una caixa de fusta. Jyn ja l'havia vist abans, però havia intentat ignorar-la perquè no era seva. Al fons de la caixa rodaven tres hipoinjectors. Jyn ho va mirar amb curiositat i ell va assentir, donant-li permís per inspeccionar els vials buits.

—«Hadeira serum» —Jyn va llegir la primera paraula de l'etiqueta amb dificultat. On havia sentit aquest nom abans?—. Ah...! Ja entenc. —Hadder va assentir amb gravetat. Ella va contemplar l'espai sota una nova perspectiva—. Aquesta era l'habitació de la teva germana..., i la teva germana tenia cremor de sang.

La cremor de sang era una malaltia poc comuna que afectava a joves que passaven molt temps a l'espai. Era incurable i mortal en la majoria dels casos, però les injeccions de hadeira serum ho alleujaven.

—Però no va morir per la malaltia —va dir Hadder. Jyn va tornar el vial buit a la caixa. No sabia molt de la malaltia, però sabia que el hadeira serum era altament addictiu i les sobredosis eren freqüents.

—A la mama se li va ficar al cap que va ser per culpa seva. Quan el pare va morir, Tanith va començar a treballar amb ella en la nau. Després la meva germana es va emmalaltir i... —La seva mirada va tornar a la caixa—. Ara està convençuda que és una qüestió genètica. Res del que pugui dir-li la convenç que puc volar.

La seva veu estava carregada de malenconia i un anhel tan profund que Jyn va saber que el que més desitjava aquest noi era volar com la seva mare. I era l'única cosa que no podia fer.

Següent