Aixecament rebel (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

Al final de la setmana, abans que Akshaya se n'anés, Jyn va pujar tots els codis al sistema de la nau.

—Un dia has d'explicar-me com vas aprendre a falsificar documents imperials —va dir Akshaya.

Hadder estava prop d'elles.

—A mi em dóna gust que aquesta petita estafadora estigui del nostre costat —va comentar—. No m'agrada en absolut que l'Imperi s'acosti tant a les nostres rutes.

—L'Imperi va darrere dels minerals —va afegir Jyn—. Estaries més segura si transportessis qualsevol altra cosa que no els interessés tant.

Jyn i Hadder van intercanviar una mirada d'assentiment, però Akshaya solament rigué.

—Algun dia entendran que aquí, a Skuhl, som com formigues. L'Imperi és un gegant i als gegants no els importen les formigues, podem fer el que vulguem.

Jyn va voler protestar, però Akshaya la va abraçar abans.

—Gràcies —li va dir.

Quan van desfer l'abraçada, Jyn va moure els peus amb nervis.

—Aquest... —va dir sense saber com continuar.

—Aquest què? —va preguntar Akshaya.

Jyn va voltejar cap als controls de la nau.

—Aquests codis van a durar-te una bona estona. També vaig inserir diversos canvis i... —Es va detenir aquí. Hadder no sabia de què parlava, però els ulls de l’Akshaya li van donar a entendre que ella sí.

Jyn tenia un treball que fer i ja ho havia fet. No podia sostenir-li la mirada a cap dels dos.

—Bé, tenen més treball que pugui fer? —Jyn va aprofitar el silenci per seguir parlant amb ansietat—. Si no, no passa res, ho entenc. Tal vegada podria demanar passatge a alguna nau que vagi a un planeta on pugui treballar... —Es va detenir una altra vegada.

—Oh, estic segura que vaig a necessitar codis periòdicament —va contestar Akshaya—. Tret que vulguis anar-te’n.

Jyn va sacsejar el cap, amb desconfiança del que pogués transmetre la seva veu.

Els tres van establir una rutina còmoda i constant. Akshaya passava fora dues setmanes del mes estàndard; primer recollia carregaments petits de planetes miners massa petits com per cridar l'atenció de l'Imperi, després distribuïa el mineral refinat entre els fabricants de naus i altres productors. Quan estava a Skuhl, Hadder cuinava i l'ajudava a planejar els seus viatges i pagar els seus comptes. Jyn feia, pujava i revisava els codis. Quan Akshaya se n'anava, els nois tenien llibertat per fer el que els vingués en gana.

Últimament, això era volar.

Jyn havia d'admetre que ella havia estat una mala influència. L'hangar que guardava el transport principal de l’Akshaya també tenia un petit saltador de planetes que usaven per fer diligències curtes en el sistema local. Jyn aconseguia evitar el sentiment de culpa abstenint-se de trencar l'atmosfera, doncs així podia dir que mai havien sortit del planeta sense mentir. Però estava segura que jugar entre els núvols no li bastaria a Hadder durant molt més temps. Cada vegada que s'asseia en la cadira del pilot, ell redreçava l'esquena, enfocava els ulls a la distància i posava les mans sobre els controls com si aquí i només aquí encaixessin correctament. Quan iniciava el saltador de planetes, sospirava amb alleujament, com si hagués estat esperant aquest moment des que va néixer.

Li va explicar a Jyn que la seva germana li va ensenyar a volar. Quan el seu pare va morir, Tanith es va refugiar en el vol i se l’emportava amb ella. I quan l'addicció li va costar la vida, la seva mare va sortir del seu dol amb un temor encara major de perdre al seu fill. Així que es va encarregar del negoci del transport sola i a ell el va confinar a la superfície d’Skuhl per sempre.

El repulsor roncà i van surar sobre l'hangar. Hadder va treure el saltador de planetes de la badia amb destresa i va sortir disparat cap amunt amb tanta velocitat que Jyn es va quedar sense aire.

—El que no entenc —va dir Hadder mentre sobrevolaven el poble—, és per què la meva mare està convençuda que em donarà cremor de sang. No és comú; les possibilitat són gairebé nul·les, francament.

Jyn no va dir res perquè entenia els motius de l’Akshaya. Si poguessin tornar-li a la seva mare, ella també voldria tenir-la al seu costat el major temps possible.

—Quan tingui divuit —va mussitar Hadder. Acostava la seva mà cada vegada més als controls de l'impulsor hiperespacial. La majoria dels transbordadors d'aquesta grandària no tenien tals funcions, però el seu pare l’havia recondicionat abans de morir. Hadder mai havia intentat sortir de l'òrbita d’Skuhl, però Jyn notava que els seus dits sempre estaven ansiosos per iniciar una seqüència de salt.

Hadder va sospirar i es va acomodar en el seu seient. Va accionar una palanca que va fer que el transbordador donés uns girs marejadors. Jyn rigué i va empènyer les seves amples espatlles fins que ell el va redreçar a contracor.

Jyn va pujar els peus al tauler. Hadder ja no necessitava un copilot. Per un moment el va mirar de reüll i es va permetre imaginar-se que aquell podria ser el seu futur. Podrien formar un bon equip. Tal vegada serien capaços d'expandir les operacions de l’Akshaya, anar fins a la Vora Exterior per carregaments i explorar planetes desconeguts.

De sobte, Hadder va començar a descendir a la superfície.

—Què estàs fent? —va preguntar Jyn. Era el viatge més curt que havien fet.

Hadder es veia més deprimit que mai.

—És que... sento que tinc una corretja posada. T'has sentit així? Com si no poguessis fer el que vols? Com si haguessis de ser de certa manera per a algú més, i no tu mateix? O que mai podràs tenir el que desitges de debò?

Jyn volia contestar: «He vist més sang de la qual pots imaginar i recordo els rostres de totes les persones que van morir per la meva culpa». Però, en lloc d'això, es va aixecar i es va parar darrere d'ell. Va lliscar els braços sobre les seves espatlles i va posar les mans sobre les seves, en els controls. Mirà al capdavant, més enllà de la cabina, més enllà del cel. Després d'un moment d'estupefacció, Hadder també va mirar cap a fora. Jyn es va repenjar contra la seva esquena i va tirar els controls cap a ells. El nas de la nau es va elevar cada vegada més. Jyn sentia l'alegria de Hadder mentre travessaven la prima atmosfera. El blau del cel es va fer blanc, les flames van llepar els escuts d'ablació. Va estrènyer les mans sobre les d'ell i va obrir els ulls amb emoció.

El petit transbordador va sortir disparat de l'atmosfera i enfront d'ells es va obrir la immensitat de l'univers.

L'espai era tan negre que li semblava indescriptible. Quan volava amb Saw, l'única cosa que notava era el buit fosc i incommensurable. Però ara, amb els braços al voltant de Hadder, només podia veure una host innombrable d'estels, punts de llum que ballaven fora del seu abast, cadascun amb la promesa d'un nou món, una nova aventura, una nova esperança.

—Si vols alguna cosa, només pren-la —li va murmurar a cau d'orella—. Si hi ha alguna cosa que he après és a viure tots els dies com si fos l'últim.

Sonava trillat, però era cert. Qualsevol elecció podia ser l'última.

«I aquesta és la meva —va pensar—. Els trio a tu i als estels, a aquesta pau».

Ella va sentir que Hadder es posava molt molt tibant. Alguna cosa a l'interior de la Jyn va palpitar amb força i la va fer separar-se d'ell com si l'hagués electrocutat. Va col·lapsar en el seient del copilot i va intentar mantenir la mirada fixa en els estels, i no correspondre a la de Hadder amb la mateixa intensitat.

Següent