Aixecament rebel (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Al matí següent, Idryssa es va anar d'hora. No mostrava senyals de ressaca pel lum, a diferència de Saw, qui va repenjar el cap entre els braços i va atenuar les llums de l'habitació comuna. Jyn va esmorzar tan en silenci com li va ser possible i es va dedicar a llegir en el seu datapad.

No sempre li era fàcil estar a càrrec de la seva pròpia educació. Ja havia deixat a un costat la majoria de les matèries que li ensenyava la seva mare per enfocar-se en el que li interessava ara i que Saw evidentment encoratjava, com, per exemple, veure què tant podia manipular arxius, holos i xips de dades. Però sí li agradava mantenir-se informada sobre els esdeveniments actuals, encara que gairebé no els comentava amb Saw. Després d'escoltar a Idryssa la nit anterior, es va mantenir desperta fins tard veient les transmissions de l'última reunió del Senat. A pesar que la Mon Mothma i Bail Organa van passar molt temps suplicant-li al Senat que reconegués l'estat de l'Imperi, els seus discursos van ser passats per alt sense cap consideració. Jyn va fer un acostament als esmolats angles del rostre del Senador Organa. Tenia pinta que podria ser un dels senadors disposats a brindar-los suport, segons Idryssa. Semblava el tipus d'home que declararia una guerra, encara que estava abillat amb roba fina d’Alderaan i Jyn dubtava que tingués la força per lluitar.

En canvi, Saw tenia el necessari i ja havia combatut en les Guerres dels Clons.

—Ja vas acabar? —va preguntar el guerrer.

Jyn va assentir, va posar el datapad en la taula i va tirar la llauna buida de llet nutritiva a les escombraries. Li va seguir fins a fora. Saw no va entretancar els ulls davant la llum del sol, la qual cosa significava que no tenia tanta ressaca de lum com ella creia.

Aquest dia tocava pràctica de combat cos a cos, la favorita de Jyn. Saw li havia ensenyat a usar diverses armes d’escaramussa i melé, però els seus preferits eren els tanbos, uns pals curts. Els sentia com una extensió dels braços que els feia més forts i els hi donava poder. Va fulminar a Saw amb la mirada quan va intentar passar-li el bo, i aquest li va somriure d'orella a orella, rient en senyal de derrota i va acabar passant-li les armes que ella volia. El guerrer es va quedar amb el bo, va donar diversos passos cap enrere i es va posar en guàrdia.

Jyn va sostenir els tanbos amb força i va observar els peus del seu oponent. Era ràpid amb les mans, però Jyn sempre sabia en quin moment anava a deixar anar el cop per com col·locava els peus.

Saw es va abalançar, ella va aixecar els tanbos en posició de defensa i va desviar el cop cap a un costat.

—Escolta... —va dir Jyn amb la respiració entretallada, allunyant-se del lloc de l'atac inicial—. Idryssa és bufona, no?

—Massa idealista —va contestar Saw. Va fer una finta i Jyn va botar cap a ell amb els braços aixecats. Es rigué d'ella per haver-se deixat enganyar pel seu truc.

—Però té sentit —va dir Jyn sense llevar els ulls del bo de Saw—. Treballes amb bastants grups partisans. Si tots s'unissin per treballar en equip potser... —Saw va donar un cop àgil i li va encertar en el costat abans que pogués defensar-se. Ella va assentir acceptant la seva derrota i va tornar a aixecar els tanbos—. Què es necessitaria? —va insistir Jyn en veure que Saw no contestava.

—Per a què?

No estava segura de si Saw estava genuïnament confós o si només volia evitar la pregunta. De vegades es ficava tant en el que feia que se li oblidava tota la resta. El pare també solia actuar així.

—Per formar una rebel·lió organitzada, alguna cosa que pogués derrotar a l'Imperi.

Saw va aixecar les mans per demanar una pausa en el combat. Es va repenjar contra el bo.

—No funciona així —li va explicar a Jyn—. No importa quantes persones s'uneixin en contra seva, no importa com de gran sigui un grup.

—Llavors, què importa?

—El tipus de gent que ho faci. —Saw la va observar amb els seus profunds ulls de color marró—. Si hi hagués una espècie d'aliança antimperial, necessitaria un... —Va moure la mà en l'aire buscant la paraula adequada.

—Un líder? —va suggerir Jyn.

—Sí, però no només per donar ordres. Ha de ser algú en qui pugui creure la gent.

—No entenc. —Jyn va arrufar les celles i va mirar les armes que tenia a les seves mans.

—És com el que vaig explicar dels droides i les armadures clòniques —va dir Saw assenyalant el camp d'entrenament que usava amb Jyn—. Si et digués que milions de persones van morir durant les Guerres dels Clons, què sentiries? —Jyn va obrir la boca per contestar, però Saw la va interrompre abans—: Res. No sentiries res perquè no els vas conèixer, veritat? —La noia va negar amb el cap—. Però si de sobte et digués que va ser la meva germana la que va morir... Si et digués que ella era el màxim per a mi i que anava a canviar al món, que ho anava a fer un lloc millor... Carall, i no només el món, la galàxia sencera, perquè era més forta que qualsevol Jedi, més poderosa que la «Força»..., però res d'això va importar. —Els seus ulls lluïen distants, malenconiosos. Va respirar profundament abans de seguir—: Va morir com una heroïna, salvant a un rei, lluitant contra l'enemic... Estava a la riba d'un cingle i una nau de combat va ser abatuda i va xocar justament allà. —Jyn va contenir l'alè, fent un soroll diminut que Saw no va escoltar—. La vaig veure penjant del cingle amb els meus propis ulls. Els seus dits s'aferraven a les pedres amb tota la força possible per no caure. Un Jedi caminava per allà... Ai, mira't, et va donar esperances, veritat? Però no va servir de res. Va intentar salvar-la, però no ho va aconseguir. Steela va caure fins al fons del penya-segat. Alguna vegada has vist què li passa a un cos quan cau des de tan alt i s'estavella contra les pedres? Els ossos no només es trenquen, es fan miques. —Saw va mirar a Jyn, però ella sabia que en realitat no estava veient res—. I si et digués que vaig ser jo qui va derrocar la nau que va xocar contra el penya-segat, sentiries alguna cosa? Sí, veritat? —Jyn no podia moure's. Saw es va inclinar cap a ella i li va passar el polze per la galta mullada. Ni tan sols havia notat que li brollava una llàgrima—. I tot això per a què? Van dir que la seva mort havia estat part del preu que calia pagar per la llibertat d’Onderon. El seu cadàver no estava ni tan sols fred quan la República es va convertir en l'Imperi i tot va començar de nou. Una altra rebel·lió, més guerra, més mort. Per llavors, jo ja era més intel·ligent i no vaig cometre els mateixos errors que quan Steela vivia, però així i tot, res va importar, res va funcionar. Onderon continua sota el poder de l'Imperi, i jo segueixo aquí.

Mentre Saw parlava, Jyn va veure un centelleig del que havia estat abans, un jove amb ideals de justícia i llibertat. Segurament va ser brillant. Però aquest noi va morir juntament amb Steela, i en el seu lloc va quedar un guerrer amargat i iracund.

—La resistència contra l'Imperi necessita a Steela —va dir Saw, i va mirar a Jyn als ulls per veure si havia entès el seu missatge.

—Més guerrers com ella? —Herois idealistes que s'enfronten a una mort segura.

—Més guerrers com ella que morin de la mateixa forma —grunyí Saw—. La resistència necessita un màrtir, una tragèdia. Alguna cosa tan horrible que la gent no pugui evitar aixecar-se en armes també, entens?

—Necessiten algú en qui creure —va contestar Jyn. Saw va assentir amb el cap per mostrar que li donava gust que entengués—. Com els Jedi durant les Guerres dels Clons. —Era impossible estudiar la galàxia sense escoltar una mica dels Jedi, i considerant el molt que l'Imperi odiava fins i tot el simple esment del culte religiós, Jyn va suposar que Saw els estimaria i admiraria a tots.

Però només va rondinar.

—Ni tornis a pensar en ells. Els Jedi creuen que ho poden tot, però saps on estan? Tots morts. Abans de desaparèixer van ajudar, però no prou. —Saw es va quedar veient la seva pròpia mà. La noia va imaginar que contemplava la cicatriu llarga i irregular que s'estenia entre el seu polze i el seu índex, però el guerrer va tancar el puny i va dir en veu baixa—: Parlaven sobre la Força. Mai vaig entendre què era, però la vaig veure. Era com màgia. Podien moure coses amb les mans. —Va estendre el braç cap a un costat per exemplificar, però res va canviar de lloc—. No obstant això, no van resistir. Amb tot i el seu poder, no van aguantar quan realment hauria importat. —Saw es va aixecar i va travessar caminant la fila de droides penjants mentre conversava amb Jyn. Li va colpejar a un i el va fer sacsejar-se amb tanta violència que el so del metall contra el metall va reverberar per tota l'illa—. Això és una cosa del que cap bàndol s'ha adonat encara: només es necessita una enorme tragèdia perquè tots acudeixin en rajada a la lluita. Cap altra cosa uneix així a la gent. Si Idryssa vulgues que la segueixin les masses, necessita convocar-les estant dempeus sobre diverses tombes.

Hi havia una lluentor en la mirada de Saw que espantava a Jyn..., però també l'emocionava.

Saw es va dirigir cap a Jyn a gambades, va posar les mans sobre les seves i va prendre el control dels tanbos.

—Això va ser el que Steela em va ensenyar —Va aixecar la mà de Jyn i junts brandaren un dels tanbos en l'aire—: Un soldat amb un pal i res a perdre pot apoderar-se de la situació. Només has d'assegurar-te que el soldat ho cregui.

Següent