Aixecament rebel (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

Jyn li va embenar les ferides a Hadder quan van tornar a la casa. Era rar desplegar el medikit en la taula de la cuina, però era l'habitació amb més llum.

—Et doldrà una bona estona —va dir examinant el blau intens que floria en el seu abdomen.

—Ja ho sé —va gemegar Hadder. Almenys no li hi havia fumut més a baix.

—Podria haver estat pitjor —va esbufegar Jyn.

—Molt pitjor!

Jyn li va llançar un somriure que va desaparèixer quan es va voltejar per acomodar les coses.

—No tens ni una sola rascada —va dir Hadder. Jyn no va respondre—. Vas tombar d'esquena al tipus, sabies exactament què fer.

—Era part del que feia abans. —Jyn va guardar tot el material de curació en el gabinet que estava al costat de la porta—. La meva antiga vida.

—Què era el que feies abans? —va preguntar Hadder i immediatament es va corregir—: No, no vull saber-ho. No, sí. Depèn. —Va respirar profundament—. Era alguna cosa molt dolenta?

—No —va contestar intercanviant una mirada amb Hadder i pensant en la lluita pel bé i la justícia—. Sí —va dir quan va recordar allò d’Inusagi i Tamsye Prime.

—Què volia aquest tipus? Va dir que et seguia per...

—Saw. Per Saw. —Jyn va tancar la porta del gabinet de cop.

—Ah, el tipus amb el qual vivies —va dir Hadder lentament.

—Justa.

—No tens per què enutjar-te amb mi.

—No estic enutjada —grunyí Jyn.

Hadder va aixecar les mans.

—Bé, bo. No em donis una puntada al cul, si us plau. —Com Jyn no reaccionava, va afegir—: És broma. Però, si us plau, no ho facis.

Jyn va somriure per fi.

—No ho faré. —Es va llançar cap a Hadder com per donar-li un cop de puny i ell va retrocedir—. O tal vegada sí.

—Així que... —va dir Hadder mentre Jyn s'asseia al seu costat—. Saw.

—Saw.

—Qui és en realitat?

«Em deia “filla” i després em va abandonar», va pensar Jyn. Hadder va omplir el silenci:

—No has de dir-me res, però haig de saber si això és un problema. Vindran més pinxos a molestar a la meva mare? Perquè em queda clar que haig de fer més exercici i aprendre a donar cops si és el cas.

—Jo et cuido. —Jyn va esbossar un somriure tort.

—Uf, quin alleujament. Prefereixo fer l'amor i no la guerra, saps? Em sento més còmode amagant-me darrere teu. Què bé que ho aclarim. —Hadder va fingir que es netejava la suor del front.

Jyn es va enfonsar més en la seva cadira.

—Saw em va adoptar quan vaig perdre als meus pares —va dir mirant al capdavant amb serietat. Si hagués percebut commiseració en la seva mirada, no li ho hauria pogut explicar—. Treballava per derrotar a l'Imperi.

—En una espècie de grup rebel?

A Skuhl es parlava dels rebels com si fossin criatures mítiques, una banda de guerrers que s'atrevia a enfrontar-se a l'Imperi. La gent d’Skuhl no tenia idea del que era lluitar contra l'Imperi, però tampoc sabia com era l'Imperi. Imaginaven als rebels com si visquessin en un estat gairebé infantil on tot era blanc o negre. Eren una anècdota per explicar amb unes copes o al voltant d'una fogata, res més. No eren persones reals, sinó personatges de contes.

—De vegades Saw lluitava en grup, unes altres sol. No li importava al costat de qui combatia, sinó contra qui.

Es va arriscar a mirar a Hadder, que es menjava cadascuna de les seves paraules com quan veia La vuitena escala de nen.

—La nostra última missió... —Va apartar la mirada de nou—. Va sortir malament.

—Malament?

Jyn va tancar els ulls. Veia amb claredat la línia de llum verda que va sortir del Destructor Estel·lar i va destrossar la fàbrica. Sentia el sabor de la sang i pols en la boca. Podia sentir l’olor del metall cremant.

Sentia els crits.

—Malament —va confirmar.

—Tamsye Prime —va murmurar Hadder—. Vas ser part dels anarquistes que van atacar les fàbriques?

—Va ser l'Imperi. —Va notar la sospita en la mirada del noi i va sentir com si li haguessin donat un cop—. Nosaltres anàvem en missió de reconeixement. L'Imperi ja no necessitava la fàbrica i la va usar per enviar un missatge.

Va observar a Hadder mentre aquest comprenia la veritat, com si una manta li caigués sobre les espatlles. Jyn sabia que el noi no ho entenia, en realitat no. Gràcies a les mentides de l'Imperi, en la galàxia molt poques persones coneixien la realitat de Tamsye Prime. Els imperials del Destructor Estel·lar, el pilot el nom del qual mai va saber, Codo, Saw, ella. Però ara que podia recolzar-se en Hadder per mantenir-se dempeus, es va sentir amb força per carregar el dol de tot aquell planeta.

Després d'aquella nit, alguna cosa va canviar. Hadder bromejava amb què Jyn podia noquejar-lo, però les poques vegades que s'aventuraven a anar al poble estava nerviós, sempre alerta. Cuidant-la.

Segur que li havia explicat a Akshaya el que havia succeït quan va tornar del seu viatge. Ara es detenia enfront de la porta de la seva habitació, com si volgués parlar amb ella però no trobés les paraules. Va pintar més mandales en les parets i pisos de la seva petita casa. Hadder va dir que no ho feia des que va morir la seva germana.

—Són bells —li va dir Jyn amb un matís de culpa en la veu. Sabia que Akshaya estava preocupada per ella i no volia aombrar la llum de la seva llar.

—Em relaxen —va dir Akshaya traçant amb cura una sèrie de rajos que emanaven d'un cercle en el terra. No semblava relaxada. Estava tan concentrada en el dibuix que arrufava les celles, la seva mirada era com un raig làser que seguia cada línia.

Jyn ho entenia. Recordava com era la seva mare just abans que es mudessin de Coruscant a Lah’mu: estava plena d'una energia frenètica igual que Akshaya en aquest moment. Netejava la casa, la portava al parc i feia plans meticulosos en veu baixa, tan baixa que no sabia que Jyn l'escoltava. Aquests plans eren els seus mandales. L'amor de l’Akshaya bullia en el seu interior i havia de fluir de les puntes dels seus dits o la sobrepassaria.

Jyn la va observar durant molt temps. Hadder va entrar a l'habitació, interrompent el silenci i la concentració de la seva mare.

—El sopar estarà llest en uns minuts —va anunciar.

—Jo netejo —va contestar Akshaya. Hadder va sortir de l'habitació. La seva mare el va observar anar-se’n amb ulls amables. Era la primera vegada que lluïa relaxada des que va començar a decorar el pis.

—T'agradaria aprendre a fer mandales? —va preguntar Akshaya—. Podries si volguessis, eh? Hi ha una paret buida a la teva habitació.

—Eh... —Jyn no va saber què contestar. Li hauria agradat dibuixar els complexos dissenys, però temia espatllar la paret.

—Pren, per si canvies d'opinió —va dir Akshaya i li va posar tres barres de pintura a la mà.

Jyn es va retirar a la seva habitació, incòmoda per no haver sabut què dir. Es va asseure en el llit i va contemplar la paret, el seu llenç en blanc. Li havia donat pintura negra, taronja i vermella. Va fer girar el negre a les seves mans i va pensar amb quin disseny podria cobrir la paret. Es va preguntar si la filla de l’Akshaya havia dibuixat mandales en la seva paret, i si ella els havia cobert després de la seva mort. Tal vegada la seva filla no s'havia molestat a decorar-la. Tal vegada Akshaya desitjava que ho hagués fet, i la paret blanca li recordava tot el que podria haver estat i no va ser.

Jyn es va aixecar amb la barra negra a la mà i la va sostenir enfront de la paret.

«Un traç llarg, rajos vermells, puntets taronges al mig...», va pensar dibuixant-ho amb la mirada.

Però encara que podia visualitzar la pintura, no va tocar la paret amb la barra. Ho va guardar tot en la caixa del prestatge, juntament amb els hipoinjectors buits.

Aquella nit, Akshaya es va queixar de nou d'haver perdut un altre planeta de la seva llista de lliuraments habitual.

—Ho estan comprant tot a tort i a dret —va dir mentre Hadder treia el bunn de l'olla per sopar.

—L'Imperi? —va preguntar Jyn en veu baixa. Akshaya no va contestar, confirmant les seves sospites—. No estem tan lluny de Tamsye Prime i altres sistemes sota control imperial —va assenyalar—. Que Skuhl estigui en la Vora Exterior no significa que l'Imperi el vagi a ignorar.

—Som formigues —va insistir Akshaya respirant profundament—. L'Imperi és un gegant.

—Però...

Akshaya es va aixecar de sobte.

—Veniu amb mi. —Es va dirigir cap a la porta posterior. Jyn i Hadder van intercanviar mirades de confusió i preocupació, però la van seguir.

Akshaya contemplava els estels.

—Què veieu? —va preguntar amb tranquil·litat quan es van acostar els nois. Amb massa tranquil·litat.

—Estrelles —va dir Jyn, confosa.

—Estrelles —va repetir Akshaya—. I on està Tamsye Prime?

Jyn va recórrer el cel amb la mirada. A la distància, tots els puntets blancs semblaven iguals.

—I on està l'Imperi? Tu el veus? Jo no.

«Ai, no funciona així... Que no ho vegis no vol dir que no existeixi».

Akshaya no va treure la vista dels estels. Jyn va tornar a mirar també. No va veure a l'Imperi, però va creure entrellucar una mica del que veia Akshaya.

Damunt d'ells, les estrelles semblaven estendre's fins a l'infinit. Els núvols i les llunes encara no eren visibles. Només hi havia un milió de llums diminutes. Si tirava cap enrere el cap, podia fingir que només existia l'espai, sense horitzó.

Fingir que no hi havia res en l'univers més que estels i silenci era reconfortant.

—Bé, els estels estan molt lluny, però el sopar està aquí i es refreda —va dir Hadder.

Van passar les setmanes i després els mesos sense que hi hagués senyals de Berk ni de cap contacte de Saw. Jyn gairebé es va permetre oblidar el passat. Va seguir treballant en codis i permisos perquè Akshaya burlés la seguretat imperial, però fora d'això, va deixar enrere tot el que havia après amb Saw.

Excepte pel ganivet. Cada matí sense excepció s'obligava a sentir el pes del ganivet a la seva mà, a subjectar el mànec i calcular la força que seria necessària per travessar-li la pell a algú. Després el guardava en la seva bota, assegurant-se que estigués a mà.

Següent