Aixecament rebel (XXXIII)

Anterior

CAPÍTOL 33

Ja era de nit quan van tornar, i Akshaya els esperava en l'hangar.

—No vaig sortir a l'espai exterior —va dir Hadder quan va veure a la seva mare.

Akshaya va aixecar una cella i Jyn es va adonar que aquesta era la menor de les seves preocupacions. Quan va notar que la mirava a ella i l'avaluava, Jyn va esperar estar a l'altura.

—Per què vas tornar tan aviat? —va preguntar.

Akshaya va deixar caure les espatlles i es va dirigir de retorn a casa seva. Hadder es va preocupar i va intentar atrapar-la corrent.

—Mama?

Ella va esperar al fet que tots estiguessin dins de la casa abans de parlar.

—L'Imperi està mostrant les dents. Ara més de la meitat de les mines amb les quals treballo estan sota control imperial.

Jyn va contenir l'alè. Ja ho sospitava pel poc que treballava Akshaya últimament i com de prop que estaven del sistema de Tamsye Prime, però havia permès que la confiança de la dona la tranquil·litzés.

—No vaig poder portar suficients minerals —va continuar Akshaya. Tenia unes bosses enormes sota els ulls pel cansament—. I els oficials imperials em van interceptar en la refineria quan vaig arribar amb el poc que tenia per lliurar.

Tots i cadascun dels nervis de la Jyn van vibrar. En aquest moment, allò que més volia al món era fugir a una nau i anar-se’n a l'espai, però ara tenia a Hadder i Akshaya. Sense ells no podia anar enlloc.

—Conec diversos llocs... —va dir Jyn, tímida—. Amb la teva nau i els meus codis, podríem...

Akshaya va negar amb el cap abans que acabés de plantejar la idea.

—Mama, no som nens —va dir Hadder—. Podem volar. No anem a morir-nos com la Tanith.

—No és això —va contestar Akshaya—. No podem permetre que l'Imperi ens empenyi a la fallida. Vaig parlar amb Dasa en la refineria. No pensa traspassar les seves operacions. Només haig de trobar noves rutes d'intercanvi i altres mines.

Hadder estava fet un sac de nervis i no deixava de caminar d'un costat a un altre. Jyn estava gairebé immòbil.

—L'Imperi no funciona així —va dir Jyn. Hadder no es va detenir, però Akshaya li va parar esment—. Si vol la refineria, la prendrà. Negar-se a vendre-la no és si més no una opció.

—L'Imperi no és el millor —va admetre Akshaya—. Però així i tot han de seguir les seves pròpies regles.

—No han de fer res —va contestar Jyn, però Akshaya la va ignorar.

—Vaig al restaurant —va anunciar Hadder donant mitja volta sobre els seus talons. Akshaya es va sorprendre, però no el va detenir.

—No segueixen cap regla —va insistir Jyn obligant-la a parar esment—. L'Imperi... Sí, és com tu dius. És un gegant. I aquest gegant és a punt de calcigar el teu formiguer. El millor que podem fer és marxar d'aquí.

Akshaya es va acostar a ella amb grans gambades i li va tocar la cara amb ambdues mans. Va acariciar el seu cabell amb els seus dits llargs i freds.

—Aquesta és la nostra llar —va dir com si això fos raó suficient. Va besar a Jyn en el front i ella també va sortir de l'habitació.

Jyn es va tocar el rostre en el mateix lloc on l'havia tocat Akshaya. Va notar el subtil èmfasi que havia fet en la paraula «nostre». I se li va partir el cor.

Després de diverses hores, Hadder no havia tornat. Jyn va sortir a buscar-lo en la nit. Skuhl estava en silenci. Els estels s'expandien fins a l'infinit i l'eternitat sobre la pastura turquesa, que ballava amb el vent. Les campanes del carrer van sonar. En la foscor, els únics altres sorolls sortien del restaurant. Quan Jyn va obrir les seves portes, la llum càlida i el so de la gent es va abocar al carrer buit.

Li va prendre una estona localitzar a Hadder. Estava assegut en una taula de la cantonada, xerrant amb un twi’lek que li donava l'esquena.

Jyn es va asseure en el seient de la taula que seguia buit.

—Xosad —va dir saludant al twi’lek sense que es notés com de sorpresa que estava de veure’l.

—Ah, la infame Jyn.

Hadder els va mirar a tots dos estupefacte, però ho va amagar com va poder.

—Infame? No em sembla. —Jyn rigué.

—Mai vaig pensar que et veuria lluny de Saw. —La veu de Xosad era amable, però Jyn sabia que estava pescant informació. Saw seguia organitzant missions, ella no. Segur que voldria saber per què.

Però Jyn no pensava dir-li-ho.

—Així que tu ets qui està convencent a la gent de lluitar contra l'Imperi. —No era una pregunta.

—És obvi que es coneixen —va dir Hadder, nerviós.

—Per a quin grup treballes? —Jyn va mantenir un to de fred desafecció. Una part d'ella volia que li digués que seguia treballant amb Saw. L'altra part temia la seva resposta.

—Per al mateix grup que Idryssa. Cada vegada és més gran, una veritable aliança de guerrers.

—Volen que els deixi sols? —va preguntar Hadder. Va intentar aixecar-se, però Jyn el va detenir posant la mà sobre el seu genoll. Es va quedar assegut.

—Per què? —Jyn va intentar mantenir el seu to de desinterès. El que en veritat volia saber era si Saw s'havia unit a aquesta mateixa aliança, i qui més l'havia fet. Saw havia trobat una nova família sota el mateix estendard?

Xosad es va inclinar cap enrere i va triar les seves paraules amb cura.

—Em vaig unir a la rebel·lió perquè he vist el punt de suport sobre el qual gira el destí de la galàxia. L'Imperi té massa pes d'un costat i l'única cosa que ho contraresta són els rebels. Vaig suposar que podria ajudar a anivellar la balança. —Va buscar la mirada de la Jyn—. He vist el punt de suport, Jyn —va repetir pronunciant les paraules punt de suport com si tinguessin un significat especial. Va esperar amb els llavis entreoberts i una ganyota d'expectació.

Jyn sabia que Xosad esperava una resposta específica per la seva banda, però no tenia idea del que volia escoltar.

—Saw també es va unir? —va dir sense molestar-se a ocultar el que volia saber en realitat.

Xosad va relaxar les espatlles, decebut per la pregunta.

—Va treballar una mica amb nosaltres, però segueix lliurant les seves batalles a la seva manera. —Va ajustar els ulls—. Però tu no. La rebel·lió creix i té un bon lideratge, és sòlid. Hi ha molta gent que vol unir-se. —Va fer un cop d'ull a Hadder.

—Jo no puc —va dir Hadder lentament.

Jyn va girar-se mirant a tot arreu. El restaurant era sorollós, però alguna cosa... no encaixava.

—No saps ser subtil —va dir Jyn. Hi havia massa gent observant-los, fingint no fer-ho. Es va aixecar i li va dir a Hadder—: Anem-nos-en.

—Escolta, no és el teu gosset faldiller. No pots xiular-li a la gent perquè et segueixi —va dir Xosad, molt seriós. Segur pensava que havia progressat amb Hadder i ara també volia reclutar a Jyn. Veure com tots dos se n'anaven degué ser un cop en el seu orgull.

—De fet, no em molesta ser el seu gosset —va dir Hadder.

Jyn va mirar a Xosad i va esbossar una rialleta.

—Quina pena —els va dir el twi’lek en un to massa alt quan eren a punt de travessar la porta. Jyn es va gelar—. Tant entrenament malgastat. Podries matar a qualsevol home amb les teves pròpies mans i aquí estàs, perdent el temps en aquesta província de...

Jyn no el va deixar acabar. Es va abalançar sobre ell i va tirar el seu lekku amb tanta força que l'home va haver de tibar el coll el més que va poder. La noia li va clavar una ungla i ell va fer un gest discret de dolor perquè ningú sabés que l'estava ferint de debò.

—Parles de més, com sempre —grunyí Jyn—. L'Imperi observa aquesta província, estúpid munyidor de moofs. Si creus que no saben qui ets i a qui li rendeixes comptes, ets encara més imbècil del que pensava.

Jyn es va aixecar i li llançà el lekku a Xosad, que li va fer una mirada assassina però no va respondre a la seva falta de respecte.

Els dos nois van sortir a tot córrer del restaurant.

—Quins amics tan interessants tens sempre —va comentar Hadder mentre recorrien la vorera—. Deu ser la teva personalitat d'or, o la forma en la qual socialitzes amb un somriure.

Jyn no va poder evitar riure's. Sota la llum de tres llunes plenes, el va agafar de la solapa, va tirar-lo contra ella i el va besar.

—Ai, sóc tan susceptible —va mussitar Hadder fregant els seus llavis, front amb front—. Ets la més corruptora.

—Calla i besa'm —va murmurar Jyn besant-lo tan suaument que semblava no tenir por de res.

Següent