CAPÍTOL 4
Per un moment, es
va quedar sense alè.
—Una mostra
d'esperit digna d'admiració —va ressonar la veu de Vader amb un toc de diversió
que feia que la fúria de la Leia superés la seva frustració per haver estat
capturada. La noia va serrar la mandíbula per no fer cruixir les dents.
S'estava burlant d'ella!—. Però els innocents no tenen raó per fugir.
«Maleïda sigui», va
pensar. Hauria d’haver suposat que Vader només usaria el seu intent de fugida
com una prova més en contra seva. Era el moment de treure l'única arma que
tenia i esperar que la seva punteria fora precisa.
—Sóc un membre del
Senat Imperial. Tinc drets, incloent el dret de no ser detinguda de forma
il·legal.
—Porta aquest títol
com una armadura, pensant que la protegirà. No més, «sa Altesa». No té drets i
no té protecció ara. El Senat Imperial està sent abordat en aquests moments.
Va començar a
baixar per la rampa, els seus pesats passos retrunyien en les oïdes de la Leia.
Per un moment, ella no comprenia.
—Abordat... Per
ventura això significa...?
—Sí —va dir ell,
mentre l'envoltava. El blàster va sortir disparat de les seves mans, volant per
l'aire per aterrar en les d'ell. Ella va girar, esbalaïda. El fred i ara
familiar pessigolleig que associava amb Vader estava lliscant de tornada els
seus gèlids dits de dalt cap avall pel seu coll.
Quan la Leia era
jove i bastant desvergonyida per escoltar d'amagat les converses dels seus
pares, va sentir al seu pare parlar sobre com Vader infonia por en tots al seu
voltant i com no només podia controlar persones sinó també objectes. El seu
pare en deia d’això «La Força». El que sabia d'aquesta energia mística i el seu
poder era gràcies a la història dels Jedi, els cavallers que defensaven
l'Antiga República. Però, tret que hagués malentès les històries del seu pare,
els Jedi eren bons, amables i dedicats a la pau. Com podia algú tan retorçat i fred
com Vader dominar aquest poder?
La Leia estava tan
immersa en els seus pensaments que gairebé se li escapa el cop verbal que Vader
va pronunciar després.
—L'Emperador ha
dissolt el Senat. Vostè ja no és senadora. Em pregunto, quina defensa usarà
ara?
La sensació de buit
creixia en el pit de la Leia, marcint fins i tot la cruel comparació que estava
per fer entre Vader i un androide de protocol amb buits crucials en el seu
verbcervell.
«Vostè ja no és una
senadora».
La Leia no havia
servit per molt temps en el Senat, però havia passat anys lluitant per ser
entrenada per al càrrec. Es va permetre a si mateixa modelar el seu futur al
voltant d'aquest somni; aquesta seria la manera en què obriria el seu món més enllà
de la seva tranquil·la, avorrida i estranyament impotent existència de
princesa. La decepció d'adonar-se que mai ningú en el Senat la veuria com una
cosa més havia amargat els seus sentiments cap a aquest somni, però no ho havia
deixat anar. La Rebel·lió era la forma de realitzar la seva meta: aconseguir
una galàxia pacífica i pròspera. I se suposava que el Senat estaria aquí, al
final, per ajudar a reconstruir la galàxia una vegada que l'Emperador no
estigués.
Aparentment,
l'Imperi encara era capaç de sorprendre-la amb la seva crueltat, amb la seva
completa indiferència davant la llei. Ni per un moment va considerar que el
Senat podria deixar d'existir.
En un instant, els
seus somnis van col·lapsar, com un forat negre que començava a formar-se. I la
Leia es va sentir buida.
Vader va passar al
costat d'ella, rumb a l'entrada de l'hangar.
—Vostè em va a
seguir o jo faré que em segueixi. Vostè tria.
«Necessito temps»,
va pensar; la sang li punyia en les oïdes. «És moment de buscar una altra
sortida». Sabia prou per comprendre que la millor manera de guanyar temps i,
més important encara, de mantenir-se amb vida era interpretar el paper de
presonera.
Així que la Leia va
decidir, sàviament, no temptar a Vader; probablement podia aixecar-la usant amb
prou feines el seu menovell o..., la Força. Les seves fosses nasals es van
eixamplar només amb la frustrant idea de ser sacsejada d'un costat a un altre
com el seu blàster. La negra capa del seu enemic onejava darrere d'ell,
temptant-la a trepitjar-la per veure si era possible fer-lo ensopegar.
L'aparició de Darth Vader en la fosca coberta de control va fer que els
oficials es dispersessin a les seves estacions. La Leia mai havia vist tantes
esquenes posar-se rígides al mateix temps, com si a tots els haguessin estirat
del cabell al mateix temps.
Va voltejar
sorpresa cap a la finestreta i va veure passar els estels. Quan havien saltat a
l’hiperespai?
Un home major, en
un polit uniforme gris, ràpidament es va obrir camí fins a ells. La Leia va
deduir, per la disposició de quadres de colors en el seu pit, que era un
capità. Per això i pel tremolor de la seva veu. Havia escoltat que Vader
disposava fredament dels oficials i cap semblava escapar-se d'això, si s'ha de
jutjar per l'home, que es veia feliçment disposat a llepar les seves botes si
Vader li ho demanava. La Leia no tenia cap dubte.
—Situació, capità?
—Anem segons el
previst, Lord Vader. Sortirem de l’hiperespai en breu.
«En breu» va ser
uns moments després. La Leia estava parada al costat de Vader, amb les mans lligades
novament de forma tal que se sentia capaç de comportar-se a l'estil Vader. Els
oficials en la coberta la van observar descaradament i van murmurar.
—A on em porta? —va
preguntar—. Encara tinc immunitat diplomàtica com a princesa d’Alderaan.
—Hem arribat al
nostre destí.
La Leia va voltejar
cap a la finestreta. Es va quedar quieta. Després de tot, esperava veure
Coruscant, el planeta capital. Però només hi havia una petita lluna grisa
surant en el mar d'estels.
Una lluna que no
orbitava cap planeta? No, havia de ser un planeta petit. Però es va fer més
gran... més gran... més gran a mesura que avançaven cap a ell, fins que va
cobrir la finestreta per complet.
El cor de la Leia
se li va anar fins als peus.
«Això no és...».
«No pot ser...».
«Com...?».
Els estels no
estaven titil·lant al voltant de la descomunal esfera, com havia pensat
inicialment. Les llums intermitents eren eixams de caces TIE movent-se en
formació, xisclant mentre s'acostava el Devastador.
I allò no eren cràters espatllant la superfície de l'esfera, sinó plaques
metàl·liques i torres. El gran cràter que havia albirat immediatament no era un
cràter en l'absolut: gairebé semblava una antena parabòlica.
La Leia es va
adonar que estava tremolant i va prémer les seves mans amb força per amagar-ho.
—L'Estrella de la Mort... —Les paraules es
van escapar en un murmuri horroritzat.
Un segon massa
tard, la Leia es va adonar del seu enorme error.
Vader va donar
mitja volta.
—Sí, l'Estrella de la Mort. L'arma secreta de
la qual assegura no saber res. Feta amb els plànols que vostè afirma no
posseir. Realment, sa Altesa, fa que això sigui massa fàcil.
«Maleïda sigui!».
Podia culpar a l'esgotament o a la por però, per al cas, era com si la Leia
hagués sostingut la targeta de dades enfront del seu rostre. «Pensa, pensa,
pensa!». Va buscar una explicació raonable; sentia el pols en les seves
orelles.
—No. Hi havia
rumors d'ella en el Senat...
Vader la va
interrompre.
—Miri
detingudament. Veu l'antena parabòlica? És l'arma principal. Quan dispari, la
galàxia per fi comprendrà el poder de l'Imperi.
Llavors la
Rebel·lió podria ser pràcticament eliminada amb un sol tret.
—Està dement. Això
és una bogeria!
—No, sa Altesa —va
dir ell—. Això és poder.
—Llavors per què
preocupar-se pels plànols desapareguts? —va respondre ella—. Si ets tan
poderós, si l'estació és invencible, per què importen?...
Ell va tallar
l'aire amb una mà, interrompent-la una altra vegada.
—Ja que està tan
curiosa sobre la nostra nova estació de combat, li donarà gust saber que vostè
és la nostra primera convidada d'honor. Estan preparant la seva estança. Si no
coopera, la seva estada serà suspesa permanentment. Comprèn?
La Leia va serrar
les dents, però va assentir amb el cap.
—Sàpiga que no hi
haurà escapatòria aquesta vegada, princesa —va advertir—. Intentar-ho seria...
una bajanada.
De vegades, pensava
ella, només de vegades era bo ser subestimada. La Leia va girar-se una altra
vegada cap a la finestreta, assimilant l'amenaçadora estació espacial amb nous
ulls. Vader i els seus lacais s'assabentarien del seu pla molt ràpidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada