CAPÍTOL 2
Quan van estirar
d'ella per posar-la dempeus, la Leia va tornar a percebre les seves entumides
extremitats. Se sentia com si l'haguessin omplert de sorra. Els seus primers
passos van ser ensopecs, mentre la galàxia sencera es tentinejava al seu
voltant. Els stormtroopers la van envoltar i li van col·locar, amb un espetec,
unes manilles als canells.
Pensaven que podien
prendre-la presonera? A ella? La Leia sabia que no tenia molt pes entre els
senadors, però estava molt conscient que el públic l’estimava. Qualsevol
murmuri de maltractament calaria foc en l’HoloNet. Era aquest un risc que
l'Emperador estava disposat a prendre?
Francament,
esperava que no.
«Com
s'atreveixen!», es va dir furiosa, amb els seus llavis encara entumits per
l'electricitat crepitant del raig atordidor. A pesar que se sentia com si el
seu cap estigués sota l'aigua, la Leia es retorçava llançant els colzes cap
enrere i donant puntades cap al genoll del stormtrooper més proper. En
represàlia, els soldats la van prendre per tots costats i van empènyer cap endavant
quan es va refusar a moure's. La Leia sabia que l'havien atrapat, però no anava
a ser una captiva voluntària.
Després d'haver
estat en els foscos passadissos interiors, el passadís principal de la nau era
gairebé encegador. El fum de la batalla sufocava l'aire. Cada vegada que la
Leia inhalava, els seus pulmons cremaven amb l'aguda pudor d'ozó dels trets
blàster.
I hi havia cossos
per tot arreu.
Els havien deixat
on van anar caient; les seves ferides i expressions sense vida li van provocar
arcades. No volia veure això. Era la seva gent, i ella els havia portat cap a
la seva mort. No existia forma de corregir-ho o esmenar-ho. La Leia es va
obligar a mirar i recordar. Necessitaria dir-los a les seves famílies... ella
necessitaria... ella...
«És culpa meva »,
va pensar. «És culpa meva...». Leia la senadora, fins i tot Leia la princesa,
podia justificar les seves morts com un sacrifici necessari, però a Leia la
humana li estava costant ofegar el crit.
Darth Vader
esperava aturat al final del corredor; la seva imponent altura i les seves
amples espatlles gairebé bloquejaven el forat que els imperials havien fet en
la comporta per entrar al Tantive IV.
Stormtroopers s'arremolinaven al seu voltant. Les seves armadures sotraguejaven
com exoesquelets d'insectes. Sent la mà dreta de l'Emperador, Darth Vader
ressaltava en un contrast agut. La seva armadura, la seva capa onejant i el seu
casc eren tan negres com les marques de foc en els murs.
I als seus peus
estava la figura desplomada del Capità Antilles. La Leia podia escoltar el fort
ressò de la respiració de Vader mentre els stormtroopers l'arrossegaven cap
endavant, però no podia detectar cap senyal que el capità estigués viu.
Fins i tot a ell?
La Leia estava segura que mantindrien viu al capità per interrogar-lo, o
almenys esperava això. Ella comptava amb el seu silenciós i constant suport. De
sobte, el seu pit es va paralitzar pel dolor. Els seus pensaments van quedar en
blanc, envaïts per l'angoixa i la fúria.
El Capità Antilles
havia estat un líder extraordinari; havia travessat incomptables bloquejos
imperials per portar provisions a la Rebel·lió. I la tripulació era molt jove,
massa..., tanta vida malgastada en qüestió de minuts. No podia suportar-ho.
«La guerra
continuarà sense mi —havia dit el Capità Antilles—. No ho farà sense vostè».
Però en aquest
moment, tot semblava impossible.
«Ho sento», va
pensar ella. «Ho sento tant».
Leia, la ciutadana,
estava desconcertada, però va sentir que una part d'ella encaixava en el seu
lloc mentre enfrontava a Darth Vader. La senadora Leia Organa ja havia tractat
amb ell anteriorment. Així que podia enfrontar-lo de nou. Podia usar el gel que
inundava les seves venes per armar-se de valor en la seva presència.
La Leia es va
redreçar, va tirar les espatlles cap enrere i va amagar la por. Però mai era
fàcil trobar-se cara a cara amb un malson vivent. Especialment quan s'alçava
enfront d'ella de forma imponent amb el seu calent i humit alè pesant en el seu
rostre conforme s'inclinava cap a ella.
—Darth Vader.
Hauria d’haver-ho sabut. —La Leia va abocar en la seva veu cada litre d'odi que
sentia—. Només vostè podria ser tan atrevit. El Senat Imperial no es quedarà de
braços creuats davant això. Quan s'assabenti que va atacar una missió
diplomàtica...
—No jugui amb mi,
sa Altesa. En aquesta ocasió no estava en una missió de misericòrdia. Va passar
directament a través d'un sistema restringit! —No era la primera vegada que la
Leia pensava que ell havia programat la seva veu perquè fos profunda i
ressonant, com una tempesta. Cap home normal podria sonar la meitat de
terrorífic—. Espies rebels van fer diverses transmissions cap a aquesta nau.
Vull saber què va succeir amb els plànols que li van enviar.
La Leia va intentar
ignorar l'intens galop del seu cor. El petit droide devia estar lluny en aquest
moment, rumb cap al planeta, lluny de l'abast de Vader. S'havia vist més astuta
que ell, tal vegada per primera vegada en la història, i saber-ho li facilitava
mantenir la calma.
—No sé de què està
parlant. Sóc un membre del Senat Imperial en una missió diplomàtica!
—És part de
l'Aliança Rebel i una traïdora! —va rugir ell, girant cap a un stormtrooper
proper—. Emportin-se-la!
A la seva ordre, el
stormtrooper la va empènyer cap al forat d'una comporta del Tantive IV. La Leia va forçar les seves
oïdes tractant d'escoltar el que un oficial imperial estava reportant a Vader.
Només va atrapar unes quantes paraules: «Hem d'anar amb compte... La gent
l'adora... Rebels..., princesa..., plànols...».
«Maleïda sigui!»,
va pensar la Leia; Vader sabia exactament quina informació havien descarregat.
La Rebel·lió i tots els seus membres, incloent al seu pare, corrien més perill
que mai. Se li estripava el cor de saber que era culpa seva per permetre que la
nau, la tripulació i ella caiguessin a la xarxa de l'Imperi. La Leia va deixar
la seva maltractada nau, sabent que seria per última vegada: només podia
esperar que el que va lliurar a aquest petit droide li donés l'oportunitat de
salvar-los a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada